Els professionals de l'audiovisual parpellegen menys que la resta

Una reacció provocada per la feina i que provoca que es traslladi a la vida quotidiana

per Redacció , 10 de maig de 2017 a les 11:52 |
L'escenari recreat per detectar la freqüència de parpelleig | UAB
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un estudi, realitzat per investigadors del grup Neuro-Com de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Celia Andreu-Sánchez i Miguel Ángel Martín-Pascual, ​​i de la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, Agnès Gruart i José María Delgado-García, revela que els professionals de l'audiovisual parpellegen menys que la resta de la població.

També apunta que aquesta disminució de la freqüència durant el visionat de vídeos i altres productes audiovisuals provoca que es reprodueixi "quan miren la realitat", és a dir, en la vida normal i ha recordat que aquesta funció de l'ull té una doble finalitat, cognitiva i fisiològica, que serveix per lubricar l'ull. Per això, adverteix que "una baixa freqüència de parpelleig pot provocar una deficient lubricació ocular que, al seu torn, pot derivar en problemes".


Per tal dur a terme aquest treball, es van mostrar diferents vídeos a través d'una pantalla i una representació teatral en directe amb el mateix contingut. Els estímuls contenien exactament la mateixa narrativa, amb les mateixes accions, la mateixa durada i el mateix personatge. Per això, es va dissenyar un espai amb dues estructures negres de 4x2 metres i separades l'una de l'altra: una estructura servia com a fons de decorat de la representació real; l'altra estructura comptava amb una buit dissenyat enmig per col·locar de manera ajustada la pantalla que presentava els estímuls de vídeo. 

La freqüència de parpelleig mostrada pels subjectes es van comparar en un i altre moment. Així, cada vegada que es representava l'obra teatral, es treia la pantalla i mitjançant el buit dissenyat es contemplava la funció. Els subjectes van ser monitoritzats amb un dispositiu d'electroencefalograma sense cables. A més, es va quantificar l'activitat electromiogràfica del múscul orbicular ocular.

La idea dels autors d'aquesta feina, publicada a la revista d'investigacions científiques PLOS ONE, és traslladar aquesta teoria en jugadors de videojocs i consumidors intensius de videoclips.

 

Participació