08
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
9:47h
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha declarat durant tot just 20 minuts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acusada de desobediència i prevaricació. Ara és el torn de la secretària primera de la mesa del Parlament, Anna Simó. Les dues han arribat al TSJC acompanyades de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre d'altres dirigents polítics i de les entitats sobiranistes. En el camí des del Parlament fins al Palau de Justícia han rebut el suport de desenes de persones.
Les entitats sobiranistes han mobilitzat una vintena d'autocars per mostrar l'escalf a les dues primeres membres de la mesa que han de declarar al TSJC. "En cap cas ens aturaran. Estem disposats a culminar el procés. No ens pararà la Fiscalia ni el poder judicial", ha assegurat Jordi Sànchez, president de l'ANC. "No ens acostumarem mai a l'actitud antidemocràtica de l'estat espanyol", ha declarat per la seva banda Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural.
Forcadell i Cuixart han rebut el suport de bona part del Govern –encapçalats per Puigdemont i Junqueras- així com representants del PDECat, ERC, la CUP i CSQEP. Cal recordar que és el primer cas on un membre del món dels "comuns" –en aquest cas el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet-, està imputat en una causa vinculada al procés sobiranista.
Segona declaració de Forcadell
El procés sobiranista, que pretén culminar amb la celebració d'un referèndum a la tardor, entra en terreny desconegut. Tant pel que fa a la vessant política com a la judicial instigada pel govern espanyol. Aquest dilluns, la imatge de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant per declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha tornat a repetir. Aquest cop, el segon que ho fa, per haver permès que el Parlament votés una resolució sobre el referèndum en el debat de política general. No ho fa en solitari. Després d'ella és el torn de la secretària primera de la mesa, Anna Simó, mentre que Lluís Corominas i Ramona Barrufet ho faran el 12 de maig i Joan Josep Nuet el 12 de juny. Membres del Govern, diputats, alcaldes i societat civil faran de nou pinya i han acompanyat els encausats per mostrar la seva indignació per la judicialització del procés.
Evidenciar que no és normal asseure al banc dels acusats membres de la mesa del Parlament pel simple fet de permetre un debat és un dels principals objectius dels encausats. Des de la celebració del 9-N s'han succeït tantes intervencions dels tribunals en un procés d'arrel política que els membres de la mesa no volen que es perdi de vista que s'esta produint una "ingerència" sense precedents.
Una estratègia de defensa conjunta
A Forcadell i els quatre membres de la mesa se'ls acusa dels delictes de desobediència i prevaricació per haver permès -i no censurat- que una resolució fos votada per tota la cambra parlamentària. De fet, la primera vegada que va declarar Forcadell, el passat 16 de desembre, ho va fer per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent, un espai parlamentari que no havia estat ni tan sols suspès. Aleshores va al·legar que la mesa de la cambra no pot actuar com a "òrgan censor del debat parlamentari" i que no tenia sentit que els diputats no poguessin debatre sobre la independència quan és un tema que bull al carrer.
Els cinc encausats han preparat l'estratègia de defensa conjuntament i posaran l'accent, especialment, en què no es pot retirar al Parlament la capacitat de debatre propostes polítiques amb independència de qui les proposi i la defensa de la inviolabilitat dels diputats per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.
La "discriminació ideològica" de la Fiscalia
Més enllà del fet excepcional de portar un acte parlamentari als tribunals, la causa va estar marcada per la querella de la Fiscalia que va deixar fora, en un inici, el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet. Malgrat que havia fet exactament el mateix que la resta de membres de la mesa que van admetre a tràmit la resolució del referèndum, la Fiscalia va argumentar que no pretenia "tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978", donat que no va donar suport a la resolució com sí van fer els independentistes. El mateix Nuet va denunciar la "discriminació ideològica" que estava fent el ministeri fiscal. El TSJC, però, sí va decidir imputar finalment el líder d'EUiA.
No deixa també de ser una raresa que en els tuits que va fer el TSJC anunciant el dia en què citava a declarar tant a Forcadell com als membres de la mesa el propi tribunal utilitzés el hashtag #casForcadell, un gest que ha molestat especialment el sobiranisme perquè entenen que així no es respecta la presumpció d'innocència.
Les entitats sobiranistes han mobilitzat una vintena d'autocars per mostrar l'escalf a les dues primeres membres de la mesa que han de declarar al TSJC. "En cap cas ens aturaran. Estem disposats a culminar el procés. No ens pararà la Fiscalia ni el poder judicial", ha assegurat Jordi Sànchez, president de l'ANC. "No ens acostumarem mai a l'actitud antidemocràtica de l'estat espanyol", ha declarat per la seva banda Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural.
Forcadell i Cuixart han rebut el suport de bona part del Govern –encapçalats per Puigdemont i Junqueras- així com representants del PDECat, ERC, la CUP i CSQEP. Cal recordar que és el primer cas on un membre del món dels "comuns" –en aquest cas el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet-, està imputat en una causa vinculada al procés sobiranista.
Mobilització sobiranista a l'exterior del TSJC. Foto: Adrià Costa
Segona declaració de Forcadell
El procés sobiranista, que pretén culminar amb la celebració d'un referèndum a la tardor, entra en terreny desconegut. Tant pel que fa a la vessant política com a la judicial instigada pel govern espanyol. Aquest dilluns, la imatge de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, entrant per declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha tornat a repetir. Aquest cop, el segon que ho fa, per haver permès que el Parlament votés una resolució sobre el referèndum en el debat de política general. No ho fa en solitari. Després d'ella és el torn de la secretària primera de la mesa, Anna Simó, mentre que Lluís Corominas i Ramona Barrufet ho faran el 12 de maig i Joan Josep Nuet el 12 de juny. Membres del Govern, diputats, alcaldes i societat civil faran de nou pinya i han acompanyat els encausats per mostrar la seva indignació per la judicialització del procés.
Evidenciar que no és normal asseure al banc dels acusats membres de la mesa del Parlament pel simple fet de permetre un debat és un dels principals objectius dels encausats. Des de la celebració del 9-N s'han succeït tantes intervencions dels tribunals en un procés d'arrel política que els membres de la mesa no volen que es perdi de vista que s'esta produint una "ingerència" sense precedents.
Una estratègia de defensa conjunta
A Forcadell i els quatre membres de la mesa se'ls acusa dels delictes de desobediència i prevaricació per haver permès -i no censurat- que una resolució fos votada per tota la cambra parlamentària. De fet, la primera vegada que va declarar Forcadell, el passat 16 de desembre, ho va fer per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent, un espai parlamentari que no havia estat ni tan sols suspès. Aleshores va al·legar que la mesa de la cambra no pot actuar com a "òrgan censor del debat parlamentari" i que no tenia sentit que els diputats no poguessin debatre sobre la independència quan és un tema que bull al carrer.
Els cinc encausats han preparat l'estratègia de defensa conjuntament i posaran l'accent, especialment, en què no es pot retirar al Parlament la capacitat de debatre propostes polítiques amb independència de qui les proposi i la defensa de la inviolabilitat dels diputats per les opinions manifestades en l'exercici de les seves funcions.
Carme Forcadell i Anna Simó, dirigint-se cap al TSJC acompanyades d'una comitiva encapçalada per Carles Puigdemont. Foto: Adrià Costa
Més enllà del fet excepcional de portar un acte parlamentari als tribunals, la causa va estar marcada per la querella de la Fiscalia que va deixar fora, en un inici, el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet. Malgrat que havia fet exactament el mateix que la resta de membres de la mesa que van admetre a tràmit la resolució del referèndum, la Fiscalia va argumentar que no pretenia "tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978", donat que no va donar suport a la resolució com sí van fer els independentistes. El mateix Nuet va denunciar la "discriminació ideològica" que estava fent el ministeri fiscal. El TSJC, però, sí va decidir imputar finalment el líder d'EUiA.
No deixa també de ser una raresa que en els tuits que va fer el TSJC anunciant el dia en què citava a declarar tant a Forcadell com als membres de la mesa el propi tribunal utilitzés el hashtag #casForcadell, un gest que ha molestat especialment el sobiranisme perquè entenen que així no es respecta la presumpció d'innocència.
El passat divendres, els 83 diputats sobiranistes del Parlament van reclamar l'arxivament de la causa i van denunciar les "ingerències i coaccions" del TSJC. La indignació es tornarà a fer evident aquest dilluns quan membres del Govern, diputats, alcaldes i societat civil acompanyaran la presidenta del Parlament i els membres de la mesa fins les portes del tribunal. El sobiranisme tornarà a fer-se sentir i ho farà ja en un context de mobilització permanent que s'haurà d'anar dosificant per garantir que és sostinguda en el temps. Perquè si hi ha una cosa que ja tenen coll avall els encausats és que, en la mateixa mesura que avanci el procés de celebració del referèndum, acabaran sumant més causes.#casForcadell Magistrada cita a declarar com a investigats a @ForcadellCarme i @AnnaSimo el 8 maig (2d3)
— TSJCat (@tsj_cat) 25 d’abril de 2017