02
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
14:28h
En l'última dècada, i en especial coincidint amb els anys de crisi econòmica, s'ha disparat la xifra de joves que es veuen obligats a treballar per pagar-se els estudis, combinant l'activitat professional amb la formativa. Així ho revela un estudi d'investigadors del Grup de Recerca en Educació i Treball del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que indica que la situació es dóna especialment entre aquells amb una situació social més desfavorida i que tot plegat està generant noves desigualtats entre els universitaris. De fet, les dades indiquen que del 2008 al 2014, el percentatge d'alumnes que estudien i treballen ha passat del 59 al 67%. Aquest informe s'ha publicat a la revista 'European Journal of Education'.
La recerca s'ha centrat en veure l'evolució del fenomen en relació al rendiment acadèmic i la inserció laboral futura, en termes de qualitat ocupacional, així com l'impacte de la crisi econòmica. També ha valorat la influència del nivell educatiu del pares, com un factor relacionat amb l'origen social i econòmic dels joves universitaris.
Les dades analitzades, extretes d'enquestes de l'Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, indiquen que els estudiants que compaginaven estudis i feina van passar a de ser el 59% al 2008 al 67% l'any 2014. Aquest augment va ser generalitzat en tots els perfils d'estudiants -i especialment entre els d'origen mitjà i alt-. Però només entre el grup d'origen social més desafavorit es va produir un augment dels percentatges tant dels que treballaven a temps parcial com dels que ho van fer a temps complet, que van passar del 38 al 47%.
Les dades, a més, indiquen que estudiar i treballar alhora penalitza acadèmicament els estudiants, que obtenen pitjor nota que els que no treballen. Coincidint amb la crisi, per exemple, els que tenien una feina a temps complet relacionada amb els estudis van ser els que van treure pitjor nota, probablement per centrar-se, en una època difícil per a l'ocupació, en mantenir el seu lloc de treball.
A més, és especialment negatiu per als joves d'origen familiar educatiu més baix, que són els que treballen més a temps complet i en feines no relacionades amb els estudis, el què els comporta una pitjor qualitat ocupacional en la inserció laboral futura. Les dades palesen que les condicions de vida d'aquests estudiants a la universitat han empitjorat, tenint en compte que al fet de ser ja una minoria entre l'alumnat cal sumar que necessiten contribuir més a l'economia familiar.
"Després de la crisi hi ha hagut la introducció del procés de Bolonya, que demana una major presencialitat de l'estudiant a les aules, el que ha suposat un perjudici per aquest col·lectiu perquè els costa més poder quedar per fer els treballs en grup i les tasques diàries que se'ls demanen", assegura Marina Elias, una de les investigadores responsables de l'estudi juntament amb Albert Sànchez-Gelabert. Alhora assenyala que també pot tenir afectació "en la relació amb els seus companys, el que pot repercutir en les notes i amb els vincles que fan amb altres estudiants", assegura.
Els investigadors alerten de la necessitat que s'introdueixin mecanismes de suport específics per a aquests estudiants. Algunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar. "S'ha de tenir en compte que existeix aquest col·lectiu i sobretot és important que el professorat en sigui conscient en el dia a dia i que entengui que a vegades aquests estudiants no poden assistir a classe, no perquè no vulguin, sinó perquè no els ho és possible", comenta Elias.
Importància del capital social
Els investigadors han comprovat també que, segons els nivells formatius familiars, es van donar diferències al nivell ocupacional dels estudiants coincidint amb el període de crisi: els fills amb pares amb majors nivells educatius van trobar més i millor feina, probablement degut a la capacitat de mobilitzar el seu capital social -relacions d'amistat i familiars-. En termes generals, tanmateix, combinar feina i estudis té efectes positius per a una millor qualitat ocupacional un cop finalitzats els estudis, sobretot en el cas que el treball ha estat relacionat amb la disciplina estudiada.
"Els resultats estan en línia amb d'altres que hem dut a terme, que indiquen que entre 2008 i 2014 l'estratificació interna a les universitats sembla haver augmentat. Per exemple, en les dades de matriculació pre i post crisi hem observat més matriculacions en els títols amb major inserció laboral, probablement perquè, en molts casos, ja durant la carrera els estudiants han de compaginar-los amb la feina", assegura Elias. També afegeix qua els joves de famílies amb menys recursos es decanten més per titulacions amb una bona inserció laboral, però també més barates i més fàcils d'acabar".
La recerca s'ha centrat en veure l'evolució del fenomen en relació al rendiment acadèmic i la inserció laboral futura, en termes de qualitat ocupacional, així com l'impacte de la crisi econòmica. També ha valorat la influència del nivell educatiu del pares, com un factor relacionat amb l'origen social i econòmic dels joves universitaris.
Les dades analitzades, extretes d'enquestes de l'Agència de Qualitat Universitària de Catalunya, indiquen que els estudiants que compaginaven estudis i feina van passar a de ser el 59% al 2008 al 67% l'any 2014. Aquest augment va ser generalitzat en tots els perfils d'estudiants -i especialment entre els d'origen mitjà i alt-. Però només entre el grup d'origen social més desafavorit es va produir un augment dels percentatges tant dels que treballaven a temps parcial com dels que ho van fer a temps complet, que van passar del 38 al 47%.
Les dades, a més, indiquen que estudiar i treballar alhora penalitza acadèmicament els estudiants, que obtenen pitjor nota que els que no treballen. Coincidint amb la crisi, per exemple, els que tenien una feina a temps complet relacionada amb els estudis van ser els que van treure pitjor nota, probablement per centrar-se, en una època difícil per a l'ocupació, en mantenir el seu lloc de treball.
A més, és especialment negatiu per als joves d'origen familiar educatiu més baix, que són els que treballen més a temps complet i en feines no relacionades amb els estudis, el què els comporta una pitjor qualitat ocupacional en la inserció laboral futura. Les dades palesen que les condicions de vida d'aquests estudiants a la universitat han empitjorat, tenint en compte que al fet de ser ja una minoria entre l'alumnat cal sumar que necessiten contribuir més a l'economia familiar.
"Després de la crisi hi ha hagut la introducció del procés de Bolonya, que demana una major presencialitat de l'estudiant a les aules, el que ha suposat un perjudici per aquest col·lectiu perquè els costa més poder quedar per fer els treballs en grup i les tasques diàries que se'ls demanen", assegura Marina Elias, una de les investigadores responsables de l'estudi juntament amb Albert Sànchez-Gelabert. Alhora assenyala que també pot tenir afectació "en la relació amb els seus companys, el que pot repercutir en les notes i amb els vincles que fan amb altres estudiants", assegura.
Els investigadors alerten de la necessitat que s'introdueixin mecanismes de suport específics per a aquests estudiants. Algunes de les propostes passen per l'ampliació de l'oferta d'estudis semi presencials, serveis d'ajuda en plataformes virtuals, una millora en l'accessibilitat i flexibilitat del professorat i la introducció de mecanismes que minimitzin la penalització acadèmica que suposa estudiar i treballar. "S'ha de tenir en compte que existeix aquest col·lectiu i sobretot és important que el professorat en sigui conscient en el dia a dia i que entengui que a vegades aquests estudiants no poden assistir a classe, no perquè no vulguin, sinó perquè no els ho és possible", comenta Elias.
Importància del capital social
Els investigadors han comprovat també que, segons els nivells formatius familiars, es van donar diferències al nivell ocupacional dels estudiants coincidint amb el període de crisi: els fills amb pares amb majors nivells educatius van trobar més i millor feina, probablement degut a la capacitat de mobilitzar el seu capital social -relacions d'amistat i familiars-. En termes generals, tanmateix, combinar feina i estudis té efectes positius per a una millor qualitat ocupacional un cop finalitzats els estudis, sobretot en el cas que el treball ha estat relacionat amb la disciplina estudiada.
"Els resultats estan en línia amb d'altres que hem dut a terme, que indiquen que entre 2008 i 2014 l'estratificació interna a les universitats sembla haver augmentat. Per exemple, en les dades de matriculació pre i post crisi hem observat més matriculacions en els títols amb major inserció laboral, probablement perquè, en molts casos, ja durant la carrera els estudiants han de compaginar-los amb la feina", assegura Elias. També afegeix qua els joves de famílies amb menys recursos es decanten més per titulacions amb una bona inserció laboral, però també més barates i més fàcils d'acabar".