29
d'abril
del
2017
El nom de Park Paladium és tot un referent en l'imaginari col·lectiu sabadellenc. Es tracta d'una de les discoteques més veteranes de la Zona Hermètica, i avui celebra el seu 24 aniversari davant els dubtes de continuïtat de l'espai d'oci nocturn sabadellenc.
Era l'any dels Jocs Olímpics, 1992, i Sabadell no disposava d'una àrea d'oci destinat al jovent, que es veia empès a deixar la ciutat per visitar altres localitats veïnes. "Una colla d'amics que solíem anar a PIU vèiem com es trobava ja en un moment molt decadent, i vam optar per obrir un nou negoci", explica Joan Cosp, soci fundador de Park Paladium.
Va ser llavors quan van adreçar-se a l'Ajuntament per demanar llicència per obrir un local al centre, però se'ls va denegar. "Espereu una estona, ens va dir el llavors alcalde, Toni Farrés, que ens va explicar que volien obrir una zona d'oci i que hauríem d'anar allà, així que ho vam fer, i quan van obrir el termini de permisos els van demanar", explica Cosp.
La discoteca no s'ha mogut des de la seva fundació del lloc on es va crear, al carrer Rocafort. "No s'ha venut, ni comprat, ni res, els socis som els mateixos, excepte un, que va morir l'any 1997", apunta Cosp.
Des de "Mikimoto" a jugadors del Barça
De tots els anys, l'època daurada va ser fins a finals dels 90. "Entre els anys 1993 i 1997 teníem un públic molt especial, venia molta gent de Barcelona, des de la Mari Pau Huguet, en Mikimoto o els jugadors del Barça i de l'Espanyol", apunta Cosp. L'estela va continuar uns anys més, amb dues sales diferenciades, una per a més joves, la gran, i The Club, la zona dedicada al públic més veterà i també més exclusiu.
Ara, la discoteca celebra el seu 24 aniversari davant l'anunci de finalització de les llicències de les discoteques de la Zona Hermètica, un fet que s'hauria d'haver fet efectiu el passat 1 de juny de 2016. No obstant, poc menys d'una desena de locals aguanten oberts, amb un futur incert davant la negativa del govern local d'arribar a cap mena d'acord per salvar l'activitat de les poques discoteques que encara queden. "De les 40 que hi havia fa uns 7 anys ara en quedem menys de deu, no es pot comparar l'activitat que hi havia abans amb la que hi ha ara", lamenta Cosp.
Amb tot, Park Paladium bufa avui les espelmes amb certa esperança de poder seguir amb la seva activitat, que s'ha omplert d'històries personals i regals commemoratius, com ara carpetes i clauers, que encara molts dels seus habituals guarden en algun calaix.
Era l'any dels Jocs Olímpics, 1992, i Sabadell no disposava d'una àrea d'oci destinat al jovent, que es veia empès a deixar la ciutat per visitar altres localitats veïnes. "Una colla d'amics que solíem anar a PIU vèiem com es trobava ja en un moment molt decadent, i vam optar per obrir un nou negoci", explica Joan Cosp, soci fundador de Park Paladium.
Va ser llavors quan van adreçar-se a l'Ajuntament per demanar llicència per obrir un local al centre, però se'ls va denegar. "Espereu una estona, ens va dir el llavors alcalde, Toni Farrés, que ens va explicar que volien obrir una zona d'oci i que hauríem d'anar allà, així que ho vam fer, i quan van obrir el termini de permisos els van demanar", explica Cosp.
La discoteca no s'ha mogut des de la seva fundació del lloc on es va crear, al carrer Rocafort. "No s'ha venut, ni comprat, ni res, els socis som els mateixos, excepte un, que va morir l'any 1997", apunta Cosp.
La zona The Club de Park Paladium. Foto: Park Paladium
Des de "Mikimoto" a jugadors del Barça
De tots els anys, l'època daurada va ser fins a finals dels 90. "Entre els anys 1993 i 1997 teníem un públic molt especial, venia molta gent de Barcelona, des de la Mari Pau Huguet, en Mikimoto o els jugadors del Barça i de l'Espanyol", apunta Cosp. L'estela va continuar uns anys més, amb dues sales diferenciades, una per a més joves, la gran, i The Club, la zona dedicada al públic més veterà i també més exclusiu.
Ara, la discoteca celebra el seu 24 aniversari davant l'anunci de finalització de les llicències de les discoteques de la Zona Hermètica, un fet que s'hauria d'haver fet efectiu el passat 1 de juny de 2016. No obstant, poc menys d'una desena de locals aguanten oberts, amb un futur incert davant la negativa del govern local d'arribar a cap mena d'acord per salvar l'activitat de les poques discoteques que encara queden. "De les 40 que hi havia fa uns 7 anys ara en quedem menys de deu, no es pot comparar l'activitat que hi havia abans amb la que hi ha ara", lamenta Cosp.
Amb tot, Park Paladium bufa avui les espelmes amb certa esperança de poder seguir amb la seva activitat, que s'ha omplert d'històries personals i regals commemoratius, com ara carpetes i clauers, que encara molts dels seus habituals guarden en algun calaix.
La cabina del DJ de Park Paladium. Foto: Park Paladium