25
d'abril
del
2017
Actualitzat
a les
14:18h
Una investigació realitzada per integrants del grup Interfase del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Centre Nacional de Salut Pública i Medi Ambient d'Holanda (RIVM) ha estimat que un de cada cinc europeus, al voltant d'uns 100 milions de persones, està exposat a nivells de soroll per sobre del límit establert per la Unió Europea (UE). És a dir, 55 dB Lden (decibels mesurats al llarg d'una jornada, ajustats a les diferents sensibilitats durant el matí, la tarda i la nit).
L'estudi ha precisat que la regió mediterrània és la zona on les ciutats estan "més exposades" al soroll ambiental, superant aquest llindar. Ha calculat que provoca molèsties a 31,7 milions d'europeus adults i trastorns del son a més de 13 milions. També és el motiu de més de 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures anuals.
Unes dades que reflecteixen "l'impacte de la contaminació acústica" sobre la salut "segons augmenten els decibels". La font de procedència és "majoritàriament" del trànsit terrestre, encara que l'aeri i la indústria "són fonts d'emissió importants".
Creixement dels casos a Catalunya
L'informe ha apuntat que les ciutats espanyoles "no han estat les més eficients en l'esforç per millorar el benestar acústic" entre 2007 i 2012. Tot i així, ha matisat que s'haurà d'esperar a 2018 per observar els resultats obtinguts en el període 2012-2017. Per ara, la tendència ha estat que un 60% dels municipis van augmentar el número de persones exposades al soroll del trànsit terrestre, mentre a les europees estudiades van ser del 35%. Per contra, ha ressaltat que s'ha reduït en un 95% dels aeroports.
A Catalunya s'ha reproduït "el mateix patró" que a la resta de l'Estat. Tot i així, també l'aeroport de Barcelona ha reduït el nivell d'exposició, encara que hagi experimentat un increment de trànsit aeri.
Mesurar i mitigar el soroll
Els autors de l'informe han destacat les dificultats de mesurar l'impacte del soroll, al dependre per exemple l'aïllament de les façanes, així com de la superposició de competències administratives com ara una autopista pot canviar d'administració quan entra en una ciutat, quan el soroll ambiental pot seguir sent el mateix. Per això, el 2002 es va implantar la Directiva de Soroll Ambiental, d'aplicació obligatòria a les poblacions europees de més de 100.000 habitants des de 2007, per aplicar mesures que mitiguin el soroll ambiental. En aquest sentit, s'ha recomanat aplicar polítiques conjuntes amb altres àmbits com poden ser el de la qualitat de l'aire i la planificació territorial.
La investigació es va presentar aquesta dilluns a Brussel·les, en la Jornada Internacional 'Noise in Europe', en el marc del Dia Internacional de la Conscienciació del Soroll, que se celebra aquest dimecres. La UAB ha difós les seves dades per la celebració de la Primera Setmana Sense Soroll i com a membres de la xarxa d'experts de la Pol·lució de l'Aire i Mitigació del Canvi Climàtic.
L'estudi ha precisat que la regió mediterrània és la zona on les ciutats estan "més exposades" al soroll ambiental, superant aquest llindar. Ha calculat que provoca molèsties a 31,7 milions d'europeus adults i trastorns del son a més de 13 milions. També és el motiu de més de 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures anuals.
Unes dades que reflecteixen "l'impacte de la contaminació acústica" sobre la salut "segons augmenten els decibels". La font de procedència és "majoritàriament" del trànsit terrestre, encara que l'aeri i la indústria "són fonts d'emissió importants".
Creixement dels casos a Catalunya
L'informe ha apuntat que les ciutats espanyoles "no han estat les més eficients en l'esforç per millorar el benestar acústic" entre 2007 i 2012. Tot i així, ha matisat que s'haurà d'esperar a 2018 per observar els resultats obtinguts en el període 2012-2017. Per ara, la tendència ha estat que un 60% dels municipis van augmentar el número de persones exposades al soroll del trànsit terrestre, mentre a les europees estudiades van ser del 35%. Per contra, ha ressaltat que s'ha reduït en un 95% dels aeroports.
A Catalunya s'ha reproduït "el mateix patró" que a la resta de l'Estat. Tot i així, també l'aeroport de Barcelona ha reduït el nivell d'exposició, encara que hagi experimentat un increment de trànsit aeri.
Mesurar i mitigar el soroll
Els autors de l'informe han destacat les dificultats de mesurar l'impacte del soroll, al dependre per exemple l'aïllament de les façanes, així com de la superposició de competències administratives com ara una autopista pot canviar d'administració quan entra en una ciutat, quan el soroll ambiental pot seguir sent el mateix. Per això, el 2002 es va implantar la Directiva de Soroll Ambiental, d'aplicació obligatòria a les poblacions europees de més de 100.000 habitants des de 2007, per aplicar mesures que mitiguin el soroll ambiental. En aquest sentit, s'ha recomanat aplicar polítiques conjuntes amb altres àmbits com poden ser el de la qualitat de l'aire i la planificació territorial.
La investigació es va presentar aquesta dilluns a Brussel·les, en la Jornada Internacional 'Noise in Europe', en el marc del Dia Internacional de la Conscienciació del Soroll, que se celebra aquest dimecres. La UAB ha difós les seves dades per la celebració de la Primera Setmana Sense Soroll i com a membres de la xarxa d'experts de la Pol·lució de l'Aire i Mitigació del Canvi Climàtic.