17
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
16:50h
Jaume Pla obre avui la llauna del cicle Cercles concerts & converses al pati de l’Alliance Française (19.00 hores), una proposta intimista en què els artistes ofereixen la seva música en format de concert acústic amb valor afegit, és a dir, aportant explicacions i vivències personals que els han dut a escriure els temes. L’artista ha parlat amb Nació Sabadell de l’estrena del cicle a la ciutat.
Què ens trobarem avui al pati de l’Alliance Française?
Al març vaig ser al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona, oferint cançons noves on explicava el procés que vaig seguir en fer-les. Allò s’havia de quedar allà, però Cercles ens va oferir de reeditar-ho de manera excepcional, i vaig trobar-ho molt interessant.
I explica cançó a cançó?
No només això, també és com les cantaré. Aproparé el procés que em va dur a fer-les, com una idea va acabar ser una cançó, i la tocaré. Aquí el que destaca són elements, com ara explicar si primer es fa la música o la lletra.
Sempre és el mateix procés?
Ho he fet indistintament, hi ha cançons on primer faig una cosa i en d’altres que faig l’altra. N’explicaré el per què, l’espurna on comença. A vegades se’t queda clavada una frase i després desenvolupes la resta. Però cal una primera espurna que és la inspiració i el motiu que et va fer la cançó.
El repertori serà el mateix que a Barcelona?
Bàsicament faré les mateixes cançons, però per allargar el concert afegiré dues cançons de les meves habituals, perquè el recital del Santa Mònica durava una mitja hora, i aquí la resta seran cançons dels cinc discos que ja he fet.
On les podem sentir les noves?
Les del Santa Mònica no estan editades en disc, properament sortirà a la venda un llibre-disc, que és més un llibre que durà un disc incorporat, però mes enllà d’això no sortiran com a disc real, com un llançament més. És una cosa més aviat vinculada a l’experiència concreta.
I de les de sempre, quines cançons ha triat?
Això és obert, en funció de la gent en faré una o altra, estic obert a que algú em demani alguna cosa concreta, i si l’he de tocar la tocaré, la vull deixar més oberta perquè sigui més participativa i espontània. Si algú em demana: “Per què no m’expliques aquesta cançó?” Doncs l’explicaré i la cantaré.
El format és ben diferent, doncs, al d’un concert dels habituals.
És interessant el retorn del públic, habitualment en els concerts acústics o en banda no acostumo a parlar gairebé gens, però quan he fet tres o quatre experiències semblants en el mateix sentit d’explicar més l’obra, si que m’hi esplaio i m’hi recreo, m’ho agafo més com una cosa com que en aquest recital la part més explicativa compta tant com la musical. Anem a fer les dues coses, no és només un concert i presentar cançons, sinó entrar dintre de l’ànima de les cançons i explicar-les a la gent.