Successos

Desmantellen una banda que havia comès 43 robatoris a domicilis, part d'ells a Sabadell

Eren especialment actius també a Terrassa i Barcelona | En total hi ha 18 detinguts, la majoria de nacionalitat georgiana | Es desplaçaven en transport públic i funcionaven a través de diferents grups coordinats entre ells

per Redacció , 4 d'abril de 2017 a les 09:24 |
Part del material presumptament robat per la banda. | Mossos d'Esquadra
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els Mossos d'Esquadra han detingut 18 membres d'una organització criminal especialitzada en realitzar robatoris amb força en domicilis de Catalunya. Concretament, se'ls atribueixen 46 robatoris amb força a domicilis, la majoria al Vallès: 15 a Terrassa i 13 a Sabadell. També se'ls acusa d'onze a Barcelona, tres a Madrid, dos a Badalona, un a Cornellà i un a Vic.

La banda funcionava com una xarxa, amb diferents grups que estaven en contacte i s'ajudaven mútuament, i amb una estructura i unes funcions perfectament definides. A més, els assaltants es desplaçaven gairebé sempre en transport públic: entre setmana, en tren cap a poblacions de l'entorn de l'àrea metropolitana com Terrassa o Sabadell, i, el cap de setmana, en metro a la ciutat de Barcelona.


Un operatiu muntat el 27 de febrer va permetre arrestar disset persones de nacionalitat georgiana: set a Barcelona, quatre a Sabadell, dos a l'Hospitalet de Llobregat i quatre que ja estaven ingressades al CIE de Madrid. També es van recuperar diverses joies, aparells electrònics de valor elevat, eines i material per forçar tot tipus de portes, càmeres per detectar moviment, diversos equips electrònics de seguiment, un dron i productes químics per a la comprovació de la puresa de les joies.

Més tard també es va detenir una persona d'origen armeni, a qui el grup venia gran part dels objectes obtinguts als robatoris.


Els arrestats van passar a disposició del Jutjat d'Instrucció número 12 de Barcelona, que va decretar l'ingrés a presó de setze dels detinguts, entre ells, el recaptador, i el reingrés al CIE de Madrid d'un altre.

Una xarxa de grups en contacte permanent

La investigació va començar l'octubre del 2016 després d'un robatori amb força perpetrat a Terrassa per tres persones. Des d'un primer moment, l'Àrea d'Investigació Criminal dels Mossos van poder identificar els autors com a integrants d'un grup d'origen georgià amb la base al districte de Sant Martí de Barcelona.

Durant les primeres indagacions, els Mossos van descobrir que el grup de lladres s'havia anat separant per formar grups més petits amb persones que ja havien format part d'altres organitzacions que s'havien desfet, tant a Catalunya com a diverses ciutats espanyoles i europees, o bé que havien vingut directament des de Geòrgia per integrar-se a l'activitat delictiva. 

Tot i la formació d'aquests nous grups, els principals investigats tenien habitualment contacte entre ells i s'intercanviaven tant els integrants com les eines per consumar els robatoris amb la finalitat d'optimitzar els seus recursos.

Durant la investigació, els agents van saber que l'organització havia enviat un grup a Madrid, on ja havien dut a terme diversos robatoris. Per això, els Mossos van crear un equip conjunt amb la Policia Nacional, que va detenir, la primera setmana de febrer, quatre persones quan estaven intentant entrar en un domicili. Els quatre detinguts van ingressar posteriorment al CIE de la capital espanyola.
 
Estructura i funcions definides
 
Els rols i les funcions dels membres de l'organització estaven perfectament definits. Hi havia un grup de persones que tenien la tasca de realitzar les visites prèvies als possibles objectius que havien d'assaltar posteriorment.

En dies anteriors al robatori s'hi desplaçaven i en feien un estudi detallat: tipus de porta d'accés a la finca, nombre de veïns a l'escala, situació de les portes a cadascuna de les plantes a més del tipus de porta i marca dels panys. A partir de l'exhaustiva anàlisi realitzada ja estaven en disposició de col·locar els marcadors en funció del grau de vulnerabilitat de cada habitatge.  
 
Un altre grup es dedicava a la vigilància i control de la zona seleccionada. El dia del robatori es desplaçaven al lloc triat i part dels lladres es quedaven a l'exterior per dur a terme la vigilància mentre uns altres entraven a l'edifici per comprovar la finca i, a partir de la informació dels marcadors, saber quins pisos estaven buits.
 
Un cop comprovat l’interior de l’escala l’especialista en l’obertura entrava en acció i forçava la porta amb algun dels mètodes habituals utilitzats en els robatoris amb força en funció del seu nivell de vulnerabilitat: radiografia, bec de lloro, bumping o amb l’ús de rossinyols.
 
Aleshores era el torn dels autors materials del robatori. Un cop facilitat l'accés, l'encarregat de l'obertura deixava pas a les persones que consumaven el robatori.
 
Aquesta operativa es va repetir fins a 46 vegades, en tants altres robatoris: un a Cornellà, dos a Badalona, onze a Barcelona, tres a Madrid, tretze a Sabadell, quinze a Terrassa i un a Vic.
 

Moment de l'assalt a un dels pisos de la banda. Foto: Mossos d'Esquadra

 

Participació