07
de març
del
2017
Actualitzat
a les
16:40h
El meteoròleg de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Francesc Mauri (Barcelona, 1966) alerta de les greus conseqüències que té el canvi climàtic en les nostres vides. “No és només un tema de foques i ossos polars”, adverteix per als més escèptics. També té conseqüències en el dia a dia, així com en les relacions comercials i l’economia global. I tot amb afectació directa a casa nostra.
Mauri ho ha explicat a Sabadell, on aquest dimarts ha ofert una conferència a l’Aula de l’Aigua d’Aigües Sabadell per analitzar la situació que viu el planeta, amb un escalfament global i un canvi climàtic amb efectes que van molt més enllà de les que d'entrada podríem pensar. El meteoròleg apunta que l’administració hi té un paper clau, però el ciutadà té més poder del que creu, amb capacitat de pressionar les companyies perquè optin per l'energia renovable.
“La majoria de companyies subministradores d’energia tenen eficiència de classe E, el que es pot fer és demanar si en té de classe A, i si no en té, marxar”, apunta Mauri. De fet, assegura que hi ha moltes subministradores catalanes que ja ofereixen garanties de classe A, i apunta que el canvi de companyia no ha de tenir afectacions en el servei rebut, com si es tractés d’un canvi de companyia telefònica.
Crític amb la gestió de l’administració
Catalunya és un exemple en la lluita pel canvi de model, però Mauri assegura que el govern català té les mans lligades perquè està sotmès a la legalitat espanyola. “La Llei de Transició Energètica de Catalunya es modèlica a nivell europeu i ens posa a l’alçada de països com Dinamarca, el Govern, de la mà de científics catalans, s’ha posicionat a favor del canvi cap a una economia verda de futur, que és cap on va el planeta”, apunta.
Tot i això, el principal escull és el govern de l’Estat: “La política energètica de l’estat espanyol és erràtica, ho ha estat durant molts anys de governs, governés qui governés, i tot i que en l’etapa del president José María Aznar hi va haver un important desenvolupament de les energies renovables a Espanya, especialment l’eòlica, amb el govern posterior, amb el ministre José Manuel Soria, hi va haver una aturada brutal que va bloquejar completament les possibilitats d’apostar per les renovables, i no ho dic només jo, també ho diu la Unió Europea”, apunta Mauri.
Amb tot, creu que cal més consciència de les conseqüències que té el canvi climàtic per a les nostres vies. A Catalunya, un exemple és l’afectació derivada dels temporals dels darrers mesos, que han escombrat el litoral. En els darrers 30 anys, el nivell del mar ha pujat uns 10 centímetres, això significa 10 metres terra endins, amb una afectació important a les platges, les cales o les esculleres.
“Vivim en un país amb una gran part de la població a primera línia de costa, que basa una part important de la seva economia en el turisme, i s’ha vist com solucions com dragar i tirar sorra no serveix de res, es para el cop unes setmanes i després es malmet l’ecosistema marí”, apunta.
Estratègicament important per a Catalunya
La cura pel medi ambient també té una afectació directa en el batec econòmic català. Actualment, el Port de Barcelona juga un paper estratègic, donat que amb una bona connexió amb tren a través del Corredor del Mediterrani amb Europa permetrà l’accés de mercaderies al nord del continent, evitant, així, grans voltes als vaixells que provenen d’Àsia, que descarregarien la càrrega a Catalunya.
Tot això, però, es pot trencar (en el supòsit que l’Estat accedeixi a que el Corredor del Mediterrani passi per on toca) si l’Àrtic avança en el seu procés de desgel. Al ritme actual, en 15 o 20 anys pot ser perfectament navegable, a Rússia Vladimir Putin té molt interès en la navegació circumpolar, cosa que permetria connectar directament amb Hamburg i Rotterdam fàcilment, cosa que faria caure l’interès estratègic de Barcelona com a porta d’Europa”, explica.
A banda, el desgel de l’Àrtic també afecta a nivell meteorològic. “Provoca més vaporització i l’augment de 5 o 6 punts els dies ennuvolats a l’estiu respecte fa 30 anys, no vol dir que plogui més, però sí que hi hagi més núvols, i això pot afectar al turisme”, afegeix. Per tot plegat, destaca que si cada ciutadà aporta el seu granet de sorra, mica en mica es podrà fer front a un problema d’escala planetària, però que està demostrat que té incidència directa en la vida quotidiana.
Mauri ho ha explicat a Sabadell, on aquest dimarts ha ofert una conferència a l’Aula de l’Aigua d’Aigües Sabadell per analitzar la situació que viu el planeta, amb un escalfament global i un canvi climàtic amb efectes que van molt més enllà de les que d'entrada podríem pensar. El meteoròleg apunta que l’administració hi té un paper clau, però el ciutadà té més poder del que creu, amb capacitat de pressionar les companyies perquè optin per l'energia renovable.
“La majoria de companyies subministradores d’energia tenen eficiència de classe E, el que es pot fer és demanar si en té de classe A, i si no en té, marxar”, apunta Mauri. De fet, assegura que hi ha moltes subministradores catalanes que ja ofereixen garanties de classe A, i apunta que el canvi de companyia no ha de tenir afectacions en el servei rebut, com si es tractés d’un canvi de companyia telefònica.
Francesc Mauri, a Aigües Sabadell. Foto: Albert Segura
Crític amb la gestió de l’administració
Catalunya és un exemple en la lluita pel canvi de model, però Mauri assegura que el govern català té les mans lligades perquè està sotmès a la legalitat espanyola. “La Llei de Transició Energètica de Catalunya es modèlica a nivell europeu i ens posa a l’alçada de països com Dinamarca, el Govern, de la mà de científics catalans, s’ha posicionat a favor del canvi cap a una economia verda de futur, que és cap on va el planeta”, apunta.
Tot i això, el principal escull és el govern de l’Estat: “La política energètica de l’estat espanyol és erràtica, ho ha estat durant molts anys de governs, governés qui governés, i tot i que en l’etapa del president José María Aznar hi va haver un important desenvolupament de les energies renovables a Espanya, especialment l’eòlica, amb el govern posterior, amb el ministre José Manuel Soria, hi va haver una aturada brutal que va bloquejar completament les possibilitats d’apostar per les renovables, i no ho dic només jo, també ho diu la Unió Europea”, apunta Mauri.
Amb tot, creu que cal més consciència de les conseqüències que té el canvi climàtic per a les nostres vies. A Catalunya, un exemple és l’afectació derivada dels temporals dels darrers mesos, que han escombrat el litoral. En els darrers 30 anys, el nivell del mar ha pujat uns 10 centímetres, això significa 10 metres terra endins, amb una afectació important a les platges, les cales o les esculleres.
“Vivim en un país amb una gran part de la població a primera línia de costa, que basa una part important de la seva economia en el turisme, i s’ha vist com solucions com dragar i tirar sorra no serveix de res, es para el cop unes setmanes i després es malmet l’ecosistema marí”, apunta.
Francesc Mauri, meteoròleg de TV3. Foto: Albert Segura
Estratègicament important per a Catalunya
La cura pel medi ambient també té una afectació directa en el batec econòmic català. Actualment, el Port de Barcelona juga un paper estratègic, donat que amb una bona connexió amb tren a través del Corredor del Mediterrani amb Europa permetrà l’accés de mercaderies al nord del continent, evitant, així, grans voltes als vaixells que provenen d’Àsia, que descarregarien la càrrega a Catalunya.
Tot això, però, es pot trencar (en el supòsit que l’Estat accedeixi a que el Corredor del Mediterrani passi per on toca) si l’Àrtic avança en el seu procés de desgel. Al ritme actual, en 15 o 20 anys pot ser perfectament navegable, a Rússia Vladimir Putin té molt interès en la navegació circumpolar, cosa que permetria connectar directament amb Hamburg i Rotterdam fàcilment, cosa que faria caure l’interès estratègic de Barcelona com a porta d’Europa”, explica.
A banda, el desgel de l’Àrtic també afecta a nivell meteorològic. “Provoca més vaporització i l’augment de 5 o 6 punts els dies ennuvolats a l’estiu respecte fa 30 anys, no vol dir que plogui més, però sí que hi hagi més núvols, i això pot afectar al turisme”, afegeix. Per tot plegat, destaca que si cada ciutadà aporta el seu granet de sorra, mica en mica es podrà fer front a un problema d’escala planetària, però que està demostrat que té incidència directa en la vida quotidiana.