19
de febrer
del
2017
Avui diumenge, de 12 a 1 del migdia, el Museu d’Història de Sabadell organitza una visita gratuïta a les coves de Sant Oleguer. Es tracta de coves recuperades i senyalitzades fa uns anys i que formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, un espai que avui podem redescobrir.
La de Sant Oleguer és una de les quatre grans àrees del Ripoll amb coves excavades al talús. Als talussos argilosos del marge dret del riu Ripoll, durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, s’hi van excavar coves que servien de llar a moltes famílies immigrades. A l'àrea de Can Quadres i Sant Oleguer, l’any 1946 hi havia 112 coves habitades.
Es distribuïen en diferents rengles i es comunicaven per senders i graons fets pels mateixos habitants. En tot l’àmbit del Ripoll, l’any 1952 hi havia com a mínim 201 coves habitades per 901 persones. L’última cova habitada va ser clausurada per l’Ajuntament l’any 1958.
L’ús de les coves com a habitatge cal entendre’l en el marc d’una dura postguerra en què la ciutat va créixer espectacularment per l’arribada de població immigrada atreta per la demanda de mà d’obra de la indústria tèxtil. Es tractava d’una població que cercava millors condicions de vida i un futur millor per als seus fills.
Les coves eren en molts casos –juntament amb les barraques i els rellogats– la primera llar dels nouvinguts. La ciutat es trobava en un context de manca d’habitatge assequible i el fet de treballar no assegurava poder accedir a un habitatge en condicions.
La de Sant Oleguer és una de les quatre grans àrees del Ripoll amb coves excavades al talús. Als talussos argilosos del marge dret del riu Ripoll, durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX, s’hi van excavar coves que servien de llar a moltes famílies immigrades. A l'àrea de Can Quadres i Sant Oleguer, l’any 1946 hi havia 112 coves habitades.
Es distribuïen en diferents rengles i es comunicaven per senders i graons fets pels mateixos habitants. En tot l’àmbit del Ripoll, l’any 1952 hi havia com a mínim 201 coves habitades per 901 persones. L’última cova habitada va ser clausurada per l’Ajuntament l’any 1958.
L’ús de les coves com a habitatge cal entendre’l en el marc d’una dura postguerra en què la ciutat va créixer espectacularment per l’arribada de població immigrada atreta per la demanda de mà d’obra de la indústria tèxtil. Es tractava d’una població que cercava millors condicions de vida i un futur millor per als seus fills.
Les coves eren en molts casos –juntament amb les barraques i els rellogats– la primera llar dels nouvinguts. La ciutat es trobava en un context de manca d’habitatge assequible i el fet de treballar no assegurava poder accedir a un habitatge en condicions.