1 de 10

Fa 78 anys l'aviació feixista bombardejava el Vallès

Entre el 24 i el 25 de gener del 1939, poques hores abans que les tropes feixistes entressin a Terrassa, els avions italians van deixar caure 150 bombes

per Redacció, 29 de gener de 2017 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 29 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Guerra Civil espanyola va ser el camp de proves militar de la II Guerra Mundial. Anteriorment, la càrrega bèl·lica la patien els exèrcits, mentre que a partir de 1936 tots els segments socials i econòmics d'un bàndol podien ser objecte d'atac militar. Aquest concepte, conegut com a guerra total, es plasma en la utilització de l'aviació militar com a eina de terror mitjançant el llançament de bombes sobre la pròpia població civil.

Quan la Guerra estava acabant a Catalunya, s'executà la darrera campanya de bombardeigs aeris, entre el gener i el febrer de 1939. Terrassa va ser bombardejada el dia 24 de gener, a primera hora del matí, per cinc FIAT-BR de la 230a esquadrilla i cinc més de la 231a, que van llançar 80 bombes de 100 kg. Els avions van arribar del Nord. El nucli urbà es va salvar dels atacs. La zona afectada va ser la situada entre la carretera de Montcada i l'actual avinguda d'Àngel Sallent, a la zona sud-oest de Ca n'Aurell, llavors allunyada del nucli urbà.


L'endemà, el dia 25 de gener, un pont de la carretera de Matadepera va ser el tercer objectiu dels Savoia 5-79 de l'aviació italiana peninsular. A diferència de Mollet i Sabadell, l'objectiu va ser encarregat al XXX Grup de Bombardeig Ràpid, que hi va emprar tres avions de la 280a esquadrilla i dos de la 289. L'objectiu era el pont de la carretera de Sabadell a Matadepera, però no el van ensorrar. Les 60 bombes de 50 kg llançades van caure cap a la zona dels carrers de Can Pous i Ricard Marlet, molt a prop de la riera de les Arenes.

Si l'objectiu no era aterrir als civils ni deixar inoperativa la indústria, què va impulsar a l'Aviazione Legionaria a marcar el Vallès com a objectiu militar? La resposta la trobem a Sabadell, on es trobava l'aeròdrom on s'estacionaven les esquadrilles de combat, sent a més una de les seus de l'aviació de caça nocturna que protegia Barcelona. A més, era la base dels aparells militars de passatge que enllaçaven Catalunya amb la zona sud republicana.


Sabadell i Terrassa tenien molts números de patir bombardeigs de les tropes franquistes, però no va ser així perquè en qualsevol cas, Terrassa i Sabadell interessaven en un estat més o menys intacte. El Bàndol Nacional tenia la voluntat de no malmetre la indústria, pensant en termes de futur i de gestió de les ciutats vençudes.

L'historiador egarenc Jordi Serra i Oller va aportar el 2015 a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental un parell d’expedients copiats digitalment d’un fons documental italià (anomenat Operazione Militarie Spagna), on es parla d'aquests bombardejos que hi va haver a Terrassa i Matadepera a les acaballes de la Guerra Civil, a finals de gener de 1939.

L'Arxiu disposa d'una còpia digital de l'expedient: 21 pàgines on s'especifiquen els avions de combat que participaren, l'artilleria i munició utilitzada, el recorregut, etc. A més de 8 fotografies aèries fetes pels mateixos pilots mentre bombardejaven els diversos objectius.
 

Bombardeig del pont de Matadepera, 25 de gener de 1939 (15:37) Foto: ACVOC

Participació