27
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
9:54h
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha fet públic un estudi que qüestiona els indicadors oficials de pobresa a l'estat espanyol. Assenyala un augment del 20% al 22% entre 2004 i 2014, elevant la xifra de persones en risc dels 10,2 milions oficials als 14,7 milions. Aquestes dades suposen un increment del 45%. Aquest informe s'ha publicat a la revista Perspectives.
Segons l'estudi, les xifres oficials no fan servir el llindar de pobresa en els nivells de 2009, a l'inici de la crisi, i es pregunta "com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més impactants de les últimes dècades a Espanya, ja que les mesures oficials s'han mantingut tossudament estables al llarg de l'última dècada".
Als països de la UE es considera que una persona és pobra oficialment si el seu nivell d'ingressos és inferior al 60% de la mitjana d'ingressos del país. "El greu inconvenient d'aquestes mesures és que només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d'ingressos, pel que són completament insensibles als períodes d'expansió i contracció pels quals ha passat l'economia espanyola en els últims deu anys ", ha denunciat Iñaki Permanyer, investigador del CED-UAB.
Segons els investigadors, "val la pena" mesurar la pobresa econòmica emprant un llindar de pobresa l'any 2009 prenent com a referència el nivell de vida a l'inici de la crisi.
Llavors els resultats són que entre 2010 i 2014 el nombre de persones pobres passa de 10.206.684-14.794.664, amb un increment absolut de 4.587.980 individus, un increment relatiu del 45% respecte a la quantitat inicial.
L'estudi analitza l'evolució recent dels nivells de pobresa en funció de tres característiques bàsiques: l'edat, el país de naixement i l'educació i conclou que l'increment de la pobresa ha estat particularment fort per als nens i la població en edat laboral, les persones sense estudis universitaris i els nascuts a l'estranger.
"Quan comparem les mesures de pobresa relativa oficials entre 2009 i 2014 es pot apreciar com s'ha produït un increment de la pobresa relativa per a tots els grups d'edat per sota dels 65 anys juntament amb un descens de la mateixa per a tots els grups per sobre de l'edat a la jubilació ", ha indicat Permanyer.
Els jubilats constitueixen el sector de la població per grups d'edat que menys sembla haver patit l'impacte de la crisi econòmica, segons l'estudi, que alerta que els nivells de pobresa infantil i juvenil encara serien més alts de no ser per uns patrons de coresidencia entre generacions que afavoreixen la convivència amb els pares fins a edats molt avançades.
Segons l'estudi, les xifres oficials no fan servir el llindar de pobresa en els nivells de 2009, a l'inici de la crisi, i es pregunta "com és possible que els indicadors oficials de pobresa no siguin sensibles a una de les crisis econòmiques més impactants de les últimes dècades a Espanya, ja que les mesures oficials s'han mantingut tossudament estables al llarg de l'última dècada".
Als països de la UE es considera que una persona és pobra oficialment si el seu nivell d'ingressos és inferior al 60% de la mitjana d'ingressos del país. "El greu inconvenient d'aquestes mesures és que només tenen en compte la posició relativa dels individus, independentment dels nivells absoluts d'ingressos, pel que són completament insensibles als períodes d'expansió i contracció pels quals ha passat l'economia espanyola en els últims deu anys ", ha denunciat Iñaki Permanyer, investigador del CED-UAB.
Segons els investigadors, "val la pena" mesurar la pobresa econòmica emprant un llindar de pobresa l'any 2009 prenent com a referència el nivell de vida a l'inici de la crisi.
Llavors els resultats són que entre 2010 i 2014 el nombre de persones pobres passa de 10.206.684-14.794.664, amb un increment absolut de 4.587.980 individus, un increment relatiu del 45% respecte a la quantitat inicial.
L'estudi analitza l'evolució recent dels nivells de pobresa en funció de tres característiques bàsiques: l'edat, el país de naixement i l'educació i conclou que l'increment de la pobresa ha estat particularment fort per als nens i la població en edat laboral, les persones sense estudis universitaris i els nascuts a l'estranger.
"Quan comparem les mesures de pobresa relativa oficials entre 2009 i 2014 es pot apreciar com s'ha produït un increment de la pobresa relativa per a tots els grups d'edat per sota dels 65 anys juntament amb un descens de la mateixa per a tots els grups per sobre de l'edat a la jubilació ", ha indicat Permanyer.
Els jubilats constitueixen el sector de la població per grups d'edat que menys sembla haver patit l'impacte de la crisi econòmica, segons l'estudi, que alerta que els nivells de pobresa infantil i juvenil encara serien més alts de no ser per uns patrons de coresidencia entre generacions que afavoreixen la convivència amb els pares fins a edats molt avançades.