AGRICULTURA

El govern de Sabadell posa fil a l'agulla per «revitalitzar» el Parc Agrari

L'Ajuntament contractarà un tècnic agrònom que s'encarregarà de dinamitzar els terrenys municipals de Can Gambús | S'obrirà un procés de cessió de terres perquè pagesos professionals s'encarreguin de conrear aquestes parcel·les | Els agricultors locals demanen més "respecte" envers la seva activitat i una normativa més dura

per Norma Vidal , Sabadell, 27 de gener de 2017 a les 17:00 |
Conreus del Parc Agrari de Sabadell. | Juanma Peláez
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Amb 586 hectàrees i un paisatge que combina boscos i torrents amb terres de conreu de secà i regadiu, el Parc Agrari de Sabadell és el principal pulmó verd de la ciutat. Tot i que va néixer amb l'objectiu de garantir l'activitat agrícola i ramadera a la zona, fent-la rendible econòmicament, el cert és que en els darrers anys el projecte que contemplava conrear productes típics com la mongeta del ganxet, el cigró menut o el pa de Sant Julià, ha quedat força adormit. Amb l'objectiu de revertit la situació, el govern local ha posat fil a l'agulla per cedir les terres municipals - 61 hectàrees - a professionals, reforçar-se a nivell tècnic i treballar per potenciar el consum de proximitat.

Històricament el nom de Sabadell ha estat lligat a la indústria i al sector tèxtil. Amb tot, el municipi compta amb 486 hectàrees agrícoles - 474 de secà i 17 de regadiu- i una quinzena de pagesos professionals que malgrat les dificultats actuals a què ha de fer front el sector, tracten de tirar endavant. En aquest escenari, l'Ajuntament de la ciutat està decidit a posar en valor el Parc Agrari del municipi, ampliant el concepte que fins ara feia referència a les hectàrees que es troben a tocar de Can Gambús, Castellarnau i Ca n'Oriac, a la resta de terrenys agrícoles que hi ha a la localitat.


El regidor de Sostenibilitat a Sabadell, Joan Berlanga, ha explicat a NacióSabadell que en els propers mesos s'obrirà un procés de cessió de terres de secà i de regadiu a la parcel·la municipal - que disposa de 61 hectàrees - de Can Gambús del Parc Agrari “perquè pagesos professionals puguin desenvolupar-hi la seva activitat”. Berlanga assegura que actualment l'espai està “desendreçat i adormit” i que bàsicament el que s'hi fa gira entorn al cultiu de les vinyes d'on s'extreu el vi de Sabadell. “Volem revitalitzar l'espai de la mà de professionals”, indica.
 

La parcel·la de Can Gambús del Parc Agrari. Foto: Juanma Peláez


“Hi ha pagesos interessats en conrear aquestes terres perquè tenen una bassa i molt de potencial”, apunta el regidor, que remarca que caldrà abordar quina tipologia de productes s'hi poden fer i quines particularitats sabadellenques es poden trobar. A més, l'Ajuntament ha engegat un concurs per incorporar a la plantilla municipal un tècnic agrònom que tindrà com a missió dinamitzar aquesta peça de Can Gambús.

“Volem avançar perquè la plana del Vallès es doti de professionals que tinguin recursos econòmics de proximitat. La nostra voluntat és que en la segona part del mandat tot el Parc Agrari de Sabadell estigui dinamitzat amb agricultors professionals i hortes socials", assegura el responsable de Sostenibilitat.

200.000 habitants a tocar dels camps de conreu

Si bé és cert que els pagesos de la ciutat veuen amb bons ulls les intencions del consistori, també ho és que les experiències anteriors fan que estiguin molt desencantats. “Quan ens van dir que els nostres terrenys passarien a formar part d'un Parc Agrari en un primer moment vam negar-nos, però ens van prometre que ho farien bé, seguint el model d'altres països com França o Bèlgica i vam accedir-hi”, explica Joan Argelaguet, agricultor del Parc Agrari i cap de l'ADF de Sabadell.
 

Joan Argelaguet, agricultor sabadellenc. Foto: Juanma Peláez


Argelaguet recorda que l'executiu dirigit per Manuel Bustos va convidar els pagesos locals a un viatge per visitar altres parcs agraris europeus. “Eren l'exemple de com s'havien de fer les coses, tenien per exemple carrils bici ben fets sobre senders elevats perquè la gent no accedís als camps, no com aquí”, comenta.

El projecte va començar a caminar i l'any 2007 s'hi va conrear el conegut Pa de Sant Julià fabricat amb el blat del Parc Agrari i seguint directrius de la producció integrada. Tot i tenir un preu de venda molt elevat, els beneficis del pa no van revertir en els pagesos locals. Avui dia hi ha pocs pagesos que el conreïn més enllà del que es fa a les parcel·les municipals de Can Gambús.

Poc respecte per l'activitat agrícola

Argelaguet assegura que amb la popularització de l'espai i la construcció dels carrils bici que voregen zones com la de Sant Julià s'ha facilitat l'arribada del ciutadans al Parc Agrari. “Un dels nostres principals problemes el representa la gent”, assegura el pagès que apunta que sovint costa que els ciutadans tinguin “respecte” per les terres agrícoles. “Hi ha molts veïns que s'apropen amb les seves bicicletes o entren al camp amb gossos i fan malbé la collita”, comenta Argelaguet que afirma que cal endurir la normativa.
 
També lamenta que calgui demanar permisos per poder caçar animals que fan malbé els conreus com els conills, els senglars, o també algunes espècies d'ocells com els estornells que “desmunten les teulades de les cases”. Alhora destaca les dificultats per accedir a l'aigua necessària per regar els camps o d'altres problemes relacionats amb la manca d'ajudes i personal. 

D'horta recreativa a horta social

Seguint el curs del riu Ripoll al seu pas per Sabadell, hi ha un gran nombre de terrenys d'horta com la de la Verneda de Can Deu, l'horta de Can Bages, la de Can Pagès, la de Can Garriga, la de Colobrers o l'Horta Vella, la més antiga de la ciutat. 

En aquests terrenys s'hi conreen una gran varietat de productes com ara faves, pèsols, mongetes, pebrots, pastanagues, albergínies, tomàquets, enciams o patates. "La majoria de les persones que conreen hortes al Rodal ho fan per afició, però no s'hi guanyen la vida, tenen un terreny heretat com nosaltres o bé l'han ocupat", explica Lluís Fernàndez, un dels pagesos de l'Horta Vella. 

El regidor de Sostenibilitat, Joan Berlanga, ha indicat que el consistori està duent a terme una feina molt intensa per "endreçar" totes aquestes zones d'horta i passar d'un model recreatiu a un social. En aquest sentit l'executiu local ha dut a terme diverses expropiacions per cedir espais de conreu a entitats com el Rebost Solidari o l'Associació d'Aturats. En concret disposen de 900 metres quadrats de conreu. 

Recentment s'ha desallotjat la zona de l'horta d'en Romau al barri de Torre-romeu per posar en marxa un projecte formatiu vinculat al Vapor Llonch, seu de la promoció econòmica a Sabadell.

“La previsió és que a principis de febrer es dugui a terme les obres per adequar l'espai”, apunta Berlanga que afegeix que s'està treballant perquè el 2017 “les terres del municipi estiguin conreades per pagesos professionals per avançar en una idea clau que és la sobirania alimentària i el consum de proximitat”. El regidor afegeix que també es dotarà als pagesos de mecanismes de distribució fàcil a través per exemple dels mercats municipals.

 

Participació