Per celebrar-ho, des de la delegació, s'ha volgut "replicar" l'esperit que es viu a Catalunya durant la Diada i, per això, s'han instal·lat les paradetes al carrer. Les delegacions del Govern a l'exterior també han celebrat Sant Jordi amb una "àmplia programació" d'actes culturals i literaris a ciutats d'arreu del món. Així, s'ha commemorat la Diada a Lisboa, Londres, París, Roma, Nova York o Buenos Aires, entre d'altres.

Més enllà de les declaracions d'uns i altres, el fair play ha regnat entre els protagonistes polítics del dia. Les parades de cada partit es trobaven relativament a prop entre les cantonades dels carrers que creuen rambla Catalunya i això ha facilitat trobades i salutacions entre persones que, de normal, són més difícils de veure. Per exemple, el president d'ERC, Oriol Junqueras, se l'ha pogut veure a la parada del PSC just abans que els socialistes fessin una atenció als mitjans i també ha visitat les parades d'altres partits. O Candela López, coordinadora dels Comuns, que també se l'ha pogut veure a la parada dels republicans.

El paper de la llengua en la regularització

És cert que no és un dia per parlar de política, però les delegacions dels partits han estat àmplies. A la parada del PSC s'han deixat veure l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, el president parlamentari dels socialistes Ferran Pedret, o la portaveu del partit Lluïsa Moret. Moret ha estat qui s'ha dirigit als mitjans per reivindicar el català com a un "instrument claríssim de cohesió" en el marc de la regularització extraordinària de migrants. La portaveu dels socialistes catalans ha afegit que la llengua catalana forma part de la implementació de la regulació que "ha de generar drets i noves responsabilitats".

Societat

El Govern crearà 50.000 noves places de català per entomar la regularització de Sánchez Bernat Surroca Albet

Junqueras ha anat una mica més enllà per afirmar que cal exigir el català en la integració perquè la llengua "ha de formar part de la normalitat". Per la seva banda, la líder a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha denunciat que Collboni no ha comptat amb cap escriptor català per al pregó de Sant Jordi i li ha exigit que ho faci en el pròxim, l'últim del mandat. Als dos líders d'ERC els acompanyaven altres cares visibles com els diputats al Parlament Ester Capella, Jordi Albert, Joan Ignasi Elena i Oriol López, els diputats a Madrid Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera o el portaveu Isaac Albert.

Els Comuns han aprofitat la diada de Sant Jordi per reclamar més suport institucional per a l’aprenentatge de la llengua. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha celebrat la regularització de 150.000 persones a Catalunya, però ha advertit que l’anunci de 50.000 noves places per aprendre català és insuficient. “Com a mínim necessitem 150.000 places més”, ha afirmat, i ha reclamat que siguin gratuïtes, de proximitat i amb horaris flexibles, també als vespres i els caps de setmana. A Albiach l'acompanyaven el portaveu parlamentari David Cid, el diputat a Madrid i alcaldable a Barcelona Gerardo Pisarello, entre altres dirigents del partit.

Jordi Pujol treu el cap 

La citació de l'Audiència Nacional a Jordi Pujol també ha marcat la diada. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha qualificat d'acte de "venjança i humiliació" que el facin anar a Madrid tenint en compte el seu estat delicat de salut. Segons Rius, Pujol pateix una "campanya molt injusta de la justícia espanyola". Junqueras ha considerat "evident" que amb la citació hi ha un intent d'"escarni". "És una forma de corrompre la dignitat", ha afegit, a la vegada que ha reivindicat el rebuig a la corrupció. Al seu torn, Albiach ha distingit entre la necessitat que el cas s’investigui i es jutgi i el fet que, amb 95 anys i amb informes mèdics desfavorables, Pujol pugui estar en condicions d’anar a judici.

Política

Illa fa costat a Pujol i demana «seny» a l'Audiència Nacional Bernat Surroca Albet

Tornant a Junts, Rius també ha lamentat que hi ha una "onada de desacomplexament espanyolista" contra el català i la cultura catalana per part del govern d'illa. Rius estava acompanyat d'una àmplia delegació de Junts: els líders al Parlament Mònica Sales i Salvador Vergés, la líder a Madrid Míriam Nogueras o el vicepresident del partit Toni Castellà, entre altres. La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Pilar Castillejo, també s'ha referit a l'espanyolisme i ha fet una crida per convertir Sant Jordi en un dia festiu davant dels intents "constants" de desnacionalitzar la Diada.

El nom més buscat era el del president, Salvador Illa, que en els primers compassos de l'esmorzar continuava a la missa, amb el cardenal Joan Josep Omella i el prior Josep Maria Turull, bona part dels seus consellers -Albert Dalmau, Ramon Espadaler, Jaume Duch o Núria Parlon, entre més- i el president del Parlament, Josep Rull. L'entorn del president demanava silenci i respecte per la litúrgia, que se celebrava a la capella del Palau, mentre els assistents -unes 300 persones- pujaven per l'escala i arribaven a la galeria gòtica, abans d'accedir al pati per esperar la xocolata amb melindros. “No s'ha fet llarga”, comentava algun dels assistents a la sortida de la capella.

Mentre el Rull més pedagògic comentava l'actualitat política catalana amb un grup de periodistes de Madrid, una delegació de diputats del Quebec contemplava el Palau. El president del Parlament fa d'amfitrió del grup, que aquesta tarda visiten el MNAC, en plena batalla legal per les obres de Sixena. En el tour per Catalunya, ahir va ser el torn de la Sagrada Família, visita carregada de transcendència per la majestuositat del temple i el captivador joc de llums a l'interior, gràcies als vitralls gaudinians. Aprofitant que eren per Barcelona, el Govern també ha convidat els quebequesos a la xocolatada, on han pogut saludar-se amb el president Illa i el conseller Duch.

Lluny de la picabaralla parlamentària, la consellera d'Economia, Alícia Romero, i l'adjunt de la presidència de Junts, Albert Batet, han presentat candidatura per convertir-se en parella còmica, si això de la política acaba malament. El tema? La sortida de Junts del Govern de l'any 2022. De fons, el consorci d'inversions, que depèn dels vots dels juntaires al Congrés. S'hi ha afegit la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, per redoblar esforços per arrencar un compromís informal amb la mesura. No l'han aconseguit, malgrat la promesa d'unes croquetes. Després s'hi ha afegit la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, per representar una bona mostra de l'arc parlamentari present avui al Palau.

El bon to, la ironia i la cintura han guiat la conversa. Fins que ha arribat Illa per aplaudir la bona sintonia, desitjar bona diada i rebre una felicitació un punt sorprenent: “T'ha quedat molt bona la xocolata, president”.

Dos llibres i molt de pol·len

A la tarda, el president s'ha desplaçat al centre de Barcelona per saludar el Gremi de Llibreters i fer una breu passejada amb la seva esposa. El vent i la primavera han fet estralls en forma de fruit dels plàtans que omplen el passeig de Gràcia, que han perjudicat els al·lèrgics i tothom en general. Illa ha visitat la parada del PSC, d'Units i de la Fundació Pasqual Maragall. Després, ha passat per algunes parades de llibreria, i ha comprat dos llibres, tots dos l'Editorial Barcino. La filla del rei d'Hongria, un recull de relats de l'Edat Mitjana per a la seva filla; i L'hereu Noradell, un home que es trasllada a Madrid i "s'acaba corrompent a causa del vici, el joc i els costums castellans".

L'expresident del govern espanyol també ha assegurat en la declaració d'aquest dijous que desconeixia que la presumpta trama es referís a ell com "El barbas" o "El asturiano". "Jo em dic Mariano Rajoy, com tothom sap, però que cadascú m'anomeni com vulgui", ha sentenciat.

Amb tot, Rajoy ha negat l'existència d'una "operació política" per robar informació sensible a Bárcenas durant el seu mandat, assegurant que el que va haver-hi va ser "una operació policial" que "es va adequar totalment a la legalitat", en al·lusió al cas Gürtel. L'objectiu d'aquesta última, ha dit, era "agafar els diners" de Bárcenas i "esbrinar qui eren els seus testaferros".

Política

Bárcenas admet que va encarregar a un pres la destrucció d'un àudio que implicava Rajoy

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Kitchen, el presumpte operatiu parapolicial orquestrat pel Ministeri de l'Interior per robar informació a Bárcenas sobre dirigents del PP en l'època en què s'investigava judicialment la caixa B del partit, Rajoy ha negat haver destruït papers. A més, ha argumentat que el ministre de l'Interior el 2013, Jorge Fernández Díaz, el secretari d'Estat de Seguretat d'aleshores, Francisco Martínez -tots dos acusats al judici-, i ell mateix "no formen part de les operacions policials".

Preguntat sobre si té coneixement que Bárcenas tingui informació comprometedora sobre ell, Rajoy ha dit que la seva tranquil·litat és "total i absoluta". "No crec que les tingui. Les hauria donat a conèixer, com va donar a conèixer molts altres documents", ha argumentat. En aquest sentit, ha circumscrit la seva relació amb Bárcenas en un àmbit "purament professional", declarant que mai va ser "una persona de la seva confiança".

L'expresident ha repetit la mateixa fórmula per negar que l'exgerent del PP Cristóbal Páez l'informés sobre la comptabilitat extracomptable del PP. A més, ha dit desconèixer que fos conegut pel comissari jubilat José Manuel Villarejo i altres membres de la presumpta trama s'hi referissin com "L'Asturià" o "El Barbas.

Del "Luis sigues fort" al "farem el que podrem"

Quan l'advocat de Podem, que exerceix l'acusació particular, s'ha referit al missatge "Luis, sigues fort" que va enviar a Bárcenas quen va esclatar el cas, Rajoy ha admès que l'ha tingut molt present des d'aleshores. Si bé, ha negat haver-ne enviat un altre en què deia: "Farem el que podrem".

Rajoy també ha negat que prengués mesures per minimitzar els danys per al PP arran de la investigació judicial sobre la comptabilitat PP, com també haver pressionat o intimidat Bárcenas de cara a la seva declaració judicial sobre aquest assumpte. "Això és absolutament fals", ha comentat, abans d'afirmar que desconeix si es van produir seguiments a Rosalía Iglesias, dona de l'extresorer.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

Les reaccions al viatge de l'expresident expliquen algunes coses. D'entrada, la citació només s'entén des de la mala fe i la voluntat d'humiliar, no per cap objectiu de justícia. Ja va ser sorprenent que els jutges el mantinguessin a la causa. I ho és encara més que ara forcin un desplaçament innecessari quan hi ha informes i evidències que acrediten la situació de Pujol. L'expresident té problemes d'oïda i marcadors d'Alzheimer que desaconsellen un desplaçament a Madrid i, encara més, un judici i un interrogatori d'aquesta dimensió.

L'Audiència Nacional és conscient, o n'hauria de ser, que Pujol difícilment podrà aportar res. Més aviat al contrari, fins i tot podria estar en risc el seu dret de defensa. Hauria estat millor poder-lo jutjar amb la resta d'acusats? Sens dubte, però per això no haurien d'haver trigat més d'una dècada a instruir el cas. La causa va néixer el 2014 i de pressa no n'hi ha hagut, i forçar la màquina ara només busca la fotografia i l'escarment. 

Quan va arrencar el judici, Pujol va dir al tribunal que volia declarar, però admetia que no estava en el seu millor moment. Cinc mesos després, la situació no és millor. Ja no va assistir a l'acte de l'Any Casals al Vendrell perquè se sentia "fluix", com va revelar ahir Salvador Illa. "I el Vendrell està més a prop que Madrid", va recordar. El sentit comú faria pensar en una rectificació necessària dels jutges, però tot sovint el "seny" és aliè a la judicatura espanyola.

Les reaccions que, a Catalunya, ha provocat la decisió demostren fins a quin punt se n'està reparant la figura. Aquest ja és un viatge que s'ha fet. Des de la confessió del 2014 no s'ha descobert res nou sobre la seva obra de govern, el seu paper en la Transició, les seves relacions amb la corona o amb els grans partits espanyols, que vam abordar en tota la seva complexitat en l'especial de cinc capítols de l'Snooker. Què ha passat doncs? Gràcies al pas dels anys i a l'evidència que la família, especialment el fill gran, poden haver comès delictes fiscals o de tràfic d'influències, però han estat víctimes de l'operació Catalunya i dels seus polítics i comissaris corruptes, les coses han canviat.

Repassar què van dir els seus deixebles a Convergència, aleshores ja en liquidació però que presidia la Generalitat, o els líders de les formacions d'esquerres quan va confessar "la deixa" en l'intent de fer un tallafoc amb els fills és revelador. Li van retirar els privilegis i la porpra d'expresident i líder moral de bona part del catalanisme. El van sotmetre a una cancel·lació pràcticament total que, també per voluntat pròpia, ha anat deixant enrere.

Fa temps que, en l'intent de recosir l'espai i dotar-se d'una nova identitat i rumb en el postprocés, Junts ha incorporat a la seva oferta la reivindicació i rehabilitació de Pujol. Ho han fet els més clàssics, com ara Jordi Turull, que ahir mateix el va visitar, però també altres que arrufaven el nas quan sentien a parlar de CDC, tal com vaig explicar fa uns mesos.

I Illa també fa temps que s'hi ha abonat. Ahir va defensar-lo públicament i va criticar la justícia espanyola. Ho va fer amb la seva habitual moderació, però la crítica a un poder de l'Estat és extraordinària en ell. El president i líder del PSC ha conreat una bona relació amb Pujol i la seva agenda i les seves formes són força similars a qui presidí la Generalitat entre 1980 i 2003. Es podria dir que pujoleja de valent: avui, diada de Sant Jordi sobre la que trobareu tot el que us cal en aquest especial, Illa començarà el dia amb una missa a Palau i una xocolatada al Pati dels Tarongers. Passa, però, que ni Junts té la fiabilitat política que tenien Pujol i CDC ni el PSC la seva ambició nacional. Aquest viatge encara no l'han fet.

Avui no et perdis

• Sant Jordi 2026, matar el drac amb la defensa de la llengua; per Gerard Mira.
• Entrevista a Bienve Moya: «Sant Jordi simbolitza el naixement de la civilització»; per Pep Martí i Vallverdú.
• Entrevista a Jordi Xuclà: «Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»; per Pep Martí i Vallverdú.
• De Susqueda, al Foix i la Baells: per què els embassaments són l'escenari perfecte dels crims a Catalunya?; per Marc Orts i Cussó.
• Què va ser l'Olimpíada Popular, l'esdeveniment antifeixista que ara Barcelona vol recordar?; per Josep Bort.

El passadís

Salvador Illa i Josep Rull tenen bona relació, i no se n'amaguen. El president del Parlament, de fet, va ser una de les poquíssimes autoritats que va visitar Illa a l'hospital, quan va tenir la infecció òssia. Ahir, tots dos van tenir reunions similars, però amb diferències subtils i tal vegada significatives. Illa es va reunir amb l'ambaixador del Canadà a Espanya, Jeffrey Marder, a Palau, el mateix dia que Rull rebia al Parlament una delegació de diputats del Quebec, capitanejada per la presidenta de l'Assemblea Nacional, Nathalie Roy. "Som dues nacions sense estat amb agenda compartida", deia Rull durant la trobada.

Aquests pròxims dies abordaran qüestions relacionades amb el turisme, el patrimoni, l'habitatge o la resiliència climàtica. Els organitzadors de la trobada volien que fos per Sant Jordi, una manera d'explicar Catalunya al Quebec. Abans de passejar pels carrers, i aprofitant que estan a Barcelona, la delegació passarà per Palau, per ser la xocolatada. Allà se saludaran amb Illa, però sense reunió a porta tancada.

Vist i llegit

S'ha escrit molt sobre les cambres d'eco i com tenen ressò determinats discursos molt poc fonamentats que tenen el seu origen a les xarxes o en pseudomitjans. El politòleg Pablo Simón, un riojà que va estudiar a la UPF i que és un dels més populars d'Espanya, va explicar dimarts de forma gràfica a l'Hora25 de la Cadena Ser com funcionen. El podeu veure i escoltar aquí.  

La cançó

Els Amics de les Arts és una de les millors bandes (i de més èxit) del panorama musical català. El 2023, amb motiu dels 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, la gran dama de les nostres lletres, li van dedicar una cançó d'homenatge. A la lletra hi havia cites d'algunes de les seves novel·les, com ara La plaça del Diamant, Mirall trencat o Quanta, quanta guerra. "Rodoreda té unes frases i aforismes que són per caure de cul", van explicar en una entrevista. Us en deixo la versió que van cantar amb Judit Nedderman i us aconsello fortament visitar l'exposició que el CCCB ha dedicat a l'escriptora.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

El pacte entre els dos partits per a l'Aragó inclou una vicepresidència per a Vox i tres conselleries, una de desregulació administrativa, benestar social i família, una de medi ambient i turisme i una de ramaderia, agricultura i alimentació. El pacte de l'Aragó també esmenta la qüestió de la prioritat nacional, i a la roda de premsa Azcón ha assegurat que "serà compatible amb el principi de legalitat". Poc després el PP ha subratllat en un comunicat que aquesta "prioritat nacional" serà "tal com figura a l'acord pactat i signat, basat en l'arrelament i d'acord amb la Constitució i la llei". Segons els populars, amb aquesta definició l'acord "dona continuïtat al pacte d'Extremadura".

Política

Els 5 punts del pacte PP-Vox a Extremadura que constaten com l'extrema dreta fa avançar la seva agenda Pau Espí Solé

Tot plegat, poc després que el PP hagi rebutjat al Congrés la moció de Vox que instava el govern espanyol, precisament, a establir una "prioritat nacional" a l'hora de rebre ajuts i subvencions. El text ha decaigut amb els vots en contra dels populars, que han decidit no votar-hi a favor després que el partit de Santiago Abascal hagi rebutjat la seva esmena. El PP volia modificar el text per garantir que la prioritat nacional s'acrediti a través de "l'arrelament al territori", un requisit que creuen que ja fan servir molts ajuntaments per a concedir ajuts. En els darrers dies, els dos partits han discrepat sobre la interpretació d'aquest concepte, ja que Vox el vincula a la nacionalitat.

El primer dia d’abril van venir al món l’aventurer Domènec Badia, Alí Bei (1767), l’escultor Venanci Vallmitjana (1830), el polític S. Sarrà i Serravinyals (1902) i els escriptors J. Gil-Albert (1904), Rosa Leveroni (1910) i Manuel de Pedrolo (1918). El maqui R. Vila Capdeila, Caracremada (1908), el clergue i poeta Ramon Muntanyola (1917) i  el geògraf Lluís Casassas i Simó (1922) van néixer un 2 d’abril. I el filòsof T. Carreras i Artau (1879), el polític M. Carrasco i Formiguera (1890) i la pedagoga Carme Serrallonga van fer-ho un dia 3. 

El 4 d’abril de 1943, coincideixen en la data de naixença Isabel-Clara Simó, escriptora, i Joan Rigol, polític, i dos anys més tard, també Antoni Farrés, polític. El pintor Antoni Clavé (1913) és del dia 5 i Muriel Casals (1945), economista, i Jaume Medina (1949), filòleg, del 6. El 7 van néixer el músic Eduard Toldrà (1895) i el cantautor Jordi Barre (1920). El 8, l’escultor Josep Llimona (1863) i l’escriptor Joan Teixidor (1913). El 9, el botànic Pius Font i Quer (1888) i l’escriptor Pere Verdaguer (1929). I el 10, el dramaturg i poeta Jaume Tió (1916).

Societat

​MEMÒRIA NACIONAL

Coses de l'abril Josep-Lluís Carod-Rovira

La promotora de l’educació femenina Francesca Bonnemaison (1872) i la soprano Montserrat Caballé (1933) són del 12 d’abril. El polític Josep Benet (1920) és del 14 i l’abat Aureli Mari Escarré del 15. Santa Joaquima de Vedruna (1783) i el compositor Frederic Mompou (1893), del 16. El pintor historicista Antoni Estruch (1873) i el periodista Àngel Casas (1946) van néixer un 17 d’abril. El músic Lluís Millet (1867) va fer-ho un 18 i l’empresari i polític Gaetà Huguet (1882), un 19. El polític Francesc Pi i Margall (1824) és del 20 d’abril, com el pintor Joan Miró (1893). El bandoler Joan de Serrallonga (1594), el músic i polític J.A. Clavé (1824) i els escriptors Anna Murià (1904) i J. Palau i Fabre són del mateix dia: 21 d’abril. 

Del 22 és l’introductor de l’estenografia F. de P. Matí Mora (1761); del 23, el pallasso Charlie Rivel (1896) i Jordi Carbonell (1924), filòleg i polític. L’uròleg Antoni Puigvert (1905) és del dia 26, igual com l’escriptor Guillem Viladot (1922), el periodista i polític Vicent Ventura (1924) i el poeta Francesc Garriga (1932). Carme Ballester (1900), segona muller del president Companys, nasqué un 27 d’abril, com la cantant Maria del Mar Bonet (1947). Són del 28 l’artista Manolo Hugué (1872) i els escriptors Beatriu Civera (1914) i Miquel Àngel Riera (1930), mentre que el crític literari Manuel de Montoliu (1877) i el fotògraf Joan Colom (1921) van venir al món un 30 d’abril.

L’editor Manuel Rivadebeyra (1872) va morir un primer d’abril, com el ginecòleg J. M. Dexeus (2016) i l’activista Aureli Argemí (2024). El 2, moriren l’oftalmòleg J. A. Barraquer (1924), el tipògraf Eudald Canivell (1928), els escriptors J. Bofill i Mates (1933),  Octavi Saltor (1982) i Terenci Moix (2003) i el trompetista Rudy Ventura (2009). El 3, la periodista Irene Polo (1942) i, l’escriptor Jaume Roig (1478), el 4. El 5, el dominic Vicent Ferrer (1419), la santa mallorquina Catalina Tomàs (1574), el pintor Josep Benlliure i els escriptors Josep Palacios (2025) i Josep Piera (2026). 

Van morir un 6 d’abril O. Solé Sugranyes (1976), revolucionari mort per la guàrdia civil, el director de cinema Bigas Luna (2013), el ciclista Miquel Poblet (2013), el dramaturg J. M. Benet i Jornet (2020), l’economista Arcadi Oliveres (2021) i la gastrònoma rossellonesa Eliana Comalada (2021). L’escriptor J. Rubió i Ors (1899) i l’escultor J. M. Subirachs moriren un dia 7, l’escriptor Cares Grandó (1975) i l’actor Alfred Lucchetti un 8 i, un 9, Carrasco i Formiguera (1938), polític afusellat pels franquistes, Xavier Vinader, periodista, i el filòsof Pere Lluís Font (2026). 

El metge i batlle de Barcelona Bartomeu Robert (1902) va morir un dia 10 i, la dirigent anarcosindicalista Teresa Claramunt (1931), un 11, el mateix dia que fou assassinat el jove antifeixista Guillem Agulló (1993) i que morí la militant independentista Blanca Serra (2026). L’arpista Clotilde Cerdà (1926) i el periodista Agustí Calvet (1964), Gaziel, deixaren aquest món un 12 d’abril i un 13 ho feren l’escriptora Mercè Rodoreda (1983) i l’antifeixista Neus Català (2019).

El 14 d’abril és la data de defunció de l’escriptor Albert Manent (2014), del lingüista Enric Guiter (1994), de l’actriu Conxita Bardem (2008) i de la cantautora Teresa Rebull (2015). El 16 és la de l’historiador Emili Giralt (2008) i el filòsof J. M Terricabras (2024); el 17, de la folklorista Sara Llorens (1954) i el filòleg Joan Badia (2021) i, el 19, del naturalista N. Font i Sagué (1910) i l’escriptora Concepció G. Maluquer (2004). 

Els clergues i historiadors Roc Chabàs (1912) i Agustí Altisent (2004) moriren un 20 d’abril; el cantant Pere Tàpias (2017), un 22, i, per sant Jordi, un 23 d’abril, van morir el filòsof X. Llorens i Barba (1872), els escriptors Josep Pla (1981), M. À. Anglada (1999), Gerard Vergés (2014) i el director teatral Esteve Polls (2016). El 24 ens deixà el monjo i historiador J. Massot i Muntaner (2022); el 25, el polític S. Sarrà i Serravinyals (1965), l’actriu Margarida Xirgu (1969) i el polític Pere Sampol (2025).

Un polifacètic Eduard Toda (1941) i el polític Martí Barrera (1972) abandonaren aquest món un 26 d’abril, mentre que el pintor Joaquim Mir (1940) i el poeta Gabriel Ferrater (1972) ho feren un 27. Els germans Josep i Miquel Badia (1936) dirigents independentistes, foren assassinats un 28 i, un 29, moriren el músic J. B. Cabanilles (1712), l’espiritista Amàlia Domingo Soler (1909), el gimnasta Joaquim Blume (1959) i l’historiador A. Duran i Sanpere (1975). El polític Francesc Cambó (1947) morí el darrer dia d’abril.

Amb el nom d’aquest mes, Abril, aparegueren dues revistes nacionalistes i d’esquerra, els anys 30, a Barcelona. El 25 d’abril els sectors valencians amb més consciència nacional commemoren la batalla d’Almansa (“quan el mal ve d’Almansa, a tots alcansa”), convertida en Diada del País Valencià. I una altra data luctuosa, el 18 d’abril de 1939, tenia lloc l’afusellament de la primera dona pels franquistes al Camp de la Bota. Es tractava de la independentista Carme Claramunt, militant d’Estat Català. Tot un símbol i un advertiment.

Un decret d'alcaldia del març del 2021 va atorgar una llicència temporal de la parada 16 al soci del fill de Carbonell - un mes abans havien constituït junts Very Vegan Food, segons recull el Registre Mercantil-. El projecte presentat pel soci a títol individual era de 'Productes alimentaris vegans, inclosos els articles alimentaris semielaborats', segons recull el decret d'alcaldia amb què es va resoldre el permís temporal.

La resolució municipal indicava que, en el moment de la concessió de la parada, no hi havia cap concurs obert per adjudicar els espais del mercat municipal. També recollia que en el darrer concurs públic la parada 16 no havia obtingut cap sol·licitud i es precisava que el reglament general del mercat inclou la possibilitat que l'alcaldessa concedeixi llicències temporals de parades fins que s'adjudiqui la concessió.

Política

Investiguen l'exalcalde d'Esparreguera i cap de gabinet de Salvador Illa Bernat Surroca Albet

A l'argumentari, el decret d'alcaldia destacava que la distribució de "productes 100% vegans" plantejada pel sol·licitant de la llicència era una proposta "molta innovadora que no existeix al mercat municipal". En aquest sentit, relatava que donar cabuda a aquell projecte encaixava amb la finalitat de "millorar la varietat de l'oferta i aconseguir un mercat més competitiu", alhora que ressaltava que es tractava d'una concessió temporal fins a la celebració del concurs d'adjudicació.

Segons la documentació consultada, un any després del permís inicial atorgat per l'Ajuntament, l'empresari inicial va presentar una instància per posar la parada a nom de l'empresa V. V. F. -en què el fill de Carbonell era administrador solidari- i l'alcaldessa va signar un decret per oficialitzar el canvi de titularitat. Posteriorment, un tercer decret la primavera del 2022 prorrogava la llicència temporal "fins a final del 2025 i fins a l'adjudicació definitiva per concurs". El negoci, però, va tancar molt abans. Ara un jutge, a petició d'una denúncia anònima, vol esclarir si l'alcaldessa i els dos empresaris haurien comès un delicte de prevaricació. Els tres investigats estan citats a declarar el pròxim mes de maig.

Carbonell, sorpresa per la investigació

Consultada per l'ACN, Carbonell es mostra sorpresa davant la investigació judicial perquè insisteix que "no hi ha irregularitats". Sosté que la llicència "estava perfectament ben feta" i diu que el projecte "donava sortida a una de les parades que sistemàticament estan buides". Apunta que els últims anys ha signat "diversos" decrets d'alcaldia per obrir aquests espais, "i sempre s'ha tingut en compte que fossin negocis de productes poc habituals, que no tinguessin competència en aquell moment dins el mercat municipal".

Carbonell ressalta que en el moment del permís temporal "no hi havia cap altre projecte" per a la parada 16, i avança que ara l'Ajuntament està treballant en la nova licitació de totes les parades del mercat per a les pròximes dècades. Es tracta d'un concurs que s'ha de resoldre els pròxims mesos per assignar tots els espais a llarg termini, "però pot tornar a passar que en quedin buides i aleshores es concedeixin llicències temporals a mesura que es presentin projectes puntuals", explica.

Presumptes irregularitats a la Taula del Tercer Sector

D'altra banda, l'alcaldessa de Sitges és investigada des del juny del 2023 per un presumpte cas de subvencions i contractes irregulars a la Taula del Tercer Sector Sitges-Garraf. Carbonell va ser detinguda per la policia espanyola poc després de revalidar l'alcaldia, si bé no va ser citada a declarar davant la jutge fins dos anys més tard. D'ençà d'aquella citació, no han transcendit novetats en la investigació.

La causa oberta per la plaça 8 de la secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Vilanova i la Geltrú busca esclarir si l'Ajuntament va prevaricar donant a l'entitat social més de 600.000 euros entre el 2017 i el 2022. Carbonell ha defensat en tot moment que no va cometre cap irregularitat intencionada i que, quan la interventora va advertir que els diners no estaven ben justificats, aquests es van retornar.

Illa ha relatat una trucada la setmana passada del president Pujol. Li demanava excuses per no poder assistir al Vendrell en la inauguració de l'Any Pau Casals. "Em va dir que res no li faria més il·lusió, però que no podia anar al Vendrell perquè estava fluix i no se sentia amb forces, i el Vendrell està més a prop que Madrid", ha recordat. El president ho ha dit davant la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercè Caso, i la plana major de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos, aprofitant el Dia de les Esquadres. 

Que la salut de Pujol hauria de ser reavaluada en el tram definitiu de la vista oral ja se sabia des de finals del 2025. De la decisió que prengui el tribunal en depèn, en bona mesura, el futur de la causa. Perquè no és el mateix que l'expresident de la Generalitat quedi dins -i, per tant, pugui ser declarat innocent o culpable- o bé que en quedi exclòs, perquè en aquest cas mai s'hauria pogut dirimir el seu paper en la trama. En termes de llegat polític, però, la família insisteix en privat que està "per sobre" del que dicti l'Audiència Nacional. 

La Fiscalia demana 9 anys de presó per a Pujol, però altres acusats s'enfronten a penes més elevades, fins a 29 anys, com el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Es jutgen delictes que van de l'associació il·lícita a la falsificació de document mercantil. L'advocacia de l'Estat -que no demana pena per al president- rebaixa la xifra a 25 anys de petició de pena. 

El president ha assegurat que Catalunya és avui més segura, perquè els delictes s'estan reduint. Respecte el primer trimestre de 2025, han caigut un 6%, 9.000 delictes menys. "Estem millorant", ha afirmat, i ha dit que aquests resultats "no cauen del cel" sinó que són conseqüència de "la feina ben feta i anar tots en la mateixa direcció". "La ciutadania ha de saber que en seguretat anem tots a l'una, l'administració i els cossos policials", ha assegurat, i ha avisat que en aquest àmbit no s'admet la "confrontació política" ni la "manipulació de qui vol trencar la convivència". 

En aquest sentit, ha reivindicat el paper de les institucions, la cohesió social i els sistemes de protecció, i també ha ressaltat la importància dels Mossos i els jutges a l'hora de fer front a la delinqüència. "Necessitem eficàcia judicial i policial", ha insistit. El Govern treballa, ha dit, per ampliar tant la plantilla dels Mossos com la planta judicial, amb 180 noves places i 60 nous jutjats en aquesta legislatura. "No deixarem ni un barri ni un poble desatès en matèria de seguretat perquè els extremismes en treguin beneficis contra la convivència", ha reblat, fent referència a l'extrema dreta. 

Parlon reivindica la "coordinació" policial

La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha assenyalat que l'objectiu dels Mossos és "garantir la llibertat" dels ciutadans "visquin on visquin", i per això cal adaptar-se davant la "nova delinqüència" i coordinar-se amb la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, i la judicatura, així com amb els dispositius d'emergències. Parlon ha recordat que el pla estratègic dels Mossos dona un paper clau a la "col·laboració" amb la resta d'actors que operen en l'àmbit de la seguretat, també la seguretat privada. Aquesta recepta -visible en el pla Kanpai- és la que permet reduir la delinqüència. La consellera també ha dit que l'ampliació de la plantilla és una "necessitat de país" per atendre les víctimes d'uns delictes que no en tots els casos s'estan reduint, com passa amb les agressions sexuals. "Necessitem dotar l'organització dels millors recursos", ha afirmat Parlon. 

Política

El desplegament dels Mossos a ports i aeroports, el més calent és a l'aigüera Bernat Surroca Albet

Trapero, als Mossos: "La societat us necessita"

El director dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha reivindicat els valors de la mentoria, la compassió, i la necessitat de fer "carrer" per atendre la societat des de la proximitat. "La societat us necessita", ha afirmat. Trapero ha ressaltat que a l'agost s'incorporaran més d'un miler d'agents en pràctiques en el marc de l'ampliació de la plantilla, fins als 25.000 policies l'any 2030. En aquest sentit, ha volgut ressaltar la "mentoria" fora de l'acadèmia, al carrer, amb el "binomi" de veterans amb nous efectius. "Ens ha de donar una policia més adaptable i pràctica", ha afirmat.

El cap polític del cos ha destacat la capacitat dels Mossos per evolucionar i adaptar-se al present, i ha demanat "generositat" als mossos que porten més anys al cos per ensenyar la feina als nous policies, als quals ha demanat "humilitat" i "empenta per fer coses". Trapero també ha fet una defensa de la "compassió" per ajudar les víctimes. "Els Mossos heu de ser compassius", ha reclamat el cap polític del cos, que ha insistit que la funció de la policia és ajudar a "transformar". El major ha reivindicat la feina de carrer en el marc de l'ampliació de la plantilla.

De la marihuana a la violència juvenil

El comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, ha assegurat que la criminalitat s'ha reduït malgrat que la societat és cada vegada més complexa. Ha apuntat al pla Kanpai contar la multireincidència, que s'ha traduït en 540 detencions de persones que acumulaven 4.000 antecedents. D'aquests, més d'un centenar han entrat a presó. “Ja no estan delinquint”, ha celebrat Esquius, que ha reivindicat que l'èxit no es troba en “solucions simples”, sinó en respostes “integrals”, la “persistència, la coordinació o l'actuació sostinguda”. Els reptes immediats són la marihuana, el narcotràfic, la ciberdelinqüència, la tinença d'armes i la violència juvenil.

Esquius ha destacat també l'ampliació de la plantilla dels Mossos, que ha definit com “un segon gran desplegament”. “Se'ns exigirà més, però estem preparats”, ha assegurat. El comissari en cap reivindicat la policia de proximitat i l'arrelament al territori, amb voluntat de servei al país i a les persones. “El servei públic és un actitud davant de la vida i la societat”, ha afirmat. Ha ressaltat la feina de la policia, la col·laboració amb la judicatura i la resta de policies de l'Estat o la seguretat privada. “La seguretat només es pot aconseguir des de la cooperació lleial”, ha afirmat davant d'un auditori amb representants dels jutges, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

"Va explicar vostè als progressistes reunits a Barcelona que hi va haver cops de porra als catalans que volien votar? I que tenen l'alcaldia de Barcelona gràcies als vots del PP?", ha preguntat Nogueras, que ha acusat el president del govern espanyol de voler "amagar" les institucions catalanes. "Darrere del decorat hi ha la realitat. Catalunya està perdent el que havíem guanyat amb molt esforç, i paguem la festa a Espanya. Vostès ofeguen a impostos la classe mitjana i treballadora. Recapten més que mai, però escanyen els autònoms. Empobreixen la gent per, després, subsidiar-la: aquest no és el nostre model de país", ha indicat la portaveu de Junts a Madrid amb la contundència habitual. 

També li ha preguntat si ha "fet els deures" a l'hora d'abaixar la quota dels autònoms o si han tirat endavant lleis pactades amb ells. "Culpa de tot la dreta, però hi pacta quan convé. No aplica les polítiques que s'aproven al Congrés. Quin argument democràtic li queda per no convocar eleccions?", ha rematat Nogueras. Sánchez ha defensat la tasca de l'executiu en termes econòmics, ha defensat la regularització de migrants i ha indicat que tot plegat ajudarà a fer d'Espanya i Catalunya "països millors". Aquesta qüestió també ha sobrevolat l'intercanvi amb Alberto Núñez Feijóo, cap de files del PP, que ha posat sobre la taula els arguments habituals per desgastar el president del govern espanyol. 

Política

​ANÀLISI

Ara sí que toca: està tornant Convergència? Oriol March

Feijóo ha lamentat que Espanya estigui "a la cua" a Europa en infraestructures. "On són els 15.000 milions d'euros invertits, si no funcionen?", s'ha preguntat el líder del PP. "Vostè no em fa ni cas. Hi ha entitats i institucions que qualifiquen la bona marxa d'Espanya, com és el cas del Financial Times o Dominique de Villepin, exprimer ministre d'Afers Estrangers francès", ha remarcat Sánchez en la resposta. "El que no funciona és una oposició que porta anys confonent desitjos amb realitat", ha insistit. El líder del PP li ha retret el creixement del deute públic i també l'estat de les autovies, així com també els trens de Rodalies i l'alta velocitat, que té el prestigi "dilapidat" des que mana el PSOE. 

"Creu que els espanyols mereixem que amb els nostres diners es paguin les amigues de l'anterior ministre de Transports?", s'ha preguntat Feijóo, que ha acusat Sánchez de "falta d'humanitat" per no atendre les necessitats de la ciutadania. "Tot això s'ho escriu vostè o li escriuen? Li costa llegir-ho. No té res a oferir. Si ha de llegir alguna cosa, ha de ser l'acord amb l'extrema dreta a Extremadura", ha ironitzat el president del govern espanyol, que els ha acusat de "violar el principi d'igualtat i de no-discriminació". "Estan desmantellant allò públic: es van finançar en B i volen treballadors en B", ha remarcat Sánchez, en referència a l'oposició del PP a la regularització massiva de migrants. 

Ha fet més un treball de recerca que un assaig.
Bàsicament, és un llibre d’investigació a partir d’algunes preguntes que m’han anat sorgint en els últims anys. Una, que pot semblar anecdòtica, la vaig escoltar al Cercle d’Economia, on algú es preguntava perquè no va ser diputat durant la Transició Enric Adroher, conegut com a Gironella, que havia estat un dels pares del Moviment Europeu. 

Els últims anys hem treballat en l’edició en català de les actes del Congrés de l’Haia, del 1948, que és l’origen del Moviment Europeu i del projecte europeista, abans de la famosa Declaració Schuman del 1950. I veiem com hi ha dos catalans que hi assisteixen: Josep Trueta i Josep Xirau. I ens preguntem què hi feien i qui els havia convidat en una trobada de grans personalitats presidida per Winston Churchill. 

Això és el que l’ha motivat a escriure el llibre.
Això i un tercer element, que Carlos Bru, últim supervivent del congrés de Munic, el que dins del vocabulari del franquisme es va anomenar el contuberni de Munich, del 1962, amb 95 anys i molt lúcid, em va obrir els seus arxius, el que em va permetre endinsar-me en el que Jordi Amat havia estudiat sobre els catalans i els espanyols que havien anat a Munic. Una trobada que estava vinculada a una altra referència molt important, el Congrés per la Lllibertat de la Cultura, una iniciativa típica de la Guerra Freda i que tenia al darrera el suport de la CIA. 

Té morbo això. 
El capital emocional de la política catalana durant dècades va estar basada en el record de la Guerra Civil i la derrota. Hem interpretat la lluita d’aquells anys només a través de l’antifranquisme, la República i la derrota del 39, i no vam posar la mirada en el que va suposar la Guerra Freda. Algunes decisions dels catalans a l’exili es van prendre entenent la lògica de la Guerra Freda, que sí que va entendre Trueta. Però la majoria no la va entendre.

És el Trueta que escriu a Carles Pi Sunyer demanant que Josep Irla no fes un govern a l’exili amb els comunistes perquè no trobarien suports dels aliats. Irla va formar un Govern incorporant el líder del PSUC Joan Comorera, que uns anys abans havia participat en l’intent d’assassinar dos exiliats, Julián Gorkin i Enric Adroer.

Trueta és una mica més conegut. Expliqui breument qui eren Adroher i Xirau.    
El subtítol del llibre és “Diverses vides en una vida”. Perquè tots plegats tenim diverses vides en una vida. Trueta era un metge excel·lent que havia guanyat una càtedra a l’Autònoma però el gener del 39 ha de marxar a l’exili a Perpinyà. Allí, un periodista li diu que dos metges l’estan buscant pel seu mètode de curar les ferides de guerra i el porten a Londres, on ja s’estan preparant per a la Segona Guerra Mundial que esclata mesos més tard. El setembre del 1939 ja treballa a Oxford i entra en contacte amb les elits britàniques, que li demanen informació sobre la situació a Espanya. Coneix el diplomàtic Oliver Harvey.

És veí d’un exiliat espanyol, Salvador de Madariaga, un gran conspirador que serà president de la Internacional Liberal i està alineat amb els serveis secrets. De fet, Trueta introdueix el seu gendre, Ramon Trias Fargas, en els cercles liberals. Unes connexions que expliquen perquè Trias Fargas i Jordi Pujol mai es van acabar d’entendre. Trias Fargas venia d’aquest món de la Guerra Freda, Oxford i l’exili, mentre que el capital emocional de Pujol era el de derrotats a la Guerra Civil, que és el que explica la majoria del catalanisme dels anys setanta i vuitanta.

I en Xirau?
Josep Xirau és un home que va entrar en el Moviment Socialista de Catalunya, junt amb Serra i Moret, gent que Trueta considerava més seriosa que ERC. Xirau malviu un temps a Lió, després comença a col·laborar amb la Unesco a través de Bosch i Gimpera. Viatja als Estats Units, treballa tres anys de funcionari a Nacions Unides i torna ric. Aquí ho deixem.

Va fer connexions enriquidores, val a dir.
Vaig parlar amb un fillol seu. Xirau va guanyar diners venent a l’exèrcit dels Estats Units la seva propietat al Puig del Pení, a l’Alt Empordà, on hi va haver durant anys una base de la força aèria nord-americana. Però la vida més plena de contrastos va ser la d’Enric Adroher, de nickname Gironella. Va ser membre del POUM, partit comunista antiestalinista, oposat al PSUC. Persones d’aquest món que havien combatut l’estalinisme van ser enrolades durant la Guerra Freda des dels Estats Units, que volien crear unes elits europees anticomunistes i europeistes. Uns Estats Units molt diferents dels actuals. 

Què era exactament el Congrés per la Llibertat de la Cultura?
Era un moviment creat el 1950 a Berlín, fundat per intel·lectuals com Bertrand Russell i Raymond Aron, que va anar generant revistes culturals en diversos països. Busquen especialment antics comunistes allunyats de Moscou i també hi ha molts socialdemòcrates anticomunistes. A partir del 1957, amb el Pla d’Estabilització a Espanya, desembarca a Espanya molta gent de la CIA. Els Estats Units juguen, d’una banda, a donar oxigen a Franco amb l’acord sobre les bases, perquè el veuen un aliat a la Guerra Freda. Però de l’altra, donen aire a futurs quadres d’una Espanya democràtica. 

I amb quins grups de l’oposició antifranquista contacten?
Organitzen un congrés al sud de França on hi van gent de l’oposició i gent que prové del règim però se n’està desmarcant. Comunistes evolucionats i exfranquistes evolucionats, com Pedro Laín Entralgo o José Luis López Aranguren, a més de Dionisio Ridruejo. Personatges amb diverses vides.

I algun català?
Un joveníssim Josep Maria Castellet, que es converteix en el primer secretari a temps complet, pagat, del Congrés per la Llibertat de la Cultura a Espanya.

Diu que Trueta va veure aviat que el cas català, presentat de manera aïllada, tenia poc recorregut en el pla internacional.
Formava part del nucli més dinàmic de l’exili que es trobava a Londres, amb ell, Pi Sunyer, Bosch Gimpera i Batista i Roca, que fan proselitisme de la causa catalana davant de britànics i nord-americans, entenent la lògica de la Guerra Freda. 

Explica com el Govern basc a l’exili va aconseguir ser present al congrés de l’Haia i, en canvi, el Govern català, no. És una comparació odiosa, però per què va ser així?
És una comparació necessària. És un fet rellevant. El Govern basc, amb tots els seus grisos, surt del País basc a la guerra tyenint clar els eu full de ruta i s’encomana a la democràcia cristiana i a la CIA. Entenent el que va entendre Trueta i que potser no va entendre Irla. El lehendakari Aguirre va fer un gran esforç per ser a l’Haia, malgrat que Madariaga -que era molt jacobí- no ho veia clar. Els bascos aconsegueixen ser presents. El Govern català, en canvi, estava molt feble, amb un Irla que havia dissolt l’executiu per desavinences. Irla tampoc tenia contactes internacionals.  

El 1949 es va crear el Consell Català del Moviment Europeu.
Sí, de fet, són catalans i bascos els que creen el Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, a més del nucli de Madariaga. En aquest grup d egent també hi entra de manera destacada Joan Sauret, que acaabria protagonitzant un gran conflicte amb Josep Tarradellas.

Creu que si el gruix de l’antifranquisme s’hagués posat d’acord i hagués entès les prioritats dels aliats en la Guerra Freda, les coses haguessin estat diferents?
El que podem és seguir el camí del Govern basc i comparar-lo amb la Generalitat i amb el govern de la República a l’exili, la feina del qual resulta poc útil quan ve la Transició. Segurament la Transició es cova al congrés de Munic, quan Madariaga proclama que ha acabat la Guerra Civil perquè guanyadors i perdedors s’abracen, com fan Gil Robles i Rodolfo Llopis. Indalecio Prieto ja no assisteix, ha mort uns mesos abans, però és important per fer-ho possible. 

La situació de la Generalitat a l’exili no deixa de ser paradoxal perquè Tarradellas acaba tornant, però no tant per fidelitat al llegat de la República, sinó perquè es fa el càlcul que convé més Tarradellas que un govern controlat per comunistes i socialistes. El retorn de Tarradellas es produeix també dins de la lògica de la Guerra Freda. Hi juguen a favor alguns dels qui fan negocis a Tànger amb Andreu i Abelló. En canvi, Tarradellas va fer comunicats en contra de Munic, perquè no el controla.     

Quins van ser els catalans més importants de Munic?
N’hi va haver de destacats que no hi van anar, com Joan Reventós, a casa del qual es preparen els qui hi aniran. Tampoc hi és Josep Benet. Hi van Rafael Tasis, Marià Manent, Antoni de Senillosa, aleshores jove partidari de don Joan. Els qui paguen la festa tenen interès que hi vagin alguns dels qui jugaran un paper més endavant. 

Qui paga la festa sembla clar…
Els Estats Units. Durant anys, tots els intel·lectuals que participen del Congrés per la Llibertat de la Cultura estan convençuts que és la Fundació Ford en la seva condició d’entitat benèfica. Però la Fundació Ford es destapa -i ho confirma el The New York Times- com una fundació pantalla de la CIA. Això no vol dir que els nostres intel·lectuals en fossin conscients. El 1966 o 1967, el nucli espanyol trenca amb el Congrés i crea la seva pròpia empresa, Seminaris i Edicions SA, però el 2018, la biografia d'una alta funcionària de l'oficina de París assenyala que el director general, Pablo Martín Zaro, seguia cobrant de la seu del Congrés a París, finançades per la CIA.   

En el llibre hi ha de ben segur moltes lliçons per l’actual moment. Què en podem aprendre d’aquesta història?
Jo no escric llibres d’autoajuda, però si pot ser útil pels més joves estarà bé. Una lliçó és que les persones podem viure diverses vides. Com aquella escena de Paolo Sorrentino a La grande bellezza, les persones que ja volten els 60 hem de ser més comprensius els uns amb els altres. Una altra cosa és que és evident que, després de la Guerra Civil, la política catalana a l’exili no sintonitza majoritàriament amb el nou món que suposa la Guerra Freda i queda tancat en el clos que és el record de la Guerra Civil. No donen prou rellevància a la política internacional com a marc en el qual moure les fitxes. 

Això també es va copsar durant el procés.
El procés va delatar també aquesta manca de lectura internacional. El fet que el cabal emocional continua sent el record de la guerra és el que explica que mentre un polític com Anton Cañellas es movia molt per Europa i coneixia la gran majoria de dirigents europeus, Jordi Pujol anava obrint delegacions de Banca Catalana pel territori, que acabarien sent seus de CDC. Al Parlament del 1980 hi ha Josep Benet, que havia estat en contacte amb aquella xarxa, Joan Reventós, convidat a Munic, Anton Cañellas i Heribert Barrera que eren el nucli del Moviment Europeu a l’interior, i després hi ha un partit com Convergència, que guanya contra pronòstic.   

Als catalans ens costa més, en general, entendre els corrents de fons de la política internacional?
Bé, els catalans ens hem dedicat durant segles a fer productes i comerciar. A tenir un port important. No hem creat molts ambaixadors i diplomàtics, més aviat l’orgull era tenir un fill capellà per perdonar els pecats de tots nosaltres, i un d’advocat que bàsicament feia comerç. Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris públics. Aquest menor interès també s’ha vist en la lectura que hem fet de les relacions internacionals, a vegades més pròpies de tertúlies de cafè que del que van entendre els bascos o el propi Gironella, que és el gran munyidor de la intendència de Munic. 

A Gironella li van donar la direcció general de la patronal de les empreses públiques europees, amb un sou encobert per poder-se dedicar a les altres activitats. Encara avui, en la documentació d’aquesta patronal, apareix com a Henri Gironella. Un home que venia del POUM. 

-I que no va poder ser diputat. I això?
-Ell va promoure l’entrada dels qui quedaven del POUM al PSC. S’ofereix per ser cap de llista per Girona el 1977, però els joves dirigents socialistes gironins, els Nadal, el Joaquim Español, el veuen com un vell, desconnectat. I els pares de les famílies gironines, en especial els pares Nadal, el record com el pistoler perillós del POUM. Un home que havia treballat amb els pares d’Europa i els cercles anticomunistes, quan intenta ser el fill pròdig a casa, veu el seu camí barrat pel record de la seva joventut. 

Presideix el Consell Català del Moviment Europeu. Com se’n sortirà Europa del moment Trump?
Trump certament no és una anècdota. Pot crear mals irreparables. Siguem conscients que el vincle transatlàntic ja no existeix, aquella confiança.

Però es pot recuperar. 
Es pot recuperar amb uns nous interlocutors. Hi ha una altra Amèrica, que és amb la que jo parlo més. Monnet dissenya la Comunitat del Carbó i l’Acer. Però també una altra Comunitat, la de Defensa, i que descarrila el 1954. En aquest sentit, Trump pot ser un gran catalitzador, una gran oportunitat, i sembla que Europa s’està treient la pols del seu llenguatge burocràtic. Europa sap que hi ha dues grans espais geopolítics, que són els Balcans occidentals i el Caucas del sud, i que o hi té influència o altres entraran en els eu espai. Per tant, Europa ha de ser un actor global.      

Sent nostàlgia de la política activa?
No tinc motiu per tenir nostàlgia de la política. Va ser un gran honor poder ser un electe durant 19 anys. és suficient. Ara estic vivint una altra vida en una vida, com les persones de les quals parlo en el llibre. A més, quan l’objecte social i polític que representes s’evapora, és un senyal inequívoc de passar pàgina.

Hi ha moviments en l’univers postconvergent. Com creu que evolucionarà la reconstrucció d’aquest espai?
No sempre és possible reconstruir un passat que va fer una contribució positiva a l’autogovern i al progrés del pais. Primer s’han de tancar els últims episodis d’un passat que mereix una reflexió serena, honesta i en profunditat. Després, neixerà quelcom nou.

En la vigília de Sant Jordi, el president ha reivindicat la diada com "la millor targeta de presentació" de Catalunya, amb llibres, roses i "convivència". Sobre la polèmica d'Eduardo Menzoda, que ja va ser esmenada pel Govern al seu moment, Illa ha dit que li té un apreci personal especial i ha llegit el darrer llibre, i ha dit que les campanyes de "boicot" contra l'autor no són representatives. "És una campanyeta", ha afirmat, i ha expressat la seva "condemna rotunda". Illa ha reivindicat la seva catalanitat dins d'una Espanya "plural i diversa" i d'Europa, també davant les crítiques que l'acusen d'espanyolista. 

Coneixia la investigació de Rivas

Per altra banda, ha defensat la presumpció d'innocència del seu cap de gabinet, Eduard Rivas, investigat en una causa de malversació quan era alcalde d'Esparreguera. "Ha tingut una actitud correcta, de màxima col·laboració i confiança", ha afirmat, i ha dit que té ell, com a president, uns estàndards ètics molt alts però també "de justícia". El cap del Govern feia algunes setmanes que estava al cas de la investigació, però va transcendir tot just dimarts. "He vist una actitud correcta en ell, i per això li he ratificat la confiança", ha afirmat, i ha tret ferro al fet que no s'expliqués a l'opinió pública que existia aquesta investigació.

"Si una persona actua vulnerant la llei s'aparta de la llei; però davant d'una investigació secreta, i amb l'actitud correcta de col·laborar, no he de prendre cap decisió. Tinc plena confiança en què es resoldrà de manera correcta perquè conec bé el meu cap de gabinet", ha afirmat. Illa ha recordat que el PSOE ha actuat amb contundència quan hi ha hagut casos de corrupció. "És el que faig jo i faré si tinc evidències", ha afirmat. En tot cas, ara com ara, la confiança amb el cap de gabinet és plena. 

Esmena a Díaz: "Junts no és racista"

El president també ha esmenat les paraules de Yolanda Díaz sobre Junts. "No són un partit racista, va ser una qualificació desafortunada", ha afirmat. També ha dit que li agradaria que l'amnistia ja fos una realitat, i que Carles Puigdemont hagués pogut tornar a Catalunya. "És el camí", ha indicat. La normalització plena arribarà, ha dit, quan Puigdemont pugui tornar i decidir el seu futur polític, i Oriol Junqueras es pugui presentar a les eleccions i deixi d'estar inhabilitat. 

Pressupostos: "No em puc comprometre per coses que no depenen de mi"

Illa ha defensat la decisió de retirar el projecte de pressupostos per donar-se més temps per arribar a un acord amb ERC per aprovar-los abans de l'estiu. "Ho vaig fer perquè el correcte és tenir pressupostos", ha dit. Ha admès que té un govern en minoria amb acords d'investidura, però s'ha mostrat convençut que els republicans "compliran" i aprovaran els pressupostos en aquest període de sessions. Ha negat, però, que els calendaris estiguin condicionats per les eleccions a Andalusia. "La política catalana es negocia al Parlament", ha remarcat, i ha assegurat que s'està negociant sense concretar quins obstacles hi ha. 

"Jo no em puc comprometre per coses que no depenen de mi; jo puc complir amb coses que depenen de mi", ha admès, un element problemàtic perquè els acords d'investidura inclouen coses que depenen de Madrid. Illa ha insistit que no es poden barrejar carpetes i cada cosa s'ha de negociar on toca. L'IRPF, el consorci d'inversions, la governança de l'aeroport del Prat o altres traspassos depenen del govern espanyol. També el nou sistema de finançament, que Illa s'ha mostrat disposat a defensar on sigui i ha recordat que el model de Montero redueix les diferències entre territoris i no perjudica ningú.

El president ha defensat el principi d'ordinalitat i ha dit que no pot passar que Catalunya quedi en pitjor posició després de contribuir a la solidaritat. "No renuncio a la solidaritat, però és difícil de justificar que jo quedi en pitjor posició després de contribuir-hi", ha explicat. Ha refermat el compromís a ajudar els territoris pobres, però ha dit que també té carpetes per atendre a Catalunya com la sanitat o l'educació. I en tot cas ha demanat als crítics amb el model que plantegin una alternativa, i no s'oposin al model només perquè ve de Catalunya.

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

És, sens dubte, un procés necessari perquè permet endreçar el fenomen migratori i atorga drets i també deures a les persones que fa temps que viuen entre nosaltres (en molts casos treballant en l'economia submergida) i que, acollint-se al tràmit, manifesten la voluntat de seguir a Catalunya. L'Església catòlica o a la patronal, que diu que el mercat laboral necessita els immigrants "com l'aire que respirem", l'han avalat. La regularització, però, no ha estat exempta de polèmica política perquè, ideologies o opinions sobre la immigració a banda, el govern espanyol ha evitat el debat parlamentari i ho ha fet via modificació reglamentària.

En el cas del nostre país, tampoc queda clar quin paper tindrà en tot plegat el coneixement (o l'interès per conèixer) el català com a prova d'arrelament que va provar d'incloure el Govern. L'executiu català sí que va dir ahir que, per atendre els regularitzats i facilitar-los l'arrelament al país, hi haurà 50.000 places més als cursos de català arribant fins als 150.000 en total. No ens podem permetre que els qui volen aprendre la nostra llengua no ho puguin fer.

El procés ha provocat un cert col·lapse administratiu i ha obligat les administracions, com ara els ajuntaments, que un cop més s'han sentit desbordats i desemparats, a prendre mesures i a formar el personal o contractar-ne d'addicional. Hem normalitzat que, en els temps de l'administració digital i la IA, els serveis d'atenció al ciutadà i de realització de tràmits es desbordin cada cop que hi ha un procés extraordinari. 

Però més enllà de les qüestions burocràtiques, la regularització, que arriba en un moment d'ascens de l'extrema dreta i de debat sobre mesures punitives entorn de l'ús de determinats vels islàmics en l'espai públic, ha alimentat la conversa pública sobre la immigració. I la pregunta és si aquest pot ser, al nostre país, un debat honest i útil o som només davant material inflamable per la foguera de la desafecció i el populisme.

Fa temps que Catalunya demana competències en aquest àmbit, però els governs espanyols, tant del PP com del PSOE, es neguen a donar-los-hi. El més lluny que s'ha arribat és a una entesa, per ara bloquejada en el tràmit parlamentari, entre Junts i els socialistes per tal que sigui la Generalitat la que, en forma de finestreta única, gestioni els processos administratius relacionats amb la immigració. Fer els tràmits i moure la paperassa, sí, però no decidir fluxos o condicions de permisos de treball o reagrupament familiar. Com passa en altres àmbits, la legislació a aplicar continuaria sent l'estatal, però se n'encarregaria l'administració catalana. 

El debat sobre les migracions (a qui, com i fins a on podem acollir) és complex i no es pot abstreure del context social: la nova immigració no és la mateixa dels seixanta i els setanta i la nostra és una societat cada cop menys homogènia. Té afectacions en molts àmbits (com ara la llengua, l'habitatge o els serveis públics) i no es pot dissociar del model econòmic i la realitat demogràfica. Catalunya té competències simbòliques en política econòmica (no pot, per exemple, fixar un salari mínim propi) i no en té pràcticament cap en matèria migratòria. Podem i hem de parlar-ne, sí, però amb la maduresa d'assumir que, malauradament, el nostre país i les seves institucions no tenen ni les eines ni els recursos per aplicar les conclusions a què s'arribi. El contrari és enganyar el personal i provocar impotència i ràbia.

Avui no et perdis

• Anàlisi: Ara sí que toca: està tornant Convergència?; per Oriol March.
• Crònica: Barcelona clama per la llengua: «El Correllengua Agermanat ha vingut a fer història»; per Pau Espí Solé.
• Mestres i professors aposten per «intensificar» el conflicte amb més dies de vaga que al març; per Gerard Mira.
• Joies amagades de Sant Jordi: les recomanacions de 10 llibreries; per Arnau Urgell, Marc Orts i Gerard Mira.
• Crítica: «La gran cita»: el català no sedueix, sedueixen els catalans; per Noelia Karanezi.

El passadís

Salvador Illa i el seu Govern van ajustant els formats de diades i commemoracions. L'any passat, el plat fort de Sant Jordi va ser una conversa del president amb l'escriptor gironí en llengua castellana Javier Cercas. Enguany no n'hi ha i el president farà al matí actes institucionals molt tradicionals a Palau (discurs, missa, xocolatada i rebre gent gran, gremis, pubilles i hereus, i geganters) i a la tarda passejarà pel centre de Barcelona.

I celebrarà Sant Jordi el dia 28 d'abril a Madrid. L'any passat ja es va fer una commemoració, però ell no hi va ser per qüestions d'agenda. Enguany, el Govern ha organitzat a la Residencia de Estudiantes la taula rodona A la literatura catalana hi ressona la sensibilitat contemporània amb el periodista i novel·lista Jaume Clotet i la dramaturga Victoria Spunzberg. Ho moderarà la periodista Andrea Gumes. Hi posarà música Anna Andreu i la benvinguda anirà a càrrec de la delegada Núria Marín i la cloenda del president Illa.

Vist i llegit

La salut mental de Donald Trump és òptima o acusa la seva avançada edat i alguna patologia? És una pregunta que es fa cada cop més gent, fins i tot dins de les files del partit republicà dels Estats Units a la vista de la seva manera de prendre decisions, de governar i d'alterar el panorama internacional. El corresponsal de La Vanguardia a Nova York, Francesc Peirón, entrevistava Bandy Lee, psiquiatre forense i social i autora d'El perillós cas de Donald Trump. El titular és contundent: “Trump està en crisi psiquiàtrica i controla 5.000 caps nuclears”, diu. No l'ha pogut visitar en persona, tal com fa notar l'entrevista, però el diagnostica amb contundència. Hi ha motius. La podeu llegir aquí.   

La perla del DOGC

El Departament de Justícia de la Generalitat convoca els Premis ADR Justícia, que guardonen i reconeixen les millors recerques teòriques i les millors experiències pràctiques sobre mediació i altres mètodes de resolució alternativa de conflictes. Hi ha diverses categories com ara tesi doctoral inèdita, millor treball de final de grau o de final de màster, per a pràctiques dutes a terme per ajuntaments o altres administracions, a monografies o articles sobre el tema, i a accions de comunicació entorn la mediació. Els premis no tenen una dotació econòmica molt alta -es mouen entre els 1.500 i els 5.000 euros- però és una bona de reconèixer una bona pràctica en l'àmbit de l'administració de justícia. El DOGC del divendres va publicar la convocatòria i les bases dels premis, que podeu consultar aquí. 

[Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

Durant l'acte s'ha entregat la Creu de Sant Jordi a 20 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural, s’ha fet aquest dimarts a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha destacat que els guardonats creen xarxa "malgrat els discursos antidemocràtics" actuals i els relats "que intenten dividir-nos i fer-nos individualistes". També ha destacat que "en un temps accelerat com el que vivim", les Creus de Sant Jordi "conserven la solemnitat" i serveixen per "reconèixer referents i donar-los les gràcies". "I no només pel que han fet fins avui, sinó pel que ensenyen i pel llegat que deixen", ha reblat.

Manel Gasch i Hurios, pare abat de Montserrat, ha intervingut en representació de les entitats distingides i ha destacat que a la societat catalana hi ha "molt valor que resta amagat". També ha subratllat "l'esforç" que ha marcat les trajectòries dels guardonats i ha agraït que el Govern "ajudi des de la Catalunya tota sencera, per mitjà de les Creus de Sant Jordi, a promoure la cohesió entorn d'uns valors compartits".

Cultura

Júlia Otero, Fermí Puig i Victòria Camps, Creus de Sant Jordi 2026

"Tant de bo l'ambient d'aquest vespre no quedi aquí i ens empenyi a tots a construir aquest futur de coherència ètica i democràcia que va imaginar el mestre Pau Casals", ha reblat l'abat montserratí, que ha tingut un record especial per als tres guardonats a títol pòstum, el cuiner Fermí Puig, el teòleg Josep Rius i l'educador i activista social Enric Morist.

De la seva banda, l'escriptora Maite Carranza ha parlat en nom de les personalitats reconegudes amb les Creus de Sant Jordi per recordar les "dues revolucions" de les quals ha participat al llarg de la seva trajectòria, la de la literatura infantil i juvenil i la de la televisió catalana, amb la creació d'un imaginari col·lectiu que als anys vuitanta del segle passat no existia. Alhora ha advertit que ara són "els joves" els que han de continuar transformant el país, una feina que l'amoïna, ha dit, perquè "els deixem les coses molt difícils".

A banda de l’entrega de premis i els discursos, l’acte ha gaudit de les actuacions musicals de Marc Parrot i el Quartet de Brossa, amb On és l’amor?, i Ginestà, amb la interpretació de Les coses senzilles. Finalment, l’Agrupació Coral Flors d’Urgell i la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà han ofert l’Himne Nacional de Catalunya.

Creus de Sant Jordi 2026

Victòria Camps, Maite Carranza, Joan Fontcuberta, Sílvia Munt, Julia Otero, Fermí Puig i la UB són 7 de les 20 persones i 10 entitats que el Govern ha reconegut aquest any amb les Creus de Sant Jordi a proposta de la consellera de Cultura. Les distincions reconeixen els serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural.

Cultura

Les recomanacions literàries dels periodistes de Nació per aquest Sant Jordi Paula Rovira Moreno

Ramon Alberch, Carmen Armengol, Maria Àngels Domingo, Joan Fontcuberta, Salah Jamal o Enric Majó han estat també guardonats, tal com les entitats Agrupació Coral Flors d'Urgell, Banda de Música de Benissanet, Col·legi Oficial d'Enginyers Industrial de Catalunya, Fundació Ernest Lluch, Fundació Pau Casals o Grup Cultural de la Dona de Solivella.

Pel que fa a les entitats que també han rebut la Creu Sant Jordi, són la Fundació Ernest Lluch, l'Agrupació Coral Flors d'Urgell, la Banda de Música de Benissanet, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Coral Capella Santa Maria de Puigcerdà, la Fundació Pau Casals, el Grup Cultural de la Dona de Solivella, els Pastorets de Calaf i T'acompanyem.

Que la salut de Pujol hauria de ser reavaluada en el tram definitiu de la vista oral ja se sabia des de finals del 2025. De la decisió que prengui el tribunal en depèn, en bona mesura, el futur de la causa. Perquè no és el mateix que l'expresident de la Generalitat quedi dins -i, per tant, pugui ser declarat innocent o culpable- o bé que en quedi exclòs, perquè en aquest cas mai s'hauria pogut dirimir el seu paper en la trama. En termes de llegat polític, però, la família -i bona part de Junts- insisteix en privat que està "per sobre" del que dicti l'Audiència Nacional. Pujol, segons els metges, té biomarcadors d'Alzheimer, problemes de mobilitat i problemes d'oïda. Aquest estiu complirà 96 anys.

El fill gran és qui ho té més complicat en el judici. La Fiscalia li demana 29 anys de presó per delictes que van de l'associació il·lícita a la falsificació de document mercantil. L'advocacia de l'Estat rebaixa la xifra a 25 anys de petició de pena. Mai va tenir cap càrrec orgànic a Convergència -el seu pare va preferir que fos Oriol Pujol qui es dediqués a la política-, però estava implicat en el finançament del partit durant la dècada dels noranta i va jugar un paper tant en la guerra contra Miquel Roca pel control de les sigles com en la successió del seu pare, finalment completada amb la tria d'Artur Mas. En una compareixença el 2015 al Parlament, va definir-se com a "amic" del successor de Pujol. 

El Júnior, encarregat de gestionar la deixa, va passar per la presó de Soto del Real el 2017, quan el jutge l'acusava de moure 30 milions d'euros en plena investigació per la confessió del pare. Ho té tot embargat i, segons fonts coneixedores del judici, no travessa un bon moment. El seu nom va saltar als titulars després del famós dinar entre Alícia Sánchez-Camacho, en aquell moment líder del PP a Catalunya, amb María Victoria Álvarez, que havia estat amant del primogènit. Bona part de l'Operació Catalunya té la gènesi en aquell àpat. Mercè Gironès, exdona de Pujol Ferrusola, està acusada de tres delictes i tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat li reclamen 17 anys de presó. 

Política

​ANÀLISI

Els dilemes del judici als Pujol Oriol March

Que la salut de Pujol hauria de ser reavaluada en el tram definitiu de la vista oral ja se sabia des de finals del 2025. De la decisió que prengui el tribunal en depèn, en bona mesura, el futur de la causa. Perquè no és el mateix que l'expresident de la Generalitat quedi dins -i, per tant, pugui ser declarat innocent o culpable- o bé que en quedi exclòs, perquè en aquest cas mai s'hauria pogut dirimir el seu paper en la trama. En termes de llegat polític, però, la família insisteix en privat que està "per sobre" del que dicti l'Audiència Nacional. Pujol, segons els metges, té biomarcadors d'Alzheimer, problemes de mobilitat i problemes d'oïda. Aquest estiu complirà 96 anys.

El fill gran és qui ho té més complicat en el judici. La Fiscalia li demana 29 anys de presó per delictes que van de l'associació il·lícita a la falsificació de document mercantil. L'advocacia de l'Estat rebaixa la xifra a 25 anys de petició de pena. Mai va tenir cap càrrec orgànic a Convergència -el seu pare va preferir que fos Oriol Pujol qui es dediqués a la política-, però estava implicat en el finançament del partit durant la dècada dels noranta i va jugar un paper tant en la guerra contra Miquel Roca pel control de les sigles com en la successió del seu pare, finalment completada amb la tria d'Artur Mas. En una compareixença el 2015 al Parlament, va definir-se com a "amic" del successor de Pujol. 

Política

​ANÀLISI

Els dilemes del judici als Pujol Oriol March

El Júnior, encarregat de gestionar la deixa, va passar per la presó de Soto del Real el 2017, quan el jutge l'acusava de moure 30 milions d'euros en plena investigació per la confessió del pare. Ho té tot embargat i, segons fonts coneixedores del judici, no travessa un bon moment. El seu nom va saltar als titulars després del famós dinar entre Alícia Sánchez-Camacho, en aquell moment líder del PP a Catalunya, amb María Victoria Álvarez, que havia estat amant del primogènit. Bona part de l'Operació Catalunya té la gènesi en aquell àpat. Mercè Gironès, exdona de Pujol Ferrusola, està acusada de tres delictes i tant la Fiscalia com l'advocacia de l'Estat li reclamen 17 anys de presó. 

En aquest sentit, ha avisat el PP que cal un “acord de país” per resoldre una problemàtica per a la qual “no valen pedaços” ni hi ha cap “vareta màgica”. “El pla canvia el paradigma en el paper que assumeix l’Estat, que des dels anys vuitanta era el de caixa pagadora sense influir en les polítiques”, ha exposat la ministra en roda de premsa.

El paquet de mesures 2026-2030 preveu un increment de la inversió estatal en habitatge a totes les comunitats autònomes. En el cas de Catalunya, creixerà en 473 milions d’euros. Des de l’executiu recorden que Catalunya té un increment menor perquè va ser l’única comunitat que ja va aportar el 40% dels recursos públics exigits en l’anterior convocatòria del pla. Si es mira per territoris, la inversió més elevada és a Andalusia (1.197 milions), seguida de Madrid (1.113 milions) i Catalunya (1.015 milions).

Més control

El pla incorpora diverses novetats pel que fa a controls, transparència i governança. La més rellevant és el blindatge de l’habitatge públic i protegit perquè mai no pugui acabar alimentant l’especulació. Des del govern recorden que en els últims 45 anys s’han construït 2,7 milions d’habitatges protegits, però la major part es van desqualificar amb el pas del temps. “Si aquests habitatges s’haguessin blindat, avui Espanya comptaria amb un parc públic en estàndards europeus. Per primera vegada, es condiciona el finançament d’habitatges al fet que serveixin sempre a l’interès general”, apunten.

Un altre element innovador és la creació d’una “clàusula antifrau” en les adjudicacions per evitar escàndols com el que s’ha produït recentment a Alacant, on diversos pisos van acabar en mans de persones properes a l’administració del PP. “S’estableix que tots els habitatges construïts o adquirits amb recursos procedents del pla s’hauran d’adjudicar amb criteris objectius, mesurables, transparents i traçables. El Ministeri d’Habitatge exercirà un doble control per garantir que s’han respectat aquestes condicions”, diu la norma.

Missatge al PP

Des del govern espanyol fan una crida a totes les administracions per a que col·laborin en el desplegament de les mesures i recorden la proposta d’acord que el president Pedro Sánchez va plantejar a les comunitats durant la Conferència de Presidents Autonòmics celebrada l’any passat a Barcelona. En aquest sentit, Rodríguez ha lamentat també que territoris com la Comunitat de Madrid no apliquin la llei d’habitatge, fet que, segons ha apuntat, no perjudica el govern espanyol, sinó els ciutadans madrilenys.

“És un pla important i útil per aportar una solució estructural, no tangencial, al problema de l’habitatge. Era molt demanat per la ciutadania i el sector, i ha estat avalat pels empresaris, els sindicats i organitzacions socials i civils”, ha afegit la ministra. Així mateix, ha demanat “responsabilitat” als territoris i governs per estar “a l’altura de les circumstàncies” en el desplegament del primer pla sectorial emmarcat en la nova llei d’habitatge aprovada l’any 2023.

"La Diada de Sant Jordi continua viva i esplendorosa", assenyala Sarri en els primers compassos del llibre. Recorda, de fet, que la Diputació del General va declarar Sant Jordi com a festiu el 17 d'abril del 1456. "S'ha afegit a la celebració del sant nacional la de la literatura i de l'amor, però també, i sobretot, de la lluita per la llengua i llibertats del país. Per això hem preparat aquest recull per a la Diada d'enguany. Discursos amb rauxa i seny, de resistència, però també de construcció nacional. Pràcticament cap d'ells és contemporani, però això no vol dir que no siguin de rabiosa actualitat", indica Sarri. La setmana passada, Eduardo Mendoza i Javier Mariscal van criticar Sant Jordi. 

Les primeres quatre intervencions que recull el volum són aquestes: una de Pere el Cerimoniós de l'any 1363; un de Pau Claris del 10 de setembre del 1640; un d'Emmanuel Ferrer i Sitges del 6 de juliol de 1713; i un de Lluís Companys de finals del 1938. Les altres quatre tenen altres protagonistes: Martí l'Humà -1406-, Àngel Guimerà, Enric Prat de la Riba i Mercè Rodoreda. En el cas de l'escriptora, es tracta del pregó de les Festes de la Mercè. Hi ha dos extres, a banda. Es tracta d'un discurs de Francesc Macià davant dels tribunals, i una entrevista d'Antoni Gaudí en què l'arquitecte desgrana el seu catalanisme. Es presentarà el dimecres 22 d'abril a l'Espai Línia de Barcelona a les 19. 

Cultura

Què pensen els autors de Sant Jordi? Una cinquantena d'entrevistes per conèixer-los a fons Arnau Urgell i Vidal

Anem a pams. El portaveu de Vox al Parlament, Joan Garriga, ha enviat un escrit a la mesa de la cambra en què demanava actuar per una publicació a X de Dani Cornellà, diputat de la CUP. Concretament, el diputat cupaire deia: "El feixisme es combat a cops de puny #voxFeixistes deixeu en pau el SEPC". Unes declaracions que es produïen en ple xoc entre el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i la formació d'extrema dreta. De fet, Cornellà responia a una publicació del partit ultra en què Ignacio Garriga anunciava una denúncia contra el SEPC. Vox demanava que es portés el cas a la comissió de l'Estatut del Diputat, però la mesa, per unanimitat, ha decidit no fer-ho. La premissa és que no s'entren a valorar les publicacions dels diputats a les xarxes socials.

Per altra banda, Orriols ha enviat un altre escrit a la mesa del Parlament per un fet viscut en el ple de la setmana passada. Durant la sessió de control a Salvador Illa, la líder d'Aliança Catalana va agrair-li, en to de burla, que el PSC facilités els pressupostos de Ripoll i que dissolgués l'agrupació del partit a la vila. Orriols també va interpel·lar Ester Capella, portaveu parlamentària d'ERC, i Rull li va dir que havia de dirigir-se al president de la Generalitat, malgrat que no va interrompre-la i va deixar acabar la seva intervenció.

Orriols també s'ha queixat de la decisió de David Pérez, vicepresident segon del Parlament, que durant el ple en funcions de president no va donar-li la paraula a Orriols per al·lusions. El Parlament considera que el diputat amb funcions de president té dret a moderar el debat com consideri i que, si s'atengués la petició d'Orriols, constantment s'haurien de donar torns de paraula per al·lusions. Tant en el cas de Rull com en el de Pérez, Orriols havia demanat dues disculpes formals. Finalment, però, la mesa ha descartat les queixes i ha tancat files amb l'actuació de tots dos membres de l'òrgan de direcció de la cambra. "No hi ha hagut tracte discriminatori", apunten.

Es tracta de Tabarca, un enclavament natural que té l'estatus de barri i depèn de l'Ajuntament d'Alacant. Si bé, les associacions veïnals han acordat iniciar el procediment per sol·licitar esdevenir una entitat local menor i obtenir la "independència" del consistori, la qual cosa els permetria assumir directament competències i gestionar fons propis o procedents d'altres administracions.

"Fa 11 anys que lluitem i hem dit prou. És la nostra il·lusió", ha manifestat la presidenta de l'associació veïnal Tabarca Isla Plana, Carmen Martí, en declaracions a Europa Press. Els residents han pres la decisió després d'una recollida de firmes que ha finalitzat amb un resultat majoritari a favor d'independitzar-se de l'Ajuntament d'Alacant, amb 33 suports de veïns de l'illa, més de la meitat dels empadronats, per la qual cosa poden iniciar els tràmits.

Política

Investiguen l'exalcalde d'Esparreguera i cap de gabinet de Salvador Illa Bernat Surroca Albet

Segons ha explicat la representant veïnal, els residents de Tabarca persegueixen aquest objectiu des que es van constituir com a associació fa més d'11 anys. Des de llavors, consideren que no s'ha avançat per part de cap administració pública per donar-los el “tracte especial” que consideren que mereixen. Martí ha destacat que aquest enclavament compta amb un Bé d'Interès Cultural (BIC), la Torre de Sant Josep, però denuncia que no se li ha donat la consideració que mereix. A més, Tabarca va ser la primera reserva marina declarada a l'Estat el 1986.

Una altra de les queixes és la falta de transport fins a l'illa, sense que s'hagi "avançat res" des que el 2018 les Corts Valencianes van aprovar una iniciativa per millorar-lo. "Ja està bé, depenem del mar i del temps", reivindiquen. "Amb totes les nostres característiques, hauríem de tenir un tracte especial i veure més èxits", ha assenyalat la representant veïnal, que ha demanat esperar el procés per concretar quines àrees volen gestionar els residents a Tabarca: "No podem començar la casa per la teulada".

En qualsevol cas, ha assegurat que, si prospera la petició, hauran de negociar i consensuar entre els veïns quines competències sol·licitar. "Cal comptar amb el poble, és clar", ha subratllat. Fins aleshores, els advocats de l'associació ja han iniciat "la paperassa" per sol·licitar formalment ser una entitat local menor.

Què diu cada partit sobre la independència de Tabarca?

Al seu torn, el vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar (PP), ha dit que l'equip de govern desconeix el contingut d'aquesta possible petició de veïns de Tabarca perquè l'illa es converteixi en una entitat local menor, alhora que ha negat que hi hagi una situació d'abandonament. I, entre els grups de l'oposició, la portaveu socialista, Ana Barceló, ha considerat que el principal problema del que està passant és que el govern municipal "no sap què vol exactament per a l'illa", ja que ha recordat que continua sense aprovar el Pla Especial de Tabarca, l'esborrany del qual va ser presentat fa un any.

Des de Compromís, el regidor Rafa Mas ha coincidit amb el fet que els veïns "estan farts, i amb raó", després d'anys "d'abandonament per part de l'Ajuntament d'Alacant, que passa olímpicament de Tabarca quan va cap al col·lapse social mediambiental". És per això que ha anunciat que aquest mateix dimarts demanaran que es convoqui la comissió de Tabarca. A parer seu, la possibilitat que l'illa es converteixi en una entitat local menor és una "opció real i seriosa" perquè els veïns "volen separar-se de la ciutat i, almenys, ser independents administrativament.