<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/197/nacio-confidencial ca Thu, 23 Apr 2026 14:28:34 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/nacio-confidencial 144 40 hourly 1 <![CDATA[Una família separada per l'ICE: la imatge guanyadora del World Press Photo 2026]]> El World Press Photo ha anunciat la imatge guanyadora del 2026. L'obra de la fotoperiodista Carol Guzy, captura l’instant en què una família migrant és separada per agents del Immigration and Customs Enforcement (ICE) en un edifici federal dels Estats Units. El jurat ha destacat la imatge com a guanyadora del concurs enguany perquè és un testimoni colpidor dels efectes de les polítiques migratòries impulsades durant el mandat de Donald Trump. La instantània, realitzada per a ZUMA Press i iWitness, es va publicar al Miami Herald.

El protagonista de l’escena és Luis, un ciutadà equatorià que va ser detingut per l'ICE després d’assistir a una vista judicial a Nova York l’agost del 2025. La seva dona i els seus tres fills, d’entre 7 i 15 anys, van quedar devastats després de l’arrest de Luis que, segons la família, no tenia antecedents penals i era el principal sustent econòmic de la llar.

La fotografia es va prendre en un dels pocs espais on es permetia l’accés de fotògrafs, un passadís on Guzy i altres professionals van documentar durant dies la detenció de migrants que acudien a cites judicials. Segons el jurat, la imatge no és un cas aïllat, sinó que reflecteix una pràctica sistemàtica que afecta persones que segueixen els procediments legals.

El 2025, després d'una ordre executiva de l'ICE que permetia fer detencions a escoles, hospitals i jutjats, el jutjat Jacob K. Javits al Baix Manhattan es va convertir en un punt clau per a la deportació massiva on els agents emmascarats esperaven per identificar i detenir immigrants indocumentats, independentment de si els jutges concedien una estada o una continuïtat legal.

La imatge forma part d’un reportatge més ampli sobre detencions de migrants als jutjats de Nova York, que ja havia estat reconegut recentment en la categoria regional d’Amèrica del Nord i Central. Les dues imatges finalistes que ha triat el jurat també tenen una història testimonial molt colpidora: una sobre la fam a la Franja de Gaza i una altra centrada en la lluita de dones indígenes a Guatemala.

En aquesta edició, també hi han estat reconeguts prèviament tres fotoperiodistes espanyols: Brais Lorenzo, qui ha guanyat un premi en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Europa, amb Terra cremada, un projecte sobre els incendis forestals a Galícia; Luis Tato, que ha guanyat en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió d'Àfrica, amb Les protestes de la Generació Z a Madagascar; i Diego Ibarra Sánchez, en la categoria de Projectes de Llarga Durada de la regió d'Àsia Occidental, Central i del Sud, amb Una educació segrestada, documentant en nou països com la infància que pateix guerres veu privat el seu dret a l'educació.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:12:57 +0200 <![CDATA[Lamine Yamal es pedrà el que queda de temporada per una lesió al bíceps femoral]]> Lamine Yamal no jugarà més amb el Barça aquesta temporada per una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra, tal com ho han confirmat les proves mèdiques efectuades pel club. La jove estrella blaugrana seguirà un tractament conservador que li hauria de permetre estar disponible per a l'inici del Mundial, que comença l'11 de juny, però caldrà seguir com evoluciona per confirmar-ho.

L'extrem del Barça es va trencar en xutar el penal que li va donar la victòria al Barça contra el Celta de Vigo aquest dimecres al Camp Nou per 1 gol a 0 i va haver de ser substituït de manera immediata poc abans de la mitja part. El mateix jugador es va estirar a la gespa després de colpejar la pilota i no va celebrar el gol, conscient que s'havia lesionat. Ara, el mateix club ha comunicat que no podrà tornar a jugar amb la samarreta blaugrana fins després de l'estiu.

Amb l'eliminació de la Lliga de Campions, al Barça només li falta segellar la lliga aquesta temporada. Concretament, Lamine Yamal es perdrà els partits contra el Getafe, l'Osasuna, el Reial Madrid, l'Alabès, el Betis i el València. L'absència més destacada és la del Clàssic, que podria decantar la competició de manera definitiva o, fins i tot, incloure un passadís si el Barça arriba matemàticament campió.

Els terminis de recuperació de la lesió de Lamine Yamal

 

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:13:37 +0200 <![CDATA[«Bon Sant Jordi, senyor Mendoza!»]]> A la parada on Eduardo Mendoza signa llibres hi ha cua. L’escriptor, que acaba de publicar La intriga del funeral inconveniente, va generar polèmica amb les seves declaracions criticant Sant Jordi i entorn l’espai de Documenta es palpa la controvèrsia. Una parella de mitjana edat el critica a pocs metres: “Jo el que li preguntaria és si pensa tornar la Creu de Sant Jordi”, diu ell. “A mi no m’ha agradat gens això”, corrobora la seva dona. L’home continua: “També li preguntaria si sap distingir entre la realitat i una llegenda”. 

Dos creadors de continguts de l’univers 3Cat s’acosten a la cua per mirar d’obsequiar l’escriptor amb una rosa. Un dels col·laboradors de Mendoza els atura i ells li deixen la rosa a la taula: “Bon Sant Jordi, senyor Mendoza!”. “Ah, molt bé”, fa ell, amb certa displicència. El jove comunicador es retira tot dient: “Espero que s’hagi adonat que li he dit Sant Jordi en lloc de Dia del Llibre”.

La polèmica generada per Mendoza per vendre llibres ha planat damunt una festa que tot indica que tornarà a ser un altre èxit. “Diguem-li Sant Jordi!”, afirmava Magda Oranich, asseguda a la parada de la Llibreria Ona per signar llibres de les seves memòries, Totes les batalles. Oranich coneix bé Mendoza: “Li vaig dir: Però què has dit, home? Em va dir que havia estat només una broma”. 

Al costat de Magda Oranich, un afònic Xavier Grasset -“he anat a comprar un entrapà d’anxoves, que diuen que va bé, però de moment no ho noto”-, que acaba de treure El bon gust, refermava la força de la festa: “Passi el que passi, Sant Jordi confirma que encara resten agendes pròpies que es mantenen potents”. Una festa que Iolanda Batallé, la directora d’Ona, definia en tres conceptes: “Sant Jordi-èxit-Països Catalans. Ho han intentat emular en molts llocs, però no se’n surten. Per això genera tanta ràbia”.

L’autocrítica d’un escriptor

“La festa ha de ser més Sant Jordi que el Dia del Llibre”, assenyala Alfred Bosch mentre signa llibres (Escolta, Sefarad). Bosch admet la contradicció evident entre el que diu i el que fa, però es queixa que l’obsessió per vendre llibres està ferint els boscos. L’escriptor i expolític defensa un Sant Jordi “que no fa mal a ningú” i explica anècdotes diverses que li han passat sovint en les signatures de llibres: “Avui ja m’han confós amb un altre Bosch. Una vegada em va venir una dona amb tanta il·lusió perquè li signés un llibre que no era meu que ho vaig fer i tots contents”. 

Al seu costat, Natza Farré no amaga la satisfacció per com va el seu darrer llibre, L’última vegada que et dic adéu”, on narra la vida com a germana petita d’un jove amb problemes amb les drogues. L’emociona especialment quan se li acosta algun lector que li explica que ha vicut experiències similars. 

A vegades, els elements surten al pas per mirar d’enterbolir la gresca. Molts anys és la pluja. Aquest 2026 serà recordat per un pol·len empipador que ha atacat sense pietat goles, ulls i llibres. Tothom se’n queixava i els estossecs han format part de l’ambient durant tota la jornada. “Mira com estan els llibres!”, es queixa Javiera Lagos, editora de Vegueta, especialitzada en en narrativa infantil i juvenil. Però el clima de satisfacció es palpava arreu. Octavi Gil (Saldonar) agraïa que aquest cop estaven en un lloc millor que l’any passat: “Érem davant de Can Batlló i vam tenir tot el dia un tap de turistes. Ara estem només a vint metres, però a vegades vint metres fan la diferència”. I menys.

Francesc Canosa, a la parada de la llibreria Antinous, ho proclamava: “Ho petarem”. Al seu costat, un dels fenòmens de la temporada, Roger Bastida, amb el seu Passeig de Gràcia, un viatge per la història de la ciutat a través d’un seguit de nissagues, que explicava l’emoció que sentia per una carta (“una carta física”) rebuda d’un lector (Feliu, de l’Hospitalet) que l’havia escrit per explicar-li l’emoció que li havia causat el llibre. 

Avui, Sant Jordi ha tornat a triomfar. Malgrat tots els canvis. Les obres al centre de Barcelona han obligat a modificar la fesomia d’algunes rutes i s’han traslladat les parades típiques de les Rambles al nou eix que s’ha format des del Portal de l’Àngel a la plaça de la Catedral. Però això no ha modificat gens el paisatge de fons de la Diada, amb riuades de gent, cues per aconseguir signatures d’autors i, sobretot, vida ciutadana que no es detura sinó que es nodreix de flors, complicitats i controvèrsies. El món està trasbalsat per tot tipus d’estupideses i onades malvades, però Sant Jordi no canvia la seva agenda. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 13:37:05 +0200 <![CDATA[La Diada de Sant Jordi a Barcelona, en imatges]]> Amb el permís del vent i del pol·len, els barcelonins han envaït els carrers del centre de la ciutat aquest dijous per gaudir de la diada de Sant Jordi i visitar les parades. El sol i els colors intensos de les roses i els llibres han deixat imatges de postal que han captat les càmeres de Nació.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:06:29 +0200 <![CDATA[Tríptic del retorn de la xocolatada de Sant Jordi a Palau]]> Com els carrers del centre de Barcelona, el Pati dels Tarongers era un formiguer aquest matí de Sant Jordi. No de parelles o turistes badant per les parades de llibres i roses, sinó ple de polítics, periodistes, directors de mitjans, algun bisbe, geganters, hereus i pubilles. En el retorn de la xocolatada al Palau de la Generalitat -tradició de l'etapa de Jordi Pujol i que no es feia des del 2011-, els assistents han aprofitat per conversar amb consellers i diputats sense la rigidesa habitual. La flexibilitat d'un dia com Sant Jordi ha ajudat a la distensió, mentre la xocolata amb melindros amenitzava l'estona en una jornada intensa.

El nom més buscat era el del president, Salvador Illa, que en els primers compassos de l'esmorzar continuava a la missa, amb el cardenal Joan Josep Omella i el prior Josep Maria Turull, bona part dels seus consellers -Albert Dalmau, Ramon Espadaler, Jaume Duch o Núria Parlon, entre més- i el president del Parlament, Josep Rull. L'entorn del president demanava silenci i respecte per la litúrgia, que se celebrava a la capella del Palau, mentre els assistents -unes 300 persones- pujaven per l'escala i arribaven a la galeria gòtica, abans d'accedir al pati per esperar la xocolata amb melindros. “No s'ha fet llarga”, comentava algun dels assistents a la sortida de la capella.

Mentre el Rull més pedagògic comentava l'actualitat política catalana amb un grup de periodistes de Madrid, una delegació de diputats del Quebec contemplava el Palau. El president del Parlament fa d'amfitrió del grup, que aquesta tarda visiten el MNAC, en plena batalla legal per les obres de Sixena. En el tour per Catalunya, ahir va ser el torn de la Sagrada Família, visita carregada de transcendència per la majestuositat del temple i el captivador joc de llums a l'interior, gràcies als vitralls gaudinians. Aprofitant que eren per Barcelona, el Govern també ha convidat els quebequesos a la xocolatada, on han pogut saludar-se amb el president Illa i el conseller Duch.

Lluny de la picabaralla parlamentària, la consellera d'Economia, Alícia Romero, i l'adjunt de la presidència de Junts, Albert Batet, han presentat candidatura per convertir-se en parella còmica, si això de la política acaba malament. El tema? La sortida de Junts del Govern de l'any 2022. De fons, el consorci d'inversions, que depèn dels vots dels juntaires al Congrés. S'hi ha afegit la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, per redoblar esforços per arrencar un compromís informal amb la mesura. No l'han aconseguit, malgrat la promesa d'unes croquetes. Després s'hi ha afegit la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, per representar una bona mostra de l'arc parlamentari present avui al Palau.

El bon to, la ironia i la cintura han guiat la conversa. Fins que ha arribat Illa per aplaudir la bona sintonia, desitjar bona diada i rebre una felicitació un punt sorprenent: “T'ha quedat molt bona la xocolata, president”.

]]> Thu, 23 Apr 2026 13:02:00 +0200 <![CDATA[La Generalitat enviarà mossos de paisà a les escoles per prevenir conflictes]]> La Generalitat iniciarà una prova pilot per desplegar mossos d'esquadra als centres educatius per a fer tasques de prevenció i acompanyament, segons ha avançat El País i han confirmat fonts del Departament d'Educació a l'ACN.

Els policies aniran de paisà i sense arma. La idea és que els agents passin la jornada lectiva en el centre i estiguin en constant coordinació amb el claustre de professorat per trobar les formes de realitzar prevenció i mediació en possibles conflictes.

L'objectiu és impulsar la figura dels agents integrats com a referents als centres. Segons Educació, el projecte neix de l'increment de la complexitat i la necessitat de reforçar el benestar de l'alumnat i de tota la comunitat educativa, una demanda que asseguren ha estat "fortament reclamada des del món docent".

El pilot es desenvoluparà a les zones educatives de l'Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d'Aran i Tàrrega, i a dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell. De moment, comença en dos instituts concrets amb alta conflictivitat: un al Baix Llobregat i un altre al Vallès Occidental. En total, seran 13 centres, un número que es podria ampliar el curs que ve.

Educació explica que, segons l'OCDE, un de cada dos països desenvolupats compten amb programes similars de col·laboració entre escola i agents de l'autoritat amb finalitats preventives i comunitàries. Afegeixen que, a escala estatal, hi ha fins a nou comunitats que tenen projectes d'aquestes característiques, entre les que situen Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o Illes Balears.  

Els sindicats educatius rebutgen la mesura del Govern

Per la seva banda, USTEC ha rebutjat aquest dijous la prova pilot que preveu mossos d’Esquadra de paisà a 13 instituts i avisa que els problemes de convivència no es resolen amb policia. El sindicat majoritari de mestres ha demanat al Departament d’Educació que retiri aquesta mesura i posi recursos com ara el desplegament del Pla de Convivència, una aposta seriosa per l’educació inclusiva i un reforç de plantilles docents i de Personal d’Atenció Educativa: “El departament respon amb una lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia”, es queixa el sindicat a través d'un comunicat.

En aquesta mateixa línia s'expressa el sindicat de Professors de Secundària, que avisa que la solució no és posar policia als centres, sinó “garantir el respecte cap al professorat i la seva autoritat”. En un missatge a X, l’organització remarca que en cap cas ha demanat aquesta mesura que impulsarà el departament, ni tampoc l’ha reclamat el professorat. “El més important per a nosaltres és que el Departament d'Educació i els equips directius dels centres donin la cara pel professorat i es personin com a acusacions en casos penals”, apunten des d'Aspec. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 11:12:12 +0200 <![CDATA[Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»]]> Mariano Rajoy ha negat haver destruït papers relacionats amb la caixa B del PP davant el jutge del cas Kitchen a l'Audiència Nacional (AN). "És absolutament fals", ha reblat en referència a l'acusació de l'extresorer del partit Luis Bárcenas, que va declarar que tenia una gravació seva on se l'escoltava com triturava un paper relacionat amb la comptabilitat B.

L'expresident del govern espanyol també ha assegurat en la declaració d'aquest dijous que desconeixia que la presumpta trama es referís a ell com "El barbas" o "El asturiano". "Jo em dic Mariano Rajoy, com tothom sap, però que cadascú m'anomeni com vulgui", ha sentenciat.

Amb tot, Rajoy ha negat l'existència d'una "operació política" per robar informació sensible a Bárcenas durant el seu mandat, assegurant que el que va haver-hi va ser "una operació policial" que "es va adequar totalment a la legalitat", en al·lusió al cas Gürtel. L'objectiu d'aquesta última, ha dit, era "agafar els diners" de Bárcenas i "esbrinar qui eren els seus testaferros".

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Kitchen, el presumpte operatiu parapolicial orquestrat pel Ministeri de l'Interior per robar informació a Bárcenas sobre dirigents del PP en l'època en què s'investigava judicialment la caixa B del partit, Rajoy ha negat haver destruït papers. A més, ha argumentat que el ministre de l'Interior el 2013, Jorge Fernández Díaz, el secretari d'Estat de Seguretat d'aleshores, Francisco Martínez -tots dos acusats al judici-, i ell mateix "no formen part de les operacions policials".

Preguntat sobre si té coneixement que Bárcenas tingui informació comprometedora sobre ell, Rajoy ha dit que la seva tranquil·litat és "total i absoluta". "No crec que les tingui. Les hauria donat a conèixer, com va donar a conèixer molts altres documents", ha argumentat. En aquest sentit, ha circumscrit la seva relació amb Bárcenas en un àmbit "purament professional", declarant que mai va ser "una persona de la seva confiança".

L'expresident ha repetit la mateixa fórmula per negar que l'exgerent del PP Cristóbal Páez l'informés sobre la comptabilitat extracomptable del PP. A més, ha dit desconèixer que fos conegut pel comissari jubilat José Manuel Villarejo i altres membres de la presumpta trama s'hi referissin com "L'Asturià" o "El Barbas.

Del "Luis sigues fort" al "farem el que podrem"

Quan l'advocat de Podem, que exerceix l'acusació particular, s'ha referit al missatge "Luis, sigues fort" que va enviar a Bárcenas quen va esclatar el cas, Rajoy ha admès que l'ha tingut molt present des d'aleshores. Si bé, ha negat haver-ne enviat un altre en què deia: "Farem el que podrem".

Rajoy també ha negat que prengués mesures per minimitzar els danys per al PP arran de la investigació judicial sobre la comptabilitat PP, com també haver pressionat o intimidat Bárcenas de cara a la seva declaració judicial sobre aquest assumpte. "Això és absolutament fals", ha comentat, abans d'afirmar que desconeix si es van produir seguiments a Rosalía Iglesias, dona de l'extresorer.

]]> Thu, 23 Apr 2026 11:03:52 +0200 <![CDATA[Mor un tercer pacient de l'Hospital de Burgos afectat per rebre sis vegades més tractament del prescrit]]> Tres mesos després del cas dels cinc pacients oncològics de l'Hospital Universitari de Burgos (HUBU) intoxicats per una errada en el preparat d'un tractament que va causar la mort de dos d'ells, ara el cas torna a reobrir-se després d'una tercera mort d'un dels afectats.

El pacient amb càncer ha mort a l’Hospital Universitari de Burgos després de diversos mesos ingressat en estat crític a la unitat de cures intensives, segons han confirmat fonts del centre. Va ser un dels afectats per l’administració d’una dosi sis vegades superior a la prescrita.

El cas es remunta a finals de desembre del 2025, quan un problema en la dilució del fàrmac va provocar que cinc pacients rebessin una concentració molt superior a la indicada. El director gerent del HUBU, Carlos Cartón, ha explicat que l'hospital va conèixer els fets quan alguns dels pacients van acudir a urgències amb una simptomatologia hematològica que seria causada per un "excés de toxicitat".

En revisar la prescripció dels fàrmacs que havien rebut anteriorment, es van adonar que tots havien rebut una dosi sis vegades superior a la prevista. Segons apunta, les infermeres van administrar aquesta dosi perquè així ho indicava la fitxa. 

Arran d’aquest episodi, el jutjat d’instrucció número 1 de Burgos va obrir el 9 d’abril diligències prèvies per un presumpte delicte d’homicidi imprudent en relació amb les primeres defuncions. Paral·lelament, la Fiscalia de Burgos, després d’analitzar les denúncies presentades pels afectats i pel Defensor del Pacient, va sol·licitar ampliar la investigació per possibles delictes d’homicidi i lesions per imprudència professional greu.

El Ministeri Fiscal apunta que l’origen de l’error podria estar en una incorrecta introducció de dades al sistema informàtic del medicament Cabazitaxel, fet que hauria derivat en una preparació equivocada de les dosis administrades. La investigació se centra tant en els professionals implicats en aquest procés com en els responsables de supervisar-lo.

]]> Thu, 23 Apr 2026 10:48:07 +0200 <![CDATA[Salut sancionarà alguns dels centres que van tractar el nadó maltractat: «El sistema ha fallat»]]> El departament de Salut està valorant les sancions i mesures correctores que aplicarà a alguns dels centres sanitaris que van tractar el nadó maltractat a Barcelona, els pares del qual estan en presó preventiva. Ho ha avançat El Periódico i ho han confirmat a l’ACN fonts del departament.

El nadó va passar per l’Hospital del Mar, el CAP Roger de Flor, l’Hospital Sant Joan de Déu i Sant Pau. Aquest últim hospital el va visitar dues vegades. No obstant això, va ser l’Hospital Vall d’Hebron el que va activar finalment el protocol contra maltractaments infantils el passat 16 de març en detectar greus lesions en el nadó i suposades agressions sexuals.

Salut va iniciar una investigació per analitzar la informació del cas i les diferents visites a centres sanitaris. Els motius de les visites del menor van ser diversos i de diferent consideració. El nadó va estar un mes ingressat a Vall d’Hebron, els primers dies a l’UCI, i ara està amb una família d’acollida, sempre sota tutela de la Generalitat.

La investigació apunta a una fallada sistèmica en la detecció precoç del cas. "El sistema ha fallat en diferents aspectes. D'entrada, va haver-hi una discriminació positiva perquè la mare era sanitària", reconeix a El Periódico Clara Pareja, directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària de la conselleria de Salut. Segons el departament, el protocol de violència infantil s’hauria d’haver activat ja el 7 de març a Sant Joan de Déu, quan el menor presentava febrícula, hematomes als genitals i taquicàrdia, tot i que no es van practicar proves com radiografies que haurien pogut revelar fractures costals. Aquell dia, el nadó va ser atès i donat d’alta sense sospites.

Les alarmes no es van activar fins al 16 de març, en una segona visita a Sant Pau, quan les lesions ja eren greus i evidents, fet que va motivar la derivació a l’Hospital Vall d'Hebron, centre amb unitat especialitzada en maltractament infantil. Per aquests motius, l’Hospital de Sant Pau serà amb tota probabilitat el principal afectat per la sanció, mentre que el departament de Salut estudia si també multarà l’Hospital Sant Joan de Déu i el CAP Roger de Flor. En canvi, l’Hospital del Mar quedaria, en principi, fora d’aquestes mesures. 

Segons ha avançat El Periódico, la conselleria considera que en les primeres atencions mèdiques no es van activar les sospites, en part perquè la mare del menor era professional sanitària. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 10:09:13 +0200 <![CDATA[Illa situa Sant Jordi com un exemple d'humanisme: «Som i serem un país de vincles humans»]]> El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet la tradicional declaració de Sant Jordi des de Palau per reivindicar els valors humanistes i de fraternitat que encarna aquesta tradició de llibres i roses, que es deixarà veure aquest dijous pels carrers de tot el país. "Som i serem un país de vincles humans", ha dit. El president també ha fet una reivindicació de la llengua, i ha remarcat que el Govern hi està invertint per aconseguir revertir les males dades d'ús social. "Cada nou parlant és una nova esperança, és l'èxit col·lectiu del país", ha afirmat. 

El discurs del president no es pot separar del procés de regularització de migrants que ha iniciat el govern espanyol. De fet, Illa hi ha fet referència i ha confiat que es farà de manera "ordenada i en benefici de tothom". "La regularització és memòria", ha afirmat, "però sobretot és futur". També ha assenyalat que les persones que s'acolliran al procés de regularització ja formen part de la societat, però ara hi seran de manera legal i "podran contribuir a la prosperitat del país amb plenitud". "Amb drets i amb deures", ha puntualitzat.

En el tret de sortida d'una diada intensa -el president té un matí carregat d'activitats culturals abans de fer una visita per les parades de llibres i roses a la tarda-, Illa ha repassat la feina feta des del Govern -sobretot en matèria d'habitatge- i ha insistit que s'està treballant per aconseguir "el millor finançament de la història" i ser un territori "d'innovació en ciència i salut". "Catalunya ho està fent tot perquè el futur sigui bo per a tothom", ha dit, i ha assegurat que la situació del país en terme econòmic, socials i morals és bona.

El president també ha assegurat que s'està "enfortint la cohesió social" i ha celebrat haver deixat enrere èpoques d'"indecisió, paràlisi, divisió i confrontació". "La vitalitat que avui omplirà els carrers i places de Catalunya és el millor símptoma que el país està en marxa", ha afirmat. Tot plegat, en un moment internacional convuls, que Illa també ha recordat per fer una crida a la pau, a la diplomàcia i al diàleg. "La guerra és evitable", ha reblat. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 08:21:36 +0200 <![CDATA[Catalunya es vesteix de gala per Sant Jordi amb centenars de parades de llibres i roses]]>
  • Les recomanacions literàries dels periodistes de Nació per aquest Sant Jordi
  • Joies amagades de Sant Jordi: les recomanacions de 10 llibreries
  • Què pensen els autors de Sant Jordi? Una cinquantena d'entrevistes per conèixer-los a fons

    • 23 d'abril, Catalunya. Un dels dies més especials de l'any. Paradetes de llibres i roses, les rambles plenes de gent, cultura, llengua, amor i celebració. I també reivindicació. La diada de Sant Jordi d'enguany està marcada per la denuncia del retrocés de l'ús i la presència del català a Catalunya i l'augment de les discriminacions lingüístiques, que cada vegada semblen estar més en l'ordre del dia.

    ]]>     Thu, 23 Apr 2026 07:35:10 +0200     <![CDATA[Mor un home de 92 anys en un incendi d'habitatge a Barcelona]]> Un home de 92 anys ha mort per inhalació de fum arran d'un incendi que s'ha originat al seu pis, ubicat a la Gran Via de Barcelona. Concretament, els Bombers de Barcelona han rebut l'avís de l'incident poc després de les 19 hores d'aquest dimecres a la tarda, i s'hi han desplaçat amb set dotacions. Els Bombers han extingit el foc, que s'havia originat al pis de la víctima de la cinquena planta de l'immoble.

    Equips mèdics de bombers i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han atès l’home al lloc dels fets, concretament al número 280 de la Gran Via de les Corts Catalanes, a Sants-Montjuïc, però no l’han pogut reanimar. També s'han traslladat fins al lloc de l'incendi dotacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra.

    El cos de Mossos d’Esquadra es fa càrrec de la investigació i de moment es desconeixen les causes per les quals s'ha incendiat l'habitatge.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 21:53:07 +0200     <![CDATA[Un entrenador del Vallès accepta dos anys de presó per demanar fotos sexuals a jugadores de 14 anys]]> Un entrenador d'un equip de futbol femení del Vallès Oriental ha acceptat aquest dimecres dos anys i dos mesos de presó i 10.500 euros d'indemnització per haver demanat fotos sexuals a jugadores seves de 14 anys. El judici s'havia de celebrar a l'Audiència de Barcelona, però defensa i acusació han arribat a un pacte. La fiscalia demanava inicialment 20 anys de presó, però la pena s'ha reduït per la retirada d'un dels fets pels quals estava acusat i l'aplicació dels atenuants de dilacions indegudes i reparació del dany.

    Segons l'escrit de la fiscalia, el jove de 25 anys va entrenar l'equip les temporades 2018-2019 i 2019-2020, i va demanar fotos sexuals a tres jugadores. Almenys dues de les noies li van enviar algunes fotos, i a una d'elles li va proposar mantenir una trobada sexual al seu cotxe. Aquest és un dels factors pels quals la noia va desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària, segons el ministeri públic.

    Així, la condemna ha estat per tres delictes de contacte amb menor per sol·licitar imatges pornogràfiques i un per contactar amb menors per cometre actes sexuals. A banda de la presó, a la qual no haurà d'ingressar si no comet cap altre delicte en quatre anys, la pena li suposa, després dels 26 mesos de presó, quatre anys més de llibertat vigilada i també quatre d'inhabilitació per exercir tasques amb menors d'edat. Haurà de pagar 10.500 euros d'indemnització, dels quals ja n'ha pagat 8.000, i no es podrà comunicar o acostar a les víctimes durant cinc anys.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 20:15:03 +0200     <![CDATA[Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»]]> Jordi Turull ha visitat Jordi Pujol aquest dimecres per traslladar-li "estima, afecte i suport". Així ho ha dit el secretari general de Junts en una piulada a X: "Avui, i com sempre, amb el Molt Honorable President". L'Audiència Nacional ha citat l'expresident a Madrid dilluns vinent, 27 d'abril, a les 9.30 hores del matí. "Això de dilluns no té nom pel seu estat. És clarament una voluntat premeditada d’escarni i de venjança per tot el que simbolitza i encarna el President Pujol per Catalunya", ha assenyalat Turull.

     

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 19:48:17 +0200     <![CDATA[El Barça torna a guanyar la Lliga al camp de l'Espanyol]]> El Barça ha guanyat la Lliga per setè any consecutiu, i ho ha fet amb un 1-4 ni més ni menys que al camp de l'Espanyol. Les blaugrana s'han proclamat campiones amb un domini del joc evident -com ja és costum- i gràcies als gols de Carla Julià, Graham Hansen i el doblet de Martine Fenger.

    No és el primer cop que el Barça guanya el torneig de la regularitat a la gespa dels pericos, ja ho va fer a l'RCDE Stadium l'any 2023 amb un 2-4 i també el 2019, amb un únic gol de Messi. Va ser fa tres anys quan, de fet, l'afició de l'Espanyol va envair el camp provocant tensió i enfrontaments quan els blaugrana es van proclamar campions.

    El partit a la Ciutat Esportiva Dani Jarque d'aquesta vigília de Sant Jordi ha començat amb la primera possessió per a l'Espanyol, però a les del Barça només els ha calgut un minut per robar la pilota i marcar el primer gol. Ha estat Carla Julià, la lateral que ha debutat amb el primer equip aquesta mateixa temporada, qui ha anotat l'1 a 0. Les de Pere Romeu han continuat amb Rosalía, Graham Hansen i Carla Julià dominant el joc. Al minut 25, l'àrbitre ha xiulat penal i Laia Ballesté ha empatat el marcador amb un gol al centre de la porteria.

    L'alegria, però, ha durat poc per a les periques. Només dos minuts després, Graham Hansen ha marcat el segon gol gràcies a l'assistència de Clara Serrajordi. Al minut 37, Amaia s'ha endut targeta groga per fer caure Rosalía. La primera part del derbi ha acabat amb cinc minuts d'afegit sense més canvis -de moment- al marcador.

    L'onzena Lliga (i setena consecutiva)

    La segona part del matx ha començat amb un canvi: Vicky López ha entrat per Graham Hansen. La dinàmica del joc no ha variat i el domini ha continuat sent clarament blaugrana. Al minut 55, la davantera de la Masia Martine Fenger ha fet l'1-3. Poc després, al 62, han arribat més moviments a les banquetes: a l'Espanyol, Caracas i Aina han substituït Simona i Naima; i, al Barça, Claudia Pina, Patri Guijarro i Alexia han entrat per Kika, Sydney i Rosalía.

    El derbi ha avançat amb una targeta groga per a Marta Torrejón després de tirar Browne a terra. L'Espanyol ha continuat amb els canvis: Judit Pablos, Arana i Guerra per Ona, Ballesté i Baudet. També Pere Romeu ha fet l'últim moviment: Maria Llorella per Aïcha. I llavors ha arribat el doblet de la davantera Fenger: 1-4. Tot i els cinc minuts d'afegit, les de l'Espanyol ja no han pogut fer res per a remuntar i les del Barça, per contra, han començat a veure clara la victòria.

    Així, l'àrbitre ha xiulat el final del partit i les blaugrana han guanyat la seva onzena Lliga -i la setena consecutiva-. Ara les del Barça ja poden posar el focus en el partit d'aquest dissabte, que s'enfrontaran al Bayern de Múnic en l'anada de la semifinal de la Champions. També el pròxim 16 de maig es jugaran la final de la Copa de la Reina contra l'Atlètic de Madrid.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 21:02:06 +0200     <![CDATA[El viatge de Jordi Pujol]]> Si no hi ha cap canvi d'última hora, l'expresident Jordi Pujol, de 95 anys, s'haurà de traslladar a Madrid dilluns vinent per sotmetre's a un examen mèdic -un altre- que servirà al tribunal de l'Audiència Nacional per acabar de determinar -ara sí- si pot afrontar o no l'interrogatori com a acusat. Ho hauria de fer en la fase decisiva del judici que investiga l'origen del patrimoni familiar.

    [Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

    Les reaccions al viatge de l'expresident expliquen algunes coses. D'entrada, la citació només s'entén des de la mala fe i la voluntat d'humiliar, no per cap objectiu de justícia. Ja va ser sorprenent que els jutges el mantinguessin a la causa. I ho és encara més que ara forcin un desplaçament innecessari quan hi ha informes i evidències que acrediten la situació de Pujol. L'expresident té problemes d'oïda i marcadors d'Alzheimer que desaconsellen un desplaçament a Madrid i, encara més, un judici i un interrogatori d'aquesta dimensió.

    L'Audiència Nacional és conscient, o n'hauria de ser, que Pujol difícilment podrà aportar res. Més aviat al contrari, fins i tot podria estar en risc el seu dret de defensa. Hauria estat millor poder-lo jutjar amb la resta d'acusats? Sens dubte, però per això no haurien d'haver trigat més d'una dècada a instruir el cas. La causa va néixer el 2014 i de pressa no n'hi ha hagut, i forçar la màquina ara només busca la fotografia i l'escarment. 

    Quan va arrencar el judici, Pujol va dir al tribunal que volia declarar, però admetia que no estava en el seu millor moment. Cinc mesos després, la situació no és millor. Ja no va assistir a l'acte de l'Any Casals al Vendrell perquè se sentia "fluix", com va revelar ahir Salvador Illa. "I el Vendrell està més a prop que Madrid", va recordar. El sentit comú faria pensar en una rectificació necessària dels jutges, però tot sovint el "seny" és aliè a la judicatura espanyola.

    Les reaccions que, a Catalunya, ha provocat la decisió demostren fins a quin punt se n'està reparant la figura. Aquest ja és un viatge que s'ha fet. Des de la confessió del 2014 no s'ha descobert res nou sobre la seva obra de govern, el seu paper en la Transició, les seves relacions amb la corona o amb els grans partits espanyols, que vam abordar en tota la seva complexitat en l'especial de cinc capítols de l'Snooker. Què ha passat doncs? Gràcies al pas dels anys i a l'evidència que la família, especialment el fill gran, poden haver comès delictes fiscals o de tràfic d'influències, però han estat víctimes de l'operació Catalunya i dels seus polítics i comissaris corruptes, les coses han canviat.

    Repassar què van dir els seus deixebles a Convergència, aleshores ja en liquidació però que presidia la Generalitat, o els líders de les formacions d'esquerres quan va confessar "la deixa" en l'intent de fer un tallafoc amb els fills és revelador. Li van retirar els privilegis i la porpra d'expresident i líder moral de bona part del catalanisme. El van sotmetre a una cancel·lació pràcticament total que, també per voluntat pròpia, ha anat deixant enrere.

    Fa temps que, en l'intent de recosir l'espai i dotar-se d'una nova identitat i rumb en el postprocés, Junts ha incorporat a la seva oferta la reivindicació i rehabilitació de Pujol. Ho han fet els més clàssics, com ara Jordi Turull, que ahir mateix el va visitar, però també altres que arrufaven el nas quan sentien a parlar de CDC, tal com vaig explicar fa uns mesos.

    I Illa també fa temps que s'hi ha abonat. Ahir va defensar-lo públicament i va criticar la justícia espanyola. Ho va fer amb la seva habitual moderació, però la crítica a un poder de l'Estat és extraordinària en ell. El president i líder del PSC ha conreat una bona relació amb Pujol i la seva agenda i les seves formes són força similars a qui presidí la Generalitat entre 1980 i 2003. Es podria dir que pujoleja de valent: avui, diada de Sant Jordi sobre la que trobareu tot el que us cal en aquest especial, Illa començarà el dia amb una missa a Palau i una xocolatada al Pati dels Tarongers. Passa, però, que ni Junts té la fiabilitat política que tenien Pujol i CDC ni el PSC la seva ambició nacional. Aquest viatge encara no l'han fet.

    Avui no et perdis

    El passadís

    Salvador Illa i Josep Rull tenen bona relació, i no se n'amaguen. El president del Parlament, de fet, va ser una de les poquíssimes autoritats que va visitar Illa a l'hospital, quan va tenir la infecció òssia. Ahir, tots dos van tenir reunions similars, però amb diferències subtils i tal vegada significatives. Illa es va reunir amb l'ambaixador del Canadà a Espanya, Jeffrey Marder, a Palau, el mateix dia que Rull rebia al Parlament una delegació de diputats del Quebec, capitanejada per la presidenta de l'Assemblea Nacional, Nathalie Roy. "Som dues nacions sense estat amb agenda compartida", deia Rull durant la trobada.

    Aquests pròxims dies abordaran qüestions relacionades amb el turisme, el patrimoni, l'habitatge o la resiliència climàtica. Els organitzadors de la trobada volien que fos per Sant Jordi, una manera d'explicar Catalunya al Quebec. Abans de passejar pels carrers, i aprofitant que estan a Barcelona, la delegació passarà per Palau, per ser la xocolatada. Allà se saludaran amb Illa, però sense reunió a porta tancada.

    Vist i llegit

    S'ha escrit molt sobre les cambres d'eco i com tenen ressò determinats discursos molt poc fonamentats que tenen el seu origen a les xarxes o en pseudomitjans. El politòleg Pablo Simón, un riojà que va estudiar a la UPF i que és un dels més populars d'Espanya, va explicar dimarts de forma gràfica a l'Hora25 de la Cadena Ser com funcionen. El podeu veure i escoltar aquí.  

    La cançó

    Els Amics de les Arts és una de les millors bandes (i de més èxit) del panorama musical català. El 2023, amb motiu dels 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, la gran dama de les nostres lletres, li van dedicar una cançó d'homenatge. A la lletra hi havia cites d'algunes de les seves novel·les, com ara La plaça del Diamant, Mirall trencat o Quanta, quanta guerra. "Rodoreda té unes frases i aforismes que són per caure de cul", van explicar en una entrevista. Us en deixo la versió que van cantar amb Judit Nedderman i us aconsello fortament visitar l'exposició que el CCCB ha dedicat a l'escriptora.

    [Si vols rebre El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí sense publicitat]

    ]]>     Thu, 23 Apr 2026 06:11:41 +0200     <![CDATA[Albert Sánchez Piñol trenca el tabú i firmarà exemplars per primer cop aquest Sant Jordi]]> Albert Sánchez Piñol s'estrenarà enguany firmant exemplars de la seva última publicació per Sant Jordi. Així és, fins ara, l'escriptor no s'havia assegut mai a cap paradeta per signar llibres durant la festa de la rosa i el llibre. Sí que ho farà aquest 23 d'abril, tot i que només en una parada: a l'Espai Abacus de Barcelona. L'autor va publicar el passat febrer Després del naufragi, una novel·la d'aventures que imagina com seria la seqüela del clàssic Moby Dick, d'Herman Melville.

    Concretament, Sánchez Piñol estarà signant exemplars d'11 a 13 hores a la parada d'Abacus del carrer Còrsega, a la capital catalana. La novel·la que acaba de publicar, Després del naufragi, és de l'editorial Univers, que fa tot just uns mesos es va integrar a la cooperativa.

    Aquest serà el primer cop que l'autor participarà en la Diada en aquest aspecte. Fa un any, Sánchez Piñol explicava al Cafè d'Idees de Gemma Nierga el motiu per què no li agrada firmar exemplars. "Jo sempre he dit que Sant Jordi és el millor dia de l'any fins que publiques el teu primer llibre, perquè canvies de bàndol", va apuntar llavors. L'autor va confessar que té fòbia social: "La gent i les multituds m'atabalen, i les multituds d'escriptors també". Alhora, va reivindicar que caldria celebrar Sant Jordi "365 dies a l'any" i no només un dia.

    D'altra banda, en relació amb l'auge de publicacions els dies previs a la Diada, l'autor també va lamentar que la festa "s'hagi convertit en una competició". "El fet d'escriure un llibre és una activitat solitària en què competeixes, com a molt, amb tu mateix. I en això som responsables, còmplices i víctimes tots: autors, editors, periodistes", va assenyalar.

    Una novel·la inspirada en els «capitans» Puigdemont i Junqueras

    Després del naufragi busca tancar el cercle que ell mateix va obrir amb Victus el 2012. L'autor defensa que el nou llibre sobretot és una "faula política", amb ressonàncies dels esdeveniments dels últims anys a Catalunya. "Es podria dir que, literàriament, el procés comença amb Victus i acaba amb Després del naufragi", va defensar l'autor en una entrevista a l'ACN.

    La novel·la reprèn el fil de Moby Dick, començant amb l'última frase amb què acaba el clàssic de mitjans del segle XIX. A partir del fet que tant el protagonista com l'antagonista sobreviuen, Sánchez Piñol reconstrueix com continuaria, en una trama que barreja els ambients inquietants i les reflexions filosòfiques. Segons els editors, es tracta d'una "novel·la d'aventures" però, al mateix temps, "una fotografia dels últims 20 anys" del país.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 18:34:05 +0200     <![CDATA[L'Ajuntament inaugura el primer museu al carrer de la ciutat]]> L'Ajuntament de Barcelona ha inaugurat aquest dimecres el Jardí Geològic, el primer museu a l'aire lliure de la capital catalana. Està ubicat a la Zona Universitària, a l'entrada de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), al carrer de Menèndez i Pelayo, en el tram situat entre Martí i Franquès i l’Avinguda de Joan XXIII, al districte de Les Corts. L'objectiu d'aquest nou espai de la ciutat és "divulgar la geologia i les Ciències de la Terra". 

    Tal com relaten des del consistori a través d'un comunicat, el projecte ha tingut un cost de 1,3 milions d'euros, dels quals 1,2M€ han estat finançats pels fons europeus Next Generation, atorgats a l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Barcelona (PSTD). El regidor de Les Corts, David Escudé, ha volgut destacar la col·laboració amb la UB amb l’objectiu de fer arribar el coneixement a la ciutadania: “Tenir un museu al carrer és la manera d’apropar l’espai públic als veïns i veïnes, i també als estudiants. Aquest projecte va néixer ja fa molts anys, i des de fa molt de temps l’Ajuntament de Barcelona hi ha col·laborat per poder apropar la divulgació de les matèries de caire universitari a la ciutadania, amb l’ajuda dels fons europeus Next Generation”.

    El Jardí Geològic té un triple objectiu: esdevenir un espai docent i de divulgació de la geologia per a escoles, instituts i ciutadania, estrènyer el lligam de la universitat amb el barri i oferir un turisme descentralitzat a la ciutat. Amb una superfície aproximada de 1.830 m2, serà un espai d’ús públic però de titularitat privada, ja que serà propietat de la UB. El museu acollirà diversos espais educatius on s’exposaran materials naturals, juntament amb peces d’exposició i elements informatius relacionats amb la geologia i les ciències de la terra. 

    Un projecte cuinat a foc lent

    El projecte del Jardí Geològic va néixer fa 20 anys per iniciativa del degà de la Facultat de Ciències de la Terra d’aleshores, Miquel Àngel Cuevas. Durant una primera etapa es van desenvolupar les idees temàtiques i museogràfiques per tal d’arribar a disposar d’un plantejament visual engrescador. Des de l’any 2008, amb un equip multidisciplinar, es va involucrar diferents actors, entre ells l’Ajuntament de Barcelona, que a l’última etapa del projecte va aportar la consolidació amb el finançament dels fons europeus. El disseny del museu ha estat a càrrec de RFArq Arquitectos, i ha comptat amb l’assessorament científic de Jordi Vives Arumí, museòleg i divulgador, i del professorat de la facultat.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 18:04:46 +0200     <![CDATA[«Sant Jordi simbolitza el naixement de la civilització»]]> Bienve Moya (Vilanova i la Geltrú, 1944) és un dels grans coneixedors de la cultura festiva catalana i les tradicions populars. El 2009, li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura en el vessant de cultura popular. El folklorista acaba de publicar 100 coses que cal saber de la cultura popular catalana (Cossetània). En aquesta entrevista parla de les festes més singulars, explica Sant Jordi i no li fa res recordar-li algunes coses a Eduardo Mendoza o Javier Mariscal.

    Coneixem poc encara la tradició festiva catalana?
    El llibre és un encàrrec de l’editorial, que té una col·lecció de 100 coses. Calia també explicar la tradició festiva catalana. Es coneix bé, però no tant com ens creiem. El que he intentat és explicar el què, a més del com, quina funció compleixen. La festa sempre és una posada en escena. Abans era, en bona part, una posada en escena de l’Església, ara ho és més de la ciutat. Intento explicar com ha esdevingut i com continua sent. Són cent coses agrupades en onze apartats. La festa ha passat del món eclesiàstic al món profà, civil.   

    En Manuel Delgado diu en el pròleg que la festa suposa escenificar una identitat col·lectiva. Som un poble, en bona part, perquè ens celebrem com a comunitat?
    Sí, evidentment. El calendari festiu està per dir quan és el bon moment de celebrar. Celebrar Sant Joan a l’hivern seria una estupidesa.

    • Bienve Moya fotografiat per Nació

    Ja tenim aquí Sant Jordi. És la gran festa de la cultura i del llibre. Ho sabem tot de la festa?
    En sabem moltes coses. Sabem que, a més de ser un sant de l’Església, és un mite de la Mediterrània. El món islàmic té el seu Sant Jordi.

    Ho desconeixia.
    El Cavaller Verd. Perquè Sant Jordi és un personatge de la primavera. Amb el Cavaller Verd arriba la primavera als països de cultura islàmica. Hi ha algun ceballot que no sap el que és, com el senyor Mendoza.

    Què li van semblar les declaracions separant Sant Jordi del Dia del Llibre?
    Una rucada. No una boutade, eh, sinó una bestiesa. Ell ho va dir perquè es vengués més el seu darrer llibre. És pur màrqueting. La prova és que de seguida s’hi va apuntar el Cobi, en Mariscal. Mendoza no té ni punyetera idea de Sant Jordi. Ell ha dit això perquè veu la festa com una cosa dels catalanets, dels sants i imagino que també de Jordi Pujol, tot el que no li agrada. Però Sant Jordi és un mite de tota la Mediterrània i no pertany només a la cultura cristiana. Prové del cavaller que mata el drac perquè reté les aigües d’una ciutat de la Mesopotàmia. 

    L’alliberament de les aigües és el naixement de l’agricultura, que és el naixement de la civilització. Jordi, de fet, vol dir això: qui treballa la terra, el pagès. I no hi ha civilització sense cultura. El llibre és la garantia que la civilització continua perquè evita la pèrdua de la tradició oral. Mendoza deu ser un bon novel·lista, jo no l’he llegit, però si s’hagués molestat a llegir una mica ho entendria. Sant Jordi és una de les festes de la primavera. Una altra és la Pasqua. Crist ressuscita com torna a viure la primavera.

    • Bienve Moya durant l'entrevista amb Nació

    Sabem que el calendari festiu està vinculat als cicles biològics i als rituals de la religió, bàsicament la cristiana. Però resten elements encara més remots, provinents de cultes còsmics. 
    Moltes festes que es fan entorn de l’arbre. L’arbre maig és una altra festa dins d’aquest cicle. L’arbre és un element mític i és tan potent que en alguns molts llocs se l'han dut a la seva festa particular. A Morella, per exemple, s’han endut l’arbre a Sant Antoni, que és la seva gran festa. 

    Les grans transformacions socials han d’impactar en el costumari. Les onades migratòries es noten en les festes?
    Evidentment, cosa que no serà pas dolent si els propis que la celebren són capaços d’assumir-la i refer-la. Perquè la tradició vol dir evolució. Si la tradició no evoluciona, és una altra cosa, és reacció. Moltes festes arriben de fora. El que sí que pot fer mal és el turisme perquè té a veure amb l’economia. Turisme, parcs temàtics i grans empreses són un tot que sí que pot alterar la tradició.   

    La força d’un costumari propi també deu ser un element molt important per preservar la llengua.
    La llengua és part important de la festa. A Vilanova s’ha reinventat el Carnaval i una de les coses que hi han ajudat ha estat la paraula, el nom de les coses. Jo he rebut del meu entorn noms de la festa que no són els de Sitges o Vilafranca. Per exemple, el que ara n’hi diuen rues a Vilanova és l’arrivo. Ve d’arribada, però l’escrivim amb ve baixa. Nosaltres no celebrem rues, celebrem l’arribo, que no té res a veure amb les rues semieròtiques dels carnavals de Rio.  

    El llibre té una mirada de Països Catalans. Quina és la més espectacular i potser poc coneguda fora del seu àmbit? 
    El Corpus de la ciutat de València. Qui estigui interessat a saber què és el Corpus hi ha d’anar. Si em pregunta per una festa imprescindible, diria el Misteri d’Elx. És una festa ben feta, se celebra dins de la basílica i no hi ha un escenari com aquell. És una basílica feta per fer teatre.

    • Bienve Moya durant l'entrevista amb Nació

    I entre les més singulars, quines destacaria?
    Del Principat, la Patum és molt singular.

    Quina és la seva? Una que li atregui especialment?
    Les Decennals de Valls. La Candelera. I els castells cada vegada que se’n fan. Són també una posada en escena amb un exercici paragimnàstic.

    En general, la festa està sent ben tractada per les institucions?
    No ho sé, en general. Hi ha ajuntaments que sí. Suposo que si ets vallenc, tractes bé la Candelària o si ets de Vilanova, ningú de l’Ajuntament parlarà malament del Carnaval. Però crec que els responsables polítics no han arribat a captar el que realment significa per la interrelació de la població la continuïtat de la festa.  

    Enmig de la disrupció tecnològica i l’hegemonia de les xarxes, celebrar la festa té alguna cosa de rebel·lia?
    Té una cosa de manteniment, de dir que hi som. Si en volem dir rebel·lia, també. La festa significa que encara hi som.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 19:28:08 +0200     <![CDATA[Un Sant Jordi per a les oportunitats]]> En cada diada de Sant Jordi, els carrers s’omplen de llibres, roses i una certa idea compartida de cultura i celebració. Els llibres, no tots ells, són còmodes. Al contrari, sovint, ens incomoden, ens interpel·len, ens obliguen a endinsar-nos en un angle cec.

    És bonic sortir a comprar una rosa que ens alegra la vista i un llibre que ens fa més incòmoda la vida, però més conscient. Juntament amb la rosa, aquest any compraré el llibre “Persones, diferències i oportunitats”, impulsat per Intress (una entitat sense ànim de lucre que treballa en l’àmbit social) un llibre que posa al centre allò que sovint queda als marges: les desigualtats socials i les històries que hi ha darrere. El compraré per regalar, perquè jo ja el tinc i ja l’he llegit.

    Lluny de la ficció o de l’assaig teòric, el llibre recull quaranta relats reals de persones que han viscut situacions de vulnerabilitat. No són números ni estadístiques. Són vides concretes, amb noms, trajectòries i contextos que expliquen, amb una honestedat directa, com el punt de partida condiciona profundament el recorregut vital.

    El gran encert de l’obra és precisament aquest: desmuntar la idea que l’èxit o el fracàs depenen exclusivament de l’esforç individual. Les històries mostren com factors com l’entorn familiar, l’accés als recursos, la salut mental o la situació econòmica poden marcar diferències abismals entre persones. No es tracta de casos excepcionals, sinó de realitats que conviuen, sovint invisibles, en la mateixa societat que celebra Sant Jordi amb entusiasme.

    Però el llibre no es queda en el diagnòstic. També apunta cap a una altra direcció: la de les oportunitats. En cada relat apareix, d’una manera o altra, la importància de l’acompanyament. Professionals, educadors, serveis socials o simplement xarxes de suport que intervenen en moments clau i obren escletxes en trajectòries aparentment tancades. Aquí, el llibre troba el seu to més esperançador. Ens mostra que tot i les desigualtats estructurals, les intervencions humanes poden canviar vides. És un bon homenatge també per als professionals que ens dediquem a què la gent trobi la seva pròpia veu.

    En aquest sentit, “Persones, diferències i oportunitats” és també una reivindicació del valor del treball social i de la psicologia comunitàries, sovint poc visibles i poc reconegudes. En una època en què el discurs dominant tendeix a individualitzar els èxits i les dificultats, aquest llibre recorda que les oportunitats no es distribueixen de manera equitativa i que, per tant, la igualtat real requereix acció col·lectiva.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 17:29:46 +0200     <![CDATA[El PP i Vox tanquen un acord per investir Jorge Azcón i governar junts a l'Aragó]]> El PP i Vox han tancat aquest dimecres un acord per investir el popular Jorge Azcón com a president del govern de l'Aragó. Així ho ha anunciat el mateix Azcón en una roda de premsa celebrada a Saragossa just dos mesos i mig després de les eleccions autonòmiques. El pacte PP-Vox s'ha oficialitzat coincidint amb la investidura de la també popular María Guardiola a la Junta d'Extremadura. Allà, els d'Alberto Núñez Feijóo van aconseguir arribar a un pacte amb l'extrema dreta després de concedir-los una vicepresidència, dues conselleries i la inclusió del criteri de "prioritat nacional" a l'hora de donar ajudes socials i d'habitatge.

    El pacte entre els dos partits per a l'Aragó inclou una vicepresidència per a Vox i tres conselleries, una de desregulació administrativa, benestar social i família, una de medi ambient i turisme i una de ramaderia, agricultura i alimentació. El pacte de l'Aragó també esmenta la qüestió de la prioritat nacional, i a la roda de premsa Azcón ha assegurat que "serà compatible amb el principi de legalitat". Poc després el PP ha subratllat en un comunicat que aquesta "prioritat nacional" serà "tal com figura a l'acord pactat i signat, basat en l'arrelament i d'acord amb la Constitució i la llei". Segons els populars, amb aquesta definició l'acord "dona continuïtat al pacte d'Extremadura".

    Tot plegat, poc després que el PP hagi rebutjat al Congrés la moció de Vox que instava el govern espanyol, precisament, a establir una "prioritat nacional" a l'hora de rebre ajuts i subvencions. El text ha decaigut amb els vots en contra dels populars, que han decidit no votar-hi a favor després que el partit de Santiago Abascal hagi rebutjat la seva esmena. El PP volia modificar el text per garantir que la prioritat nacional s'acrediti a través de "l'arrelament al territori", un requisit que creuen que ja fan servir molts ajuntaments per a concedir ajuts. En els darrers dies, els dos partits han discrepat sobre la interpretació d'aquest concepte, ja que Vox el vincula a la nacionalitat.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 17:18:38 +0200     <![CDATA[Ucraïna proposa rebatejar part del Donbàs en honor a Donald Trump]]> "Donnyland". Aquest és el nom que ha proposat el govern d'Ucraïna per rebatejar una part del Donbàs en honor al president dels Estats Units, Donald Trump. En concret, des de Kíiv plantegen rebatejar la zona de la regió que continua estant sotmesa a les ofensives militars de l'exèrcit rus. Aquesta ha estat una proposta que ha agafat pes en els darrers mesos durant les converses de pau. Incorporar el nom de Trump, doncs, també és una estratègia geopolítica, ja que aquesta és una de les zones més convulses de la guerra entre Rússia i Ucraïna.

    Segons indica The New York Times, que ha analitzat a fons la proposta de canvi de nom, el sobrenom, una referència a Donbàs i Donald, ha estat confirmat per quatre persones familiaritzades amb les negociacions, que, segons asseguren des del mitjà nord-americà, n'han parlat sota condició d’anonimat a causa del secretisme que les envolta. De fet, segons apunten, quan negociador ucraïnès va esmentar el terme per primera vegada, en part en to burlesc, ho va fer com un intent de convèncer l’administració Trump perquè es mostrés més ferma davant les demandes territorials de Rússia.

    De moment, el líder del Kremlin, Vladímir Putin, s'ha mostrat compromès a persistir amb la seva ofensiva sobre el Donbàs, la regió en què l'exèrcit rus ha estat atacant sistemàticament des de fa més d'una dècada. Tenint en compte aquesta situació, la proposta de Kíiv busca apel·lar a la vanitat del magnat republicà perquè intercedeixi en la resolució del conflicte amb Putin. I més tenint en compte que la zona que plantegen rebatejar com a "Donnyland" és un dels principals esculls en les negociacions de pau entre els dos governs. La intervenció dels Estats Units, doncs, podria decantar la balança.

    Ucraïna insisteix amb el Donbàs

    Per la seva banda, davant la insistència del Kremlin, el govern que dirigeix Zelenski també manté la seva intenció de continuar tenint el control de la zona del Donbàs. Ara bé, com a mostra d'acostament amb Putin, des del passat mes de desembre sí que han contemplat l'opció de crear una zona desmilitaritzada de la regió en què el control administratiu sigui dels dos bàndols. Els ucraïnesos han estudiat formes d'instaurar aquesta forma de govern, però no n'han aprovat cap. Una línia vermella, però, és que Rússia no pugui reclamar les terres, un aspecte que sí que pretén fer el Kremlin. 

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 16:21:35 +0200     <![CDATA[El PP rebutja finalment la moció de Vox per establir una «prioritat nacional» a l'hora de rebre ajudes]]> El PP ha rebutjat aquest dimecres la moció de Vox que insta el govern espanyol a establir una "prioritat nacional" a l'hora de rebre ajuts i subvencions, un dels eixos centrals de l'acord que van subscriure amb Vox a Extremadura. El text ha decaigut amb els vots en contra dels populars, que han decidit no votar-hi a favor després que el partit de Santiago Abascal hagi rebutjat la seva esmena. El PP volia modificar el text per garantir que la prioritat nacional s'acrediti a través de "l'arrelament al territori", un requisit que creuen que ja fan servir molts ajuntaments per a concedir ajuts. En els darrers dies, els dos partits han discrepat sobre la interpretació d'aquest concepte, ja que Vox el vincula a la nacionalitat. La moció dels d'Abascal arriba en ple debat entre els dos partits per la prioritat nacional. Per a Vox, el concepte passa per donar prioritat "als espanyols per sobre de qualsevol altra consideració", mentre que el PP el vincula a "l'arrelament" i garanteix que els immigrants legals no seran discriminats respecte als espanyols de naixement.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 16:04:54 +0200     <![CDATA[Sant Jordi, la integració i els ressentits]]> Catalunya celebra Sant Jordi, un dels millors -per no dir el millor- dia de l'any. No descobrirem res de nou. Parades de llibres, de roses, parelles amunt i avall, turistes que no entenen res, autors signant i el Xavier Bosch de torn entre els més venuts. Al diari ens hi hem bolcat, amb articles de recomanacions per a tots els gustos, entrevistes, temes sobre l'origen de la tradició i guies perquè no us perdeu res del que passarà dijous a Barcelona i la resta de municipis del país.

    La cita arriba després d'una polèmica alimentada pels ressentits de sempre, que ha tingut l'eco pertinent a Madrid. Ja no es demana que la Diada sigui per Sant Jordi, com deia el difunt Ciutadans fa uns anys, ara el problema és el nom, Sant Jordi. S'hauria de dir "Dia del Llibre", com es diu a Espanya, per no sé què de la defensa dels animals o perquè hi ha alguna mena de vincle amb Jordi Pujol, malson persistent de qui no el va derrotar a les urnes.

    A ningú se li escapa l'interès real d'alimentar determinades polèmiques, però és interessant l'entrevista que publiquem al folklorista Bienve Moya, a càrrec de Pep Martí. El nacionalisme espanyol aprofita sempre que pot per estigmatitzar el catalanisme, caricaturitzant-lo com un moviment carrincló, missaire i poc modern, però Sant Jordi no és pas una cosa només de l'església. De fet, tampoc és només dels catalans; és un mite de la Mediterrània, previ al cristianisme i vinculat a Mesopotàmia.

    El cavaller mata el drac, que reté les aigües i impedeix la vida; i Jordi és un nom que prové del grec i vol dir pagès, agricultor. Representa el naixement de l'agricultura, de la civilització, que necessita el llibre com a garantia de continuïtat, perquè no es perdi la tradició oral. A banda de ser una festa catalana i universal, és una tradició que acull creients, no creients i gent de totes les cultures, sobretot les mediterrànies. Una bona eina d'integració en una catalanitat oberta al món.

    És curiós intentar desacreditar una festivitat d'aquestes característiques, si no és que el rerefons de la crítica no és ni la salut dels animals ni una pretesa modernitat o vocació renovadora. Buidar de contingut la diada, que sigui un "Dia del Llibre" més, com els que es fan a tants altres llocs, sense història ni tradició, té una intencionalitat política evident, i es veu d'una hora lluny. Que tingueu un bon Sant Jordi.

    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 19:00:02 +0200     <![CDATA[On signaran els autors aquest Sant Jordi a Barcelona?]]> Sant Jordi ja és aquí i, com cada any, els autors i autores del moment sortiran als carrers de Catalunya per signar exemplars de les seves novetats literàries. Barcelona tornarà a concentrar bona part de les firmes, consolidant-se com la ciutat preferida de molts catalans per celebrar la festa de la rosa i el llibre. Des de Nació hem preparat un recull amb els horaris i les ubicacions on podreu trobar alguns dels escriptors més destacats, com Eva Baltasar, Gil Pratsobreroca o Carlota Gurt.

    Consulta les signatures per autor

    Regina Rodríguez Sirvent, Crispetes de matinada (La Campana)

    • 11 a 14 h: Abacus (passeig de Gràcia, 88-90)
    • 17 a 20 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)

    Gil Pratsobreroca, El joc del silenci (La Campana)

    • 11 a 12 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 12 a 13 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 29)
    • 13 a 14 h: FNAC (avinguda del Portal de l’Àngel, 44)
    • 17 a 18 h: Index Books (passeig de Gràcia, 89)
    • 18 a 19 h: Abacus (passeig de Gràcia, 88-90)
    • 19 a 20 h: Llibreria Bolibloc (passeig de Gràcia, 86)

    Eva Baltasar, Peixos (Club Editor)

    • 11 a 12 h: La Impossible (passeig de Gràcia amb carrer Provença)
    • 12 a 14 h: Abacus (passeig de Gràcia amb carrer Diputació)
    • 16 a 17 h: Finestres (carrer Diputació, 249)
    • 17 a 18 h: FNAC (passeig de Gràcia, entre els carrers de Mallorca i València)
    • 18 a 19 h: La Central (carrer de Mallorca amb rambla de Catalunya)
    • 19 a 20 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, entre els carrers València i Aragó)

    Òscar Andreu, Manual de defensa del català (Univers)

    • 13 a 14 h: Plataforma per la Llengua (carrer Consell de Cent amb la Rambla)
    • 16 a 17 h: La Central (carrer Mallorca, 245)
    • 17 a 18 h: Abacus (passeig de Gràcia amb carrer Provença)
    • 18 a 19 h: FNAC (entre carrer Mallorca i València)
    • 19 a 20 h: llibreria Ona (carrer Pau Claris, 94)

    Carles Rebassa, Prometeu de mil maneres (Univers)

    • 11 a 12 h: Òmnium Cultural (avinguda Diagonal, 399)
    • 12 a 13 h: Llibreria la Central (carrer Mallorca amb rambla de Catalunya)
    • 13 a 14 h: Llibreria la Impossible, tram 3 (passeig de Gràcia, 85)
    • 16 a 17 h: Abacus (plaça Universitat)
    • 17 a 18 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia, 12-14)
    • 18 a 19 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 19 a 20 h: Llibreria Antinous (passeig de Gràcia, entre els carrers Diputació i Consell de Cent)

    Empar Moliner, Instruccions per viure sense ella (Columna)

    • 10 a 11 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 11 a 12 h: La Central (carrer Mallorca, 245)
    • 12 a 13 h: La Casa del Llibre, tram 7 (passeig de Gràcia, 29)
    • 13 a 14 h: Llibreria Bolibloc, tram 3 (passeig de Gràcia, 86)
    • 16 a 17 h: Diari Ara (avinguda del Portal de l’Àngel, 20-22)
    • 17 a 18 h: FNAC (passeig de Gràcia, 71)
    • 18 a 19 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia, 12-14)
    • 20 a 21 h: Llibreria On The Road (passeig de Gràcia, 104)

    Agnès Marquès, La segona vida de Ginebra Vern (Columna)

    • 10 a 11 h: Llibreria Alibri (passeig de Gràcia, 13-15)
    • 11 a 12 h: El Corte Inglés, tram 1 (passeig de Gràcia 101-103)
    • 12 a 13 h: Llibreria Finestres (carrer Diputació amb rambla Catalunya)
    • 13 a 14 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 16 a 17 h: La Central (carrer Mallorca, 245)
    • 17 a 18 h: FNAC (passeig de Gràcia, 61-67)
    • 18 a 19 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia, 94)
    • 19 a 20 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 56)
    • 20 a 21 h: Abacus, tram 8 (passeig de Gràcia, 19)

    Albert Espinosa, No has estat mai sol (Rosa dels vents)

    • 13 a 14 h: Abacus (passeig de Gràcia (amb c. Diputació)
    • 17 a 18 h: Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 56 (entre carrer Aragó i València)
    • 18 a 19 h: FNAC (carrer Mallorca, entre passeig de Gràcia i Pau Claris)
    • 19 a 20 h: Santos Ochoa (passeig de Gràcia, 82)

    Alfred Bosch, Escolta, Sefarad (Edicions 62)

    • 10 a 11 h: Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 56)
    • 11 a 12 h: La Central (carrer Mallorca, 245)
    • 12 a 13 h: FNAC (passeig de Gràcia, entre carrer València i Mallorca)
    • 17 a 18 h: Bolibloc (passeig de Gràcia, 86)
    • 18 a 19 h: La Central (carrer Mallorca, 245)

    Albert Sánchez Piñol, Després del naufragi (Univers)

    • 11 a 13 h: Abacus (carrer Còrsega, 269)

    Arnau París, Cuines pim pam (Ara Llibres)

    • 10 a 11 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 11 a 12 h: FNAC (avinguda del Portal de l’Àngel)
    • 12 a 14 h: Abacus (passeig de Gràcia amb carrer Provença)
    • 16 a 17 h: Llibreria Bolibloc, tram 3 (passeig de Gràcia, 86)
    • 18 a 19 h: El Corte Inglés, carpa 1 (plaça de Catalunya)
    • 20 a 21 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 29)

    Sílvia Soler, Érem tan joves (Univers)

    • 11 a 12 h: FNAC (passeig de Gràcia, entre els carrers de Mallorca i València)
    • 12 a 13.30 h: Abacus (passeig de Gràcia amb Diputació)
    • 13.45 a 14.30 h: Diari Ara (plaça de Pi i Sunyer)
    • 17 a 18 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia, 12-14)
    • 18 a 19 h: La Central (carrer de Mallorca amb rambla Catalunya)
    • 19 a 20 h: La Impossible (passeig de Gràcia, entre els carrers Provença i Mallorca)

    Natza Farré, L’última vegada que et dic adeu (Angle)

    • 10 a 11 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó)
    • 11 a 12 h: Llibreria Altaïr (passeig de Gràcia, entre el carrer Diputació i la Gran Via de les Corts Catalanes)
    • 12 a 13 h: Llibreria Finestres (carrer Diputació amb rambla de Catalunya)
    • 13 a 14 h: Llibreria Documenta, tram 4 (passeig de Gràcia, 73)
    • 16 a 17 h: Abacus (passeig de Gràcia amb Diputació)
    • 17 a 18 h: Llibreria la Central (carrer Mallorca, 245)
    • 18 a 19 h: FNAC (passeig de Gràcia amb el carrer València)
    • 19 a 20 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia amb la Pedrera)

    Ariadna Oltra, Una casa sense diaris (La Campana)

    • 13 a 14 h: Llibreria Jaimes (carrer València, 318)
    • 16 a 17 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 29)
    • 17 a 18 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 18 a 19 h: Abacus (passeig de Gràcia, 32)

    Magda Oranich, Totes les batalles (Columna)

    • 11 a 12 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 13 a 14 h: Llibreria Ben Vil (passeig de Gràcia, 84)
    • 16 a 17 h: FNAC (passeig de Gràcia, 61-67)
    • 17 a 18 h: Llibreria Documenta, tram 4 (passeig de Gràcia, 73)
    • 18 a 19 h: La Casa del Llibre, tram 7 (passeig de Gràcia, 29)
    • 19 a 20 h: Llibreria Laie, tram 2 (passeig de Gràcia, 94)
    • 20 a 21 h: Abacus, tram 8 (passeig de Gràcia, 19)

    Roger Bastida, Passeig de Gràcia (Comanegra)

    • 10 a 11 h: Llibreria Antinous (passeig de Gràcia, entre el carrer Diputació i Consell de Cent)
    • 11 a 12 h: FNAC (avinguda del Portal de l’Àngel)
    • 12 a 13 h: Llibreria Jaimes (passeig de Gràcia, entre els carrers València i Mallorca)
    • 13 a 14 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 15 a 16 h: Editorial Comanegra (passeig de Gràcia, 98)
    • 16 a 17 h: Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 56)
    • 17 a 18 h: Abacus (passeig de Gràcia amb carrer Diputació)
    • 19 a 20 h: Llibreria la Central (carrer Mallorca amb rambla Catalunya)
    • 20 a 21 h: Llibreria Altaïr (passeig de Gràcia, entre el carrer Diputació i la Gran Via)

    Màrius Serra, El mal entès (Proa)

    • 10 a 11 h: Llibreria On The Road (passeig de Gràcia, 104)
    • 11 a 12 h: Llibreria Bolibloc (passeig de Gràcia, 86)
    • 12 a 13 h: La Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 56)
    • 13 a 14 h: Llibreria Ben Vil (passeig de Gràcia, 84)
    • 16 a 17 h: FNAC (plaça Catalunya, 17)
    • 17 a 18 h: La Central (carrer de Mallorca, 245)
    • 18 a 19 h: Abacus (passeig de Gràcia, 19)
    • 19 a 20 h: Llibreria Laie (passeig de Gràcia, 12-14)
    • 20 a 21 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)

    Carlota Gurt, Els erms (Anagrama)

    • 11 a 12 h: Llibreria Taifa (carrer Verdi, 12)
    • 12 a 13 h: Llibreria Ona (passeig de Gràcia, 18)
    • 13 a 14 h: La Central (carrer Mallorca amb rambla Catalunya)
    • 18 a 19 h: La Impossible, tram 3 (passeig de Gràcia, 85)
    • 19 a 20 h: Abacus (passeig de Gràcia amb el carrer Diputació)

    Eva Piquer, Difamació. Autòpsia d'un escarni classista, misogin i cruel (Club Editor)

    • 11 a 12 h: Finestres (carrer Diputació, 249)
    • 13 a 14 h: Llibreria Bolibloc (passeig de Gràcia, 86)
    • 16 a 17 h: Col·legi de Periodistes (rambla Catalunya, 10)
    • 18 a 19 h: La Central (carrer Mallorca amb passeig de Gràcia)
    • 19 a 20 h: La Impossible (passeig de Gràcia amb carrer Provença)

    Bernat Gimeno, Set de poder (Rosa dels vents)

    • 11 a 12 h: Jaimes (carrer València, 318)
    • 13 a 14 h: Libelista (passeig de Gràcia, 11)
    • 17 a 18 h: Llibreria Alibri (avinguda Portal de l'Àngel amb carrer Comtal)
    • 19 a 20 h: Llibreria Bolibloc (passeig de Gràcia, 86)
    ]]>     Wed, 22 Apr 2026 18:27:43 +0200