<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/171/mitjans ca Fri, 24 Apr 2026 00:04:43 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/mitjans 144 40 hourly 1 <![CDATA[Un Sant Jordi diferent a la «booktown» de la Costa Brava]]> Carrers empedrats atapeïts de gent i una xaranga amb trombons i trompetes s’obre pas entre la multitud. Les roses són la novetat, els llibres, a Calonge, ja són normals. La vila empordanesa, el 2021, es va convertir en la primera booktown catalana, un pol d’atracció de llibreries, que en concentra prop d'una desena en un nucli de 6.100 habitants, i que s’ha convertit en un lloc ideal per als qui busquen una obra en concret o es proposen gaudir del Sant Jordi d’una manera diferent.

La cercavila comença i els gegants ballen a la plaça major. Els llibreters, rere els taulells, ja fan aire de cansats. El 23 d’abril a Calonge sempre arriba una setmana abans amb una programació d’activitats que entrellaça xerrades, presentacions i concerts fins al clímax de Sant Jordi, quan la vila rep l’allau més gran de visitants.

Una de les més plenes és la Libellista, situada a la plaça Major. Roser Rodes, veïna de Llagostera, n'és la llibretera i es va instal·lar al poble després de l’aposta del consistori per convertir Calonge en "poble dels llibres". “Vam ser la segona a obrir per poques hores de diferència”, detalla. La confusió del lloc no li permet saber quins han estat els llibres amb més requesta, tothom entra i surt del local i, a fora, esclata la música d’un grup de versions més propi de festa major que d’un Sant Jordi.

  • Una xaranga a Calonge

Al mateix carrer, més enllà dels llibreters, alguns comerços del poble també s’atreveixen a treure la taula al carrer. És el cas d’en Xavier Palet, que es dedica a la restauració de mobles, a la botiga Kamerino i que, a més, ven a pes llibres de segona mà. Avui, però, no està pendent de les recomanacions ni dels vernissos de la fusta, sinó de les flors. Amb un barret de palla a l’estil japonès, talla roses i herbes aromàtiques que ha collit ell mateix i confecciona uns rams molt especials, “les roses remeieres”. “Avui és un dia entranyable que compartim amb els visitants, jo cullo les roses amb amor i després les comparteixo amb aquells que volen regalar-ne”, explica.

Aquest comerciant ha crescut a Calonge i “és fill” de la casa on té el negoci. “Arran d’aquesta aposta pels llibres el poble va renéixer de les seves cendres com una au Fènix”, assegura. El restaurador, florista i llibreter explica que abans de la pandèmia el comerç del poble passava per un mal moment. “Érem el del pa, la botiga de vetes i fils, l’estanc i pocs més”, diu.

  • En Xavier Palet de la botiga Kamerino

Com ell mateix, alguns comerciants del poble s’han reconvertit i han obert la porta a la nova moda, els llibres, que també han portat nous habitants al poble. És el cas de la Meritxell Ral, de la llibreria Rals, que té tots els racons de l’establiment a vessar de gent i una cua que quasi surt per la porta. Avui l’ajuda el seu pare, en Josep, que fa de “noi d’encàrrecs” portant llibres amunt i avall. La família Ral és de Barcelona i la Meritxell va arribar a Calonge per reconvertir una antiga farmàcia en una llibreria centrada en humanitats i, finalment, s’hi va quedar a viure. “Vaig acabar la carrera, vaig començar a treballar en llibreries i vaig acabar per muntar-ne una pel meu compte”, explica. 

A l’altre costat del carrer, hi ha la Llibreria Històrica, que regenta en Jordi Vilar, nascut a Solsona, i que compagina l’activitat de professor universitari d’història a Barcelona amb la llibreria. “La venda de llibres és una tapadora, aquí fem clubs de lectura, tertúlies, espectacles i tallers on hi participa gent de tota la comarca”, diu.  En aquest sentit, Vilar destaca la rellevància de crear comunitat, saber trobar el “llibre adequat” i fer-ho en una llibreria especialitzada. L’especialització, assegura, és la “clau de l’èxit” de Calonge. “El projecte de la vila de llibres està creixent i funciona. Ara, a més, sembla obriran un parell de llibreries noves”, assegura. 

  • Interior de la llibreria Ral

Més enllà de la venda de llibres, a Calonge, alguns s’han atrevit amb els còmics, que també tenen un encaix en aquesta jornada. Així ho confirma en Pol Verdeguer de Calonge Còmics, el responsable d’aquest establiment que ofereix des de l’erotisme italià de Milo Manara fins al manga d’Atack on Titan, passant per propostes infantils. “Malgrat que el còmic surti d’allò típic, avui també és un dia molt fort de vendes. El còmic és una bona manera d’entrar al món de la novel·la per als més petits”, diu.

Com la Històrica, la botiga de còmics d’en Pol també és un punt de trobada per al poble i els contorns, hi fan classes de dibuix i tallers de tota mena “per mantenir l’afluència” en èpoques més escasses de gent. “Fem tornejos de jocs de Pokemon, One Piece i que porten persones d’arreu”, detalla.

  • Llibreria de còmic de Calonge

Famílies i enamorats

Als carrers hi abunden les famílies amb nens, que persegueixen la banda musical o es dediquen a saltar de llibreria en llibreria. Alguns, s'hi han desplaçat expressament per l’ocasió com la Blanca Figueras, de Palamós, que ha vingut per segon any amb els fills i la parella. “Està molt preparat perquè els nens gaudeixin de la festa amb tota mena de dinamitzacions”, diu. Per regalar, ha optat per un èxit de vendes -Crispetes de Matinada, de Regina Rodríguez Sirvent-. Els infants, de moment, encara s'han de decidir per un llibre que escolliran “per la portada”.

Les parelles han tret a lluir la millor camisa i el millor vestit amb una rosa a la mà i el llibre sota el braç. Alguns amb pinta de despistats, s’aturen a cada racó per fer una fotografia, d’altres, que són del poble s’ho miren tot amb més coneixement. És el cas de l’Adela Beltrán i en Toni Esteve, calongins de tota la vida, que després de treballar han sortit “a fer el volt”. “Per nosaltres és molt positiu això, fa il·lusió veure el poble tan ple de gent”, diu l’Adela.

  • El carrer Major de Calonge.

Com que ja s’esperen la concurrència, ja han comprat els llibres amb anel·lació i els han deixat a casa, l’últim de l’Albert Espinosa, No has estat mai sol, i Quan Érem Joves de Sílvia Soler. Tots dos veuen amb molt bons ulls la nova etapa calongina, que avui viu un dia de màxima esplendor. “Aquesta aposta pels llibres ha reactivat el comerç local, les botigues que comencen són diferents que les d’abans però ens aporten un valor afegit”, explica en Toni.

  • Taula exterior d'una llibreria de Calonge.
]]> Thu, 23 Apr 2026 21:22:20 +0200 <![CDATA[Regina Rodríguez i Òscar Andreu, els més venuts de Sant Jordi]]> Punt final a una nova Diada de Sant Jordi. Com és habitual, la Cambra del Llibre de Catalunya ha fet públic el llistat provisional dels llibres més venuts en català i en castellà durant la jornada. Segons les dades provisionals del Gremi de Llibreters de Catalunya, les vendes s’acosten als 27 milions d'euros, gairebé un milió més que l’any passat. La Cambra del Llibre apunta, però, que aquests títols representen només el 5% de tots els volums venuts aquest 23 d'abril. A continuació, el rànquing per categories.

Ficció en català

  1. Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez Sirvent (La Campana)
  2. El joc del silenci, de Gil Pratsobrerroca (La Campana)
  3. Passeig de Gràcia, de Roger Bastida (Comanegra) 
  4. No has estat mai sol, d’Albert Espinosa (Rosa dels Vents)
  5. Prometeu de mil maneres, de Carles Rebassa (Univers Llibres)

Ficció en castellà

  1. La intriga del funeral inconveniente, d’Eduardo Mendoza (Seix Barral)
  2. Maite, de Fernando Aramburu (Tusquets) 
  3. Comerás flores", de Lucía Solla Sobral (Libros del Asteroide)
  4. Mentira, de Juan Gómez-Jurado (B) 
  5. La ciudad de las luces muertas, de David Uclés (Destino)

No ficció en català

  1. Manual de defensa del català, d’Òscar Andreu (Univers Llibres)
  2. Anatomia de l’esperança, de Francesc Torralba (Destino)
  3. On neix la llum, d’Oriol Mitjà (Columna)
  4. Cuines Pim Pam, d’Arnau Paris (Ara Llibres)
  5. Impacte, de Carles Porta (La Campana)

No ficció en castellà

  1. Instrucción de novicias, d’Ana Garriga (Blackie Books)
  2. Alzar el duelo, de Paz Padilla (HarperCollins)
  3. Hábitos atómicos, de James Clear (Diana) 
  4. Rosalía, por ahí por Barcelona…, de Maricel Chavarría (La Vanguardia)
  5. Bondad, compasión y amabilidad para vivir con alegría, de Víctor Küppers (Plataforma)

Infantil i juvenil en català

  1. Em dic Goa 10 - Quin embolic, Goa!, de Míriam Tirado (B de Blok)
  2. Ticnicks 3 - Vampi, de Meritxell Martí i Xavier Salomó (Combel)
  3. Titó. Excursió a la llegenda de Sant Jordi, de Cristina Jiménez Carbó (Estrella Polar) 
  4. Sant Jordi i el drac, d’Oriol Garcia Molsosa i Christian Inaraja (Combel) 
  5. El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas (La Galera) 

Infantil i juvenil en castellà

  1. Si fuéramos eternos, d’Emma Gil (MR)
  2. K-Pop Demon Hunters: ¡Por los fans!, de Netflix (Montena)
  3. GoDeiK 1. GoDeiK y la gema maldita, de GoDeiK (Destino) 
  4. Me llamo Goa 10 - ¡Vaya lío, Goa!, de Míriam Tirado (B de Blok) 
  5. Binding 13, de Chloe Walsh (Montena)
]]> Thu, 23 Apr 2026 20:30:58 +0200 <![CDATA[Sant Jordi també a Brussel·les amb intercanvi de llibres i roses]]> La delegació del Govern de Catalunya davant la Unió Europea, instal·lada a Brussel·les, ha celebrat Sant Jordi amb un intercanvi de llibres i roses entre les desenes d'assistents per reforçar els "vincles col·lectius". La delegada Ester Borràs ha dit que la Diada és una de les "expressions cíviques i culturals més singulars de Catalunya" i ha destacat l'oportunitat de celebrar Sant Jordi des del centre de Brussel·les, perquè es porta la cultura catalana al "cor del projecte europeu, construït sobre el diàleg, la diversitat i els valors compartits".

Per celebrar-ho, des de la delegació, s'ha volgut "replicar" l'esperit que es viu a Catalunya durant la Diada i, per això, s'han instal·lat les paradetes al carrer. Les delegacions del Govern a l'exterior també han celebrat Sant Jordi amb una "àmplia programació" d'actes culturals i literaris a ciutats d'arreu del món. Així, s'ha commemorat la Diada a Lisboa, Londres, París, Roma, Nova York o Buenos Aires, entre d'altres.

 

]]> Thu, 23 Apr 2026 19:12:25 +0200 <![CDATA[Sant Jordi viu en la infal·libilitat]]> Sant Jordi és infal·lible, com a festa popular, de l'amor i dels llibres. I aquest dijous ho ha tornat a demostrar. Tot i ser dia laborable, els carrers de les ciutats eren plens de gent passejant amb parella, amics o família. Les roses -fins i tot rams- i els llibres els acompanyaven sota el braç, i també un somriure que es contagiava a mesura que t'anaves trobant amb la gent. Barcelona, en especial, ha tornat a omplir-se de gom a gom amb les parades com a protagonistes, on també s'ha colat el fruit del plàtan atiat pel vent i que ha provocat picor als ulls en aquells qui buscaven la novel·la perfecta. Aquest ha estat un any una mica diferent a la ciutat comtal perquè els paradistes no s'han pogut instal·lar a la Rambla a causa de les obres, si bé això no ha impedit que la jornada es desenvolupés amb normalitat i es consolidés un any més com allò que tots sabem: que Sant Jordi és el millor dia de l'any.

Els autors més destacats del moment també han sortit al carrer per signar exemplars de les seves novetats literàries. Al final del dia, la Cambra del Llibre de Catalunya ha fet públic el llistat provisional dels llibres més venuts. Com era d'esperar, Regina Rodríguez Sirvent ha encapçalat el rànquing de ficció en català amb una nova història de la Rita Racons: Crispetes de matinada. Gil Pratsobrerroca i Roger Bastida han ocupat la segona i tercera posició. Quant a no ficció en català, el primer lloc és per a Òscar Andreu amb Manual de defensa del català, seguit de Francesc Torralba i Oriol Mitjà.

A part d'aquests autors, a Barcelona també s'ha assegut a firmar llibres Eduardo Mendoza, que els darrers dies ha protagonitzat una polèmica després de proposar que Sant Jordi passés a dir-se Dia del Llibre. De moment, però, la resposta dels catalans és clara i Sant Jordi continua sent Sant Jordi.

Una diada també política

Els polítics tampoc s'han quedat a casa i s'han deixat veure pel centre de Barcelona. En les respectives declaracions, el PSC ha celebrat el paper del català en la regularització de migrants, ERC ha situat l'exigència com a condició i els Comuns han demanat més cursos per aprendre l'idioma. També Jordi Pujol i la seva citació per declarar a Madrid han tret el cap en la diada política.

Mentrestant, a Palau, els polítics, periodistes, directors de mitjans, algun bisbe, geganters, hereus i pubilles han gaudit del retorn de la xocolatada. Es tracta d'una tradició de l'etapa de Jordi Pujol que no es feia des del 2011 i que aquest Sant Jordi s'ha recuperat. La trobada ha permès als assistents conversar amb consellers i diputats sense la rigidesa habitual amb la companyia de la xocolata i els melindros que han servit per amenitzar l'estona.

El fruit del plàtan es cola a Barcelona

La diada a la capital també ha comptat amb un protagonista inesperat: el fruit del plàtan. Mentre passejaven per les parades del centre, els barcelonins han hagut d'enfrontar-se als efectes de l'arbre rei de la ciutat. Aquestes "boles" que sobrevolaven la ciutat són el fruit del plàtan que, amb l'arribada del bon temps i de la primavera, es desintegren en forma de filaments peluts i cauen al carrer. Si bé no és el primer dia que aquesta llavor és present en l'ambient de Barcelona, aquest dijous la seva presència s'ha accentuat a causa del vent, que ha arribat a ratxes de fins a 48 quilòmetres per hora en algunes zones de la ciutat.

Clam pel català

A la tarda, aprofitant la Diada, centenars de persones s'han aplegat a la plaça Universitat per denunciar el retrocés de l'ús i la presència del català, sumat a l'auge de les discriminacions lingüístiques. "Sense la llengua no hi ha país". Aquesta ha estat la proclama més sonada a la manifestació que ha desfilat pel centre de la ciutat, des del nucli universitari fins a l'estació de França. Joves i grans s'han congregat per fer sentir la veu de forma contundent i la protesta ha confirmat que, malgrat el retrocés del català, la defensa de la llengua segueix ben viva.

]]> Thu, 23 Apr 2026 21:11:34 +0200 <![CDATA[Patronal i sindicats pacten un augment salarial del 6,4% en tres anys al sector de les estacions de servei]]> La patronal i els sindicats CCOO i UGT han signat un pacte per al sector de les estacions de servei amb increments salarials del 6,4% durant els 3 anys de durada del conveni. El passat 2025 ja es va aplicar un increment del 3,4%; enguany serà del 2%; i, el 2027, de l'1% (tots amb efectes retroactius des de l'1 de gener). L'acord inclou una clàusula de revisió salarial per al 2026 i el 2027 (fins al 6% anual i sense revisió a la baixa), reducció de jornada i altres millores laborals com ara la regulació de la jubilació anticipada, segons afirma CCOO en un comunicat. En virtut del pacte les formacions sindicals han desconvocat la vaga prevista per al 30 d'abril i el 3 de maig.

En matèria de temps de treball, l'acord també garanteix la reducció de la jornada anual durant tota la vigència del conveni, afegeix CCOO. Alhora es millora el plus festiu (s'incrementa en 2 euros des del 2026), el plus de distància (arribarà als 0,13 euros el 2027), el menyscapte de moneda (se situa en 667 euros anuals el 2026 i el 2027), i el plus de neteja (amb un mínim de 30 euros).

Pel que fa a la regulació de la jubilació anticipada, se'n facilita l'accés fins a un mes abans de la jubilació ordinària i es reorganitza el cobrament de les primes en quatre períodes semestrals.

També es reforcen les garanties laborals amb l'obligatorietat d'una audiència prèvia de fins a cinc dies hàbils abans de qualsevol acomiadament. El conveni incorpora noves regulacions al règim de faltes, vinculades al registre de jornada i la comunicació d'absències, sempre sota el principi que les empreses han de garantir els mitjans necessaris, afirma el sindicat. Les parts s'han compromès a tancar la redacció definitiva del conveni en un termini màxim de 30 dies.

]]> Thu, 23 Apr 2026 17:44:09 +0200 <![CDATA[La Generalitat irromp per salvar patrimonialment una part de la presó de la Trinitat Vella]]> La insistència de vegades té premi. I això és el que aquesta vegada poden reivindicar les entitats -per la memòria històrica i veïnals- que fa anys que reclamen que la presó de la Trinitat Vella es conservi parcialment com un espai de memòria de la repressió franquista. L'actual govern municipal, en mans de Jaume Collboni, fa temps que es mostra reticent a acceptar del tot les peticions de les entitats. Davant aquest estira-i-arronsa, la resposta ciutadana va ser moure fitxa i reclamar al Departament de Cultura de la Generalitat que el declarés Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), la màxima distinció patrimonial que pot concedir l'administració catalana. Ara, després de mesos d'estudi, fonts de la conselleria detallen a Nació que accepten la petició popular i que ja han transmès la decisió tant a l'Ajuntament com als col·lectius implicats.

Fonts oficials del Departament de Cultura estableixen que en una reunió d'aquest dimarts passat "es va exposar la proposta de declaració" als tècnics municipals i a la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, i que també se'ls va fer saber "les gestions que a partir d'ara caldrà impulsar" per arribar a "la declaració final" de l'espai com a bé patrimonial a conservar. Aquesta decisió, així, ajudaria a protegir la façana i alguna altra part del centre penitenciari, que actualment està actiu, però que està previst que tanqui aquest mateix any i els presos es traslladin a les noves dependències que s'estan enllestint a la Zona Franca. 

Els detalls de la proposta, i les implicacions que té la irrupció de la Generalitat, s'aniran concretant pròximament. De fet, la Comissió de la Dignitat, juntament amb el teixit associatiu del districte de Sant Andreu, prepara una compareixença de premsa aquest mateix divendres per informar sobre els moviments que s'inicien a partir d'ara. Precisament ha estat aquest front organitzat el que havia fet arribar a la conselleria de Cultura nombrosos documents per reclamar que es preservessin alguns elements arquitectònics rellevants del que va ser una presó clau per tancar les dones represaliades durant el franquisme, i perquè ara aquest indret serveixi de lloc de memòria d'aquella repressió.

Adeu a la presó per fer-hi pisos

Les entitats subratllen que el seu pla no va en detriment del projecte de l'Ajuntament. El consistori vol construir-hi pisos, una vegada l'activitat actual del centre penitenciari es pugui traslladar del tot a la Zona Franca. El planejament calcula més de 400 nous pisos i alguns equipaments en tot el sector de l'antiga presó. De moment, però, l'edifici de la Trinitat Vella es manté com a centre obert, un espai dedicat als presos amb el tercer grau, que ja han complert gran part de la condemna, però que hi han d'anar a dormir. Alhora, hi ha una part de l'antic edifici penitenciari que ja ha estat enderrocada i on fa temps -des del 2022- que les màquines treballen per aixecar-hi nous pisos.

Per defensar la preservació d'una part de l'equipament, des de la Comissió de la Dignitat han aportat documents -com el que va presentar l'any 2021 l'associació d'arquitectes El Tinglado al mateix Ajuntament- que sostenen que es poden conservar aspectes clau de l'edifici i repartir els nous pisos que s'hi volen construir sense que es redueixi la xifra d'habitatges. 

El govern municipal, contrari al BCIN perquè "retardaria" els habitatges

Tanmateix, fins ara, el govern Collboni no ho ha vist clar. En el Consell de Barri de la Trinitat Vella del passat mes de novembre, la regidora Marta Villanueva va explicar el punt de vista de l'executiu local, en relació a la qualificació de Bé Cultural d'Interès Nacional. "La demanda no es compatible amb el futur de l'habitatge i equipaments previstos dins del projecte. La conservació de la façana afectaria tant a l’accessibilitat com a la superfície dels blocs", remarcava. En aquest sentit, també apuntava que fa quatre anys que hi ha reunions amb les entitats preocupades per la memòria històrica per mirar quins elements de la presó es poden conservar, i que s'hauria arribat a alguns acords. També s'haurien compromès a fer "una maqueta en 3D de la presó", per recordar com era. "Es vol preservar la memòria històrica, però el BCIN és incompatible amb el futur habitatge i endarreriria la seva construcció", va etzibar Villanueva. 

De manera contrària, fa temps que Junts, BComú i ERC es posicionen a favor d'aquesta declaració patrimonial. Argumenten que la repressió de les dones durant l'etapa franquista, i la figura de la presó durant tot el segle XX, es mereixen un record més digne que el que actualment preveia l'Ajuntament de Barcelona.

Un últim greuge al pla de memòria històrica

L'últim greuge que han denunciat les entitats memorialistes se'l van trobar amb la presentació del nou "Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030". Tots els col·lectius que formen part d'aquest col·lectiu, des de l'Ateneu Memòria Popular fins a l'Amical de Mauthausen, van rebutjar assistir a la inauguració del projecte, a la Model, i van lamentar en un comunicat conjunt que el pla no recollís "la necessitat" que la comissaria de la Via Laietana i que la presó de la Trinitat "es converteixin en espais de memòria". De fet, cap dels dos equipaments sortia mencionat al nou document de l'Ajuntament. Ara, amb aquest nou pas, l'escena canvia substancialment. Faltarà veure com s'hi posa el govern municipal.

]]> Thu, 23 Apr 2026 19:00:22 +0200 <![CDATA[Rebuig frontal de sindicats i famílies a la presència de Mossos a les escoles]]> El Departament d'Educació i Formació Professional ha esverat el galliner educatiu amb l'anunci del pla pilot per introduir agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en els centres educatius per tal d'afinar mesures de prevenció. El plantejament de la conselleria ha estat ràpidament criticat pels sindicats del sector i les famílies. El sindicat majoritari de mestres, USTEC, per la seva banda, rebutja frontalment la mesura d'Educació i considera que la conselleria hauria d'apostar per l’educació inclusiva i un reforç de plantilles docents i de Personal d’Atenció Educativa. Aquesta, des del seu punt de vista, és la forma de pal·liar les mancances del sistema educatiu en relació amb la conflictivitat a les aules.

“El departament respon amb lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia”, es queixa el sindicat, que remarca que la presència de mossos de paisà “no aborda les causes de fons de la conflictivitat i desvia el debat dels recursos que realment necessiten els centres”. Segons USTEC, la prova pilot que planteja l'administració parteix d’una “premissa equivocada”, ja que “tracta com un problema principalment de seguretat allò que és, sobretot, un problema educatiu”: “Quan el Departament no desplega amb ambició l’escola inclusiva, no reforça prou les plantilles, no garanteix orientació, no dota els centres de personal d’atenció educativa i no crea condicions reals per a l’acollida i el benestar emocional, acaba buscant solucions aparents i efectistes”, lamenten des de l'organització sindical majoritària de mestres. 

La USTEC no ha estat l'únic sindicat que s'ha oposat frontalment al pla de la conselleria. A través d'una publicació a les xarxes socials, el sindicat Professors de Secundària avisa que la recepta per fer front a la conflictivitat a les aules no és posar policies, sinó “garantir el respecte cap al professorat i la seva autoritat”: “El més important per a nosaltres és que el Departament d'Educació i els equips directius dels centres donin la cara pel professorat i es personin com a acusacions en casos penals”, apunta el sindicat, que subratlla que “l’autoritat a l’aula ha de ser el docent, no la de la policia”. “Si el Govern desplega policia a les aules, mesura força extrema, és que es reconeix que estem tocant fons”, ha conclòs el sindicat.

La mesura del Govern també ha posat en contra les famílies

Més enllà del rebuig sindical, les famílies també s'han posat en peu de guerra contra la mesura de la Generalitat. A través d'un comunicat, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) consideren “profundament desencertat i allunyat de les necessitats reals dels centres”. En detall, les famílies remarquen que les forces de seguretat “tenen com a funció l’exercici de l’autoritat i la força, no pas l’acompanyament educatiu ni la construcció de convivència dins l’àmbit escolar”.

L’aFFaC defineix com un “greu error” apostar per la presència policial als centres educatius en lloc d’invertir en professionals de l’àmbit socioeducatiu, i per això ha exigit que el pla no s’implementi. En aquesta línia, també afegeixen que els centres amb més dificultats són justament els que concentren un percentatge més elevat d’alumnat en situació d’exclusió social i pobresa. “El que aquests centres necessiten són recursos estables, professionals especialitzats i polítiques valentes de reducció de desigualtats", continua l'entitat en el comunicat, que retreu que el departament hagi reduït el nombre d’educadors i integradors socials, sobretot als centres educatius públics, sota l’argument de limitacions pressupostàries.

]]> Thu, 23 Apr 2026 17:14:57 +0200 <![CDATA[Cervesa i roses a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm per Sant Jordi]]> Un any més, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, Estrella Damm ha ofert una proposta cultural que uneix música i tradició. Grups com La Pegatina, El Pony Pisador o La Fúmiga han amenitzat la tarda del dia més esperat de l'any. Aquestes són algunes imatges.

]]> Thu, 23 Apr 2026 21:30:26 +0200 <![CDATA[El fruit del plàtan es cola a la Diada de Sant Jordi a Barcelona]]> La Diada de Sant Jordi a Barcelona ha comptat amb un protagonista ben inesperat: el fruit del plàtan. Entre les paradetes de llibres i roses del centre de la capital catalana, els milers de barcelonins que han sortit a passejar pel matí han hagut d'enfrontar-se als efectes de l'arbre rei de la ciutat. Es tracta de les llavors del plàtan d'ombra, no pas del pol·len, tot i que també causen picor, tos i llagrimeig pel contacte físic. Els catalans que han sortit al carrer ja ho han pogut notar, perquè generen una sensació molt incòmoda, especialment per a les persones amb al·lèrgia al pol·len.

Encara que els símptomes que provoquen són similars als del pol·len, no parlem del mateix fenomen. Aquestes "boles" que aquest dijous sobrevolen la ciutat comtal són el fruit del plàtan que, amb l'arribada del bon temps i de la primavera, es desintegren en forma de filaments peluts i cauen al carrer. 

Si bé no és el primer dia que el fruit del plàtan és present en l'ambient de Barcelona, aquest Sant Jordi els qui han sortit als carrers han pogut notar-ne una presència més accentuada perquè el vent que bufa -almenys fins al migdia- ha arribat a ratxes de fins a 48 quilòmetres per hora a algunes zones de la ciutat, fet que ha ajudat a dispersar massivament aquestes llavors.

Els carrers, plens de gom a gom

Tot i això, els catalans que aquest Sant Jordi són a Barcelona no han dubtat a sortir a passejar per les parades de roses i llibres. Els autors de les novetats més destacades del moment van canviant cada estona de parada per signar exemplars en el dia de la literatura per excel·lència. A banda del caràcter festiu que caracteritza Sant Jordi, aquest dijous Catalunya també viu una diada carregada de reivindicació amb sis manifestacions arreu del país en defensa de la llengua.

]]> Thu, 23 Apr 2026 15:42:32 +0200 <![CDATA[Llegir per educar en sostenibilitat: el paper de la literatura ecocrítica]]> La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i l'increment de les desigualtats socials i ambientals han posat la sostenibilitat al centre de l'opinió pública. En aquest context, institucions com les Nacions Unides o l'OCDE subratllen la urgència de formar la ciutadania perquè sigui capaç d'entendre la complexitat d'aquests reptes i d'implicar-s'hi. Per això, el pensament crític esdevé una competència clau: la capacitat de revisar els valors i adoptar una mirada pròpia davant els reptes actuals.

Alhora, la recerca en educació literària presta una atenció creixent a la relació entre literatura i sostenibilitat. En aquest marc, s’inscriu el concepte de literacitat ecocrítica, que designa la capacitat d’interpretar els textos literaris tenint en compte les relacions entre humans, entorns naturals i estructures socials. També els valors culturals que aquestes representacions projecten sobre el món.

Literatura, cultura i sostenibilitat

La literacitat ecocrítica parteix d’una idea fonamental: la literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. Els paisatges que descriuen els llibres, les formes de convivència entre humans i altres espècies o les representacions del territori formen part d’aquest imaginari col·lectiu. Els textos literaris ofereixen visions diverses sobre el progrés, l’ús dels recursos, les relacions entre comunitats o la convivència amb la natura. L’anàlisi d’aquestes representacions permet examinar com s’han construït determinades concepcions del desenvolupament, del medi ambient o de la justícia social.

Aquest enfocament s’alimenta de dos camps d’estudi complementaris. D’una banda, la literacitat crítica, que concep la lectura com un procés actiu d’interpretació i de diàleg amb el text. De l’altra, l’ecocrítica, que analitza les representacions del medi natural en la literatura i la seva relació amb qüestions culturals, socials i ambientals. La literacitat ecocrítica se situa en la confluència d’aquests dos camps i posa l’accent en la capacitat dels lectors per identificar i interpretar les interdependències entre humans, ecosistemes i estructures socials.

Llegir amb una perspectiva ecocrítica

L’aproximació ecocrítica a la lectura no exigeix necessàriament una activitat didàctica formal. Pot emergir tant en la lectura individual com en les converses que s’organitzen al voltant dels llibres. Algunes preguntes poden orientar aquesta aproximació interpretativa:

  • Com es representa la natura en el text o en les imatges?
  • Quin paper té l’espai físic en el desenvolupament de l’obra?
  • Quines relacions s’estableixen entre humans, animals i entorns?
  • Quins valors socials o culturals es projecten en aquestes representacions?

Aquesta mena d’interrogants poden afavorir el desenvolupament d’una consciència crítica i socioambiental, ja que conviden els lectors a observar amb més atenció les relacions entre les persones, els territoris i els ecosistemes.

El paper dels mediadors de lectura

El desenvolupament de la literacitat ecocrítica no depèn únicament de la interpretació dels textos. També està relacionat amb quines obres arriben als lectors i en quins contextos es llegeixen. En aquest procés intervenen diversos mediadors de lectura –mestres, famílies, bibliotecaris, llibreters o altres prescriptors culturals. A través de les seves recomanacions i de les converses que generen al voltant dels llibres, aquests mediadors poden facilitar que infants i joves entrin en contacte amb obres que convidin a reflexionar sobre la sostenibilitat, la convivència o la justícia social.

Ara bé, aquesta selecció no hauria de respondre únicament a criteris temàtics. La literatura infantil i juvenil no pot reduir-se a una eina instrumental al servei d’objectius educatius o socials. Les obres han de ser escollides, en primer lloc, pel seu valor literari i estètic, per la seva capacitat d’interpel·lar els lectors des de l’experiència artística. En altres paraules: per fomentar una lectura amb sensibilitat ecocrítica, cal primer garantir l’accés a literatura de qualitat.

Una biblioteca de lectures ecocrítiques

Una iniciativa recent que explora aquest enfocament és el llibre The Green Dialogues: Ecocritical Pathways to Children’s Literature in Education. El volum inclou una Biblioteca Green Dialogues, una selecció d’obres de literatura infantil i juvenil especialment acurada.

Aquestes obres aborden temes diversos com les migracions, la memòria històrica, la relació amb els animals, les desigualtats socials, el consumisme o la transformació dels paisatges. Entre els títols seleccionats, trobem en versió catalana o castellana:

Llegir per ampliar la consciència

La literacitat ecocrítica no pretén convertir cada lectura en una lliçó sobre sostenibilitat. El que proposa és aprofundir en la interpretació dels textos literaris i examinar les visions del món que aquests transmeten. En un moment en què els reptes ambientals i socials exigeixen transformacions immediates en les nostres formes de produir, consumir i relacionar-nos amb la societat i el planeta, la literatura pot contribuir a ampliar la consciència amb què infants i joves observen el món que els envolta.The Conversation

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu aquí l’original.

]]> Thu, 23 Apr 2026 16:30:39 +0200 <![CDATA[El 61% dels pisos de lloguer són de «multiarrendadors»]]> El mercat del lloguer a l'estat espanyol està dominat per propietaris que reben ingressos habituals de dos pisos o més. El 61% dels habitatges amb inquilins estables estan en mans de "multiarrendadors", el concepte escollit per referir-se als tenidors que tenen diversos immobles arrendats. Això inclou tant particulars com empreses. Per contra, el 39% del mercat del lloguer residencial al territori espanyol està en mans de persones que tenen un sol pis llogat. Són dades d'un nou estudi presentat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 juntament amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que aporten nova informació sobre una de les discussions més habituals en plena crisi de l'habitatge . 

L'estudi deixa fora del càlcul tots els pisos de lloguer turístic o de temporada, que encara són més susceptibles d'estar en mans de grans propietaris, i se centra en els habitatges amb contractes de llarga durada. En aquest camp, l'informe també decideix posar el focus en el món dels particulars, i no tant en el de les empreses, que controlen aproximadament el 8% del mercat immobiliari del lloguer, segons el Banc d'Espanya. Així, es conclou que si es comptabilitzen només els pisos de lloguer en mans de particulars, també es detecta que hi ha una lleugera majoria d'habitatges en mans de propietaris amb dos pisos o més (53%), per davant del 47% amb una sola llar arrendada, segons dades de l'Agència Tributària. 

Els particulars "multiarrendadors", especialment forts a Barcelona

El mateix ministeri subratlla que a les grans ciutats la tendència s'accentua i "els multiarrendadors controlen una proporció encara més gran del mercat del lloguer". Per demostrar-ho, aporten dades per ciutats i exposen que entre els propietaris particulars -aquí ja deixen de banda els pisos en mans d'empreses- el percentatge de pisos en mans de tenidors amb diversos immobles arrendats és encara més gran.

Deixant de banda les illes Canàries i Balears, Barcelona és la ciutat on les dades són més altes. A la capital catalana, l'estadística puja fins al 61%: sis de cada deu pisos de lloguer en mans de particulars són de propietaris que ingressen rendes de dos o més arrendaments. El rànquing estatal, en realitat, el lideren Las Palmas (65%), Santa Cruz de Tenerife (65%) i Palma de Mallorca (63%). Mentrestant, Madrid (56%) o València (55%) superen també la mitjana, però queden per darrere de Barcelona.

Una altra de les informacions destacades pels autors de l'informe -sociòlegs i economistes- és que en a l'última dècada ha crescut amb força el nombre de pisos en lloguer. Tanmateix, el que s'ha incrementat més és el nombre de pisos en mans de propietaris amb dos pisos o més arrendats (+40%) mentre que els habitatges de tenidors amb un sol pis llogat han crescut en un 30%. És a dir, hi ha més concentració de la propietat entre els arrendaments dels particulars, també.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:55:38 +0200 <![CDATA[Una família separada per l'ICE: la imatge guanyadora del World Press Photo 2026]]> El World Press Photo ha anunciat la imatge guanyadora del 2026. L'obra de la fotoperiodista Carol Guzy, captura l’instant en què una família migrant és separada per agents del Immigration and Customs Enforcement (ICE) en un edifici federal dels Estats Units. El jurat ha destacat la imatge com a guanyadora del concurs enguany perquè és un testimoni colpidor dels efectes de les polítiques migratòries impulsades durant el mandat de Donald Trump. La instantània, realitzada per a ZUMA Press i iWitness, es va publicar al Miami Herald.

El protagonista de l’escena és Luis, un ciutadà equatorià que va ser detingut per l'ICE després d’assistir a una vista judicial a Nova York l’agost del 2025. La seva dona i els seus tres fills, d’entre 7 i 15 anys, van quedar devastats després de l’arrest de Luis que, segons la família, no tenia antecedents penals i era el principal sustent econòmic de la llar.

La fotografia es va prendre en un dels pocs espais on es permetia l’accés de fotògrafs, un passadís on Guzy i altres professionals van documentar durant dies la detenció de migrants que acudien a cites judicials. Segons el jurat, la imatge no és un cas aïllat, sinó que reflecteix una pràctica sistemàtica que afecta persones que segueixen els procediments legals.

El 2025, després d'una ordre executiva de l'ICE que permetia fer detencions a escoles, hospitals i jutjats, el jutjat Jacob K. Javits al Baix Manhattan es va convertir en un punt clau per a la deportació massiva on els agents emmascarats esperaven per identificar i detenir immigrants indocumentats, independentment de si els jutges concedien una estada o una continuïtat legal.

La imatge forma part d’un reportatge més ampli sobre detencions de migrants als jutjats de Nova York, que ja havia estat reconegut recentment en la categoria regional d’Amèrica del Nord i Central. Les dues imatges finalistes que ha triat el jurat també tenen una història testimonial molt colpidora: una sobre la fam a la Franja de Gaza i una altra centrada en la lluita de dones indígenes a Guatemala.

En aquesta edició, també hi han estat reconeguts prèviament tres fotoperiodistes espanyols: Brais Lorenzo, qui ha guanyat un premi en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió Europa, amb Terra cremada, un projecte sobre els incendis forestals a Galícia; Luis Tato, que ha guanyat en la categoria de Reportatge Gràfic de la regió d'Àfrica, amb Les protestes de la Generació Z a Madagascar; i Diego Ibarra Sánchez, en la categoria de Projectes de Llarga Durada de la regió d'Àsia Occidental, Central i del Sud, amb Una educació segrestada, documentant en nou països com la infància que pateix guerres veu privat el seu dret a l'educació.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:12:57 +0200 <![CDATA[Lamine Yamal es pedrà el que queda de temporada per una lesió al bíceps femoral]]> Lamine Yamal no jugarà més amb el Barça aquesta temporada per una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra, tal com ho han confirmat les proves mèdiques efectuades pel club. La jove estrella blaugrana seguirà un tractament conservador que li hauria de permetre estar disponible per a l'inici del Mundial, que comença l'11 de juny, però caldrà seguir com evoluciona per confirmar-ho.

L'extrem del Barça es va trencar en xutar el penal que li va donar la victòria al Barça contra el Celta de Vigo aquest dimecres al Camp Nou per 1 gol a 0 i va haver de ser substituït de manera immediata poc abans de la mitja part. El mateix jugador es va estirar a la gespa després de colpejar la pilota i no va celebrar el gol, conscient que s'havia lesionat. Ara, el mateix club ha comunicat que no podrà tornar a jugar amb la samarreta blaugrana fins després de l'estiu.

Amb l'eliminació de la Lliga de Campions, al Barça només li falta segellar la lliga aquesta temporada. Concretament, Lamine Yamal es perdrà els partits contra el Getafe, l'Osasuna, el Reial Madrid, l'Alabès, el Betis i el València. L'absència més destacada és la del Clàssic, que podria decantar la competició de manera definitiva o, fins i tot, incloure un passadís si el Barça arriba matemàticament campió.

Els terminis de recuperació de la lesió de Lamine Yamal

El Barça no ha concretat la gravetat de la lesió de Lamine Yamal, però si es perd el que resta de temporada, com a mínim es tracta d'una distensió o una microfractura de grau 1. Normalment, implica una recuperació d'entre 4 i 8 setmanes. A més, la posició d'extrem exigeix una capacitat explosiva més gran, per la qual cosa podria necessitar una mica més de temps, però la joventut pot jugar a favor seu i retallar els terminis.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:13:37 +0200 <![CDATA[Barcelona clama pel català per Sant Jordi: «Sense la llengua no hi ha país»]]> Barcelona ha tornat a ser un clam ferm en la defensa de la llengua. Aquesta Diada de Sant Jordi, com l'any passat, centenars de persones s'han aplegat a la plaça d'Universitat per denunciar el retrocés de l'ús i la presència del català, sumat a l'auge de les discriminacions lingüístiques. "Sense la llengua no hi ha país". Aquesta ha estat la proclama més sonada a la manifestació que ha desfilat pel centre de la ciutat, des del nucli universitari fins a l'estació de França. Joves i grans, de totes les edats, s'han congregat a Barcelona per fer sentir la veu de forma contundent: "Ni França, ni Espanya: Països Catalans", ha estat una altra de les grans proclames de la jornada, on s'han pogut veure multitud d'estelades i s'han recuperat els càntics per la independència més característics del Procés. 

Aquesta és la segona protesta consecutiva convocada per la plataforma Sant Jordi per la Llengua, una entitat nascuda de la comunió d'agrupacions com Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o el Sindicat de Llogateres, entre moltes d'altres. Enguany, també amb la presència del Correllengua Agermanat, que recorre de punta a punta els Països Catalans, des de la Catalunya nord fins a l'Alguer. A diferència de l'edició passada, la protesta d'aquest Sant Jordi a Barcelona no ha estat l'única que s'ha produït a Catalunya. Paral·lelament, també han arrencat protestes a Girona, Reus, Tortosa i Manresa. La manifestació d'Igualada ha partit mitja hora més tard. 

El clam, sens dubte, ha estat un èxit. La riuada de gent que ha omplert el centre barceloní ha deixat clar la importància de la llengua per a la ciutadania: "El català hauria de ser imprescindible per a totes les feines", resumien els portaveus de l'entitat impulsora en una breu atenció als mitjans abans d'arrencar la manifestació. De fet, així mateix ho resumeix el seu manifest: "La llengua catalana és una eina col·lectiva que ens permet construir comunitat en un món cada cop més hostil". Durant la protesta també s'han sentit moltes proclames per la defensa de l'escola en català, una altra de les qüestions que ha aixecat polseguera en el conflicte entre docents i administració.

El bloc juvenil, el més sorollós

La manifestació es pot entendre com una protesta per blocs. Tallant la riuada hi ha hagut una segona capçalera liderada pels sindicats estudiantils, on el color negre a la roba predomina més que a la resta de la protesta. Malgrat que la majoria dels càntics han estat comuns durant tota la manifestació, entre el jovent que conforma aquest bloc sí que s'ha fet una xiulada a les portes de la comissaria de la policia espanyola -ben custodiada, com de costum- acompanyada del conegut "fora les forces d'ocupació". Una imatge que ha traslladat als més nostàlgics a les manifestacions de l'octubre de 2019, guardant les distàncies.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans també ha desplegat una pancarta gegant i han encès diverses bengales. Just en aquell moment, en plena Via Laietana, s'ha produït un petit incident quan una vianant -parlant en castellà- ha increpat els manifestants. Això, però, no ha anat a més. La resta de la protesta ha transcorregut sense incidents, amb un ambient festiu, però sobretot reivindicatiu. 

La Diada de Sant Jordi, una data assenyalada

La data escollida per a la protesta no és només un gest simbòlic, aprofitant la tradició, sinó que serveix d'homenatge a la mobilització que va tenir lloc quaranta anys enrere, pel mateix motiu. "El vespre de la diada de Sant Jordi del 1985, la policia espanyola va irrompre a la Rambla de Barcelona per reprimir una manifestació en defensa del català. L’acció va causar ferits entre els manifestants, paradistes i passejants, i va provocar grans destrosses. Quatre dècades després, la situació de la llengua no ha fet més que agreujar-se. El català viu un retrocés històric sense precedents", recordava el manifest de l'any anterior. 

Enguany, tal com reflecteixen en el manifest, la situació de la llengua no ha canviat gaire -per no dir que gens. "La llengua del país ha sobreviscut durant segles a prohibicions i persecucions. Avui, l’Estat manté l’ofensiva: el català pateix un retrocés sense precedents en l’ús social, mentre augmenten les denúncies per discriminació lingüística i els episodis de catalanofòbia", asseveren els impulsors de la protesta. De fet, les dades de l'enquesta d'usos lingüístics mostren que només un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua d’ús habitual: "Aquest fet no és ni natural ni fruit d’un suposat bilingüisme, sinó el resultat de decisions polítiques concretes i d’una ideologia que busca la folklorització i, en última instància, la desaparició de la llengua", exclamen amb contundència en el manifest.

Sigui com sigui, la protesta d'aquesta tarda al centre de la capital catalana, entre les parades de llibres i roses que han engalanat la ciutat durant tota la jornada, ha confirmat que, malgrat el retrocés de presència del català, la defensa de la llengua segueix viva; ben viva.

]]> Thu, 23 Apr 2026 20:00:39 +0200 <![CDATA[La regularització i Jordi Pujol trenquen la treva política per Sant Jordi]]> Sant Jordi no és dia per a parlar de política i els polítics són els primers que ho saben. Els partits, presents amb parades al centre de Barcelona, en són conscients i per això han signat una treva implícita amb l'única excepció de la reivindicació de la llengua en un dia que sempre la posa al centre. El PSC ha celebrat el paper del català en la regularització de migrants, però els socis han demanat anar més enllà, amb ERC situant l'exigència com a condició i els Comuns demanant més cursos per aprendre l'idioma. Jordi Pujol i la seva citació per declarar a Madrid també han tret el cap en la diada política.

Més enllà de les declaracions d'uns i altres, el fair play ha regnat entre els protagonistes polítics del dia. Les parades de cada partit es trobaven relativament a prop entre les cantonades dels carrers que creuen rambla Catalunya i això ha facilitat trobades i salutacions entre persones que, de normal, són més difícils de veure. Per exemple, el president d'ERC, Oriol Junqueras, se l'ha pogut veure a la parada del PSC just abans que els socialistes fessin una atenció als mitjans i també ha visitat les parades d'altres partits. O Candela López, coordinadora dels Comuns, que també se l'ha pogut veure a la parada dels republicans.

El paper de la llengua en la regularització

És cert que no és un dia per parlar de política, però les delegacions dels partits han estat àmplies. A la parada del PSC s'han deixat veure l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, el president parlamentari dels socialistes Ferran Pedret, o la portaveu del partit Lluïsa Moret. Moret ha estat qui s'ha dirigit als mitjans per reivindicar el català com a un "instrument claríssim de cohesió" en el marc de la regularització extraordinària de migrants. La portaveu dels socialistes catalans ha afegit que la llengua catalana forma part de la implementació de la regulació que "ha de generar drets i noves responsabilitats".

Junqueras ha anat una mica més enllà per afirmar que cal exigir el català en la integració perquè la llengua "ha de formar part de la normalitat". Per la seva banda, la líder a l'Ajuntament de Barcelona, Elisenda Alamany, ha denunciat que Collboni no ha comptat amb cap escriptor català per al pregó de Sant Jordi i li ha exigit que ho faci en el pròxim, l'últim del mandat. Als dos líders d'ERC els acompanyaven altres cares visibles com els diputats al Parlament Ester Capella, Jordi Albert, Joan Ignasi Elena i Oriol López, els diputats a Madrid Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera o el portaveu Isaac Albert.

Els Comuns han aprofitat la diada de Sant Jordi per reclamar més suport institucional per a l’aprenentatge de la llengua. La presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, ha celebrat la regularització de 150.000 persones a Catalunya, però ha advertit que l’anunci de 50.000 noves places per aprendre català és insuficient. “Com a mínim necessitem 150.000 places més”, ha afirmat, i ha reclamat que siguin gratuïtes, de proximitat i amb horaris flexibles, també als vespres i els caps de setmana. A Albiach l'acompanyaven el portaveu parlamentari David Cid, el diputat a Madrid i alcaldable a Barcelona Gerardo Pisarello, entre altres dirigents del partit.

Jordi Pujol treu el cap 

La citació de l'Audiència Nacional a Jordi Pujol també ha marcat la diada. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha qualificat d'acte de "venjança i humiliació" que el facin anar a Madrid tenint en compte el seu estat delicat de salut. Segons Rius, Pujol pateix una "campanya molt injusta de la justícia espanyola". Junqueras ha considerat "evident" que amb la citació hi ha un intent d'"escarni". "És una forma de corrompre la dignitat", ha afegit, a la vegada que ha reivindicat el rebuig a la corrupció. Al seu torn, Albiach ha distingit entre la necessitat que el cas s’investigui i es jutgi i el fet que, amb 95 anys i amb informes mèdics desfavorables, Pujol pugui estar en condicions d’anar a judici.

Tornant a Junts, Rius també ha lamentat que hi ha una "onada de desacomplexament espanyolista" contra el català i la cultura catalana per part del govern d'illa. Rius estava acompanyat d'una àmplia delegació de Junts: els líders al Parlament Mònica Sales i Salvador Vergés, la líder a Madrid Míriam Nogueras o el vicepresident del partit Toni Castellà, entre altres. La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Pilar Castillejo, també s'ha referit a l'espanyolisme i ha fet una crida per convertir Sant Jordi en un dia festiu davant dels intents "constants" de desnacionalitzar la Diada.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:35:17 +0200 <![CDATA[«Bon Sant Jordi, senyor Mendoza!»]]> A la parada on Eduardo Mendoza signa llibres hi ha cua. L’escriptor, que acaba de publicar La intriga del funeral inconveniente, va generar polèmica amb les seves declaracions criticant Sant Jordi i entorn l’espai de Documenta es palpa la controvèrsia. Una parella de mitjana edat el critica a pocs metres: “Jo el que li preguntaria és si pensa tornar la Creu de Sant Jordi”, diu ell. “A mi no m’ha agradat gens això”, corrobora la seva dona. L’home continua: “També li preguntaria si sap distingir entre la realitat i una llegenda”. 

Dos creadors de continguts de l’univers 3Cat s’acosten a la cua per mirar d’obsequiar l’escriptor amb una rosa. Un dels col·laboradors de Mendoza els atura i ells li deixen la rosa a la taula: “Bon Sant Jordi, senyor Mendoza!”. “Ah, molt bé”, fa ell, amb certa displicència. El jove comunicador es retira tot dient: “Espero que s’hagi adonat que li he dit Sant Jordi en lloc de Dia del Llibre”.

La polèmica generada per Mendoza per vendre llibres ha planat damunt una festa que tot indica que tornarà a ser un altre èxit. “Diguem-li Sant Jordi!”, afirmava Magda Oranich, asseguda a la parada de la Llibreria Ona per signar llibres de les seves memòries, Totes les batalles. Oranich coneix bé Mendoza: “Li vaig dir: Però què has dit, home? Em va dir que havia estat només una broma”. 

Al costat de Magda Oranich, un afònic Xavier Grasset -“he anat a comprar un entrapà d’anxoves, que diuen que va bé, però de moment no ho noto”-, que acaba de treure El bon gust, refermava la força de la festa: “Passi el que passi, Sant Jordi confirma que encara resten agendes pròpies que es mantenen potents”. Una festa que Iolanda Batallé, la directora d’Ona, definia en tres conceptes: “Sant Jordi-èxit-Països Catalans. Ho han intentat emular en molts llocs, però no se’n surten. Per això genera tanta ràbia”.

L’autocrítica d’un escriptor

“La festa ha de ser més Sant Jordi que el Dia del Llibre”, assenyala Alfred Bosch mentre signa llibres (Escolta, Sefarad). Bosch admet la contradicció evident entre el que diu i el que fa, però es queixa que l’obsessió per vendre llibres està ferint els boscos. L’escriptor i expolític defensa un Sant Jordi “que no fa mal a ningú” i explica anècdotes diverses que li han passat sovint en les signatures de llibres: “Avui ja m’han confós amb un altre Bosch. Una vegada em va venir una dona amb tanta il·lusió perquè li signés un llibre que no era meu que ho vaig fer i tots contents”. 

Al seu costat, Natza Farré no amaga la satisfacció per com va el seu darrer llibre, L’última vegada que et dic adéu”, on narra la vida com a germana petita d’un jove amb problemes amb les drogues. L’emociona especialment quan se li acosta algun lector que li explica que ha vicut experiències similars. 

A vegades, els elements surten al pas per mirar d’enterbolir la gresca. Molts anys és la pluja. Aquest 2026 serà recordat per un pol·len empipador que ha atacat sense pietat goles, ulls i llibres. Tothom se’n queixava i els estossecs han format part de l’ambient durant tota la jornada. “Mira com estan els llibres!”, es queixa Javiera Lagos, editora de Vegueta, especialitzada en en narrativa infantil i juvenil. Però el clima de satisfacció es palpava arreu. Octavi Gil (Saldonar) agraïa que aquest cop estaven en un lloc millor que l’any passat: “Érem davant de Can Batlló i vam tenir tot el dia un tap de turistes. Ara estem només a vint metres, però a vegades vint metres fan la diferència”. I menys.

Francesc Canosa, a la parada de la llibreria Antinous, ho proclamava: “Ho petarem”. Al seu costat, un dels fenòmens de la temporada, Roger Bastida, amb el seu Passeig de Gràcia, un viatge per la història de la ciutat a través d’un seguit de nissagues, que explicava l’emoció que sentia per una carta (“una carta física”) rebuda d’un lector (Feliu, de l’Hospitalet) que l’havia escrit per explicar-li l’emoció que li havia causat el llibre. 

Avui, Sant Jordi ha tornat a triomfar. Malgrat tots els canvis. Les obres al centre de Barcelona han obligat a modificar la fesomia d’algunes rutes i s’han traslladat les parades típiques de les Rambles al nou eix que s’ha format des del Portal de l’Àngel a la plaça de la Catedral. Però això no ha modificat gens el paisatge de fons de la Diada, amb riuades de gent, cues per aconseguir signatures d’autors i, sobretot, vida ciutadana que no es detura sinó que es nodreix de flors, complicitats i controvèrsies. El món està trasbalsat per tot tipus d’estupideses i onades malvades, però Sant Jordi no canvia la seva agenda. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 13:37:05 +0200 <![CDATA[La Diada de Sant Jordi a Barcelona, en imatges]]> Amb el permís del vent i del pol·len, els barcelonins han envaït els carrers del centre de la ciutat aquest dijous per gaudir de la diada de Sant Jordi i visitar les parades. El sol i els colors intensos de les roses i els llibres han deixat imatges de postal que han captat les càmeres de Nació.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:06:29 +0200 <![CDATA[El Sant Jordi que no es veu, però hi és]]> A Gràcia, Sant Jordi també es viu lluny del soroll. No a les cues de signatures ni als carrers tallats, sinó en trajectes curts: una bossa amb una rosa i un llibre, i la certesa que algú espera. En Carles Vendrell arriba aviat i camina sense pressa. Fa dotze anys que és voluntari d'Amics de la Gent Gran i des del 2014 acompanya la mateixa persona: la Roser. Ho explica amb naturalitat, perquè és part de la seva rutina. "Aquí el tracte és estar-hi fins que un dels dos deixa de ser-hi", diu.

La jornada comença amb un correu. L’associació escriu als voluntaris perquè passin a recollir una rosa i triïn un llibre per a la persona que acompanyen, una manera de garantir que la diada també arribi a qui no pot sortir. És també així com capten nous voluntaris, sovint amb contactes directes al carrer. En Carles respon amb una hora concreta, arriba, agafa la rosa i dubta amb el llibre. Coneix prou bé la Roser per saber que llegir no li fa gaire el pes i que potser seria millor no agafar-ne cap. 

Enguany fa un sol de justícia, tot i que ell recorda altres anys: “plogui o nevi, sortim igual”. La Roser l’espera amb ulleres de sol, arreglada per a l’ocasió. Quan surten, el trajecte es converteix en un recorregut pel barri. A ella li agrada molt Sant Jordi, diu, i en general "tot el que té a veure amb Catalunya". La diada, en aquest sentit, no falla. A Gràcia, cada cantonada li és familiar. Hi ha viscut tota la vida i el barri és també una memòria en moviment: carrers que reconeix, llocs on s’atura, gent que la saluda. Una dona s’hi acosta i li parla de quan cuidava la seva mare mentre també tirava endavant dos fills petits. 

La volta continua entre parades, converses curtes i petites interrupcions. Sona un telèfon per felicitar la diada. La Roser comenta restaurants del barri que li agraden, mentre en Carles acompanya i escolta. Pel camí, ell aprofita per parlar de la Roser. Té més de vuitanta anys i una trajectòria marcada per problemes de salut: dècades d’artritis reumatoide, un ictus i la mort d’un fill en plena pandèmia. Tot i que ara passa molt temps en una residència, després d'una caiguda, la Lliga Reumatològica Catalana, ha sigut un dels espais on més ha freqüentat en la seva vida. Ara, però, la Roser repeteix constantment el número del seu pis, perquè com explica en Carles, “per la gent gran, estar a casa ho és tot”, insisteix.

Una xarxa contra la solitud invisible

Darrere d'aquest gest hi ha una estructura discreta. Amics de la Gent Gran treballa per combatre la solitud no desitjada de les persones grans a través d'una xarxa de voluntariat. El model és senzill: assignar a cada voluntari una persona gran i establir-hi un vincle estable en el temps.

Aquest acompanyament pot ser setmanal o puntual, però sovint es converteix en una relació que dura anys. El repte, expliquen, no és només organitzatiu, sinó personal: trobar gent amb temps i disponibilitat emocional. En dates com Sant Jordi, l’entitat reforça aquest vincle amb gestos concrets. La rosa i el llibre funcionen com a pretext, però també per fer les celebracions accesibles a tothom.

El Sant Jordi que no surt a les fotos

El passeig els acaba portant fins a la plaça de la Vila de Gràcia, contemplen les piles de roses, observen la gent que va carregada amb bosses i s’aturen per dinar. És una manera de tancar el dia: sense grans plans, però amb la sensació d’haver-lo compartit.

  • La Roser amb la rosa a la plaça de Vila de Gràcia

Amb els anys, en Carles ha après que l'acompanyament no sempre és fer coses, sinó ser-hi. "Hi ha dies que parlem molt i d'altres que no cal", diu. La relació amb la Roser s'ha anat ajustant als canvis: abans caminaven llargues estones, ara adapten el ritme, més pauses i trajectes curts. 

També hi ha una logística que no es veu: desplaçar-se per la ciutat, quadrar horaris amb la residència, trobar espais tranquils enmig d’un dia que omple carrers. A Gràcia, les places són plenes, els carrers fan olor de paper nou i el soroll de fons és constant. En dates com Sant Jordi, aquesta estona compartida que es repeteix cada any no és casual, sinó el resultat d’una rutina sostinguda i conscient.

]]> Thu, 23 Apr 2026 14:32:08 +0200 <![CDATA[Tríptic del retorn de la xocolatada de Sant Jordi a Palau]]> Com els carrers del centre de Barcelona, el Pati dels Tarongers era un formiguer aquest matí de Sant Jordi. No de parelles o turistes badant per les parades de llibres i roses, sinó ple de polítics, periodistes, directors de mitjans, algun bisbe, geganters, hereus i pubilles. En el retorn de la xocolatada al Palau de la Generalitat -tradició de l'etapa de Jordi Pujol i que no es feia des del 2011-, els assistents han aprofitat per conversar amb consellers i diputats sense la rigidesa habitual. La flexibilitat d'un dia com Sant Jordi ha ajudat a la distensió, mentre la xocolata amb melindros amenitzava l'estona en una jornada intensa.

El nom més buscat era el del president, Salvador Illa, que en els primers compassos de l'esmorzar continuava a la missa, amb el cardenal Joan Josep Omella i el prior Josep Maria Turull, bona part dels seus consellers -Albert Dalmau, Ramon Espadaler, Jaume Duch o Núria Parlon, entre més- i el president del Parlament, Josep Rull. L'entorn del president demanava silenci i respecte per la litúrgia, que se celebrava a la capella del Palau, mentre els assistents -unes 300 persones- pujaven per l'escala i arribaven a la galeria gòtica, abans d'accedir al pati per esperar la xocolata amb melindros. “No s'ha fet llarga”, comentava algun dels assistents a la sortida de la capella.

Mentre el Rull més pedagògic comentava l'actualitat política catalana amb un grup de periodistes de Madrid, una delegació de diputats del Quebec contemplava el Palau. El president del Parlament fa d'amfitrió del grup, que aquesta tarda visiten el MNAC, en plena batalla legal per les obres de Sixena. En el tour per Catalunya, ahir va ser el torn de la Sagrada Família, visita carregada de transcendència per la majestuositat del temple i el captivador joc de llums a l'interior, gràcies als vitralls gaudinians. Aprofitant que eren per Barcelona, el Govern també ha convidat els quebequesos a la xocolatada, on han pogut saludar-se amb el president Illa i el conseller Duch.

Lluny de la picabaralla parlamentària, la consellera d'Economia, Alícia Romero, i l'adjunt de la presidència de Junts, Albert Batet, han presentat candidatura per convertir-se en parella còmica, si això de la política acaba malament. El tema? La sortida de Junts del Govern de l'any 2022. De fons, el consorci d'inversions, que depèn dels vots dels juntaires al Congrés. S'hi ha afegit la portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, per redoblar esforços per arrencar un compromís informal amb la mesura. No l'han aconseguit, malgrat la promesa d'unes croquetes. Després s'hi ha afegit la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, per representar una bona mostra de l'arc parlamentari present avui al Palau.

El bon to, la ironia i la cintura han guiat la conversa. Fins que ha arribat Illa per aplaudir la bona sintonia, desitjar bona diada i rebre una felicitació un punt sorprenent: “T'ha quedat molt bona la xocolata, president”.

 

  • Salvador Illa i la seva esposa, durant la passejada de Sant Jordi

Dos llibres i molt de pol·len

A la tarda, el president s'ha desplaçat al centre de Barcelona per saludar el Gremi de Llibreters i fer una breu passejada amb la seva esposa. El vent i la primavera han fet estralls en forma de fruit dels plàtans que omplen el passeig de Gràcia, que han perjudicat els al·lèrgics i tothom en general. Illa ha visitat la parada del PSC, d'Units i de la Fundació Pasqual Maragall. Després, ha passat per algunes parades de llibreria, i ha comprat dos llibres, tots dos l'Editorial Barcino. La filla del rei d'Hongria, un recull de relats de l'Edat Mitjana per a la seva filla; i L'hereu Noradell, un home que es trasllada a Madrid i "s'acaba corrompent a causa del vici, el joc i els costums castellans".

]]> Thu, 23 Apr 2026 13:02:00 +0200 <![CDATA[Salvar els llibres]]> Cada cop que arriba Sant Jordi, se m'omple Internet de roses, espases, dracs, recomanacions literàries, llibres que traspassen la muralla de píxels i es converteixen en matèria viva. La memòria es dispara. Recordo sense voler una firma de llibres a Barcelona, ​​una sobtada tempesta, els companys de l'editorial Bellaterra posant el gènere fora de perill del naufragi. Llegir és un modest acte de resistència, em dic. Però perquè la lectura sigui possible, hi ha d'haver altres resistències anteriors, custodis que desafien prohibicions, bibliòfils que no es resignen a l'abandó.

Lee aquí el artículo en castellano de Jonathan Martínez.

El 1992, durant el setge de Sarajevo, Mustafa Jahić va decidir exposar-se a les bales dels franctiradors per posar fora de perill la vella biblioteca de Gazi Husrev-beg. Va formar una petita confraria de resistents. Amb el cor en un puny, travessaven el riu Miljacka carregant caixes de llibres, còdexs manuscrits, papers solcats de llengua àrab, persa, turc otomà o bosnià escrit en abasta. Entre les joies rescatades hi ha un clàssic d'al-Ghazali copiat el 1105, quan els seljúcides encara estenien la seva influència des de Jorasan fins a Anatòlia.

El 2003, quan les bombes estrangeres queien sobre l'Iraq, Alia Muhammad Baker va voler posar a resguard els fons de la seva biblioteca a Bàssora. Com que les autoritats se n'havien desentès, la bibliotecària va començar a treure els llibres amb l'ajuda desinteressada dels seus veïns. Van posar fora de perill uns trenta mil volums abans que l'edifici acabés devorat pel foc. La periodista Shaila K. Dewan va recollir aquesta història a The New York Times. Segons el reportatge, alguns dels voluntaris que havien evacuat la biblioteca ni tan sols sabien llegir.

No em resisteixo a esmentar Agustí Duran, que va posar en risc la seva pròpia integritat en l'afany de salvar llibres i arxius catalans durant la guerra del 36. Amb una fermesa temerària, va posar en marxa una xarxa de camions que recollia i desallotjava el patrimoni documental de les zones de risc. El va anomenar la “Creu Roja” dels arxius. Aquella tasca de salvaguarda el va posar al punt de mira de les autoritats franquistes, que no només el van depurar com a funcionari, sinó que a més ho van sotmetre a un consell de guerra per la seva filiació catalanista i republicana.

“Hi ha més llibres al món que hores per llegir-los”, deia Umberto Eco en una conversa amb Jean-Claude Carrière. Quin sentit té aleshores jugar-se la vida per rescatar tones de paper? El mateix Ressò ens regala la resposta: fins i tot les obres que no hem llegit poden acabar per influir-nos. Acumular llibres no només serveix per convidar-nos a la curiositat intel·lectual sinó també per recordar-nos els límits estrets del nostre coneixement. Jo tampoc he llegit tots els llibres que els treballadors de Bellaterra van salvar de la pluja aquell Sant Jordi. Tant de bo quedi almenys un bri de tot aquest saber en aquestes paraules.

]]> Thu, 23 Apr 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[Salvar los libros]]> Cada vez que llega Sant Jordi, se me llena Internet de rosas, espadas, dragones, recomendaciones literarias, libros que traspasan la muralla de píxeles y se convierten en materia viva. La memoria se dispara. Recuerdo sin querer una firma de libros en Barcelona, una repentina tempestad, los compañeros de la editorial Bellaterra poniendo el género a salvo del naufragio. Leer es un modesto acto de resistencia, me digo. Pero para que la lectura sea posible, debe haber otras resistencias anteriores, custodios que desafían prohibiciones, bibliófilos que no se resignan al abandono.

Llegeix aquí l'article en català de Jonathan Martínez.

En 1992, durante el asedio de Sarajevo, Mustafa Jahić decidió exponerse a las balas de los francotiradores para poner a salvo la vieja biblioteca de Gazi Husrev-beg. Formó una pequeña cofradía de resistentes. Con el corazón en un puño, atravesaban el río Miljacka cargando cajas de libros, códices manuscritos, papeles surcados de lengua árabe, persa, turco otomano o bosnio escrito en arebica. Entre las joyas rescatadas hay un clásico de al-Ghazali copiado en 1105, cuando los selyúcidas aún extendían su influencia desde Jorasán hasta Anatolia.

En 2003, cuando las bombas extranjeras caían sobre Irak, Alia Muhammad Baker quiso poner a resguardo los fondos de su biblioteca en Basora. Como las autoridades se habían desentendido de ella, la bibliotecaria comenzó a sacar los libros con la ayuda desinteresada de sus vecinos. Pusieron a salvo unos treinta mil volúmenes antes de que el edificio terminara devorado por el fuego. La periodista Shaila K. Dewan recogió esta historia en The New York Times. Según su reportaje, algunos de los voluntarios que habían evacuado la biblioteca ni siquiera sabían leer. 

No me resisto a mencionar a Agustí Duran, que puso en riesgo su propia integridad en el empeño de salvar libros y archivos catalanes durante la guerra del 36. Con una firmeza temeraria, puso en marcha una red de camiones que recogía y desalojaba el patrimonio documental de las zonas de riesgo. Lo llamó la “Cruz Roja” de los archivos. Aquella tarea de salvaguarda lo puso en el punto de mira de las autoridades franquistas, que no solo lo depuraron como funcionario, sino que además lo sometieron a un consejo de guerra por su filiación catalanista y republicana.

“Hay más libros en el mundo que horas para leerlos”, decía Umberto Eco en una conversación con Jean-Claude Carrière. ¿Qué sentido tiene entonces jugarse la vida por rescatar toneladas de papel? El propio Eco nos regala la respuesta: incluso las obras que no hemos leído pueden terminar por influirnos. Acumular libros no solo sirve para invitarnos a la curiosidad intelectual sino también para recordarnos los estrechos límites de nuestro conocimiento. Yo tampoco he leído todos los libros que los trabajadores de Bellaterra salvaron de la lluvia aquel Sant Jordi. Ojalá quede al menos una brizna de todo ese saber en estas palabras.

]]> Thu, 23 Apr 2026 19:00:02 +0200 <![CDATA[La Generalitat enviarà mossos de paisà a les escoles per prevenir conflictes]]> La Generalitat iniciarà una prova pilot per desplegar mossos d'esquadra als centres educatius per a fer tasques de prevenció i acompanyament, segons ha avançat El País i han confirmat fonts del Departament d'Educació a l'ACN.

Els policies aniran de paisà i sense arma. La idea és que els agents passin la jornada lectiva en el centre i estiguin en constant coordinació amb el claustre de professorat per trobar les formes de realitzar prevenció i mediació en possibles conflictes.

L'objectiu és impulsar la figura dels agents integrats com a referents als centres. Segons Educació, el projecte neix de l'increment de la complexitat i la necessitat de reforçar el benestar de l'alumnat i de tota la comunitat educativa, una demanda que asseguren ha estat "fortament reclamada des del món docent".

El pilot es desenvoluparà a les zones educatives de l'Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d'Aran i Tàrrega, i a dos centres del Prat de Llobregat i Sabadell. De moment, comença en dos instituts concrets amb alta conflictivitat: un al Baix Llobregat i un altre al Vallès Occidental. En total, seran 13 centres, un número que es podria ampliar el curs que ve.

Educació explica que, segons l'OCDE, un de cada dos països desenvolupats compten amb programes similars de col·laboració entre escola i agents de l'autoritat amb finalitats preventives i comunitàries. Afegeixen que, a escala estatal, hi ha fins a nou comunitats que tenen projectes d'aquestes característiques, entre les que situen Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o Illes Balears.  

Els sindicats educatius rebutgen la mesura del Govern

Per la seva banda, USTEC ha rebutjat aquest dijous la prova pilot que preveu mossos d’Esquadra de paisà a 13 instituts i avisa que els problemes de convivència no es resolen amb policia. El sindicat majoritari de mestres ha demanat al Departament d’Educació que retiri aquesta mesura i posi recursos com ara el desplegament del Pla de Convivència, una aposta seriosa per l’educació inclusiva i un reforç de plantilles docents i de Personal d’Atenció Educativa: “El departament respon amb una lògica policial a un problema educatiu i social que fa anys que la comunitat educativa denuncia”, es queixa el sindicat a través d'un comunicat.

En aquesta mateixa línia s'expressa el sindicat de Professors de Secundària, que avisa que la solució no és posar policia als centres, sinó “garantir el respecte cap al professorat i la seva autoritat”. En un missatge a X, l’organització remarca que en cap cas ha demanat aquesta mesura que impulsarà el departament, ni tampoc l’ha reclamat el professorat. “El més important per a nosaltres és que el Departament d'Educació i els equips directius dels centres donin la cara pel professorat i es personin com a acusacions en casos penals”, apunten des d'Aspec. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 11:12:12 +0200 <![CDATA[Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»]]> Mariano Rajoy ha negat haver destruït papers relacionats amb la caixa B del PP davant el jutge del cas Kitchen a l'Audiència Nacional (AN). "És absolutament fals", ha reblat en referència a l'acusació de l'extresorer del partit Luis Bárcenas, que va declarar que tenia una gravació seva on se l'escoltava com triturava un paper relacionat amb la comptabilitat B.

L'expresident del govern espanyol també ha assegurat en la declaració d'aquest dijous que desconeixia que la presumpta trama es referís a ell com "El barbas" o "El asturiano". "Jo em dic Mariano Rajoy, com tothom sap, però que cadascú m'anomeni com vulgui", ha sentenciat.

Amb tot, Rajoy ha negat l'existència d'una "operació política" per robar informació sensible a Bárcenas durant el seu mandat, assegurant que el que va haver-hi va ser "una operació policial" que "es va adequar totalment a la legalitat", en al·lusió al cas Gürtel. L'objectiu d'aquesta última, ha dit, era "agafar els diners" de Bárcenas i "esbrinar qui eren els seus testaferros".

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Kitchen, el presumpte operatiu parapolicial orquestrat pel Ministeri de l'Interior per robar informació a Bárcenas sobre dirigents del PP en l'època en què s'investigava judicialment la caixa B del partit, Rajoy ha negat haver destruït papers. A més, ha argumentat que el ministre de l'Interior el 2013, Jorge Fernández Díaz, el secretari d'Estat de Seguretat d'aleshores, Francisco Martínez -tots dos acusats al judici-, i ell mateix "no formen part de les operacions policials".

Preguntat sobre si té coneixement que Bárcenas tingui informació comprometedora sobre ell, Rajoy ha dit que la seva tranquil·litat és "total i absoluta". "No crec que les tingui. Les hauria donat a conèixer, com va donar a conèixer molts altres documents", ha argumentat. En aquest sentit, ha circumscrit la seva relació amb Bárcenas en un àmbit "purament professional", declarant que mai va ser "una persona de la seva confiança".

L'expresident ha repetit la mateixa fórmula per negar que l'exgerent del PP Cristóbal Páez l'informés sobre la comptabilitat extracomptable del PP. A més, ha dit desconèixer que fos conegut pel comissari jubilat José Manuel Villarejo i altres membres de la presumpta trama s'hi referissin com "L'Asturià" o "El Barbas.

Del "Luis sigues fort" al "farem el que podrem"

Quan l'advocat de Podem, que exerceix l'acusació particular, s'ha referit al missatge "Luis, sigues fort" que va enviar a Bárcenas quen va esclatar el cas, Rajoy ha admès que l'ha tingut molt present des d'aleshores. Si bé, ha negat haver-ne enviat un altre en què deia: "Farem el que podrem".

Rajoy també ha negat que prengués mesures per minimitzar els danys per al PP arran de la investigació judicial sobre la comptabilitat PP, com també haver pressionat o intimidat Bárcenas de cara a la seva declaració judicial sobre aquest assumpte. "Això és absolutament fals", ha comentat, abans d'afirmar que desconeix si es van produir seguiments a Rosalía Iglesias, dona de l'extresorer.

]]> Thu, 23 Apr 2026 11:03:52 +0200 <![CDATA[Mor un tercer pacient de l'Hospital de Burgos afectat per rebre sis vegades més tractament del prescrit]]> Tres mesos després del cas dels cinc pacients oncològics de l'Hospital Universitari de Burgos (HUBU) intoxicats per una errada en el preparat d'un tractament que va causar la mort de dos d'ells, ara el cas torna a reobrir-se després d'una tercera mort d'un dels afectats.

El pacient amb càncer ha mort a l’Hospital Universitari de Burgos després de diversos mesos ingressat en estat crític a la unitat de cures intensives, segons han confirmat fonts del centre. Va ser un dels afectats per l’administració d’una dosi sis vegades superior a la prescrita.

El cas es remunta a finals de desembre del 2025, quan un problema en la dilució del fàrmac va provocar que cinc pacients rebessin una concentració molt superior a la indicada. El director gerent del HUBU, Carlos Cartón, ha explicat que l'hospital va conèixer els fets quan alguns dels pacients van acudir a urgències amb una simptomatologia hematològica que seria causada per un "excés de toxicitat".

En revisar la prescripció dels fàrmacs que havien rebut anteriorment, es van adonar que tots havien rebut una dosi sis vegades superior a la prevista. Segons apunta, les infermeres van administrar aquesta dosi perquè així ho indicava la fitxa. 

Arran d’aquest episodi, el jutjat d’instrucció número 1 de Burgos va obrir el 9 d’abril diligències prèvies per un presumpte delicte d’homicidi imprudent en relació amb les primeres defuncions. Paral·lelament, la Fiscalia de Burgos, després d’analitzar les denúncies presentades pels afectats i pel Defensor del Pacient, va sol·licitar ampliar la investigació per possibles delictes d’homicidi i lesions per imprudència professional greu.

El Ministeri Fiscal apunta que l’origen de l’error podria estar en una incorrecta introducció de dades al sistema informàtic del medicament Cabazitaxel, fet que hauria derivat en una preparació equivocada de les dosis administrades. La investigació se centra tant en els professionals implicats en aquest procés com en els responsables de supervisar-lo.

]]> Thu, 23 Apr 2026 10:48:07 +0200 <![CDATA[Salut sancionarà alguns dels centres que van tractar el nadó maltractat: «El sistema ha fallat»]]> El departament de Salut està valorant les sancions i mesures correctores que aplicarà a alguns dels centres sanitaris que van tractar el nadó maltractat a Barcelona, els pares del qual estan en presó preventiva. Ho ha avançat El Periódico i ho han confirmat a l’ACN fonts del departament.

El nadó va passar per l’Hospital del Mar, el CAP Roger de Flor, l’Hospital Sant Joan de Déu i Sant Pau. Aquest últim hospital el va visitar dues vegades. No obstant això, va ser l’Hospital Vall d’Hebron el que va activar finalment el protocol contra maltractaments infantils el passat 16 de març en detectar greus lesions en el nadó i suposades agressions sexuals.

Salut va iniciar una investigació per analitzar la informació del cas i les diferents visites a centres sanitaris. Els motius de les visites del menor van ser diversos i de diferent consideració. El nadó va estar un mes ingressat a Vall d’Hebron, els primers dies a l’UCI, i ara està amb una família d’acollida, sempre sota tutela de la Generalitat.

La investigació apunta a una fallada sistèmica en la detecció precoç del cas. "El sistema ha fallat en diferents aspectes. D'entrada, va haver-hi una discriminació positiva perquè la mare era sanitària", reconeix a El Periódico Clara Pareja, directora general d'Ordenació i Regulació Sanitària de la conselleria de Salut. Segons el departament, el protocol de violència infantil s’hauria d’haver activat ja el 7 de març a Sant Joan de Déu, quan el menor presentava febrícula, hematomes als genitals i taquicàrdia, tot i que no es van practicar proves com radiografies que haurien pogut revelar fractures costals. Aquell dia, el nadó va ser atès i donat d’alta sense sospites.

Les alarmes no es van activar fins al 16 de març, en una segona visita a Sant Pau, quan les lesions ja eren greus i evidents, fet que va motivar la derivació a l’Hospital Vall d'Hebron, centre amb unitat especialitzada en maltractament infantil. Per aquests motius, l’Hospital de Sant Pau serà amb tota probabilitat el principal afectat per la sanció, mentre que el departament de Salut estudia si també multarà l’Hospital Sant Joan de Déu i el CAP Roger de Flor. En canvi, l’Hospital del Mar quedaria, en principi, fora d’aquestes mesures. 

Segons ha avançat El Periódico, la conselleria considera que en les primeres atencions mèdiques no es van activar les sospites, en part perquè la mare del menor era professional sanitària. 

]]> Thu, 23 Apr 2026 10:09:13 +0200