<![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat//rss/169/cultura-mitjans ca Wed, 15 Apr 2026 04:14:04 +0200 <![CDATA[Nació]]> https://naciodigital.cat/web/assets/img/og-image/naciodigital.cat.png https://naciodigital.cat/cultura-mitjans 144 40 hourly 1 <![CDATA[El Congrés tomba la prohibició de l’ús del vel integral i el burca a l’espai públic]]> El Congrés ha tombat aquest dimarts la presa en consideració d’una proposició de llei de Junts que volia prohibir l’ús de vels integrals i els burques als espais públics i delegar a Catalunya noves competències en matèria de seguretat, control de ports i aeroports o emissió de passaports i DNI. La mesura, de caràcter orgànic, ha rebut 327 en contra (PP, PSOE, Vox i Sumar) 7 a favor (Junts) i 13 abstencions (ERC i PNB).

Els de Míriam Nogueras van presentar la seva proposta al febrer, just després que el Congrés descartés una altra mesura, en aquest cas de Vox, per restringir l’ús del burca. Segons indicava la proposició de llei de Junts, la norma s’havia d’aplicar a l’espai públic, els mitjans de transport, les dependències administratives i els equipaments oberts al públic.

El text també incorporava una disposició addicional per delegar a Catalunya noves competències en matèria de seguretat i identificació de persones. Així, es pretenia obtenir noves facultats en seguretat ciutadana, vigilància dels ports i aeroports i les relacionades amb el control de fronteres. A més, es volia donar a la Generalitat la facultat d’emetre el DNI, el passaport o el NIE.

Les reaccions dels partits

Durant el debat de la proposta, el diputat de Junts Josep Pagès ha argumentat que no es pot permetre que hi hagi dones “invisibilitzades i esborrades” per l’ús d’unes peces de roba que veu com una mostra “d’esclavatge”. “Alguns irresponsables ens tornaran a dir que som racistes, ens és igual”, ha ressaltat, tot recordant el lema de Junts en aquest tema: “Ni burca, ni Vox”.

Des d’ERC, la diputada Pilar Vallugera ha criticat que el text de Junts barregés la delegació de competències en seguretat i la prohibició del burca. També ha criticat que la norma buscava “marcar territori” davant partits com Aliança Catalana. Per part dels Comuns, Gerardo Pisarello ha criticat que la llei “estigmatitza” les dones migrants i mostra que Junts es deixa arrossegar per les posicions “classistes i racistes” dels de Sílvia Orriols. En el cas del PSOE, han ressaltat que el burca és una “mostra d’opressió”, però que no es pot abordar com vol la dreta.

Al PP, la diputada Cristina Teniente ha dit que el seu partit “comparteix el fons” de la proposició de llei, però ha criticat que “introdueixi per la porta del darrere una nova cessió de competències a Catalunya”. Vox, per la seva banda, ha acusat el líder de Junts, Carles Puigdemont, i l’expresident Jordi Pujol de “fomentar sense parar la immigració per imposar el català en detriment de l’espanyol” i ha responsabilitzat l’independentisme de “la islamització” a Catalunya.

]]> Tue, 14 Apr 2026 22:33:06 +0200 <![CDATA[El Barça ho intenta tot però no pot amb l'Atlètic]]> Tercera i última trobada del Barça i l'Atlètic de Madrid en dues setmanes. Aquesta vegada ha estat per resoldre el 0-2 de l'anada de quarts de finals de la Champions, en què el Barça va sortir malparat. La tornada al Metropolitano no ha acabat, finalment, amb el gir de guió que necessitava el club blaugrana per classificar-se per a les semifinals. L'1 a 2 final ha suposat mantenir els matalassers vius a la Champions

Una idea que s'ha vist reflectida en el minut 4 del partit, quan Lamine Yamal ha trencat el 0-0 amb un gol d'assistència de Ferran Torres que ha permès respirar els blaugrana en aquest tens duel en què estaven obligats a compensar el resultat de l'anada a l'Spotify Camp Nou. Ferran ha igualat l'eliminatòria al minut 23 amb un llançament des del centre de l'àrea a l'esquadra dreta. Amb encara quasi tot el partit al davant, la remuntada ha arribat en menys de mitja hora pressionant l'Atlètic en aquesta segona trobada de Champions.

El joc s'ha aturat al minut 25 perquè Fermín ha caigut a terra amb el nas sagnant després d'una puntada de Musso, però s'ha aconseguit recuperar i tornar al partit per veure el primer gol de l'Atlètic, d'Ademola Lookman, amb un tir molt ajustat al pal esquerre, que ha tallat en sec l'eufòria dels blaugrana i ha deixat el marcador de l'eliminatòria global en un 2-3 perillós pel Barça.

Al minut 40 el partit s'ha tornat a aturar per la caiguda d'Olmo per revisar el VAR, que finalment no ha xiulat penal pel Barça, fet que ha generat la indignació de Hansi Flick des de la banqueta. Quatre minuts afegits a la primera meitat han donat l'opció a Ferran de canviar el marcador xutant una falta de Marcos Llorente que ha tocat el pal abans d'anar al descans.

La segona part ha començat sense canvi en els onzes titulars dels equips i un joc més pausat. Ferran Torres ha donat esperances als blaugrana quan ha tornat a igualar l'eliminatòria al minut 54 amb un gol que, després de ser revisat pel VAR, ha estat anul·lat per fora de joc. Al minut 70 es torna a aturar el joc per una falta de Gavi a Matteo Ruggeri, que després d'impactar amb el colze del migcampista cau a terra sagnant, i li ha costat la groga al blaugrana.

Nova vermella per al Barça

L'arbitratge torna a generar polèmica entre els culers quinze minuts abans d'acabar el partit per una falta d'Eric García a Alexander Sørloth que, després de ser revisada pel VAR, acaba en vermella i amb l'expulsió del defensa, qui ha marxat del camp amb la samarreta trencada per la impotència d'aquesta decisió. En aquest punt, s'ha començat a notar el cansament dels culers després d'un inici de partit molt intens que assegurava la remuntada, tot i això, l'Atlètic no ha aconseguit canviar el marcador tot i els intents d'entrar a la porteria contrària.

Els últims cinc minuts del partit han estat decisius pel Barça que, tot i pressionar en el camp contrari per forçar la pròrroga, no han aconseguit canviar el final del joc: 1-2, un resultat que els ha eliminat de la Champions en un intent de remuntada que s'ha lluitat fins al final.

]]> Tue, 14 Apr 2026 23:02:59 +0200 <![CDATA[Més canvis al Bloc Sant Agustí: els jutjats donen la raó al Sindicat de Llogateres i suspenen el desnonament del Txema]]> Més novetats al Bloc Sant Agustí, l'edifici que recentment va viure un intent de desnonament a un llogater, mentre que la propietat -el fons New Amsterdam Developers- vol dedicar els habitatges a fer colivings per a gent de pas. La justícia ha donat la raó del Sindicat de Llogateres, que havia tramitat un recurs per reclamar que s'aturés el procés de desallotjament de Txema Escorsa, que en primera instància s'havia aturat per una protesta multitudinària a peu de carrer.

En un escrit al qual ha tingut accés Nació, el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona ha decidit suspendre l'execució del desnonament fins que no es resolgui el recurs d'apel·lació que l'inquilí té tramitat a l'Audiència Provincial. Això corregeix el tarannà previ, que havia arribat a intentar l'execució del llançament judicial, i assegura que no té cap sentit demanar-li al llogater que continuït pagant el lloguer i que alhora pugui ser desallotjat en qualsevol moment.

Davant aquesta realitat, decideix deixar en suspens el desnonament fins que l'Audiència Provincial de Barcelona es posicioni. Això, segons fonts jurídiques, podria allargar més enllà dels tres mesos el temps que tindrà el Txema per aclarir la situació a la seva finca, que és el temps que la propietat ja havia acceptat suspendre el desnonament, per la mediació amb la Sindicatura de Greuges barcelonina.

La intervenció del síndic en el desnonament

El 15 d'abril estava previst un nou intent d'expulsar a Txema Escorsa del seu pis de lloguer de Barcelona, però la Sindicatura de Greuges de Barcelona va intercedir, a petició del Sindicat de Llogateres i el Sindicat d'Habitatge de Gràcia, per intentar obrir una mediació amb el fons New Amsterdam Developers (NAD). La propietat va acceptar demanar als jutjats tres mesos de suspensió del desnonament, fet que permetia donar temps a les converses per "intentar trobar una solució extrajudicial al conflicte existent", va expressar la sindicatura en un comunicat.

El cas del Bloc Sant Agustí, un edifici ubicat al barri de la Vila de Gràcia, s'ha fet especialment simbòlic per la claredat amb què la propietat -el fons NAD- ha intentat expulsar els llogaters que hi vivien de manera permanent per fer-hi colivings o lloguer per habitacions. A més, els anuncis a Idealista deixaven clar que l'objectiu era destinar-lo a persones de pas, no a cap funció residencial. Davant aquesta evidència, alguns veïns, organitzats amb el Sindicat de Llogateres i el Sindicat d'Habitatge de Gràcia, fa mesos que fan pressió pública per canviar la realitat del seu edifici.

]]> Tue, 14 Apr 2026 20:42:37 +0200 <![CDATA[El Tercer Sector Social lamenta el «poc temps» per acollir-se a la regularització de migrants]]> La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha lamentat en un comunicat el "poc temps disponible" que l'administració espanyola ha habilitat per acollir-se a la regularització extraordinària d'immigrants aprovada aquest dimarts per l'executiu estatal. El col·lectiu també es mostra preocupat per l'acreditació de requisits que demana el procés i per la "complexitat" dels tràmits.

Amb tot, en un comunicat celebra la decisió del govern, i considera que la regularització és "imprescindible per garantir drets i vides dignes". En aquest sentit, la Taula assegura que el 48,6% de les persones sense nacionalitat espanyola es troben en risc de pobresa o exclusió, en comparació amb el 17% de les que sí que la tenen. En aquest context, el col·lectiu reclama "informació clara, tràmits senzills, garantia d'atenció presencial i recursos suficients des del primer dia".

Alhora, anuncia que les entitats socials acompanyaran les persones perquè "puguin exercir aquest dret amb garanties". Finalment, la Taula demana més recursos "no només per a ara, sinó també a llarg termini". Sobre aquest extrem, el col·lectiu subratlla que "els problemes del sistema venen de fa temps i no s'acabaran amb aquest procés".

El govern espanyol endureix els requisits

Aquest dimarts, el consell de ministres ha aprovat el decret de regularització, que endureix els requisits respecte la proposta inicial. No serà suficient una declaració responsable que digui que no es tenen antecedents penals, sinó que caldrà un certificat oficial. Sense el certificat d'antecedents no es podrà accedir als papers.

D'altra banda, el decret també fixa que cal acreditar una permanència continuada a l'Estat de cinc mesos com a mínim en el moment de la sol·licitud i haver residit a Espanya abans del 31 de desembre de 2025. Podran accedir a la residència els sol·licitants d'asil, les persones que tinguin menors a càrrec, aquelles que puguin acreditar una oferta de feina i, també, els que acreditin situació de "vulnerabilitat". 

]]> Tue, 14 Apr 2026 20:44:13 +0200 <![CDATA[Sánchez tanca la visita a la Xina amb acords per reforçar l’exportació porcina]]> El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tancarà aquest dimecres la seva visita oficial a la Xina, en què a més de reforçar la relació diplomàtica amb el govern de Xi Jinping ha signat 19 acords bilaterals, entre els quals destaquen especialment els vinculats al sector porcí. Els nous protocols amplien les opcions d’exportació i consoliden el mercat xinès com a principal destinació de la carn de porc de l’Estat. Així, s’ha acordat un nou marc per a l’exportació de proteïnes animals processades que permetrà donar sortida a subproductes derivats de la indústria càrnia.

El govern espanyol i la Xina també han pactat modificar el protocol vigent d’exportació de carn de porc per incloure-hi productes cuits. Aquest canvi amplia el ventall d’empreses que podran exportar, incloent-hi les especialitzades en elaborats carnis amb tractament tèrmic.

La signatura -que s'ha fet per part del ministre Albares i el govern xinès- tindrà impacte directe a Catalunya. El mercat xinès es manté com el principal destinació de les exportacions de carn de porc de l’Estat. A més dels acords específics sobre porc, el paquet inclou la possibilitat d’exportar fertilitzants elaborats a partir de proteïnes animals, com la sang procedent de la indústria càrnia.

En total, s’han signat sis acords agroalimentaris que també inclouen nous protocols sanitaris per a productes vegetals com el pistatxo i la figa seca, així com sobre sanitat animal. També s’ha rubricat un memoràndum d’entesa sobre indicacions geogràfiques. Més enllà del sector agroalimentari, la visita s’ha tancat amb acords en àmbits com la inversió, la innovació, el transport sostenible, l’educació i la cultura, així com amb la creació d’un mecanisme de diàleg estratègic anual.

En l’última jornada del viatge, aquest dimecres, Sánchez mantindrà a primera hora una trobada amb empreses innovadores a l’Hotel Regent, amb foto de família inclosa, en una cita orientada a reforçar els vincles econòmics i tecnològics. Posteriorment, el president del govern espanyol es reunirà amb el president de la Cambra de Comerç de la UE a la Xina, Jens Eskelund, també a l’Hotel Regent, en una reunió centrada en les relacions comercials i el paper de les empreses europees al mercat xinès.

]]> Tue, 14 Apr 2026 21:18:00 +0200 <![CDATA[Refugi, un altre cop i sempre ]]> No sabia que els hotels tenen memòria. A més, disposen d’una sèrie especial de records per a cadascú. Com a mínim, per a mi. De petit, vaig tenir molta sort, i vaig viatjar força amb els meus pares i el meu germà. Vacances molt professionals. Jo ho veia així, tot molt endreçat. Disciplina von Trapp i utilitzar l’esmorzar per preparar entrepans pel piscolabis posterior. Quilòmetres i més quilòmetres, escoltant la ràdio que toqués o música del meu pare. De molt petits sí que alguna cinta de casset amb temàtica infantil o del gran Xesco Boix. I els hotels, fos l’hotel Catalunya a Ribes de Fresser o un hotelet a Gloucester Road a Londres, eren un centre neuràlgic. Inici i final de les jornades de turístic autèntic; museus, monuments, passejades i llocs on els meus pares tenien els seus propis souvenirs. Llavors eren només això. 

Et fas gran i no recordes que tens records. Vols creure que són déjà-vu, però no noi, són petits clips amb trossets de vida que estan allí. Els hotels són indrets màgics perquè tenen parts nostres. I com als records que li atorguem, tenen una part de nosaltres, una peça que inconscientment regalem. Amb poder sobre nosaltres. És increïble com de desgraciats ens pensem que som i com, per contra, construïm tòtems plenipotenciaris només amb la nostra decisió. El poder, quina cosa.

Tenim persones refugi. Persones que són com els hotels, les fondes, els hostals, els ressorts, els càmpings. Indrets. I com els hotels, aquestes persones que van ser conhort i castell en uns moments de la nostra vida i després són tan sols un miratge llunyà, cosa que veus pel retrovisor cada cop més lluny, imants de nevera, postals esgrogueïdes. Hi ha refugis que mai fallen, que poden ser bars, platges, restaurants o la mirada puta del teu amic, que ja sap de què va tot, només passes per la porta. I d’altres, que potser amb voluntat perenne, deixen de ser-hi. I tot el que ens havíem arribat a estimar. I tot era veritat. Ho va ser, ho era llavors. I ara ja no forma part del teu paisatge. De vegades, t’hi trobes. De vegades l’escrius per nimietats. Algun cop us heu saludat pel carrer. És terrible quan passa en un supermercat o a la cua del cinema. Aquell somriure fred, com si t’haguessin enganxat fent alguna cosa malament. I sobretot que no vagi amb un altre, un altre refugi, que ja no ets tu. 

Tot i que se sabia que tot plegat no anava enlloc, i que mai s’acaba bé del tot, sí que podries esperar una mica més d’afecte. Ni cotitzava que no es podia seguir. No us imagineu el que no és. Amic i amat. Estimar algú no és només follar-se’l. Estimar algú és està allà. Com diu un altre amic, per intuïció i no pas per reflexió. No ho sé, I’ll wait and pray, com ens regala John Coltrane. Tota aquesta història, aquestes comparacions, aquest reguitzell de records i anècdotes, per dir que t’estimo. O millor encara, que t’he estimat. Que ens hem estimat. I que la nostàlgia no és bona benzina pel futur, potser, però pot donar pau al present. 

Només allò de dir que passis bona nit, i que sàpigues que allà on estiguis qualsevol onada et pot parlar de mi i del que li he dit. Tan simple i tan complicat. Que la meva vida és com un videoclip o com la pel·lícula aquella d’Alta fidelidad on el John Cusak no para de fer llitats de cançons per cada situació (brutal novel·la de Nick Hornby). I que quan marxes sempre sona Fade info you, això quan tinc el dia optimista, perquè si no soc jo el que em fonc entre violins tristos de ranxera i bolero. I un altre glop de ginebra.

I què més dona de què t’has enamorat? No dic ja de qui, de què. Si de la persona o de la idea de la persona. No m’estic posant metafísic, vull que deixem els perquès. T’ho dic perquè t’ho veig a la mirada: hi ha una part de tu que encara no sap si pot confiar en el que sent. Tornarà tota la pluja a passar pel mar i encara et semblarà poc temps, poc sòlid, poc prou. I ho entenc. Costa creure’s el que un té entre les mans. Just ho estic aprenent ara. Jo sí que crec en la remuntada, encara que sigui en camp contrari.

Els dubtes no són un defecte, són un símptoma. La febre de l’ànima. Però tampoc vull fer veure que no hi són. A vegades penso que el que frena no és el que som, sinó on arribaries si deixessis de frenar. I arriscar-se cansa. Ho sé. I ja ho has fet. Perquè tornar a donar. Ja tens amics, amigues, família, fins i tot companys de feina amb qui comentes les vacances i saludes d’esma. Voler ser tu mateix no és cap delicte. 

Jo tampoc soc cap sant. També tinc por, també m’he protegit massa vegades, també he marxat quan hauria pogut quedar-me. Però aquesta vegada no vull fer-ho. No vull viure amb la maleta a mig fer, ni amb el peu a la porta. No vull ser prudent fins a l’asfíxia. Prefereixo equivocar-me amb tu que encertar-la sol. No vull demanar perdó perquè així tot vagi bé. Qui vol viure amb la idea d’empatar, jo segur que no. Ja no. 

No et demano que siguis valenta cada dia. Només que no t’amaguis darrere d’aquesta prudència que et serveix de refugi. Que no disfressis el vertigen de confusió. Que no diguis “no ho sé” quan el que vols dir és “no sé si m’hi atreveixo”. Perquè el dubte és un lloc de pas, no un lloc per viure-hi. I si ens hi quedem massa, s’omple de pols.

No es tracta de suportar-nos ni de fer veure que tot és fàcil. Es tracta de mirar-nos sense filtres, sense excuses, sense aquella mena de resignació que mata les coses abans que passin. Jo vull que ens puguem enfadar, que ens puguem dir les coses sense por de trencar res. Vull saber on som. I sobretot, vull saber que hi som junts, encara que sigui difícil, encara que sigui incòmode, encara que sigui improbable. Malgrat els peròs, la veritat.  

Sé que no fuges de mi, sinó del que et recordo: aquell refugi que no volies reobrir, perquè encara hi ha llum a dins. Aquell clixé de la cabana envoltada de neu, de nit, amb el fum escolant-se per la xemeneia. Els records són cabrons: fan veure que dormen i de sobte et reclamen com un apartament d’estiu vell que encara té la teva tassa al prestatge. O no era teva, la tassa? I tu i jo som això, dos, que sabem perfectament què crema i, malgrat tot, hi tornem. Perquè hi ha refugis que no són passats: són lloc, i punt. Vam ser i ara no estem. No passa res. 

Ve una nova nit de roses i penso en com vols que tornem a ser només amics. Hi ha una categoria que no té etiqueta. Amics i amants. No amic i amat, com esbossa Ramon Llull: “L’amic caminava per dins un bosc espès, a la recerca del seu amat. I es trobà amb la veritat i la mentida, que discutien pel seu amat; la veritat el lloava i la mentida el vilipendiava. I per aquest motiu l’amic cridà l’amor, per tal que ajudés la veritat”. Com diu el meu amic; dels teus pots dir, però no sentir. 

La por d’acabar sol és aquesta broma pesada que et fas tu mateix quan apagues el llum. No mata, però et va prenent mides, com un sastre que sap que tard o d’hora li compraràs el vestit. O com la boa constrictora del Petit Príncep. I tu fent veure que no passa res, que tens plans, que tens gent, que tens vida. Però ja saps que la soledat és llesta: s’asseu al teu sofà, obre la nevera i et diu que no pateixis, que ella no té pressa. I tu rius, perquè si no rius, què et queda. I saps què passa? Que no estàs sol, idiota, que estem nosaltres; tu i jo. 

I vam acabar a l’Hostal de la Plaça, tot recollit, arribant ja fosc. Només volíem un lloc on poguessis desfogar-te. Un lloc per poder estar tranquil·la. Va ser el que vam trobar, l'endemà no vam anar a treballar. A mi no m'estaves enganyant, però no em deies la veritat. Jo sabia qui no era, però tampoc que havia quedat en només això. Jo ja entenc que és difícil ser coherent. Segurament és impossible. I no em vinguis amb allò de les contradiccions i el dogmatisme. Però més val, o jo prefereixo, que em diguis com ho veus, com ets sents i com no ho tens clar. Perquè amb això es pot fer via. Amb apriorismes, no. Vull que ens puguem enfadar cada dia, si cal -és una manera de parlar-, però que sapiguem on estem i, sobretot, que estem junts. Perquè la millor manera de surar enmig de la tempesta és no tenir la temptació de deixar de nadar. Quines ganes de tornar al nostre hotel, o de trobar-ne un de nou.

]]> Tue, 14 Apr 2026 19:56:27 +0200 <![CDATA[Sílvia Orriols sempre guanya: les claus de l'últim terratrèmol de Ripoll]]> La dissolució de l'agrupació del PSC a Ripoll és l’últim -per ara- episodi que ens deixa el terratrèmol de la irrupció de l’extrema dreta independentista a la política catalana. Més enllà dels fets que han desembocat amb la sortida dels edils socialistes, és una nova mostra de la impotència de les forces democràtiques per abordar un fenomen global que ha casa nostra ha germinat en forma d’Aliança Catalana.

Un cúmul de despropòsits des del 2023

Si ens centrem en el bressol de Catalunya, la decapitació del grup municipal del PSC és la cirereta d’un cúmul de despropòsits iniciats junts després de les eleccions del 2023. La victòria d’Orriols -fruit de la gestió dels atemptats, del fracàs del procés, de la fi d’un cicle de domini convergent a la vila i del seu mateix carisma- es podia afrontar de moltes maneres, però sempre s’ha acabat optant per les pitjors decisions.

Després dels comicis, i amb la cap de llista de Junts autodescartant-se per l’alcaldia, les esquerres van arribar a un acord que semblava viable fins a la irrupció de Laura Borràs. En la primera meitat del mandat es van produir diversos intents més o menys viables d’acordar una moció de censura. I, curiosament, qui ho va acabar provocant va ser la mateixa Orriols en sotmetre’s a una qüestió de confiança.

De nou, tot semblava fet. Es va acordar un govern format per Junts, ERC i el PSC -amb l’alcaldia en mans del partit de Carles Puigdemont-. Però una enquesta interna i la intervenció directa de Waterloo van dinamitar-ho tot. La victòria d’Orriols era total: pressupostos aprovats i oposició escapçada.

Evitar un circ per provocar-ne un de més gran

Ara bé, tot podia empitjorar. L’alcaldessa d’Aliança Catalana va portar fa pocs dies els nous comptes a aprovació sabent que tornava a tenir el comodí de la qüestió de confiança. Per evitar un nou circ mediàtic que es convertís en un altre espot de campanya d’Orriols -ja ningú podia plantejar un pacte per defenestrar-la-, els dos regidors socialistes van optar per l’abstenció. La carambola es va completar amb l’absència d’un regidor d’ERC i el vot favorable de l’independent de Som-hi Ripoll.

Sense la possibilitat d’una moció de censura, l’abstenció del PSC -ERC també se la va plantejar- liquidava un debat que s’hauria allargat un mes. Ara bé, la reacció del partit de Salvador Illa no només ha tornat a posar Ripoll sota el focus, sinó que ha dinamitat el futur de la formació a la vila comtal.

A banda de parlar d’una reunió que mai es va produir, s’ha passat d’un gest habitual -posar els càrrecs a disposició- a un cessament amb totes les lletres. Ho ha verbalitzat la consellera Sílvia Paneque -que perd un dels seus col·laboradors més eficients al Departament de Territori-: Aliança Catalana és una línia vermella i Ripoll ha estat un avís al conjunt de grups municipals. Una resposta radical -una abstenció en uns pressupostos no és un acord de govern o una investidura- que caldrà veure si podran mantenir quan la formació de Sílvia Orriols es normalitzi als ajuntaments catalans.

Una trituradora de regidors… i de llistes?

Tornant a Ripoll, la realitat és que difícilment Enric Pérez i Anna Belén Avilés podran ser substituïts per qualsevol integrant de la llista o dels suplents. Davant del comunicat dels regidors on denunciaven que la secció local manifestava “l’absolut desacord” per una decisió que ha generat molta sorpresa en els ambients polítics de la capital del Ripollès, la direcció nacional ha duplicat l’aposta. La dissolució de l’agrupació i la creació d’una gestora, un tràmit que facilita que el partit designi a dit dos representants al consistori.

Sigui com sigui, ara mateix sembla difícil pensar que el PSC -que des del 1979 ha tingut representació- pugui fer llista (real) l’any vinent. La política municipal de Ripoll s’ha convertit en una trituradora: fins a set dels onze regidors han plegat. I, més enllà de les circumstàncies personals i laborals, hi ha motius polítics: des de les interferències de les direccions nacionals als fracassos per bastir una alternativa a l’extrema dreta passant per la tensió constant al llarg del mandat.

A poc més d’un any de les eleccions, el dubte ja no serà si Aliança Catalana tindrà majoria absoluta a l'Ajuntament de Ripoll sinó quins partits tindran capacitat de presentar-se. Això és perquè, exceptuant els conflictes interns propis d’una formació encara no consolidada, amb l’onada actual Sílvia Orriols sempre guanya.

]]> Tue, 14 Apr 2026 19:11:16 +0200 <![CDATA[Un ferit greu en un tiroteig al districte de Sant Martí de Barcelona]]> Un home ha resultat ferit greu en un tiroteig que hauria tingut lloc al districte de Sant Martí de Barcelona aquest dimarts, segons han explicat els Mossos d'Esquadra. Els fets han tingut lloc poca abans de les quatre de la tarda al passeig Taulat, en plena via pública. En concret, i segons explica La Vanguardia, ha succeït entre el passeig Taulat i el carrer Selva de Mar.

La víctima ha estat traslladada a un centre hospitalari perquè ha rebut diversos trets al coll. L'home estava assegut en la terrassa d'un bar quan un individu s'ha apropat i li ha començat a disparar. El cos policial català ha obert una investigació per esclarir els fets, però, de moment, no se sap la identitat i l'edat de la víctima, tot i que les primeres informacions apunten a un home estranger, de l'Est.

Segons relata una veïna a l'ACN, quan hi ha hagut el tiroteig hi havia algunes taules del local ocupades, i els clients han fugit corrent en sentir els trets. Finalment, una altra veïna ha assegurat que els atacants eren diverses persones, que anaven amb la cara tapada, que han arribat a peu i que després del tiroteig han fugit corrents.

]]> Tue, 14 Apr 2026 17:51:29 +0200 <![CDATA[Mitjans internacionals es conjuren per a un periodisme local en temps d'hiperconnexió digital]]> Cal repensar el periodisme de proximitat? Una pregunta senzilla amb una resposta complexa. En un context global en què les grans metròpolis concentren cada vegada més població, especialment jove, els mitjans necessiten adaptar-se a les noves formes de viure i comunicar. I el mateix passa amb l'auge de les xarxes socials i les noves -o no tan noves- plataformes de consum. Aquest còctel, tal com han expressat els diferents ponents de l'acte del tercer lliurament del premi internacional AMIC als mitjans de proximitat, obliga a repensar, d'alguna manera altra, la forma de concebre i entendre el periodisme local, de proximitat. 

En un acte a l'auditori del CaixaForum, el qual s'ha anat omplint a poc a poc fins a quedar gairebé ple del tot, directors i representants de mitjans que treballen en periodisme local han compartit experiències i han fet una radiografia acurada de la situació actual que viuen els seus negocis, però amb denominador comú: el futur dels mitjans de proximitat implica connectar amb l'arrel de la societat. Interpel·lar a la població, fer-los sentir partícips, ja que el periodisme local i els mitjans de proximitat són denominadors comuns a l'hora de "crear comunitat". Una comunitat que beneficia la societat en conjunt, però també els mateixos mitjans.

Qui ho ha explicat detalladament ha estat Sonho Kim, director de mitjans de comunicació a la Korea Press Foundation. En una breu ponència, que ha iniciat amb un català espectacular -un cordial "bona tarda" i un "moltes gràcies" de comiat-, Kim ha relatat la complexitat informativa local de Corea del Sud, especialment a causa de la migració poblacional cap a les grans ciutats. El canvi de construcció poblacional, abandonant les barreres geogràfiques, obliga a fer un periodisme "hiperlocal" per crear aquest sentiment de comunitat. De fet, la meitat de les respostes d'una macroenquesta emesa per la seva fundació destaquen la "importància" de "donar veu a la població" per explicar les seves realitats i necessitats. I això també demana respectar les seves llengües. 

  • Sonho Kim, durant l`acte del Premi Internacional AMIC

Informar en un món digital

Ken Doctor, conseller delegat i fundador de Lookout Local, digital nord-americà guanyador del Pulitzer el 2024, destaca que el periodisme local i rigorós ajuda a mantenir la llibertat informativa i fer arribar les notícies arreu del país. Tenint en compte la gran extensió dels Estats Units, Doctor assenyala que el viratge cap al món informatiu digital obre també noves oportunitats, com ara incorporar la intel·ligència artificial per segmentar més el periodisme i arribar fins a un públic major, generant una oportunitat de creixement i negoci per als mitjans. I això, des del seu punt de vista, també beneficia a la informació de proximitat amb models de negoci que apel·lin a la comunitat. 

En aquesta mateixa línia, el director de recerca de l'Institut Reuters, Richard Fletcher, apunta que l'eclosió i afiançament de les xarxes socials també han suposat un canvi de paradigma. De fet, tal com ha destacat, als Estats Units mateix es consumeixen més les xarxes que els mateixos mitjans de comunicació. Aquesta és la realitat nord-americana, però és una tònica que és extrapolable en altres punts del món. Amb aquesta radiografia general, Fletcher remarca que la informació local continua considerant-se una de les millors -si no la millor- formes d'informar-se. Segons les xifres esgrimides, les notícies de proximitat continuen sent les més buscades per a tots els segments de la població, per sobre la informació climàtica, que cada vegada desperta més interès en la joventut, o la política. 

Els mitjans premiats

  • Categoria Internacional: El guardó ha estat per Lookout Santa Cruz, fundat i dirigit per Ken Doctor. El jurat ha valorat la seva tasca en la informació "rigorosa" i el defineix com un model de referència a context internacional. 
  • Categoria Europa: El guardó ha estat pel mitjà escosses, de Glasgow, Greater Govanhill, dirigit per Rhiannon J. Davis. Es tracta d'una revista local que neix per explicar la vida d'un barri, i que ha esdevingut en una referència, tal com remarquen des del jurat. 
  • Categoria en llengua catalana: El guardó ha estat per Pallars Digital, dirigit per Jordi Ubach i Llorens. El jurat ha posat en relleu "la seva forta connexió amb la comunitat i la sostenibilitat del projecte".

L'acte ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, la comissionada d'ús social del català de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú, representants de la Diputació de Barcelona i altres alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya i el consistori. Formada per més de 550 capçaleres de premsa, mitjans digitals i audiovisuals, l'AMIC ha tirat endavant un guardó que vol enfortir l’ecosistema de mitjans de proximitat, contribuir al fet que  aquest espai comunicacional es continuï professionalitzant, prestigiant la feina dels editors i editores i periodistes.

]]> Tue, 14 Apr 2026 19:44:04 +0200 <![CDATA[Mor una vianant atropellada en un sinistre a Sarrià-Sant Gervasi]]> Una vianant de 83 anys ha mort atropellada la matinada d'aquest dimarts, després d'un sinistre de trànsit que ha tingut lloc poc després de les 23 hores de dilluns. L'accident ha tingut lloc al carrer Ciutat de Balaguer amb carrer de Sant Màrius, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Fins al lloc dels fets es van desplaçar dotacions de la Unitat Central d’Atestats de Trànsit (UCAT) de la Guàrdia Urbana per tal de realitzar l’atestat corresponent i esclarir les causes del sinistre, i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). L'incident, que ha involucrat a la víctima mortal i un vehicle, suposa la cinquena mort en un sinistre de trànsit a Barcelona aquest 2026. 

]]> Tue, 14 Apr 2026 16:49:55 +0200 <![CDATA[Estudiants de la UAB repinten el mural esborrat: «És el símbol de les nostres lluites»]]> Prop de mig centenar d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han participat aquest dimarts a l'acció per repintar el mural gegant de la plaça Cívica que va aparèixer esborrat la setmana passada, durant les vacances de Setmana Santa. L'entitat constitucionalista Impulso Ciudadano, vinculada a Vox i figures com Vito Quiles, va denunciar l'any 2019 l'existència de la pintada, i el jutge va decretar l'any 2024 mesures cautelars que obligaven a tapar-la mentre no es dictava sentència, un fet que encara no ha passat. La rectoria de la universitat, però, segons denuncien des del SEPC, va esborrar el mural directament. 

Des d'aquest dimarts, però, el mural torna a presidir la plaça Cívica de la UAB: "El mural és el símbol de les nostres lluites per un futur lliure", ha detallat la portaveu del col·lectiu, Aina Granell. L'acció s'ha dut a terme tot i que des del rectorat s'ha intentat que no es fes, amb una conversa prèvia amb els responsables del moviment. "Nosaltres volem repintar el mural tal com era abans, és el símbol de les nostres lluites per un futur lliure, independent, socialista i feminista", ha explicat Granell, fent referència a les tres grans paraules que apareixen reflectides a la pintada situada en un dels laterals de l'edifici que acull la cafeteria principal i just a la sortida del vial que connecta amb l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). 

Granell també s'ha pronunciat davant l'amenaça que Vox ha fet perquè il·legalitzin el SEPC, després que en la festa del 20è aniversari del Casal Popular la Trinxera van fer pública una promoció de menjar i beure amb noms com ara 'Terra Lliure' o 'ETA'. "És una ofensiva més cap al nostre sindicat", ha assenyalat la portaveu de l'organització sindical estudiantil. En aquest sentit, ha assegurat que el sindicat no s'aturarà davant d'aquestes amenaces: "Serem a les aules i els carrers per plantar cara, lluitem contra tot allò que ells estan a favor, per defensar un futur lliure, i això no és delicte", ha conclòs.

El viacrucis judicial del mural de la UAB

L'any 2019, l'organització espanyolista Impulso Ciudadano va denunciar judicialment l'existència d'aquesta pintada a la UAB. Fins al 2024, però, el jutge no va decretar que calia aplicar mesures cautelars per tapar el mural gegant de la Cívica. La universitat va presentar un recurs d'apel·lació l'octubre d'aquell any que va ser desestimat i, per tant, aquestes mesures cautelars ja van passar a ser una decisió judicial ferma. El jutjat va comunicar el 15 d'octubre de 2024 que estimava les mesures cautelars, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar sentència desestimant el recurs d'apel·lació el 25 de setembre de 2025, un fet que va notificar el 2 d'octubre de 2025.

En resposta al mandat judicial, la rectoria de la universitat va començar a tapar la pintada amb lones gegants, les quals acabaven esquinçades cada dos per tres. La vicerectora d'Estudiants i Ocupabilitat, Anabel Galan, ha assegurat que ja havien tapat amb lones en diverses ocasions la pintada, però que les esquinçaven i això suposava una despesa molt gran. Seguien rebent comunicacions judicials perquè romangués coberta, motiu pel qual van considerar que el més oportú era pintar-hi a sobre: "Quan els estudiants van fer públic que el volien refer vam tenir-hi converses i els vam enviar la informació per escrit per explicar-los que no podíem autoritzar la pintada del mural en aquestes condicions", ha asseverat Galan. Ara, però, els estudiants han tornat a pintar el mural. I durarà fins que el tornin a esborrar.

]]> Tue, 14 Apr 2026 16:33:47 +0200 <![CDATA[Les famílies i les pimes són els col·lectius més perjudicats pel repunt de la inflació]]> Les entitats econòmiques de Catalunya consideren que les famílies i les pimes són els col·lectius més perjudicats pel repunt de la inflació al març. L’encariment dels preus de l’energia i dels carburants arran del conflicte a l’Orient Mitjà està generant una pressió creixent sobre l’economia. Així, els sindicats CCOO i UGT han reclamat mesures per protegir les persones treballadores. En la mateixa línia, el Col·legi d’Economistes de Catalunya ha demanat “vigilància” i alerta que l’alça dels preus “deteriora els nivells de renda real de les famílies”. Per la seva banda, Pimec ha assegurat que el repunt “torna a pressionar els costos de les pimes”, especialment per l’encariment del transport i l’energia.

Aquestes reaccions s'han produït arran del repunt de l'Índex de Preus al Consum (IPC) del mes de març, que es va disparar fins al 3,1% a Catalunya, més d'un punt per sobre que al febrer (2%), segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'augment de la inflació s'explica per l'encariment dels carburants i representa un màxim des del febrer de l'any passat. La dada catalana, però, va continuar per sota de la mitjana espanyola, que es va situar en el 3,4%. Tot i això, el Col·legi d’Economistes de Catalunya demana “vigilància” davant l’evolució de la inflació i alerta que l’alça dels preus “deteriora els nivells de renda real de les famílies”.

 

]]> Tue, 14 Apr 2026 16:13:42 +0200 <![CDATA[Votar amb el DNI digital sense verificació: el buit legal que qüestiona la seguretat electoral]]> L'entrada en vigor del DNI digital ha generat debat entre la ciutadania. Podria semblar que és un avantatge per fer determinats tràmits, però per a altres, com votar en unes eleccions, sorgeix el dubte sobre la manca de seguretat que suposa ensenyar una pantalla de mòbil en què pot ser complicat distingir entre un document autèntic i una recreació digital sofisticada.

El dilema que planteja l’admissió de l’aplicació miDNI és el seu ús com a mitjà d’identificació a les urnes sense aplicar els protocols tècnics de verificació previstos en el seu mateix disseny. Sorgeix llavors una pregunta inevitable: és lògic que s’exigeixin menys garanties per votar amb l’aplicació miDNI que per a un tràmit bancari o un control policial?

El règim jurídic de la identificació electoral a Espanya

La Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (LOREG) estableix que l’elector s’ha d’identificar mitjançant el DNI, el passaport o el permís de conduir amb fotografia i, en el cas dels estrangers, també amb la targeta de residència. L’article 85 de la LOREG configura un model d’identificació visual mitjançant documents amb fotografia.

La norma preveu, a més, que si la mesa dubta de la identitat de l’elector, decideixi per majoria tenint en compte els documents presentats i el testimoni que puguin aportar els electors presents. La seguretat del sistema es concep així com una seguretat procedimental recolzada en la decisió humana i no en una validació tecnològica.

Per tant, en el suport plàstic del DNI físic, l’autenticitat es presumeix per la presència de mesures de seguretat tàctils i òptiques (hologrames, relleus, tintes variables) que els membres de la mesa, tot i ser ciutadans sense formació tècnica en documentoscòpia, poden percebre de forma intuïtiva.

Què és el DNI digital i com es dissenya la seva verificació

El sistema permet dos modes d’ús: el simple i el complex. El mode simple funciona com una exhibició visual de dades. En canvi, el mode complex requereix connexió amb els servidors de la Policia Nacional per garantir que la informació és exacta i vigent. Aquest últim mode permet comprovar si el document està vigent o si ha estat revocat (per exemple, per pèrdua o robatori), i és el mecanisme de verificació que es va preveure en el disseny de l’aplicació. A més, segons el perfil de dades utilitzat, l’aplicació pot mostrar des d’informació mínima (fotografia i majoria d’edat) fins a la totalitat de les dades presents al DNI físic.

Què ha resolt la Junta Electoral Central

La Junta Electoral Central (JEC) és l’òrgan superior de l’Administració electoral a Espanya. Està integrada per magistrats del Tribunal Suprem designats per sorteig i per catedràtics de Dret o de Ciència Política. La seva actuació gaudeix d’una consolidada reputació d’independència. El criteri aplicat al DNI digital és el mateix que el de l’admissió del permís de conduir digital a través de l’aplicació miDGT. En l’Acord 3/2023, de 16 de febrer, la JEC en va acceptar la utilització en considerar-lo un document oficial amb fotografia previst a la LOREG.

Posteriorment, l’Acord 210/2024 va precisar que la funció del document a la mesa electoral és “únicament” identificativa; és a dir, al mode simple de l’aplicació. Per això, no s’exigeix que la mesa disposi de mitjans tècnics per verificar o llegir el codi QR que incorpora el sistema. Aquesta mateixa interpretació es manté en acords posteriors. En l'últim d'ells, la JEC va rebutjar una sol·licitud de revisió que pretenia exigir la verificació tecnològica dels codis QR del DNI digital —mode complex de l’aplicació— o, en cas contrari, impedir l’ús de l’aplicació per raons de seguretat.

En paraules de la pròpia resolució: "Per confirmar la validesa de la identificació de la persona que vulgui exercir el seu dret al vot és suficient que el seu titular accedeixi a l’aplicació anomenada 'MiDNI' davant dels membres de la mesa electoral i a la vista del document d’identitat amb fotografia que es genera en el dispositiu del votant, sense necessitat de generar un codi QR"

Per aquest motiu, la Junta Electoral de Castella i Lleó, abans de les eleccions del passat diumenge 15 de març i seguint el criteri de la JEC, va dictar instruccions segons les quals la identificació mitjançant MiDNI o MiDGT només és vàlida si el votant obre l’aplicació davant dels membres de la mesa. En conseqüència, no es van admetre fotografies ni captures de pantalla prèviament efectuades.

Una llei pensada per al paper

La qüestió revela una tensió normativa entre el disseny jurídic i tecnològic del DNI digital i el procediment electoral vigent. El Reial decret 255/2025, que regula el DNI, orienta el sistema cap a una autenticació reforçada mitjançant verificació digital en temps real. El procediment electoral, en canvi, el redueix a una imatge en pantalla i prescindeix del mecanisme d’autenticació, la qual cosa facilita la possible suplantació d’identitat.

La JEC raona dins dels límits del dret vigent. La seva funció consisteix a aplicar la LOREG tal com està configurada, un text concebut per a un sistema d’identificació basat en documents físics. Des d’aquesta perspectiva, la identificació de l’elector es realitza mitjançant l’exhibició del document davant la mesa, la qual cosa explica que el DNI digital s’hagi interpretat funcionalment com una imatge equivalent al suport material.

A això s’hi afegeixen raons pràctiques: evitar que el DNI digital quedi sotmès a un control més exigent que el document físic i tenir en compte que la tecnologia pot fallar per problemes de cobertura. Aquest fet dificultaria la lectura generalitzada de codis QR en totes les meses electorals. La qüestió de fons és legislativa. Una LOREG pensada per a documents físics està resolent per analogia l’ús d’una credencial digital concebuda per ser verificada. Si es vol consolidar el DNI digital com a mitjà habitual d’identificació electoral, caldria precisar què significa “exhibir” una credencial digital i quin estàndard mínim de verificació s’ha d’exigir.

En seguretat viària se sol parlar d’un triangle format per vehicle, norma i control. Si un d’aquests elements falla, la confiança se’n ressent. Amb miDNI a les urnes passa una cosa semblant: l’app no hauria d’operar sense el control per al qual va ser dissenyada.The Conversation

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. 

]]> Tue, 14 Apr 2026 16:00:31 +0200 <![CDATA[L’FMI alerta d’una recessió global si continua el conflicte a l’Orient Mitjà]]> El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat les previsions de creixement de l'economia global en 0,2 punts percentuals, fins al 3,1%, posat que el conflicte a l'Orient Mitjà s'aturi a mitjans de 2026. Segons l'actualització dels càlculs per a l'economia global que l'entitat ha publicat aquest dimarts, si la guerra continua i augmenta la destrossa en les infraestructures energètiques, hi ha un risc de "recessió global".

En aquest sentit, l'FMI ha pronosticat que l'economia es pot reduir al voltant d'1,3 punts percentuals i quedar per sota del 2% de creixement. Aquesta situació "només s'ha produït quatre vegades" des de 1980, l'última durant la pandèmia de la Covid-19. L'organització comença l'informe dient que l'economia global està "amenaçada de descarrilar" un cop més, en aquest cas per la guerra a l'Orient Mitjà. El fons també avisa que, si la guerra no hagués començat, "el creixement global es revisaria a l'alça".

L'FMI ha assegurat que hi ha una "dificultat" per extreure conclusions a temps real, a causa de la situació actual i, en el millor dels casos, preveu una guerra que tindrà una "durada, intensitat i abast limitat" i que acabarà a mitjans de 2026. Segons l'organisme, si es compleixen els pronòstics, la previsió de creixement per a 2026 seria del 3,1% i, per a 2027, del 3,2%. Això significaria una rebaixa en comparació amb les previsions anteriors.

L'FMI encara fa un altre pronòstic més "sever", si hi ha una destrossa més gran en les infraestructures energètiques de la zona en conflicte. En aquest cas, l'economia creixeria enguany al voltant del 2% i la inflació arribaria al 5,8%, mentre que el 2027 s'incrementaria fins al 6,1%. L'informe publicat ressalta, a més, que els efectes del decreixement serien "més persistents" i que hi hauria altres augments de preus, al marge del cost del gas i del petroli.

En el pitjor dels casos, els preus del petroli es podrien doblar a partir del segon trimestre de l'any i es mantindrien durant el 2027, i no començarien a caure fins a 2028. El gas, en aquest cas, es triplicaria a Europa i a l'Àsia, i els preus dels productes d'alimentació apujarien un 5% el 2026 i un 10% el 2027. L'FMI preveu, en una situació "desfavorable", un increment del preu del petroli del 80% aquest 2026 i una reducció del 20% l'any que ve. El gas podria augmentar el cost en un 160% el 2026, i els aliments apujarien un 2,5%.

El cas de l'estat espanyol

En el cas de l'estat espanyol, l'FMI ha rebaixat la previsió de creixement aquest 2026 fins al 2,1% (-0,2 punts percentuals) i a l'1,8% per a 2027 (-0,1 punts). Ara bé, en una suposada situació més "desfavorable" per un augment més "important i persistent" en el temps dels preus de l'energia, l'economia es reduiria fins al 2,5% de creixement el 2026 i la inflació augmentaria fins al 5,4%.

Alerta per la despesa en defensa

L'FMI també ha alertat de l'increment de la despesa en defensa, una de les conseqüències d'un "panorama econòmic i geopolític profundament canviant". Aquest augment de la inversió "podria impulsar l'activitat econòmica" a curt termini, però "posar més pressió a la inflació i debilitar la sostenibilitat fiscal i externa, tot desplaçant la despesa social". Segons el fons, això podria "provocar descontentament i malestar social".

De cara a evitar futures crisis, l'FMI recomana ser més "eficients" en la despesa i gestionar les caigudes inesperades amb prudència. D'acord amb l'organització, cal "adreçar" les diferències domèstiques i "cooperar i prendre decisions coordinades" per restablir l'estabilitat en les relacions econòmiques internacionals. Aquests acords globals haurien de ser "predictibles, transparents i ben comunicats" per tal de millorar les oportunitats d'una integració comercial.

]]> Tue, 14 Apr 2026 17:36:07 +0200 <![CDATA[Forbes ja situa Amancio Ortega com «el magnat immobiliari més ric del món»]]> El debat per l'habitatge travessa el país, l'acumulació de béns immobiliaris protagonitza discussions polítiques i, mentrestant, una figura clau a l'estat espanyol emergeix com "el magnat immobiliari més ric del món". Es tracta d'Amancio Ortega, fundador de Zara i de l'imperi del tèxtil Inditex. Així el cataloga la revista Forbes, la publicació que s'encarrega de comptabilitzar les principals fortunes internacionals. Ara, segons la recerca del mitjà especialitzat, ja no hi ha cap gran ric del món que tingui tants béns immobles com Ortega. 

Forbes presenta una anàlisi minuciosa de "documents corporatius, registres de terres i comunicats de premsa, a banda de bases de dades immobiliàries" com a punt de partida per a aquesta investigació. La conclusió és que l'empresari gallec aplega més de 200 propietats a 13 països diferents, acumulades durant les darreres dècades i amb un valor de mercat estimat de 25.000 milions de dòlars, l'equivalent a uns 21.200 milions d'euros. Això el situa per davant d'altres promotors immobiliaris de renom internacional coneguts per l'acumulació de les seves carteres d'oficines, apartaments, habitatges i grans superfícies de sòl, com l'australià Harry Triguboff (Meriton) o el nord-americà Donald Bren (Irvine Company). 

Quan la revista econòmica parla de 200 propietats en mans d'Amancio Ortega fa referència grans complexos immobiliaris en cadascun dels casos. L'any passat va adquirir amb 850 milions de dòlars en efectiu un extens centre tecnològic del Canadà, batent el rècord de la venta més gran d'oficines de la història del país. L'any anterior, a Barcelona, va adquirir per 250 milions d'euros l'antiga seu del Grup Planeta, a l'avinguda Diagonal. Entremig, s'han anat succeint moltes altres operacions immobiliàries de pes. 

Així, si bé hi ha altres personalitats més riques que Ortega, que actualment ocupa el número 10 del món a la llista Forbes, la clau d'aquest nou rànquing especialitzat és que cap altre magnat ha gastat tants diners en béns immobiliaris. Una de les claus per a les seves operacions de compra d'oficines, hotels o edificis d'apartaments durant les darreres dècades ha estat l'enorme quantitat de dividends que ha anat aconseguit amb Inditex, assegura el mitjà que elabora la llista. 

]]> Tue, 14 Apr 2026 15:13:42 +0200 <![CDATA[El Barça s'esperona per la remuntada: «Ara és el moment»]]> El Barça s'enfronta aquest dimarts al vespre a l'Atlètic de Madrid en la tornada dels quarts de final de Champions. Un duel clau al Metropolitano en què els blaugranes aspiren a remuntar el zero dos en contra de l'anada i classificar-se per a les semifinals de la Lliga de Campions. És una gesta complicada, però no impossible. I el Barça té motius per creure-hi. Després de les declaracions de Lamine Yamal en la roda de premsa de dilluns, i amb la pugna per la gespa centrant la prèvia del partit, els blaugranes han penjat un vídeo a les xarxes socials per esperonar-se per la remuntada. 

"Se'ns ha dit moltes vegades que no seríem capaços. Que encara ens falta. Que és massa complicat, que no val la pena intentar-ho", comença la veu en off del vídeo motivador, el qual acompanya amb imatges dels jugadors i algunes de les gestes dels blaugranes durant la lliga. El missatge, però, és clar: "No oblideu que ja hem remuntat abans, que ja hem guanyat abans. I que aquest equip no deixarà d'intentar-ho fins a l'últim minut. Ara és el moment", exclamen. Tota una declaració d'intencions per sortir a guanyar aquest vespre i creure amb l'orelluda un cop més. 

Lamine Yamal ja va transmetre aquest esperit de lluita en la roda de premsa prèvia a l'enfrontament amb els matalassers. Lamine, que confia en la remuntada, va destacar que el grup és jove i ple de jugadors "molt culers" i ha dit que demà, contra l'Atlètic de Madrid, lluitaran per l'escut com durant tota la temporada. "Demà ho donarem tot", ha sentenciat el davanter de només 18 anys. 

 

A preguntes dels periodistes, el de Rocafonda va remarcar que l'equip té "moltes ganes d'estar una altra vegada en semifinals" i que s'imagina un partit amb "intensitat". A més, va destacar que l'equip té "jugadors amb molta qualitat: tenim veterans, tenim jugadors que són de classe mundial i ho estan demostrant cada any." "Tenim un equip ple de jugadors que poden remuntar el partit, i per això confio en el meu equip", va continuar el 10 del Barça, que va prometre que no pararan de córrer "ni un minut" i que, si cauen eliminats, "serà lluitant fins al final".

L'equip de les remuntades

El Barça de Flick és un equip d'extrems, tant pel que fa a les virtuts com pel que fa a les mancances. El Barça de Flick marca més que el de Pep Guardiola i el de Luis Enrique, juga a l'atac sense guarir-se les espatlles i assumeix més riscos que qualsevol altre conjunt europeu. Això el fa molt atractiu per a l'espectador neutral, però també per a la parròquia culer, ja que aquesta frivolitat en el joc acostuma a traduir-se en victòries. Ja deia Johan Cruyff que és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0.

La identitat de l'equip fa que li costi molt controlar les eliminatòries a les anades, perquè és incapaç de ser conservador i fer-se fort en defensa. Si bé, també el fa molt perillós a les tornades, ja que se sent còmode amb un guió que li permeti ser més agressiu per capgirar un marcador. A la Copa ja es va quedar a les portes de la gesta, amb el 3 a 0 al Camp Nou, i el rival és el mateix. La incògnita, però, és si podrà fer el mateix lluny de casa, en un Metropolitano que estreny molt els rivals

]]> Tue, 14 Apr 2026 14:50:31 +0200 <![CDATA[El Parlament impulsa una declaració de suport a la Flotilla]]> La Junta de Portaveus del Parlament ha aprovat aquest dimarts una declaració de suport a la Global Sumud Flotilla que també demana al govern català i espanyol les "actuacions possibles" per protegir diplomàticament les persones que en formen part. Es tracta d'un text impulsat per PSC, ERC, Comuns i CUP que ha rebut el vot en contra de PP i Vox, mentre que Junts s'hi ha abstingut. Com que la declaració no ha obtingut el suport de dos terços de la cambra no es podrà llegir al ple del Parlament. El portaveu de Junts, Salvador Vergés, ha argumentat l'abstenció per la "instrumentalització" que han fet de la Flotilla personatges com l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau.

]]> Tue, 14 Apr 2026 14:00:10 +0200 <![CDATA[La gespa del Metropolitano, protagonista a la prèvia de l'Atlètic de Madrid - Barça]]> La UEFA Champions League no és una competició qualsevol. Així i tot, la història es repeteix i el Barça torna a estar obligat a firmar una gesta per remuntar una eliminatòria contra l'Atlètic de Madrid. Hansi Flick, com tots els aficionats culers, vol remuntar aquesta eliminatòria i aixecar el 0-2 de l'anada; ell hi creu. Per a fer-ho, però, l'alemany sap que ha de cuidar cada petit detall, per ínfim que pugui semblar. És per això que, ja des de la prèvia, ha decidit començar a jugar. Abans de l'entrenament del conjunt blaugrana al Metropolitano, Flick va manifestar el seu malestar amb l'estat de la gespa de l'estadi, tal com va fer saber al delegat de la UEFA.

Després de l'advertència de l'entrenador alemany, la problemàtica s'ha abordat aquest dimecres al matí a la tradicional reunió entre representants de l'organisme continental i tots dos equips. Tot i que l'article 34 del reglament de la UEFA estableix que el club local té la responsabilitat de "fer tot el possible" per garantir que el terreny de joc es trobi en les millors condicions possibles, la UEFA ha enviat un missatge tranquil·litzador al Barça. L'organisme continental ha assegurat al club català que el terreny de joc estarà tallat, exactament, a l'alçada de 26 mm (quatre per sota de l'altura màxima estipulada per normativa), i que l'Atlètic de Madrid estarà obligat a regar el camp abans del partit i durant la mitja part. 

La gespa del Metropolitano, un problema recurrent

L'estat irregular de la gespa del Metropolitano no és cap novetat. De fet, al partit d'anada de les semifinals de la Copa del Rei d'enguany, Joan Garcia va cometre un error que va costar un gol per culpa del terreny de joc. Durant la temporada, els mateixos jugadors de l'Atlètic de Madrid s'han arribat a queixar de l'estat de la gespa al llarg d'aquesta temporada. Koke, capità de l'equip, va afirmar en unes declaracions postpartit que el camp "no està al nivell". En la mateixa línia que Griezmann, que va arribar a afirmar que l'estat del camp "complicava" jugar a futbol. 

L'equip de les remuntades: l'esperit del Barça de Flick

Amb l'objectiu de remuntar entre cella i cella, el Barça de Flick té com a argument la facilitat per marcar gols. L'equip de l'entrenador alemany, marca més que el de Pep Guardiola i el de Luis Enrique, juga a l'atac sense guarir-se les espatlles i assumeix més riscos que qualsevol altre conjunt europeu. Això el fa molt atractiu per a l'espectador neutral, però també per a la parròquia culer, ja que aquesta frivolitat en el joc acostuma a traduir-se en victòries. Ja deia Johan Cruyff que és millor guanyar 5 a 4 que 1 a 0.

]]> Tue, 14 Apr 2026 14:41:29 +0200 <![CDATA[Avís a navegants del Govern als regidors socialistes: Aliança Catalana és una línia vermella]]> Avís a navegants del Govern als regidors socialistes d'arreu de Catalunya: Aliança Catalana és una "línia vermella" i no s'hi pot arribar a pactes, ni per activa ni per passiva. Arran de la crisi de Ripoll, que s'ha saldat la dimissió dels dos regidors del PSC al consistori per haver facilitat els pressupostos de Sílvia Orriols, l'executiu ha deixat clar que el camí que han de seguir tots els edils és la del bloqueig a totes les iniciatives de l'extrema dreta. "Hi ha una línia molt clara de no col·laborar amb posicions d'extrema dreta i això és el que els grups municipals del partit que dona suport al Govern han de mantenir", ha sentenciat la portaveu, Sílvia Paneque.

La remor de fons continua després de l'episodi a la capital del Ripollès. En un comunicat, els dos regidors cessats s'han rebel·lat contra la direcció i han advertit que no hi ha cap candidat que vulgui substituir-los a l'Ajuntament, després d'una decisió imposada per la cúpula del partit. A Pallars insisteixen que la seva sortida és una "assumpció de responsabilitats". El Govern, en la línia del que va verbalitzar el president, Salvador Illa, aquest cap de setmana, insisteix que "no hi ha cap mena de marge de col·laboració" amb l'extrema dreta, perquè és un projecte contrari a allò que defensa l'executiu. "És una línia vermella coneguda", ha insistit Paneque.

La decisió de facilitar els comptes va ser "una decisió pròpia" del grup municipal de Ripoll que xoca amb la posició i el relat del Govern i del PSC. "La posició és molt clara; oposar-se a uns pressupostos que permeten aplicar polítiques d'extrema dreta no és bloqueig, sinó defensa de l'acció del Govern i els valors que defensa el PSC", ha afirmat. I això va al marge del que implica no tenir pressupostos en un ajuntament, que era un altre dels arguments que posaven sobre la taula els regidors socialistes per justificar la seva abstenció. "No hi ha cap projecte més allunyat de l'extrema dreta que el nostre", ha dit. 

La consellera coneix bé un dels regidors que, amb la seva abstenció, va facilitar els pressupostos d'Orriols. Enric Pérez era assessor del seu gabinet al Departament de Territori. Després de la decisió del PSC de fer-lo dimitir com a regidor, Pérez ha presentat la seva renúncia com a assessor i Paneque l'ha acceptat, tot agraint la fenia feta fins ara en àmbits com la mobilitat i l'habitatge. Amb la seva sortida i la d'Anna Belén Avilés ja són set els regidors que han deixat el càrrec des que va començar el mandat d'un total d'onze, si no tenim en compte els sis d'Aliança Catalana. 

Crítiques de l'oposició cap al PSC

Des del faristol del Parlament, els partits han estat crítics amb el PSC. El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha demanat als socialistes que "resolguin els problemes" a Ripoll abans d'"alliçonar" els juntaires pel que fa la relació amb Aliança Catalana. Vergés ha relacionat la polèmica a la capital del Ripollès amb el "desgavell" que, a parer seu, regna al Govern. Al seu torn, el PP creu que el cas de Ripoll constata que Illa "ha perdut el control intern" i que el PSC està "atrapat en la casa dels embolics". Així ho ha dit el portaveu parlamentari de la formació, Juan Fernández, que ha demanat "explicacions" al president i li ha reclamat "coherència en l'acció política".

La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ha considerat "injustificable" permetre que Aliança "se surti amb la seva" a Ripoll. "No és assumible per cap partit que diu que no pactarà mai amb l'extrema dreta. ERC no ho ha fet ni ho farem. Tampoc els blanquejarem", ha assegurat. Pel que fa a la CUP, el portaveu Dani Cornellà ha qualificat de “vergonya” el que ha passat a Ripoll i ha sostingut que el PSC no ha actuat amb la rapidesa ni la contundència que calia. Els anticapitalistes també apunten Paneque per no haver cessat Pérez del Departament. Diferent ha estat el to dels Comuns. La seva presidenta parlamentària, Jéssica Albiach, ha assegurat que la direcció dels socialistes ha actuat "de manera ràpida i contundent" i s'ha dirigit a Junts. "M'agradaria que tots els partits ho tinguessin igual de clar i que Junts seguís aquesta línia", ha assegurat.

]]> Tue, 14 Apr 2026 14:02:02 +0200 <![CDATA[El Govern esmena Eduardo Mendoza: «Defensa tancada de Sant Jordi»]]> El Govern ha esmenat Eduardo Mendoza i ha fet una “defensa tancada” de Sant Jordi després que l'escriptor reclamés un canvi de nom i anomenar el 23 d'abril com a “Dia del Llibre”. “No podem estar d'acord amb aquestes afirmacions”, ha dit la portaveu, Sílvia Paneque, que ha reivindicat Sant Jordi com “la festa cívica més important i més celebrada pels catalans”. En aquest sentit, ha assegurat que és una festa que “foment i projecció” de la llengua i la cultura catalana, i també dels escriptors catalans. “Fem una defensa tancada de Sant Jordi per tot el que significa com a país”, ha indicat.

 

]]> Tue, 14 Apr 2026 13:10:52 +0200 <![CDATA[El Clínic presenta la primera guia d'atenció per a persones trans]]> L’Hospital Clínic ha presentat aquest dimarts al matí la seva primera Guia d’Atenció a les Persones Trans en l’àmbit sanitari. Una guia amb criteris unificats per garantir una atenció respectuosa, segura, inclusiva i sense discriminacions. Aquestes directrius s'alineen amb la llei dels drets de les persones LGBTI, en vigor el mes de gener, i sorgeix de la detecció de diverses situacions en què, segons l’hospital, calia reforçar la sensibilitat i el coneixement i els criteris compartits entre professionals. L’ús correcte del nom sentit, la gestió de l’hospitalització o la confidencialitat són alguns dels aspectes sobre els quals la guia estableix criteri. “Ens anem normalitzant, i amb aquesta guia l'atenció serà molt millor”, celebra la Noa, pacient trans de l’hospital.

La guia recull recomanacions que ha de seguir tot el personal de l’hospital, de qualsevol categoria professional, així com situacions i comportaments que cal evitar. Inclou recomanacions pràctiques sobre el llenguatge, registre del nom sentit (no el de naixement), actitud en l’acollida, gestió de situacions delicades com ara el procés d’hospitalització en habitacions compartides, confidencialitat, així com pautes sobre què cal evitar per prevenir discriminacions o tractes inadequats.

]]> Tue, 14 Apr 2026 12:33:44 +0200 <![CDATA[El nou ministre d'Hisenda refreda la recaptació catalana de l'IRPF]]> Canvi de ministres, mateixos arguments. El nou titular d'Hisenda, Arcadi España, s'ha pronunciat per primera vegada sobre una de les carpetes calentes del seu Ministeri: les negociacions amb la Generalitat per a la recaptació del 100% de l'IRPF, previst en l'acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. Les reticències de María Jesús Montero eren conegudes i España sembla que anirà pel mateix camí: més presència de la Generalitat en la gestió dels impostos, però en el marc de la hisenda espanyola. 

En una entrevista a la Ser, el ministre s'agafa a l'acord de la comissió bilateral del juliol de l'any passat i es mostra favorable a "incrementar les capacitats de gestió i recaptació sempre en el marc de l'Agència Estatal d'Administració Tributària". I en què queda el pacte d'investidura? "L'acord a què s'ha arribat és incrementar la capacitat de gestió de Catalunya i la resta de comunitats autònomes dins del marc de l'AEAT". És a dir, la bilateral. España ha insistit que l'acord és aquest -no pas el d'investidura, també avalat pel PSOE- i que se n'està parlant.

Per la seva banda, el Govern ha insistit que els acords d'investidura "hi són per complir-los". "Volem complir fil per randa allò que està escrit i acordat", ha indicat la portaveu, Sílvia Paneque, que ha assegurat que "es continua treballant perquè pugui ser una realitat aquesta legislatura". Per ara, però, no hi ha cap novetat ni pel que fa a les reformes legislatives que s'haurien de dur a terme al Congrés, ni tampoc hi ha prevista cap nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que ha de servir per concretar la reforma del model i podria donar pistes en matèria tributària. 

El bloqueig en aquesta qüestió va fer descarrilar els pressupostos d'Illa ara fa unes setmanes. Ara, ja ha deixat de ser una línia vermella per a ERC, que ho continua reclamant però sense un horitzó definit. Els republicans creuen que el canvi de Montero no tindrà conseqüències en l'IRPF i serà difícil d'assolir perquè el govern espanyol no s'hi posa bé i el govern català "no ha fet els deures" per moure els aliats de Madrid i plantejar, d'entrada, els canvis legislatius necessaris perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi la gestió de més impostos. Això, de fet, s'inclou a l'acord de la bilateral que cita España.

Tant l'Estat com la Generalitat es remeten a aquest acord. La consellera d'Economia, Alícia Romero, recordava que la ministra Montero es va comprometre amb la gestió de l'IRPF per part de la Generalitat. Una lectura optimista del text podria dir que és un punt de partida perquè Catalunya assumeixi totes les competències de manera progressiva, però els missatges que arribaven des d'Hisenda amb Montero al capdavant ho situaven més aviat com a punt d'arribada, i amb reticències. España també es manté en l'acord de la bilateral i obvia el d'investidura.

ERC reclama al ministre que es llegeixi bé l'acord

A ERC no veuen malament l'acord de la bilateral però reclamen al ministre que "es llegeixi bé" la literalitat del text i plantegi les "modificacions legislatives necessàries" perquè l'ATC pugui assumir més competències. Els republicans rebutgen el consorci tributari -que sí que defensava el PSC abans de subscriure els acords d'investidura- perquè suposaria, diuen, que l'AEAT, molt més forta i consolidada, "absorbís" a la pràctica l'ATC.

Una altra cosa és aquest "treball en xarxa" que van pactar Estat i Generalitat. Ningú nega, tampoc ERC, que aquesta col·laboració hi haurà de ser, sobretot al principi, per exemple per gestionar casos en què es paga l'IRPF al lloc de residència, però altres impostos en altres llocs de l'Estat. Sigui com sigui, per complir amb la bilateral també cal abordar una sèrie de reformes normatives encara per concretar.

]]> Tue, 14 Apr 2026 13:25:10 +0200 <![CDATA[Mercabarna preveu igualar les vendes de roses per Sant Jordi malgrat l'encariment dels preus]]> Mercabarna preveu que aquest Sant Jordi es tornin a vendre uns set milions de roses com l’any passat, de les que un terç sortiran del mercat majorista. Tot i un encariment de les roses del 5% per la guerra a l’Iran i una pujada del salari mínim del 23% a Colòmbia, el principal exportador, els majoristes, que assumiran part d'aquest increment, confien mantenir les vendes en una diada que enguany cau entre setmana i lluny de la Setmana Santa. “Tot fa pensar que tindrem un molt bon Sant Jordi”, ha destacat Raquel Gil, presidenta de Mercabarna, en roda de premsa aquest mateix matí. Un any més les roses vermelles de la varietat Freedom, procedents de Colòmbia i l’Equador, concentraran el 80% de les vendes.

]]> Tue, 14 Apr 2026 12:16:25 +0200 <![CDATA[Europa es posiciona a favor dels internis a Espanya: les claus per entendre l'última sentència del TJUE]]> La justícia europea ha tornat a posicionar-se al costat dels treballadors interins d’Espanya, en un debat que ja fa anys que s’arrossega i que afecta milers de persones del sector públic. En aquest cas, l’última resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no només analitza el marc legal espanyol, sinó que també en posa en dubte l’eficàcia per protegir els drets laborals davant l’abús de la temporalitat.

En la sentència, el tribunal de Luxemburg avisa a l’estat que les mesures adoptades fins al moment no són suficients per prevenir ni sancionar aquest abús, tot i que la decisió final sobre com aplicar aquests criteris correspon als tribunals espanyols. Així i tot, la justícia europea deixa poc marge a la interpretació sobre les mancances que presenta el sistema actual. 

El TJUE considera que ni la figura de l’indefinit no fix, ni les indemnitzacions, ni altres mecanismes als quals ha recorregut fins ara el govern espanyol, aconsegueixen corregir l’abús de la temporalitat. De fet, el tribunal europeu exposa que aquestes mesures no només són limitades, sinó que en alguns casos perpetuen la precarietat en lloc de resoldre-la.

La figura de l’indefinit no fix

El TJUE exposa que un dels punts centrals de la sentència és el rebuig a la figura de l’indefinit no fix tal com s’aplica actualment, ja que considera que aquest model manté el treballador en una situació inestable. Aquesta situació laboral, de fet, perpetua el vincle temporal entre el treballador i l’administració, sense compensar el dany causat per encadenar contractes temporals ni desincentiva que l’administració continuï utilitzant aquesta pràctica. 

La justícia europea, a més, també critica l’aplicació de les indemnitzacions, ja que considera que les compensacions previstes no són suficients per reparar el perjudici ni per actuar com a mesura dissuasiva. Aquestes indemnitzacions, que només s’apliquen en determinats casos, tenen establerts límits tant en dies per any com en mensualitats.

Crítiques al sistema

A banda, el TJUE també qüestiona el règim de responsabilitat de les administracions públiques, el qual defineix com un sistema massa ambigu i difícil d’aplicar a la pràctica, fet que en limita l’eficàcia. De fet, segons el tribunal, perquè sigui útil hauria d’anar acompanyat d’altres mesures concretes que garanteixin una reparació real.

En aquesta línia, també es posa en dubte que la convocatòria d’oposicions sigui una solució adequada, ja que, tot i que es valora l’experiència dels interins, no s’aplica exclusivament als treballadors que han patit un abús laboral, sinó a tots els candidats.

El conflicte es prolonga

Aquesta no és la primera vegada que la justícia europea es pronuncia sobre la situació dels interins a Espanya que, des del 2020, ha emès fins a quatre sentències europees que han anat marcant criteris i advertint sobre la necessitat d’adoptar mesures més efectives. Ara, la pilota torna a estar a la teulada dels tribunals espanyols, que hauran d’interpretar i aplicar aquestes directrius.

]]> Tue, 14 Apr 2026 11:50:34 +0200 <![CDATA[Els sindicats d'educació sotmeten a consulta les futures vagues: quatre escenaris sobre la taula]]> Els sindicats educatius impulsors de les últimes vagues, USTEC, CGT i la Intersindical, han obert aquest dimarts una consulta, que s'allargarà una setmana i on Aspepc es desmarca, per a tots els docents per decidir quina mena de mobilitzacions es faran durant el tercer trimestre. Els sindicats crítics amb l'acord entre Educació, CCOO i UGT posen sobre la taula quatre possibles escenaris de lluita: repetir el model de vagues del març -és a dir, aturades territorialitzades més una vaga unitària a tot Catalunya-, el mateix model però més dies, una vaga indefinida per territoris i una vaga indefinida a tot Catalunya. De moment, la consulta tampoc concreta les dates en què es podrien dur a terme aquestes futures protestes.

La consulta pregunta, en primer lloc, si el personal educatiu està disposat a seguir fent vaga. En segon lloc, quants dies de vaga està en disposició de fer fins a final de curs. I, finalment, planteja quin tipus de vaga cal fer de cara al final de curs. Aquí, els docents han d'ordenar per prioritats el tipus de protesta que estan disposats a fer. L'objectiu d'aquesta nova fase, tal com relaten des del sindicat majoritari de mestres, és clar: "Reobrir la negociació abans de final de curs i anar més enllà dels marges de l’acord actual". Durant tota aquesta setmana, fins dimarts vinent, les desenes de milers de la comunitat educativa poden votar quina mena de mobilització estan disposats a fer. El resultat majoritari, doncs, serà l'escollit com a forma de vaga durant el tercer trimestre.

Els sindicats impulsors, malgrat algunes discrepàncies internes, consideren que l’opinió del personal educatiu és fonamental per decidir els pròxims passos del conflicte: "Després de les darreres reunions, el Govern continua sense reobrir una negociació real amb la majoria sindical i manté un acord insuficient. Per això cal escoltar de nou el conjunt del col·lectiu i decidir com continuem la lluita aquest tercer trimestre per aconseguir una veritable inversió en educació pública i millores", argumenten des d'USTEC a través d'un comunicat.

"Accions de resistència" complementàries a les vagues

Mentre s'organitzen les protestes i jornades de vaga del tercer trimestre, mestres i professors ja han posat sobre la taula diverses "accions de resistència" per continuar deixant clar el seu malestar amb la conselleria d'Educació. En aquests moments, es contempla dur a terme tancades en els centres educatius, deixar de fer colònies -una mesura que ja li donen suport mig miler d'escoles i instituts del país-, fer una cremada "simbòlica" de la burocràcia, omplir els centres de pancartes o fer talls a les carreteres sistemàtics cada setmana, entre d'altres. Aquestes són algunes de les opcions plantejades, però és decisió de cada claustre aplicar-les o no. 

Les protestes plantejades per escalar el conflicte durant el tercer trimestre porten els mateixos objectius que les anteriors jornades de vaga. Segons els sindicats educatius, "cal exigir" mesures estructurals per revertir la crisi educativa, començant per una inversió del 6% del PIB i una clàusula salarial que impedeixi continuar perdent poder adquisitiu. Però també cal fixar mesures més urgents, com ara millorar els salaris aquest mateix curs i desplegar de cara al curs vinent mesures efectives per reforçar la qualitat educativa, especialment en ràtios, recursos per atendre tot l’alumnat i reducció de la burocràcia.

]]> Tue, 14 Apr 2026 11:16:40 +0200