En aquests casos, la diferència entre obtenir finançament en dies o en mesos pot suposar la diferència entre tancar una operació o perdre-la.

Des del 2011, Barnacredit ofereix finançament alternatiu amb garantia hipotecària, amb resposta en 12 hores i signatura davant de notari segons estableix la Llei Hipotecària.

Solucions reals, segures i adaptades a cada client

Barnacredit està especialitzada en préstecs amb garantia hipotecària adreçats a empreses, autònoms i particulars amb patrimoni immobiliari que necessiten finançament àgil, personalitzat i transparent.

El perfil dels seus clients és divers: inversors que necessiten tancar operacions en terminis concrets, promotors que requereixen liquiditat pont per iniciar projectes, professionals que adquireixen locals comercials o propietaris que necessiten alliberar capital del seu patrimoni. L’element central de l’anàlisi és sempre el valor i la situació de l’immoble aportat com a garantia.

Un procés clar en quatre passos

Barnacredit ha consolidat un procés dissenyat per combinar agilitat i seguretat jurídica:

1. Visita personalitzada. Cada operació s’analitza de manera individual, tenint en compte la situació econòmica, patrimonial i els objectius reals del client. El tracte és directe, proper i sense intermediaris innecessaris.
2. Taxació de l’immoble. Conèixer el valor real de la propietat és fonamental per definir l’import finançable. Una taxació adequada assegura que el client rebi un finançament acord amb la seva garantia.
3. Documentació contractual. Es presenta una proposta personalitzada amb tipus d’interès, terminis i condicions tancades des del primer moment. Sense lletra petita. Sense costos ocults. Sense pagaments anticipats.
4. Signatura davant de notari. Totes les operacions es formalitzen davant de notari, sempre sota el paraigua de la Llei Hipotecària i dins dels terminis establerts, amb inscripció al Registre de la Propietat, garantint la màxima seguretat jurídica tant per al client com per a l’entitat.

Més de quinze anys de trajectòria

Des del 2011, centenars de clients han confiat en Barnacredit per resoldre les seves necessitats de finançament. L’entitat, inscrita al Registre del Banc d’Espanya amb el número D088, opera des de les seves oficines a Barcelona (Passeig de Gràcia, 63) i Madrid, i disposa d'un equip especialitzat en finançament alternatiu.

Aquesta trajectòria és el principal motiu de la renovació de la seva imatge corporativa: una identitat visual que reflecteix la solidesa i l’evolució de la companyia.

El finançament alternatiu, una realitat consolidada

El finançament alternatiu ha deixat de ser un recurs excepcional. En un context en què la banca tradicional aplica criteris rígids que deixen fora molts projectes viables, cada cop més empreses, autònoms i particulars recorren a entitats especialitzades i regulades com Barnacredit.

Els requisits de la banca tradicional no sempre s’adapten a les necessitats d’aquests perfils. Terminis d’aprovació que no encaixen amb operacions que requereixen rapidesa. Criteris rígids que no contemplen la realitat d’un autònom amb patrimoni o d’un inversor que necessita tancar en dies. En moltes ocasions, el que el client necessita no és el crèdit més econòmic, sinó el crèdit a temps.

Nova imatge, mateix compromís

Barnacredit renova la seva identitat visual mantenint intactes els valors que han definit la seva activitat des de l’inici: agilitat en la resposta, transparència en les condicions, anàlisi personalitzada de cada operació i formalització davant de notari de tots els seus préstecs. La companyia, liderada per la seva fundadora Marta Esteve, afronta aquesta nova etapa amb la mateixa essència de sempre, ara reforçada per un equip directiu consolidat i amb il·lusió pel que està per venir.

Segons Marta Esteve, directora de Barnacredit, aquest tipus de préstec ofereix avantatges clau respecte als crèdits convencionals. Per als particulars, és una eina habitual per finançar millores a l’habitatge, reorganitzar la situació financera o afrontar projectes personals. En el cas d’autònoms i empreses, permet cobrir necessitats de liquiditat, ampliar l’activitat o invertir en millores operatives, amb la possibilitat d’adaptar les condicions al calendari de cada client.

Un dels principals atractius del finançament amb garantia hipotecària és la rapidesa. Des de Barnacredit asseguren que la resposta inicial pot arribar en menys de 12 hores, i la formalització davant notari es realitza en aproximadament 48 hores, sempre que la documentació estigui completa. A més, els imports disponibles sovint superen els d’un crèdit personal convencional, i els terminis de devolució poden anar de 36 mesos fins a 5 anys, amb opcions de carència de capital i calendaris d’amortització personalitzats.

Aquest model també és especialment útil per a perfils que no compleixen completament els criteris de risc de la banca tradicional. Alguns propietaris amb patrimoni immobiliari poden tenir dificultats per obtenir crèdit, malgrat disposar d’actius suficients, i els préstecs amb garantia hipotecària ofereixen una solució eficaç i segura.

La transparència contractual és un altre punt fort: totes les clàusules i costos són coneguts pel client abans de la signatura, facilitant la presa de decisions amb informació completa i fiable.

En definitiva, els préstecs amb garantia hipotecària es consoliden com una alternativa de finançament àgil, flexible i segura per a projectes personals i empresarials.

L’arribada de l’aigua potable a les nostres llars, entre els segles XIX i XX, va suposar una transformació social profunda. Va alliberar moltes dones de la tasca feixuga d’anar a buscar aigua i va facilitar-ne l’accés a l’educació i al mercat laboral. Avui vivim en un entorn amb serveis d’aigua de qualitat, però el nostre país afronta una situació de manca de recursos hídrics agreujada pel canvi climàtic.

En aquest context, la gestió eficient i socialment responsable de l’aigua esdevé fonamental. Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, i amb un fort arrelament local, compta amb la capacitat operativa, el coneixement expert i la tecnologia necessària per impulsar projectes basats en la innovació i l’economia circular. El seu compromís és garantir que totes les persones tinguin accés a l’aigua de manera inclusiva i sostenible, a través de la innovació, el diàleg amb els seus grups de relació i les aliances publicoprivades.

La companyia promou la seguretat ecològica per protegir tant els territoris com les persones. Ja el 2012 va ser pionera en la implantació de mesures socials per combatre la desigualtat i l’exclusió en col·lectius vulnerables, amb la creació de fons i tarifes socials, que s’anticipaven a la legislació. Avui, aquest compromís es concreta en un pla d’acció social basat en tres eixos: la generació d’oportunitats educatives, la millora de l’ocupabilitat i la creació de comunitats sostenibles.

A Catalunya, aquesta voluntat es tradueix en iniciatives que busquen garantir que l’aigua sigui un recurs accessible per a tothom. Les accions inclouen acords amb municipis per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica, així com programes que fomenten les oportunitats educatives i laborals per als col·lectius que més ho necessiten.

El desplegament d’aquests acords no només assegura l’accés a l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica, sinó que també permet donar resposta a les realitats socials de cada municipi i impulsar projectes de futur a escala local.

Més de 3,5 M€ per combatre la pobresa energètica

Actualment, la companyia ha signat 125 convenis amb ajuntaments, consells comarcals i mancomunitats de municipis catalans per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica. Entre el 2019 i el 2025, s’han destinat més de 3,5 milions d’euros a garantir el subministrament d’aigua a persones en situació de precarietat, d’acord amb els informes de risc d’exclusió residencial elaborats pels serveis socials municipals. A través d’aquests acords, s’han establert fons de solidaritat entre la companyia i les administracions locals que permeten a l’empresa assumir el pagament dels conceptes de la factura d’aigua dels quals és titular.

Creació d’oportunitats educatives i laborals

La companyia també col·labora amb entitats del tercer sector i administracions locals per fomentar l’empoderament i la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat.

Juntament amb la Creu Roja i els ajuntaments de Rubí i de Martorell, per exemple, la companyia ha finalitzat recentment la segona edició del programa ONA Activa’t, una iniciativa que ofereix itineraris personalitzats d’orientació, formació i acompanyament psicosocial per facilitar noves oportunitats laborals. Des del 2023, una quarantena de persones d’entre 31 i 66 anys s’han beneficiat d’aquest projecte, i moltes d’elles han trobat feina en sectors com la logística, l’hostaleria, l’educació o el comerç.

A Manlleu, Veolia i la Fundació Albir han iniciat el desplegament del programa Green Jobs, una iniciativa que ofereix oportunitats educatives i laborals a joves d’entre 16 i 29 anys en situació de vulnerabilitat que han abandonat prematurament els estudis. Actualment, beneficia 14 alumnes que cursen un certificat de professionalitat en llauneria i que, dins del programa formatiu, reben també un mòdul de 20 hores dedicat a l’ocupabilitat verda.

En l’àmbit de l’educació superior, la companyia promou el programa Beques Joves Talents, que enguany celebra la seva tercera edició. Aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar l’accés universitari a estudiants d’excel·lència acadèmica amb recursos econòmics limitats, preferentment en disciplines STEAM.

Innovació i digitalització al servei d’una gestió sostenible de l’aigua

La innovació i la digitalització també tenen un paper clau en la transformació del cicle de l’aigua. Mitjançant projectes basats en l’economia circular i les noves tecnologies, la companyia treballa per consolidar un servei més eficient, transparent i resilient.

Amb quatre projectes PERTE a Catalunya i 19 milions d’inversió, Veolia impulsa una transformació digital i ambiental que beneficiarà quatre milions de persones en 46 municipis, amb la qual cosa millorarà la resiliència del servei i enfortirà l’economia local. Aquests quatre PERTE comparteixen un propòsit comú: dotar el cicle urbà de l’aigua d’una columna vertebral digital capaç d’anticipar riscos, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades en temps real per preparar el territori per a episodis meteorològics extrems.

A Cambrils, de la mà de Comaigua, hem desenvolupat el projecte LIFE REMAR, que ha demostrat la viabilitat d’una solució basada en la natura per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals tractades a la depuradora. Mitjançant un sistema de barreres reactives que milloren la qualitat de l’aigua i eliminen contaminants emergents, la solució ha demostrat la seva efectivitat. Ara el projecte inicia una segona fase i s’està treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per augmentar els recursos hídrics de l’aqüífer del Baix Camp continuant amb la infiltració de les aigües tractades a la depuradora de Cambrils, en la mateixa proporció que al llarg del projecte LIFE REMAR, per respectar el disseny de les basses i optimitzar l’eliminació dels contaminants. Al mateix temps, i també en col·laboració amb l’ACA, s’està estudiant la possibilitat d’un escalat d’aquesta tecnologia a altres territoris de l’entorn.

A Sabadell, Aigües Sabadell destina aigua regenerada procedent de la depuradora a usos no potables, com ara usos municipals o la descàrrega de sanitaris al polígon de Sant Pau de Riu-sec. En aquesta zona de Sabadell hi ha una xarxa de distribució dual (potable i regenerada) i, l’any 2025, més del 50 % de l’aigua consumida pels comerços i les indústries va ser regenerada. Ara, l’Ajuntament i Aigües Sabadell estan fent créixer aquesta xarxa d’aigua regenerada cap a l’oest i el nord de la ciutat, i en una primera fase arribarà al barri de Can Gambús. La companyia també destaca per haver implementat accions en el camp de l’aprofitament d’aigües freàtiques, amb la nova potabilitzadora de Serra d’en Camaró, que, en el marc del projecte Sabadell Aigua Circular, permetrà tractar anualment fins a 1 hectòmetre cúbic d’aigua procedent de pous i mines de la ciutat per a la seva potabilització. Amb aquestes iniciatives, es preveu que el 20 % de l’aigua que es consumeix a la ciutat en tot un any sigui procedent de recursos no convencionals.

Per la seva banda, a Tarragona, Ematsa acaba de posar en marxa la nova potabilitzadora de Bonavista, una infraestructura estratègica que tractarà l’aigua que prové dels pous de la Boella i Soler-Bas i que millorarà la qualitat de l’aigua a la zona de ponent de la ciutat, a més de complementar el subministrament que arriba del riu Ebre.

En conjunt, totes aquestes iniciatives contribueixen a avançar cap a un model de gestió de l’aigua més eficient, sostenible i inclusiu, adaptat a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.

Després de dues dècades revolucionant el circ contemporani amb muntatges com El Origen, Manicomio, Cabaret Maldito, Apocalipsis, Bacanal o Requiem, la companyia liderada pel Premi Nacional de Circ, Suso Silva, presenta una proposta que posa en diàleg el món analògic amb el digital i convida l’espectador a reflexionar sobre la tecnologia, la llibertat i la condició humana.

En aquesta nova etapa, Suso Silva s’acomiada dels escenaris per assumir el paper de director artístic del projecte i cedeix el protagonisme a la seva filla, Sara Silva, que interpreta el personatge d’Azul. La protagonista desperta en una presó sense recordar com hi ha arribat ni per què hi és tancada, mentre una intel·ligència artificial totpoderosa observa cada moviment dels presoners, analitza les seves reaccions i experimenta amb ells com si fossin insectes dins d’un pot de vidre.

Al llarg de la història, Azul haurà d’afrontar proves extremes que posen al límit el seu cos, la seva ment i la seva identitat. En aquest univers, on la frontera entre humans i tecnologia es difumina, l’espectador es veu convidat a qüestionar-se què és real i què és fruit del control i la manipulació.

La posada en escena de «PRISIONIA» aposta per una escenografia impactant i una atmosfera sonora envoltant. Una gran pantalla omnipresent domina la carpa i representa la ment universal de la intel·ligència artificial que governa la presó, convertint-se en un element central de la narrativa.

El muntatge reuneix un elenc internacional multidisciplinari amb alguns dels números circenses més espectaculars del panorama actual. Trapecistes que desafien els seus límits, contorsionistes, combats acrobàtics entre presoners o motociclistes elèctrics que recorren la carpa amb una adrenalina vertiginosa construeixen una història que transita entre el circ contemporani i el thriller psicològic.

Entre els artistes destaquen els colombians Brother’s Zapata amb el seu vertiginós número de bàscula; el brasiler Supersilva, que arrisca la vida caminant cap per avall a gran altura; el Duo Hurricane, de Rússia, amb una coreografia aèria carregada de sensualitat; o els ucraïnesos Nikita Turenko i Oleksandr Kryshmar, que desafien la gravetat amb les seves acrobàcies en barra. A més, els equips liderats per Michael Laner i Yary Celis, les contorsionistes Ethiopian Girls i els motoristes Eros Riders despleguen duels dialèctics, plasticitat extrema i motociclisme acrobàtic dins el cervell artificial d’una IA.

La tensió dramàtica es barreja amb moments d’humor gràcies als intèrprets Carlos Pérez, Laura Blázquez i Alejandro Sanabria, així com al monologuista Rafael Mendaro. Completen el repartiment la veu d’Anes León, la música d’Iván Yuman i un potent cos de ball que reforça el caràcter espectacular i únic de la proposta.

Amb «PRISIONIA», el Circo de los Horrores reafirma la seva voluntat de crear espectacles pensats per a un públic adult que busca experiències escèniques diferents, amb una forta càrrega narrativa i artística. Des dels seus inicis, el 2006, la companyia ha obert un nou camí dins del circ contemporani, apostant per muntatges que combinen risc, humor i una narrativa teatral sòlida.

Del 10 al 26 d’abril, la gran carpa instal·lada al Port Vell de Barcelona es convertirà en l’escenari d’aquesta presó futurista.

La crisi mundial de l’aigua ens afecta a tots, però no de la mateixa manera. Allà on l’accés a l’aigua potable i al sanejament no està garantit, les desigualtats es fan més profundes. Són les dones i les nenes qui pateixen amb més intensitat les conseqüències d’aquesta manca d’accés: dediquen hores a la recollida d’aigua, veuen limitades les seves oportunitats educatives i laborals, i afronten riscos per a la salut i la seguretat.

Les dades són eloqüents. Més de 1.000 milions de dones -el 27,1% de la població femenina mundial- no disposen de serveis d’aigua potable gestionats de manera segura. D’aquestes, 205 milions consumeixen aigua procedent de fonts no millorades o d’aigües superficials. A més, 380 milions de dones i nenes viuen en contextos d’estrès hídric alt o crític, una xifra que podria créixer fins als 674 milions l’any 2050. Davant d’aquest escenari, és imprescindible adoptar un enfocament transformador i basat en els drets humans que situï les dones al centre de les solucions. Quan elles participen en igualtat de condicions en la presa de decisions sobre l’aigua, els serveis són més inclusius, sostenibles i eficients.

Garantir la resiliència hídrica en el territori metropolità

Aquesta visió global també ens compromet des del nostre territori. Tot i que la tardor i l’hivern han estat plujosos i les reserves a les conques internes de Catalunya se situen al voltant del 90%, la sequera recent ens ha recordat la vulnerabilitat del nostre entorn mediterrani. Per això, Aigües de Barcelona, companyia del grup Veolia, treballa per anticipar-se als episodis de sequera futurs mitjançant un ambiciós pla d’inversions coordinat amb l’administració per reforçar la resiliència del cicle integral de l’aigua.

Al pol Besòs, avancem per replicar l’esquema d’èxit de la regeneració del Llobregat. L’ampliació de les instal·lacions de la planta potabilitzadora del Besòs, juntament amb la construcció de nous pous, la captació d’aigua del Rec Comtal i el tractament de l’aigua directament del riu Besòs, multiplicarà la producció d’aigua potable gràcies a tècniques avançades de tractament com la ultrafiltració i l’osmosi inversa. Això permetrà assolir una capacitat de tractament d’1 m3/segon. Actualment, les obres es troben en la fase final i està previst que la planta del Besòs assoleixi la capacitat màxima de tractament a l’estiu del 2026.

Al pol Llobregat, també estan finalitzant les obres de la planta potabilitzadora Estrella, ubicada a Sant Feliu de Llobregat. Inclourà dues noves línies de tractaments pioners en potabilització, l’osmosi inversa i el carbó actiu, per al conjunt dels 5 pous, amb una capacitat de tractament de fins a 1.000 litres per segon. Aquesta actuació permetrà aprofitar tota l’aigua disponible en aquests moments d’escassetat hídrica a la conca mediterrània. A més, està prevista una nova línia de tractament amb membranes d’ultrafiltració i osmosi inversa a l’estació potabilitzadora de Sant Joan Despí, així com el reforç de la regeneració d’aigua amb la nova estació regeneradora de Sant Feliu. L’objectiu és clar: disposar de les infraestructures necessàries per deixar de mirar al cel i garantir l’aigua de qualitat en tot moment, fins i tot en contextos adversos.

Anticipar els efectes de les inundacions

La resiliència no s’entén només des de la producció d’aigua potable. El sanejament és una peça clau per protegir la salut pública i el medi ambient. Aigües de Barcelona treballa de manera preventiva per mantenir la xarxa de col·lectors en perfecte estat, especialment en punts crítics com Castelldefels, el Morrot o Llevant, infraestructures exposades a episodis d’inundacions intenses.

Un dels projectes més rellevants és la renovació del col·lector del Morrot, situat sota la muntanya de Montjuïc i a l’entrada del Port de Barcelona. Amb més de cent anys d’història, aquest col·lector —que aporta dues terceres parts del cabal a l’ecofactoria del Baix Llobregat— és objecte d’una intervenció complexa que inclou sistemes de bypass per garantir el flux d’aigua residual mentre es rehabilita l’estructura original, monitorada amb tecnologia avançada.

A més, el projecte Ressona, finançat pel programa Perte de digitalització del cicle urbà de l’aigua, duu a terme una iniciativa per a la sensorització dels sistemes de sanejament. Aquesta acció permetrà quantificar i caracteritzar els sobreeiximents produïts en els sistemes de sanejament metropolitans que arriben al domini públic hidràulic a conseqüència del desbordament durant els episodis de pluja. Aquesta iniciativa d’Aigües de Barcelona està subvencionada pel MITERD (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) i cofinançada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en coordinació amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

Paral·lelament, a Badalona, i per encàrrec de l’AMB, s’estan redactant els projectes constructius de dos nous dipòsits clau: el dipòsit antiinundació de Can Barriga, amb una capacitat estimada de 60.000 m³ i una cambra per retenir la primera escorrentia més contaminant, i el dipòsit anti-DSU de la riera Canyadó, amb 13.200 m³. Aquestes infraestructures permetran minimitzar inundacions i abocaments al medi en episodis de pluja intensa.

En definitiva, treballar per la igualtat també vol dir garantir que l’aigua arribi amb qualitat, seguretat i sostenibilitat a totes les persones, avui i demà. Quan invertim en infraestructures resilients, en innovació i en governança inclusiva, fem de l’aigua una palanca de salut, prosperitat i equitat. Perquè allà on flueix l’aigua, creix la igualtat.

Barnacredit, amb més de quinze anys d’experiència en la concessió de préstecs a empresaris i particulars per impulsar millores d’habitatge i negoci, estructura préstecs avalats per immobles amb terminis de fins a cinc anys.

Segons la companyia, les operacions es poden estudiar i aprovar en un màxim de 12 hores, amb signatura davant de notari en un termini de fins a 48 hores. El model redueix la burocràcia habitual i centra l’avaluació del risc en la garantia immobiliària i en la solvència global del client.

Els préstecs es destinen habitualment a reformes, refinançaments o noves inversions. Les quotes i els calendaris d’amortització s’adapten a la capacitat de pagament i a l’evolució del projecte.

En el cas dels particulars, el crèdit també es pot destinar a la cancel·lació de deutes o a projectes personals, sense que la companyia exigeixi justificar-ne la finalitat.

Per a autònoms i petites empreses, pot servir per finançar inversions vinculades al creixement o a la modernització d’instal·lacions.

Amb seu a Barcelona i sota la direcció de Marta Esteve, l’empresa defensa un model basat en la transparència contractual i l’assessorament especialitzat.

Per a propietaris amb patrimoni però sense liquiditat immediata, el finançament amb garantia hipotecària es consolida com una alternativa als circuits bancaris tradicionals.

L’energia natural: la força de la biodiversitat

Tot comença amb les abelles i els apicultors de confiança. La mel Alemany neix en entorns florals privilegiats de la península Ibèrica i en ruscs cuidats. Tarongers, romaní o castanyers, cada flor aporta una energia pròpia, vinculada al paisatge i a la biodiversitat. Aquest primer pas és fonamental: la mel ja arriba carregada d’energia natural, fruit d’un equilibri entre natura, ofici apícola i territori.

L’energia humana: experiència i cura en cada pas

Quan la mel arriba a Os de Balaguer, entra en un segon estadi d’enriquiment. La saviesa de cinc generacions i el treball de l’equip Alemany guia la selecció i el processament de la mel, prioritzant les mans davant de les màquines i respectant els temps de cada procés. Alemany, fundada per l’àvia Mundeta i històricament sostinguda per moltes mans femenines, aposta per una producció pausada, cooperativa i conscient. Aquest gest humà impregna la mel d’una energia que no es pot industrialitzar.

L’energia social: inclusió i compromís

El viatge de la mel continua als Centres Especials de Treball, on més de seixanta persones amb diversitat funcional participen activament en el procés final, enganxant una a una les etiquetes que identifiquen cada pot. Aquest gest, aparentment senzill, converteix cada pot en un producte carregat d’energia social: inclusió, dignitat i arrelament al territori. La imperfecció artesanal passa de ser un detall a un valor que explica la història de cada pot.

L’energia espiritual: silenci i recolliment

En un món marcat per la pressa, Alemany dedica una última parada als espais de silenci i espiritualitat. El pas per convents i, en especial, per les germanes clarisses de Balaguer, aporta una dimensió única: la mel adquireix una energia diferent, nascuda del recolliment, la intenció clara i la reflexió. No és només un gest simbòlic: és un valor intangible que forma part de l’essència de la marca.

Un producte amb energia, història i valors

El viatge de la mel Alemany és un recorregut d’enriquiment que suma:

• Energia natural, de les abelles, les flors i el paisatge.
• Energia humana, de les mans expertes i la consciència de l’equip.
• Energia social, del treball inclusiu als Centres Especials de Treball.
• Energia espiritual, del silenci i el recolliment.

Cap altre producte del mercat pot explicar aquest viatge complet. Cada cullerada és una invitació a reconèixer el territori, les persones i un ritme de vida més conscient.

Segons explica Marta Esteve, CEO de BarnaCredit i reconeguda com a Best CEO Alternative Financing 2024, aquesta situació es repeteix amb freqüència. "Ens trobem amb professionals amb projectes viables que queden bloquejats per manca de finançament. La nostra feina és facilitar-los la liquiditat necessària perquè no perdin oportunitats."

Quan el finançament s'atura

La manca d'un préstec adequat pot frenar iniciatives estratègiques. Un constructor que no pot adquirir un solar, un hoteler que necessita reformar el seu establiment o un empresari que requereix liquiditat immediata es troben amb límits que condicionen el creixement.

És el cas de Marc Alenyà, promotor immobiliari a Barcelona. "Necessitàvem 450.000€ per comprar un edifici a l'Eixample i rehabilitar-lo, però els terminis bancaris eren de 3-4 mesos. No podíem esperar tant." Després de contactar amb BarnaCredit, va obtenir el finançament en 6 dies hàbils. "Va ser una resposta àgil i flexible, decisiva per no perdre l'operació."

Una situació similar va viure Núria Casas, propietària d'un hotel boutique de 24 habitacions al Maresme. "Volíem renovar les instal·lacions abans de la temporada alta, però el finançament convencional ens exigia massa condicions i el temps s'acabava." Amb BarnaCredit va aconseguir un crèdit pont de 200.000€ en menys de dues setmanes. "Van entendre el nostre projecte i ens van oferir una solució realista."

Solucions a mida amb garantia hipotecària

El que diferencia BarnaCredit és la seva capacitat d'adaptació combinada amb la solidesa de 15 anys d'experiència i més de 500 operacions completades. No es tracta només de concedir préstecs, sinó d'analitzar cada cas i dissenyar solucions ajustades a les necessitats reals de cada professional.

"Treballem amb empresaris que no poden permetre's perdre temps per culpa d'una burocràcia lenta", assenyala Marta Esteve. "Per això oferim resposta inicial en 48 hores i desemborsament en 5-10 dies. Tots els nostres préstecs tenen garantia hipotecària de primer rang, la mateixa seguretat que un banc."

Un altre exemple és el de Joan Ferré, empresari del sector logístic, que necessitava 1,2M€ per ampliar una nau industrial a Granollers. "Els bancs feien inviable el projecte pels terminis i les garanties addicionals que demanaven." Amb BarnaCredit va trobar una alternativa viable en 8 dies. "Ens van oferir un préstec a mida, just el que necessitàvem, i amb condicions clares des del primer dia."

Acompanyament constant

Aconseguir un préstec hipotecari no hauria de ser un problema. L'equip de BarnaCredit acompanya els clients en totes les fases del procés, amb assessorament especialitzat i transparència total en costos i condicions.

"Darrere de cada préstec hi ha un projecte i molta feina", conclou Marta Esteve. "El nostre objectiu és facilitar el creixement dels negocis sense posar-hi traves. Per això portem 15 anys fent-ho i més de 500 empresaris han confiat en nosaltres."

Un dels exemples més emblemàtics d’aquest compromís és el castell de Castellet, un bé patrimonial d’interès excepcional que la Fundació posa a disposició del públic. Aquest espai, a més de ser la seu de la Fundació Abertis, acull des del 5 d’abril de 2014 el Centre Internacional per a les Reserves de la Biosfera Mediterrànies (UNESCOMED), després de la seva declaració en el marc de la Conferència General de la UNESCO celebrada a París.

Suport a les arts escèniques i musicals

La promoció cultural de la Fundació Abertis també es concreta en un ampli programa de patrocini a les arts escèniques i musicals, en col·laboració amb institucions públiques de gran prestigi. Destaquen, en aquest sentit, els dos grans teatres d’òpera de referència estatal: el Teatro Real de Madrid i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Paral·lelament, gràcies a la col·laboració estreta amb l’administració i amb entitats culturals com l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Fundació ha contribuït a portar l’obra d’alguns dels artistes espanyols més universals -com Joan Miró, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Diego Velázquez o Antoni Gaudí- a països com França, Itàlia, els Estats Units, l’Argentina, l’Índia, Puerto Rico, el Brasil o Xile.

Una aliança estratègica amb la Fundació Joan Miró

Un exemple especialment significatiu del compromís de la Fundació Abertis amb la promoció cultural és la seva col·laboració amb la Fundació Joan Miró. Aquesta aliança s’ha traduït en projectes d’alt impacte internacional, com l’exhibició itinerant “Universo Miró”, que, amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, ha portat obres de Miró a ambaixades i consolats d’arreu del món.

En el marc d’aquesta col·laboració, enguany la Fundació Abertis ha patrocinat l’exposició “Miró i els Estats Units”, inaugurada el passat mes d’octubre a Barcelona. La mostra presenta un diàleg intergeneracional entre Joan Miró i diversos artistes nord-americans, posant de manifest com les seves pràctiques creatives es van influir mútuament i van contribuir decisivament al desenvolupament de l’art del segle XX.

L’exposició reuneix prop de 160 obres procedents de col·leccions americanes i europees, així com de la col·lecció de la mateixa Fundació Joan Miró. A més de Miró, hi són presents artistes de diverses generacions com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock o Mark Rothko, entre molts altres. Coorganitzada amb The Phillips Collection de Washington, la mostra també es podrà visitar als Estats Units del 21 de març al 5 de juliol de 2026.

Compartir l’art com a llenguatge universal

Més enllà d’una col·laboració puntual, aquesta exposició exemplifica el compromís de la Fundació Abertis amb la conservació i la difusió del patrimoni artístic. Una aposta que parteix de la convicció que l’art no només s’ha d’admirar, sinó també compartir: com a llenguatge universal capaç de connectar persones, inspirar la creativitat i fomentar l’entesa més enllà de fronteres geogràfiques i culturals.

La campanya “Utopies” reflecteix la diversitat d’àmbits d’actuació de la Fundació i rendeix homenatge als professionals que ho fan possible -educadors, psicòlegs, metges, treballadors socials, investigadors i voluntaris-, així com a les persones beneficiàries dels programes, autèntiques protagonistes del relat. Tot plegat, amb un to emocional però informatiu, basat en una manera de fer que acompanya la Fundació des de fa més de 120 anys.

Inspirada en la frase de Francesc Moragas, fundador de La Caixa, “L’impossible és només una mica més difícil que les coses difícils”, la campanya mostra situacions reals desenvolupades en col·laboració amb entitats socials dels programes CaixaProinfancia, Incorpora, Persones Grans, Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, Convocatòries de Projectes Socials i Investigació i Beques.

Entre els projectes destacats hi ha iniciatives d’integració laboral de joves en risc d’exclusió, suport a persones en situació de pobresa extrema, acompanyament a persones amb discapacitat, programes intergeneracionals amb persones grans, atenció a pacients en fase avançada de la malaltia i projectes de recerca biomèdica innovadora.

Actualment, la Fundació ”la Caixa” acompanya anualment més de 65.000 infants i adolescents, impulsa la inserció laboral de 42.000 persones en risc d’exclusió, promou l’envelliment actiu de 540.000 persones grans i acompanya cada any més de 36.000 persones que es troben al final de la vida, així com més de 41.000 familiars. En l’àmbit de la recerca, ha impulsat més de 800 projectes de recerca i innovació biomèdica i ha donat suport a més de 1.800 investigadors des del 2015.

Amb Utopies, la Fundació ”la Caixa” reforça el seu compromís amb una acció social transformadora, basada en la constància, la col·laboració i la convicció que, quan les utopies es comparteixen, comencen a fer-se possibles.

Aquest canvi de rumb no ha estat fruit de la casualitat, sinó d'un compromís a llarg termini per afrontar els efectes del tabaquisme a través de la innovació. La companyia ha entès que la seva continuïtat passa per l'evidència científica, creant un espai on la tecnologia treballa per oferir alternatives als fumadors adults que, d'una altra manera, continuarien amb l'hàbit.

L'enemic no és el tabac, és la combustió

La premissa científica que mou els laboratoris de Philip Morris International és tan senzilla d'explicar com complexa d'executar: el dany principal de fumar prové de cremar el tabac. En encendre una cigarreta, el fum resultant desprèn més de 6.000 substàncies químiques, de les quals un centenar estan catalogades com a potencialment nocives per les autoritats sanitàries. Per això, tota la innovació d'El Cubo se centra en desenvolupar tecnologies que eliminin la combustió.

Segons el doctor Chowdhury, director mundial de Ciències Biològiques de la companyia, la realitat és tossuda: tot i que la millor opció per a la salut és no fumar o deixar-ho per complet, hi ha mil milions de persones al món que no abandonen l'hàbit. "Aquests adults mereixen solucions pragmàtiques i sensates que els ajudin a prendre una decisió millor que continuar fumant", afirma el doctor. Aquesta és la base dels anomenats productes lliures de fum: alternatives que entreguen nicotina sense necessitat de foc, reduint així l'exposició a les substàncies tòxiques del fum.

Un laboratori d'última generació sota el microscopi

La feina a El Cubo no s'atura en el disseny del producte, sinó que s'estén a una avaluació científica exhaustiva que acompanya cada dispositiu des del laboratori fins que arriba al carrer. Entre les parets de vidre del centre es troben laboratoris especialitzats en l'anàlisi de la qualitat de l'aire interior, on es mesura l'impacte d'aquests productes en entorns tancats comparant-los amb el fum tradicional. També s'hi realitzen recollides d'aerosols en condicions climàtiques extremes i estudis de toxicologia per garantir la màxima precisió en els perfils de risc.

Aquesta aposta per la ciència ha convertit la companyia en una de les entitats amb més activitat patentadora en el sector: a finals de 2024 ja havien registrat 4.250 patents relacionades amb tecnologies lliures de fum. I per combatre l'escepticisme, la companyia ha optat per la transparència informativa. Des del 2008, han publicat més de 541 estudis científics a la seva biblioteca online, convidant la comunitat científica a un diàleg obert sobre les evidències que sustenten aquestes alternatives.

El camí cap al 2030: un negoci que ja ha canviat

Les xifres demostren que no es tracta d'una operació cosmètica. Philip Morris ha invertit més de 14.000 milions d'euros en I+D per fer realitat aquesta transició. L'esforç ja es nota en el compte de resultats: actualment, els productes lliures de fum ja estan presents en 100 mercats i representen el 41% dels ingressos nets de la companyia a escala mundial.

L'horitzó fixat és l'any 2030, quan la multinacional aspira a ser una companyia majoritàriament lliure de fum. El Cubo, per tant, no és només un edifici de laboratoris; és el símbol d'una evolució industrial que pretén que la cigarreta de tota la vida acabi sent una peça de museu. El repte és majúscul, però la ciència que surt de Neuchâtel sembla tenir clara la ruta: menys fum i més tecnologia per a un canvi de paradigma global.

El gener sempre arriba amb ganes de canvi, nous reptes i, sobretot, grans plans. És el moment perfecte per posar en marxa aquelles idees que fa temps que madures o per donar un impuls al teu negoci. Però quan accedir al finançament es converteix en una cursa d’obstacles, és fàcil sentir que els plans queden en pausa.

A Barna Credit, amb Marta Esteve al capdavant, tenen clar que els emprenedors necessiten més que solucions: necessiten un aliat que els faci el camí més fàcil.

L’evolució, que va fer les primeres passes als laboratoris de Suïssa a principis dels 2000, es va consolidar el 2016 amb un full de ruta clar. Però, com s’aconsegueix realment aquest "futur sense fum"? La clau no ha estat la prohibició, sinó un nou paradigma basat en tres pilars fonamentals.

1. El gran culpable no és la nicotina, és la combustió

Durant anys hem crescut amb la idea que la nicotina era el principal enemic. Tot i així, la ciència ha posat llum sobre una realitat ben diferent: encara que és una substància addictiva i no lliure de risc, la nicotina no és la causa principal de les malalties greus vinculades al tabac, com el càncer o els problemes de cor. La gent fuma per la nicotina, però també pel gust i el ritual; el problema real, el que realment fa mal, és el fum.

Quan s’encén un cigarret, el tabac arriba a temperatures que superen els 800 °C. És en aquest moment quan es produeix la combustió i s’alliberen més de 6.000 substàncies químiques. D’aquestes, un centenar han estat marcades per les autoritats de salut com a nocives o potencialment tòxiques. El futur, per tant, passa per treure el foc de l’equació: si eliminem la combustió, reduïm dràsticament l'exposició a aquests elements perjudicials.

2. "El Cubo": on la ciència agafa el relleu del màrqueting

Aquest canvi de rumb no hauria estat possible sense una aposta econòmica i científica sense precedents. Des de 2021, pràcticament tota la inversió en I+D de la companyia es destina a buscar alternatives millors. El centre de gravetat d'aquesta revolució és "El Cubo", un centre de recerca d'avantguarda a Neuchâtel (Suïssa). Inaugurat el 2009, aquest espai de 30.000 metres quadrats és la llar de més de 1.400 científics que treballen per validar cada nou producte.

Fins ara, s’hi han invertit 14.000 milions de dòlars, un esforç que ja ha donat fruit en forma de més de 4.250 patents. Com assenyala Moira Gilchrist, científica i directora global de Comunicació de PMI, la visió de la companyia és clara: "no podem ajudar a eliminar el risc, però sí a reduir-lo". Gilchrist explica que, després d'anys d'estudis, saben que la combustió és la que genera la majoria de substàncies químiques dañines; per això, l'enfocament se centra a desenvolupar productes que eliminin el foc i alliberin la nicotina d'una forma menys nociva, ja que aquesta, contràriament al que molts pensen, no és la causa principal de les malalties relacionades amb fumar.

3. Un ventall d’alternatives per a una realitat persistent

Com que no tots els fumadors són iguals, la tercera clau ha estat crear un ventall de solucions tecnològiques que s'adaptin a cada perfil. La recepta és oferir la nicotina sense la necessitat de cremar el tabac. Per fer-ho, han desenvolupat des de dispositius que escalfen el tabac a una temperatura controlada per generar un aerosol net, fins a cigarrets electrònics que escalfen solucions líquides. També han guanyat terreny els productes orals, com les bosses de nicotina, que s’utilitzen sense necessitat d'inhalar res ni generar cap tipus de vapor.

Els resultats d’aquesta diversificació ja es poden mesurar. En països com Suècia, on l’ús d'aquestes alternatives orals forma part del dia a dia, han aconseguit que la taxa de fumadors baixi del 5%, convertint-se a la pràctica en un país "lliure de fum". Això s’ha traduït en xifres de salut impactants, com un 41% menys d'incidència de càncer de pulmó que la mitjana europea. Aquesta transformació també és visible al compte de resultats de la companyia: a finals de 2025, el 41% dels seus ingressos ja provenen d’aquestes noves tecnologies, que ja utilitzen uns 41 milions de persones a tot el món.

Destinació: un futur sense fum

L'aposta de Philip Morris International va molt més enllà d'una evolució empresarial; és un compromís ferm per canviar les regles del joc de la salut pública. Mitjançant la substitució progressiva dels cigarrets per alternatives sense combustió recolzades per la ciència, la companyia vol accelerar la desaparició del fum i generar un impacte positiu real a la societat. Com conclou el seu CEO, Jacek Olczak, tenim l'oportunitat d'actuar ara per ajudar els fumadors a fer el pas cap a opcions millors, aconseguint, d’una vegada per totes, que el cigarret convencional sigui només una cosa del passat.

Branded

La paradoxa de Philip Morris: com una tabaquera centenària es reinventa amb un objectiu lliure de fum

La Dra. Maribel Biezma, química i doctora en medicina que forma part de l'àrea de Scientific Engagement a Philip Morris Spain, assenyala tres grans mites sobre els productes sense combustió que necessiten ser aclarits per la ciència.

Mite 1: la nicotina és la causa principal de les malalties

El mite més estès és que la nicotina és l'agent principal que causa malalties greus associades al tabaquisme, com el càncer o les patologies cardiovasculars. L'evidència científica, però, obliga a matisar aquesta afirmació. Si bé la nicotina és una substància altament addictiva i no està exempta de risc, no és la principal responsable de les malalties greus.

La combustió com a epicentre dels efectes negatius

El veritable origen del dany es troba en la combustió del tabac. Quan un cigarret es crema, la temperatura pot superar els 800 graus a la punta, un procés que genera fum amb més de 6.000 substàncies químiques. D'aquestes, aproximadament un centenar han estat identificades per les autoritats sanitàries com a causes o possibles causes de malalties relacionades amb fumar.

La lògica científica de les alternatives sense fum es basa a eliminar precisament la combustió per desenvolupar productes que alliberen nicotina d'una forma menys nociva que el cigarret. La nicotina és una de les raons per les quals la gent fuma, i per això aquests productes la contenen, per tal que els fumadors adults que altrament seguirien fumant puguin fer una transició reeixida. De fet, la nicotina s'utilitza en tractaments mèdics per deixar de fumar. L'important és entendre que eliminar la combustió redueix significativament l'exposició als compostos més nocius.

Mite 2: vapejar i fumar són equivalents en risc

Una altra confusió popular equipara el vapeig amb el fet de fumar un cigarret tradicional, pel fet que tots dos impliquen inhalació. La Dra. Biezma aclareix que la diferència fonamental es troba novament en l'absència de combustió.

Fumar implica cremar tabac, produint el fum on es concentra un gran nivell de substàncies químiques nocives. En canvi, amb el vapeig, s'escalfa un líquid (sovint amb nicotina) i, com que no es crema cap matèria, el vapor alliberat és un aerosol fonamentalment diferent. El mateix principi s'aplica als dispositius de tabac escalfat, que escalfen el tabac sense arribar a la combustió.

L'evidència que marca la diferència

Aquesta distinció no és només teòrica, sinó que està avalada per la investigació. En països com el Regne Unit, els estudis demostren que l'exposició a substàncies tòxiques és significativament menor en els qui vapegen enfront dels fumadors.

La ciència conclou que, si estan científicament provats, els productes sense fum són una millor opció que els cigarrets per als adults que, altrament, seguirien fumant. En eliminar el procés de combustió, els nivells de substàncies químiques nocives es poden reduir significativament en comparació amb el fum dels cigarrets. Això sí, la millor decisió sempre serà deixar per complet de consumir tabac i nicotina.

Mite 3: les bosses de nicotina oral tenen el mateix impacte negatiu que la cigarreta

La percepció negativa sobre els productes de nicotina oral, com les bosses de nicotina, sol estar associada a la falta d'informació científica accessible. Aquests productes es col·loquen entre la geniva i la galta o el llavi superior i no impliquen combustió ni inhalació de cap aerosol.

El cas d'estudi suec

L'experiència en països com Suècia demostra que aquestes alternatives poden contribuir a reduir les taxes de tabaquisme i malalties associades. En el país nòrdic, on s'utilitzen productes de nicotina oral des de fa dècades, s'ha aconseguit situar la taxa de fumadors per sota del llindar del 5%.

Com a resultat d'aquesta tendència cap a alternatives sense fum, Suècia registra un 41% menys d'incidència de càncer de pulmó i menys de la meitat de les morts relacionades amb fumar que els seus veïns europeus.

A més, aquesta evidència ha estat revisada per organismes com la FDA (Administració d’Aliments i Medicaments) dels EUA. Després de revisions científiques exhaustives, l'agència ha autoritzat la comercialització d'un tipus de bosses de nicotina, concloent que presenten un risc significativament menor de malalties greus en comparació amb els cigarrets.

La ciència contra la desinformació

La ciència ofereix les eines fonamentals per mitigar els efectes del tabaquisme, permetent dissenyar polítiques públiques més eficaces i campanyes de conscienciació basades en fets.

La persistència de la informació mal entesa sobre les alternatives sense fum sovint es deu al fet que els conceptes erronis es difonen amb major rapidesa que les dades científiques contrastades. Per això, tant Philip Morris com experts demanen la importància de garantir que els consumidors i els professionals sanitaris disposin d'informació clara i basada en evidència.

La Dra. Biezma conclou que el veritable desafiament és promoure un debat rigorós i sustentat en ciència sobre el paper que aquestes alternatives poden jugar per accelerar la desaparició del cigarret.

El motiu de fons era senzill: la companyia considerava que un futur sense fum era "el correcte". Aquest compromís s'alineava amb la crida de l'oficina de tabac i salut de l'ONU el 1997, que ja afirmava que "ha de fer-se tot el possible per reduir la toxicitat dels productes del tabac". Així, Philip Morris va iniciar una transformació sense precedents amb l'objectiu clar de substituir progressivament els cigarrets convencionals per alternatives sense fum.

El naixement del "Cubo": inversió en la incertesa

El primer capítol d'aquesta reconversió es va escriure als laboratoris. A principis dels anys 2000, el departament d'I+D de Philip Morris ja treballava en productes sense fum a Suïssa. La recerca va prendre cos amb la inauguració del seu centre d'I+D, El Cubo, a Neuchâtel (Suïssa) el 2009, i l'obertura d'un laboratori a Singapur el 2010.

Aquest no va ser un canvi superficial. La companyia va decidir abocar recursos a una nova línia de negoci que competia directament amb la seva font d'ingressos principal. La inversió acumulada en I+D d'alternatives sense fum ascendeix a 14.000 milions de dòlars. El compromís es fa visible en les prioritats actuals: des de 2021, la inversió en alternatives sense fum ja suposa el 99% de la despesa total en I+D de la companyia. Més de 1.500 científics treballen en aquests centres, i l'esforç s'ha traduït en més de 3.500 patents aconseguides per als productes lliures de fum.

La prova de foc: de la recerca a la regulació

Amb l'estructura científica establerta, la transformació va entrar en la fase d'execució. El 2014 va ser l'any del debut comercial: es va produir el primer llançament al mercat del dispositiu per a tabac escalfat a Itàlia i al Japó. Aquest pas va ser acompanyat per una inversió de 500 milions d'euros en una planta de fabricació de productes de tabac escalfat a prop de Bolonya.

Després de gairebé una dècada de recerca intensiva, el 2016 Philip Morris va anunciar oficialment el full de ruta per accelerar l'assoliment d'un futur sense fum, amb l'objectiu d'oferir una millor alternativa als fumadors adults que altrament continuarien fumant.

El punt d'inflexió més important va arribar amb el vistiplau regulador. El 2018, Philip Morris va presentar a l’agència reguladora dels EUA, la FDA (Administració d’Aliments i Medicaments), més d'un milió de pàgines d'evidència científica per obtenir la certificació de "producte de tabac de risc reduït". El 2020, la FDA va autoritzar la comercialització del dispositiu per a tabac escalfat de Philip Morris com a producte de tabac de risc reduït amb un missatge d'exposició reduïda. Més recentment, el 2024, la mateixa agència va autoritzar la comercialització de 20 productes de bosses de nicotina de la companyia, reconeixent que “els productes autoritzats presenten un risc menor de càncer i altres afeccions greus per a la salut que els cigarrets”.

L'impacte en el compte de resultats: el 41% com a símbol

L'esforç inèdit d'aquesta reconversió es mesura en una xifra que posa en perspectiva el canvi de model: a tancament del tercer trimestre de 2025, el 41% dels ingressos de la companyia ja es corresponien al seu negoci lliure de fum. En només una dècada des del primer llançament, el negoci sense combustió ha passat de ser inexistent a ser un pilar fonamental de la seva facturació.

Actualment, els productes sense fum de Philip Morris ja tenen presència en 100 mercats a tot el món, i s'estima que existeixen aproximadament 41 milions d'usuaris adults d'aquests productes.

El focus en la combustió

La lògica científica darrere de la transformació és el punt clau. Moira Gilchrist, presidenta global de Comunicació de Philip Morris, ho resumeix així: “Després de diversos anys d'estudis científics sabem que és la combustió la que genera la majoria de les substàncies químiques nocives, que després provoquen les malalties relacionades amb fumar”.

Per tant, l'enfocament es basa a eliminar la combustió per desenvolupar alternatives que alliberen nicotina, la qual no és la principal causa de les malalties relacionades amb fumar, d'una forma menys nociva que el cigarret.

En paraules de Jacek Olczak, CEO de Philip Morris: “Philip Morris vol canviar el món” i per això s'han proposat aconseguir un futur lliure de fum. La conclusió és que l'evidència científica sobre les alternatives sense fum pot accelerar la fi del cigarret, sent l'objectiu final que “el cigarret passi a la història”.

El pla inclou fins a deu noves instal·lacions, la reconversió de plantes existents i un enfocament que situa la prevenció i la fracció orgànica al centre. Expliquem l’abast del canvi, els objectius normatius per al 2035 i com s’alineen amb els nous sistemes de recollida que estan implantant els ajuntaments.

El model actual basat en contenidors oberts està arribant al límit d’efectivitat. Els nivells de recollida selectiva continuen estancats prop del 40%, lluny dels objectius europeus. Això passa malgrat una generació d'1.442.499,5 tones de residus el 2024, xifra que evidencia la necessitat d’un canvi estructural. 

L’AMB planteja un redisseny profund de les infraestructures per adaptar-les a un escenari en què la separació en origen augmentarà gràcies als nous models de recollida individualitzada (porta a porta o contenidors amb identificació d'usuaris). Aquest increment de qualitat i quantitat de fraccions ben separades permetrà modificar les línies de tractament i reduir la quantitat de fracció resta a tractar.

La Unió Europea estableix un conjunt d’objectius que l’AMB integra com a guia de planificació. Per al 2035 es preveu aconseguir:

• Reducció del 10% de la generació total de residus respecte a l’any 2010.
• Reducció del 10% de la fracció d’envasos respecte al 2018.
• 65% de reciclatge global.
• Menys del 15% d’impropis a la fracció orgànica.
• Enviament de menys del 10% del rebuig a dipòsit controlat.

Aquests objectius obliguen a reforçar la prevenció, millorar la separació de l’orgànica i incrementar la capacitat de tractament amb tecnologies més eficients.

Prevenció i reutilització: la primera palanca del canvi

El nou model situa la prevenció al centre, sota el principi que “el millor residu és el que no es genera”. Aquest enfocament s’alinea amb els serveis metropolitans que ja treballen en la reducció de residus, com Millor Que Nou, actiu des del 2010. Aquest espai ofereix suport gratuït per reparar objectes diversos (electrònica, bicicletes, bricolatge, tèxtil...) i evita anualment unes 20 tones de residus que no arriben al circuit de tractament.

L’estratègia vol multiplicar aquest impacte i assolir una escala molt més gran. Per això preveu la construcció de plantes de recuperació de materials, equipades amb tallers de reparació, magatzems i zones d’exposició o venda. Aquestes instal·lacions rebran objectes procedents de recollides específiques, deixalleries i voluminosos, i permetran ampliar els circuits de reutilització.

La prevenció també passa per la millora de la gestió alimentària. Les futures plantes de gestió d’excedents alimentaris inclouran obradors per transformar productes i evitar que es converteixin en residus. En paral·lel, les plantes de rentatge d’envasos contribuiran a reduir els formats d’un sol ús i facilitaran que els recipients retornin al circuit amb garantia sanitària i de qualitat.

Una nova etapa per a la fracció orgànica

La fracció orgànica és avui el punt crític del sistema de residus metropolità. Representa una part molt important de la bossa d’escombraries i, quan arriba ben separada, té un potencial altíssim de retorn a l’economia en forma de recursos. Per això es converteix en la peça central del nou model.

Actualment, la major part de l’orgànica separada correctament es tracta als ecoparcs i, en menor mesura, a dues plantes de compostatge. Aquestes instal·lacions permeten obtenir compost d’alta qualitat —aplicable a l’agricultura— i biogàs, que es pot transformar en energia elèctrica. Aquests productes donen una segona vida a un residu que, si no se separa correctament, esdevé molt més costós i difícil d’aprofitar.

Quan la matèria orgànica es barreja amb la resta, arriba als ecoparcs amb impropis i contaminants que en limiten l’ús posterior. Tot i que es fa una separació exhaustiva, el material resultant no pot convertir-se en compost i perd pràcticament tot el seu valor ambiental i econòmic. A més, el tractament és substancialment més car: tractar una tona de resta costa uns 130 euros, mentre que una tona d’orgànica ben separada costa uns 65 euros.

Per aprofitar al màxim aquest recurs, el model 2035 planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica. Aquest canvi implica:

• Augmentar la capacitat de tractament en 150.000 tones anuals addicionals.
• Passar d’un model basat en compost i biogàs a un model capaç de generar adobs i fertilitzants a la carta, més adaptats a les necessitats agràries.
• Incorporar tecnologies d’upgrading del biogàs per transformar-lo en biometà, una energia renovable amb major capacitat d’aprofitament i de valor estratègic.

El desplegament del nou model inclou també dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció. El seu paper serà preparar i estabilitzar el material abans que arribi a les plantes principals, optimitzant-ne el rendiment i reduint costos.

Un altre element del nou sistema són les plantes posttractament, que rebran el rebuig procedent de la fracció resta, i aconseguiran separar-ne alguns materials, com el tèxtil, el tèxtil sanitari (bolquers i compreses, per exemple) reduint encara més la quantitat de deixalles que acaben en dipòsits controlats o valorització energètica.

Objectiu final: menys rebuig, més valor. Amb aquest conjunt d’actuacions, l’AMB busca garantir que la fracció orgànica mantingui la qualitat necessària per convertir-se en un recurs útil, reduir les entrades de fracció resta i avançar cap a sistemes de tractament més eficients. Tot plegat ha de contribuir a assolir dos objectius clau: reduir els impropis per sota del 15% i minimitzar el rebuig que acaba en dipòsit controlat, fins a situar-lo per sota del 10% del total de residus.

En aquesta línia, la Diputació de Barcelona inverteix recursos de condicionament i de millora per impulsar la infraestructura ciclista als municipis. L’objectiu és que la ciutadania pugui practicar aquesta disciplina abans de sortir a la carretera. El pla també contempla ajuda tècnica i financera per desenvolupar carrils bici, aparcaments segurs i altres equipaments necessaris. Així mateix, la Diputació col·labora amb ajuntaments i entitats per fomentar la mobilitat sostenible i reduir la dependència del vehicle privat. El Pla inclou campanyes de sensibilització sobre seguretat viària i beneficis del ciclisme. A més, es promou el ciclisme esportiu i recreatiu impulsant esdeveniments i activitats per a totes les edats.

Quatre ciclistes amateurs de diferents perfils ens han explicat la seva experiència amb la bicicleta, com valoren els equipaments municipals i quines són les seves demandes per a una mobilitat més segura.

Àlex Roca (17 anys)

Com la majoria d’infants, l’Àlex Roca va començar a anar en bici de ben petit, recorrent els carrers del poble. Ara, als 17 anys, fa ciclisme en carretera en categoria júnior al Club Ciclista de Sant Boi, ha participat en el campionat de Catalunya i en el d’Espanya i aspira a ser professional. Per aconseguir-ho entrena sis dies per setmana, mentre continua els seus estudis de batxillerat. “És difícil arribar a tot, però ho aconsegueixo sent organitzat i planificant-me bé”, afirma. “Competir m’ha permès fer nous amics i descobrir llocs nous; però el que més m’agrada de la bici és que és un moment per a mi, que em permet ser lliure. Recomanaria el ciclisme a tothom, ja que et permet desconnectar de la rutina, dels problemes de la vida, cosa que, a vegades, cal”.

Preguntat per algun aspecte negatiu, la resposta és molt clara: la seguretat. “Quan surto a la carretera no em sento gaire segur. Intento convèncer-me de que estic segur, perquè sinó, no podria fer aquest esport; però soc conscient dels perills i entenc que la gent estigui preocupada perquè sempre estàs en inferioritat respecte al vehicle. Als conductors els diria que es fiquin a la nostra pell i que respectin les normes”. L’Àlex també reclama més equipaments municipals: “Les pistes tancades ajuden molt, ja que són més segures i permeten entrenar sense preocupació. Però caldria que n’hi haguessin més, a tots els municipis, perquè n’hi ha poques”.

Marina Fernández (16 anys)

La Marina Fernández, del Club Ciclista Baix Ter, coincideix en aquesta demanda. Amb 16 anys, aquesta campiona d’Espanya de ciclisme en pista és i ha estat usuària dels equipaments municipals: “Ara entreno al Velòdrom d’Horta, però de petita vaig començar al circuit municipal de Sant Boi. Em va ser molt útil,  però va arribar un moment en què es va quedar curt. Calen més pistes, perquè no n’hi ha gaires. És una forma segura de començar, perquè anar per carretera quan ets petit és perillós”. Amb 7 anys, la Marina ja entrenava en una escola de ciclisme. Ara, amb 16, ha estat campiona d’Espanya de ciclisme en pista en categoria cadet, i gaudeix d’una beca per entrenar al Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues, conegut com “la Blume”.

“Estudio de 8 a 12 i això em permet entrenar tota la tarda. Vaig dos dies al velòdrom i tres dies més surto a la carretera; en total cinc dies sobre la bici, a més de les competicions”. La Marina també recomana la pràctica del ciclisme: “A mi m’ha portat moltes coses positives. A nivell esportiu he tingut molts bons resultats. A nivell personal, amistats i conèixer molts llocs, perquè viatgem a tot arreu. M’agrada aquesta sensació de nervis inicials abans de la competició; però quan s’escolta el xiulet inicial, desapareix i em sento totalment concentrada i motivada”. 

Marta Álvarez (52 anys)

La Marta descriu la seva relació amb el ciclisme com “una passió” que  va néixer fa uns 10 anys. Sempre havia fet molt esport, però problemes als genolls la van conduir a fer activitats sense impacte. “Al principi va ser a poc a poc, però ara estic enganxada a la carretera i també a la bici de gravel.” Pujada a la bicicleta, fa rutes de proximitat per la província de Barcelona, però també ha conquerit cims mítics com el Mortirolo, a Itàlia. 
Per a la Marta el ciclisme és clau per al seu benestar físic i emocional.

“Recomanaria el ciclisme a les dones de la meva edat, perquè arriba un moment que l’esport és molt necessari, tant per a la salut física com mental. El ciclisme aporta en els dos àmbits.  Físicament es tracta d’un esport que no té impacte en les articulacions. A nivell emocional, es fa a l’aire lliure, et fa connectar molt amb la gent i això et genera benestar físic i emocional. Arrel d’anar en bici he fet amistats amb gent molt diversa amb qui em sento molt a gust i amb qui he establert un vincle fort”. També té paraules per la seguretat: “A la carretera és molt important. I penso que és una cosa on hem de millorar totes dues parts: hi ha conductors molt conscienciats, però d’altres, que no tant. I els ciclistes hem de ser conscients que compartim espai i també hem de facilitar la vida als conductors”.

Paco Corbacho (64 anys)

Quan va rebre una bicicleta de muntanya com a regal d’aniversari, aquest ex-futbolista i ex-nedador va pensar que no seria per a ell. 35 anys després afirma que “possiblement el ciclisme m’ha salvat la vida, perquè, gràcies a l’estat de forma que em proporcionava, vaig poder superar una malaltia greu”. Amb 64 anys, el Paco ha pujat al Tourmalet, ha fet diverses vegades la famosa ruta cicloturista “Quebrantahuesos” i ha competit a la Milà-San Remo d’aficionats. És cert que ha notat que, amb l’edat, el ritme baixa; però també hi troba el costat positiu: “Ara vaig més tranquil i això m’ha permès fer moltes més activitats de cicloturisme. Em dona temps d’entrar a llocs on abans no tenia temps. Parem a esmorzar, a visitar pobles... He fet sortides de tres o quatre dies dormint en sac, a la muntanya, gaudint de la gastronomia”.

Amb tots els paisatges que ha vist damunt la bici, el Paco pensa que a la província de Barcelona hi ha rutes espectaculars. “A més de la costa, tenim molta muntanya i és preciós: el Montseny, Montserrat, el Tibidabo, Collserola... Si et desplaces una mica, hi ha rutes ciclistes meravelloses. Jo recomanaria el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el coll d’Estenalles... També és molt maco anar pel Garraf cap a Sitges... I m’agrada molt la zona de Vilafranca... Anar pel Penedès et permet gaudir d’un bon vi”. 

De moment, el Paco segueix al peu del canó i pensa fer-ho durant molts anys: “Hi ha gent fent ciclisme amb 80 anys que gaudeix i que està en bona forma”.

Sortida del Tour de France 2026

La màxima cita mundial del ciclisme iniciarà a Barcelona l’edició del 2026. El Tour compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, que aprofitarà aquesta gran ocasió per posar en marxa un seguit d’accions per deixar un llegat social, esportiu i d’infraestructura, per promoure el ciclisme —sobretot el de carretera— entre diferents segments de la població, per fomentar-ne l’ús responsable i segur, i per donar a conèixer les iniciatives i les infraestructures existents. 

La pàgina web letour.barcelona —nou canal de comunicació de l’inici del proper Tour de França— està disponible en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) per permetre a tots els aficionats i aficionades del ciclisme seguir les novetats relacionades amb aquest inici de la gran competició esportiva. El web ofereix informació sobre les 3 etapes que s’esdevindran a Catalunya els dies 4, 5 i 6 de juliol de 2026, amb tots els detalls tècnics (mapes de recorreguts, altimetries, etc.). També ofereix informació turística, esportiva i cultural de les tres grans localitats implicades en el Grand Départ com a inici o final d’etapa: Barcelona, Tarragona i Granollers.

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 “Salut i benestar”, número 5 “Igualtat de gènere” i número 10 “Reducció de les desigualtats”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS. 

En els negocis, el temps i la flexibilitat són elements clau. Per tant, quan la banca tradicional no arriba, ho fa l’alternativa. És l'exemple de Barnacredit, una financera especialitzada en l'estudi i l'aprovació de crèdits hipotecaris. Avui t’expliquem 5 avantatges que potser no coneixies sobre aquest tipus de banca, i que poden marcar la diferència en un negoci.

En primer lloc, les respostes ràpides. Normalment, la banca tradicional tarda setmanes a donar una resposta. En canvi, a Barna Credit les decisions arriben en pocs dies. També es valora el projecte, no només l’historial: s’avalua la viabilitat, la idea i el potencial del teu negoci. En la banca alternativa, se’t fan solucions a mida, ja que cada empresa és diferent. Per això, el finançament adapta a les necessitats, als terminis i a la realitat de cada negoci.

D'altra banda, hi ha un gran punt d’empatia i comprensió. Hi ha decisions que no poden esperar, així que la banca alternativa entén el teu context i reacciona quan més ho necessites. Finalment, destaca el tracte personal i l'acompanyament real. L’equip de Barna Credit està al costat de cada client, des del primer contacte fins al final del procés, amb transparència i compromís.

L’octubre del 2025, l’AMB va aprovar dues noves convocatòries de subvencions que sumen 3,38 milions d’euros i que es dirigeixen als ajuntaments metropolitans. L’objectiu és avançar en dos fronts que sovint van junts: la construcció de nous carrils bici i la millora d’itineraris a peu, sobretot a l’entorn del transport públic. D’aquesta dotació, 2,38 milions es destinen exclusivament a projectar i executar trams de carril bici que contribueixin a completar la Bicivia, mentre que el milió restant es concentra en actuacions urbanes que facilitin la mobilitat dels vianants i reforcin la connexió amb estacions de tren, metro o bus.

Bicivia: una xarxa que segueix creixent

La Bicivia és la gran estructura pedalable de la metròpolis, un entramat de més de 550 quilòmetres previstos que connecta els municipis mitjançant nou eixos principals. Quatre recorren el territori de nord a sud seguint els corredors fluvials del Llobregat i del Besòs, i els altres cinc travessen la metròpolis horitzontalment, majoritàriament per la façana costanera i el corredor del Vallès. Amb un 67% de la xarxa ja construïda, cada nova subvenció acosta el projecte al seu objectiu final: garantir connexions directes entre municipis, facilitar l’accés als grans intercanviadors i millorar la seguretat en els trams més utilitzats.

“Aquesta nova convocatòria permetrà continuar completant els trams pendents de la xarxa Bicivia, per facilitar i promoure una mobilitat còmoda i segura en bicicleta, tant dins del municipi com entre diferents localitats. També és clau connectar els grans intercanviadors de transport públic, els polígons d’activitat econòmica i els grans centres generadors de mobilitat. D’altra banda, també hem de garantir la seguretat i la comoditat del vianant”, exposa la consellera delegada de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre.

Aquest esforç s’afegeix a convocatòries anteriors, activades els anys 2021, 2016 i 2017, que van permetre crear 48 quilòmetres de vies pedalables i mobilitzar prop de 10 milions d’euros entre l’AMB i els municipis. La línia de continuïtat és clara: avançar en els trams que resulten clau per a la mobilitat quotidiana i oferir una xarxa segura, intuïtiva i eficient, tant per a desplaçaments interns dins de cada municipi com per als moviments interurbans.

AMBici amplia horaris i creix amb força

Un dels serveis que més ha contribuït a l’expansió de la mobilitat pedalable és l’AMBici, la bicicleta pública metropolitana. Des de l’agost del 2025, el servei opera amb un horari ampliat: funciona de les cinc del matí fins a les dues de la matinada, cada dia de l’any. L’ampliació respon a una realitat detectada entre els usuaris: la franja nocturna té avui més demanda que algunes primeres hores del dia i molts ciutadans demanaven una cobertura més àmplia en caps de setmana i festius.

També s’ha incorporat una nova tarifa per dies, pensada per a visitants o usuaris esporàdics, amb tres modalitats de vigència d’un, dos o tres dies (tarifa respectiva de 5, 9 i 12 euros) i que permeten viatges il·limitats de fins a mitja hora. Amb aquest nou abonament, l’AMB ofereix la possibilitat de captar un nou perfil d’usuaris, els esporàdics, als quals l’abonament AMBici no surt a compte econòmicament.

El servei disposa actualment de 2.600 bicicletes i 236 estacions repartides per quinze municipis: Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans. El creixement d’usuaris ha estat notable: aquest 2025 supera les 22.500 persones actives i es preveu arribar als dos milions de desplaçaments anuals després d’un 2024 que ja havia registrat més d’1,6 milions de viatges. El desplegament ha estat possible gràcies al finançament dels fons Next Generation EU, que han permès consolidar la tecnologia i ampliar la cobertura territorial.

Bicibox: aparcaments segurs i intermodalitat reforçada

El servei Bicibox, destinat a oferir aparcaments segurs per a bicicletes i patinets, també viu un moment d’expansió. El 2024 va registrar més de 382.000 usos i actualment està implantat en 31 municipis, amb més de 200 mòduls al carrer, onze aparcaments de gran capacitat i més de 3.000 places operatives. La seva utilització creix mes rere mes i supera els 40.000 usos mensuals, cosa que confirma la necessitat d’oferir espais protegits i vigilats.

Té com a objectiu l’aparcament segur de bicicletes i patinets. Tot plegat, per fomentar la intermodalitat i els desplaçaments sostenibles a la metròpolis de Barcelona. “És molt important fomentar la intermodalitat bicicleta-transport públic i és un repte clau per nosaltres”, explica la consellera de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre. “És la manera d’avançar per convertir la bicicleta en un autèntic mitjà de transport quotidià i fer que més ciutadans la vegin com una alternativa”, afegeix.   

La seva utilitat és especialment rellevant en un context en què l’ús de patinets i altres vehicles de mobilitat personal es manté prohibit al transport públic. Els aparcaments Bicibox proporcionen una alternativa pràctica per deixar-hi el vehicle abans d’accedir a trens o autobusos i mantenir així la intermodalitat. En aquests moments, l’AMB té en execució cinc nous aparcaments de gran capacitat, situats en punts estratègics de mobilitat, per absorbir l’augment de la demanda i continuar millorant la connexió amb la xarxa metropolitana.

Biciempresa: la bicicleta també entra a la feina

La promoció de la bicicleta no se centra només en l’ús personal. Amb el programa Biciempresa, l’AMB avança en la mobilitat laboral sostenible. Aquest 2025 s’ha activat la tercera convocatòria del programa, dotada amb cinquanta mil euros i destinada a empreses, professionals i centres de treball de la metròpolis. La iniciativa ofereix la cessió temporal, fins a un màxim de sis mesos, de bicicletes elèctriques o mecàniques perquè els treballadors puguin fer desplaçaments laborals de manera sostenible.

Cada beneficiari pot sol·licitar fins a cinc bicicletes i, com a novetat, un cop finalitzat el període de cessió, els usuaris poden optar al dret de compra del vehicle. La convocatòria d’enguany va finalitzar el 31 d’octubre i s’integra en les línies d’acció que busquen consolidar la bicicleta com una alternativa real també en els moviments vinculats a la feina.

L’envelliment, que és una conquesta social fruit dels avenços en salut, benestar i drets, no pot ser un motiu de discriminació. Hem de sentir orgull de ser un dels països més longeus del planeta; però per gaudir plenament d’aquesta etapa cal trencar prejudicis, perquè no és l’edat el que defineix les persones, sinó la seva història, les seves capacitats i els seus interessos.

Prioritat de la Diputació de Barcelona

La lluita contra l’edatisme forma part del projecte Generacions Diverses: cap a la igualtat d’oportunitats, un dels projectes transformadors de la Diputació de Barcelona i inclou, entre d’altres, una línia de finançament d’1,5 milions d’euros en iniciatives locals per impulsar accions i polítiques al territori de la província. A més, aquesta tardor, la Diputació de Barcelona va organitzar el 1r Congrés d’Edatisme: cap a uns municipis no edatistes, una iniciativa pionera a l’Estat, amb l’objectiu de promoure i compartir una mirada diversa i enriquidora dels processos d’envelliment i per posar aquesta problemàtica, que afecta a una part important de la població, en l’agenda política i social. 

Una altra iniciativa impulsada des de la Diputació de Barcelona és l’exposició ‘Edatisme zero envers les persones grans’ que ja està itinerant per diversos municipis de la província. Aquesta mostra convida a reflexionar sobre els estereotips i els prejudicis associats a l’edat, denuncia les conductes edatistes que sovint passen desapercebudes i reivindica una mirada més inclusiva i més respectuosa envers les persones grans.

La Diputació de Barcelona, amb aquestes i amb altres iniciatives, vol situar l’edatisme en el debat social i polític i en les polítiques públiques, especialment en el món local, com a administració més propera a la ciutadania.

Més informació a: www.diba.cat/edatisme

Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global 2030.  
 

El nou espectacle "TERRA" no es tracta d'una funció de circ qualsevol, sinó d'una autèntica exhibició curada fins al màxim detall que pretén enamorar al públic amb acrobàcies de tota classe. A més, de la direcció artística se n'ha fet càrrec Rosa Raluy, l'hereva de la família. Ella s'ha encarregat del vestuari, les coreografies i l'atrezzo. El 90% de les vestimentes les ha fet ella a mà en un llarg treball: "M'ha ocupat mesos fer els vestits".

El nom del show no ha estat escollit a l'atzar, "TERRA" va dedicat al planeta perquè, com assenyalen, tenen "arrels per tots els llocs del món". A més, senten una gran connexió amb els elements naturals del planeta, ja que van pels aires, salten foc, s'impulsen amb la terra... Tot això compon un missatge clar, bonic i actualitzat que està cuidat fins a l'últim detall.

Amb aquesta proposta, el Circ Històric Raluy s'adapta al món contemporani mantenint la seva base de circ tradicional que tant ha enamorat a milions de persones de tots els indrets del món durant molts anys. Ara, però, amb la incorporació de noves exhibicions: "Estem oberts a nous llenguatges artístics", explica Kimberly Raluy, filla de Rosa i protagonista d'espectacles com Water Meteor.

"TERRA" compta amb diversos números únics i duts a terme pels millors especialistes. Hi torna el trapezi, un dels shows més icònics de la història del circ, també repeteix l'emblemàtic número d'equilibris que absorbeix totes les mirades de la grada. El plat fort és una exhibició de bàscula acrobàtica de dos nois ucraïnesos que gairebé toquen el sostre de la lona del circ. Tot i aquestes novetats, la família ha deixat la intriga enlaire en explicar que hi ha números que fa anys que no presenten i nous espectacles contemporanis.

Tots aquests números venen acompanyats de ballarines que són presents durant quasi tot l'espectacle i de Sandro Roque, el còmic del circ. Sandro, d'origen portuguès, s'encarrega d'amenitzar el show i treure uns riures al públic amb acudits i petits monòlegs que el destaquen com un gran humorista.

London Bar: la història dels Raluy

La presentació s'ha realitzat al London Bar. L'establiment està estretament vinculat amb la família Raluy i la creació del circ. L'any 1909, el local situat prop del Liceu es va inaugurar com un indret amb una gran cultura artística. Aleshores, l'avi de la Rosa Raluy, Luis Raluy, el visitava sovint enamorat de la seva ànima cultural. Allà, va conèixer una parella d'acròbates i, tots tres van formar un trio que, posteriorment, va acabar amb la creació del Circ Raluy.

Anys després, London Bar va passar a les mans de Luis que va continuar amb l'esperit característic de l'indret. Amb el pas del temps, el local continuava sent propietat dels Raluy tot i que en aquests darrers anys no era gestionat per ells. Però ara, la família se sent plenament orgullosa d'anunciar que torna a estar a càrrec seu i que tenen una gran motivació per aconseguir retornar l'ànima pròpia que el caracteritzava, és a dir, un lloc de pas per a artistes de tota mena que comparteixen les seves passions.

Quan entro, em trobo, amb dues bates blanques, la Julissa i la Mary Jane Chu Sifuentes, dues germanes infermeres que desprenen una alegria, energia i proximitat reconfortants. Fa més de vint anys que viuen a Blanes, on han fet arrels, han crescut com a persones i professionals i han vist néixer i créixer els seus fills. I s’hi senten a casa.

Des de l’altra banda de l’oceà Atlàntic

Les germanes Chu Sifuentes van néixer a Trujillo, a la costa nord del Perú, en una família benestant d’infermeres, mestres -la mare- i metges. Les seves tietes, la Liz i la Sílvia Sifuentes, van ser les primeres a emigrar a Barcelona l’any 1990. Aquesta decisió definiria el destí de les dues germanes.

La primera a travessar l’oceà va ser la Mary Jane. L’any 1992 -any olímpic- un viatge de visita a la ciutat comtal va canviar inesperadament el rumb de la seva vida. Aleshores, la jove estudiava segon d’Infermeria a l’Escola Naval de la Marina del Perú, a Lima. Estudis que va abandonar i començar de nou a la Universitat de Girona -primer contacte amb el català. Poc després, va conèixer el seu marit i pare dels seus dos fills: en Ferran i en Jan Pol. “Tot era estranyíssim al principi, però els companys i professors em van ajudar molt (amb l’idioma) i vaig acabar graduant-me (en Infermeria) amb bona nota”.

Un embaràs, un nebot i una nova vida

Uns anys després, la Julissa va volar fins a Catalunya pel naixement del seu nebot. “Jo havia de ser la padrina… i em vaig quedar, ara fa 25 anys”. Per aquell llavors, la Julissa exercia de llevadora al Perú i, ja instal·lada a Blanes, va continuar formant-se. Es va especialitzar en geriatria i va estudiar català, amb la Mary Jane, a l'Oficina de Català de Blanes -del Consorci per a la Normalització Lingüística, l'ens del Departament de Política Lingüística que treballa per fomentar l'aprenentatge i l'ús del català- des dels nivells més baixos fins al nivell D, el nivell superior dins del sistema tradicional de certificats de la Generalitat. Avui, la Julissa és la gestora de la part assistencial d’infermeria de totes les residències geriàtriques de Blanes. I mare de la Meritxell.

Escoltant-les m’adono que el català, per a les germanes Chu, és molt més que una eina per a comunicar-se i llengua. És un compromís personal i respecte cap al país que les ha rebut. La Julissa detalla un moment clau i punt d'inflexió: “A Girona, quan treballava, veia que alguns pacients pensaven en català i després havien de traduir-ho al castellà perquè jo els entengués. Jo m’adonava de l’esforç que feien per comunicar-se amb mi, i això no podia ser. Considero que la identitat de les persones també passa per la llengua i si aquest país ens havia acollit i obert els braços, nosaltres havíem d’adaptar-nos, en tots els sentits. I ens va ajudar a integrar-nos”.

Un entorn que ajuda i suma

Entre elles, admeten, parlen castellà, però el català forma part del seu dia a dia. El parlen a casa amb els fills -i els ajuden amb els deures- i a la feina amb els companys i pacients. Així com amb les amistats, l’entorn i la vida social. I destaquen la importància d’aquest entorn: “La llengua està influïda per l’entorn que tenim”, diu la Julissa, “i nosaltres som molt afortunades de les persones que ens hem trobat pel camí”, afegeix la Mary Jane.

Totes dues mencionen i parlen amb afecte de l’Elisa Sola, la directora de l’Oficina de Català de Blanes, que ens acompanya a la consulta durant l’entrevista. “Gràcies a ella hem continuat estudiant. És més que una professora: és una amiga, una persona molt propera”, explica la Julissa.

També agraeixen i reconeixen el suport dels CAPs, dels companys de feina i de l’ICS, l’Institut Català de la Salut. “Des del primer dia, a la feina sempre s’han adreçat a nosaltres en català. Això crea una confiança i un vincle”, menciona la Julissa. La Mary Jane ho reforça: “Treballar a l’ICS ha estat una sort immensa”.

"Déu n’hi do!"

La gent i els pacients les feliciten. Comentem anècdotes que les fan riure: “Hi ha catalans que em diuen que parlo català millor que ells!”, diu divertida la Julissa. I els encanten les frases fetes: “Déu n’hi do!”, exclama la Mary Jane i “Vet aquí”, riu la Julissa.

La seva és una història d’arrels noves, d’integració i de profund respecte cap a la terra que les ha acollit i que elles han fet seva: “Blanes és casa nostra” i “l’idioma no ha de ser una barrera, ha de ser una porta oberta a la integració”, conclou i sentencia la Mary Jane. “Ens hem adaptat, ens hem integrat i ens sentim catalanes de cor”, se sincera la Julissa.

Acabem la conversa somrient. La Julissa ha de marxar a les residències i la Mary Jane ha d'atendre els pacients. Ens acomiadem amb una abraçada sincera, surto de la consulta i no puc evitar mirar la sala d’espera de la Mary Jane. Penso, quina sort tenen els blanencs de tenir-les i tots nosaltres d’escoltar històries com la seva, i marxo amb la sensació d’haver conegut dues dones que no només han adoptat Catalunya com a llar, sinó que també l’han enriquit.

Què és i quin abast té Plans Silver

El Consorci de Turisme del Baix Llobregat impulsa Plans Silver, una nova línia d’experiències pensades per a persones que busquen un turisme de proximitat ben organitzat, accessible i dissenyat per gaudir-lo sense presses.

La proposta reuneix activitats que combinen cultura, patrimoni, gastronomia i natura, pensades per ser viscudes entre setmana o fora de la temporada alta, quan els espais són més tranquils i es poden visitar a un ritme més còmode.

Amb el lema “El teu moment és ara. El teu lloc és el Baix Llobregat”, el projecte reivindica una etapa vital plena d’energia, temps i ganes de descobrir el territori amb qualitat.

Cultura, patrimoni i experiències úniques

El Baix Llobregat concentra alguns dels espais culturals i patrimonials més singulars de l’entorn metropolità, i molts d’ells formen part dels Plans Silver. Propostes com Catalunya en Miniatura o la Colònia Güell, amb la seva Cripta de Gaudí, permeten endinsar-se en la història i l’arquitectura d’una manera tranquil·la i acollidora.

També s’hi inclouen espais que expliquen el passat industrial i arqueològic de la comarca, com el Parc Arqueològic i el Refugi Antiaeri de Gavà, els Museus d’Esplugues, el Centre Jujol - Can Negre, el Museu de les Aigües, o els Museus de Martorell i la Colònia Sedó, cadascun amb un relat propi que connecta amb etapes decisives de la història local. El Museu de Viladecans completa aquest recorregut amb la visita a una antiga casa pairal.

Totes aquestes experiències comparteixen un mateix objectiu: oferir una manera accessible i agradable de descobrir el patrimoni. Són visites que conviden a mirar amb detall i a escoltar les històries que expliquen els edificis, els paisatges i les persones que hi han deixat empremta.

Naturalesa i gastronomia per completar la sortida

La natura del Baix Llobregat ofereix un contrapunt perfecte a les visites culturals, amb espais que conviden a respirar pausadament i a redescobrir el territori des d’una altra perspectiva. Els Espais Naturals del Delta del Llobregat són un bon exemple d’això: camins planers envoltats de llacunes, miradors d’aus i una llum que canvia el paisatge a cada hora del dia.

Les Coves de Montserrat són un recorregut subterrani d'estalactites i estalagmites que permet descobrir l'interior de la muntanya de Montserrat, mentre que el Castell de Castelldefels permet conèixer la història darrere de les muralles i les seves espectaculars vistes des de la terrassa, en un passeig pels seus jardins i una visita a PIRATIA, la nova atracció pirata que representa un atac pirata a la costa de la ciutat.

I per a qui desitgi viure més activament la natura al Baix Llobregat, les sessions de marxa nòrdica (Nordic Walking) o les rutes guiades són una opció ideal per descobrir les zones verdes de la comarca. A més, també es pot fer un vermut en carruatge de cavalls a Viladecans.

Aquestes sortides conviuen amb propostes gastronòmiques i d’enoturisme que posen en valor el producte local. Visites a la fàbrica de xocolata Blanxart -amb tast de xocolates inclòs- o al Celler Ramon Canals permeten conèixer de prop processos artesanals i tastar productes que formen part de la identitat de la comarca. La gastronomia local, però, també es pot tastar als restaurants del Baix Llobregat i, més concretament, als que formen part del col·lectiu Sabors de l’Horta, que recull la tradició del cultiu i l’art de la cuina i treballen els productes frescos del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Natura, cultura, patrimoni o gastronomia. Els Plans Silver permeten viure el Baix Llobregat des de tots els punts de vista possible amb total comoditat i al ritme que encaixi a cada persona. Són, en definitiva, un conjunt d'experiències pensades per a una generació vital, inquieta i amb ganes d'aprendre, que té interès, curiositat i motivació per seguir gaudint del seu temps. Es poden trobar tots aquí.

Podeu accedir al portal clicant aquí.

L’informe és una de les eines més valuoses d'anàlisi econòmica territorial. Amb 31 edicions publicades, l’Anuari Econòmic Comarcal de BBVA ha esdevingut un referent pel nivell de detall i qualitat i es manté com l’únic estudi a Catalunya que proporciona una visió tan precisa del creixement econòmic en l’àmbit comarcal. El document està dirigit pel professor emèrit del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver. 

Amb el portal web de l’estudi, BBVA busca anar més enllà de la simple recopilació de dades, ja que pretén ser una guia útil per a empreses, administracions i comunitats locals que ajudi a comprendre millor l’evolució econòmica i les dinàmiques de cada comarca a partir d’indicadors econòmics específics. És una eina que transforma el contingut perquè sigui més accessible i visual. 

Anàlisi al detall

L’Anuari Econòmic Comarcal analitza al detall el comportament de l’economia del Principat i hi aplica la lupa per conèixer i entendre què passa a les quatre demarcacions, als set eixos territorials i a les 43 comarques. Analitza les fluctuacions econòmiques, el desenvolupament dels sectors i subsectors productius, l’afectació sobre el mercat laboral i també té en compte els preus de l’habitatge.

A més, no es limita a observar l’estat del 2024, sinó que mira enrere i ofereix l’oportunitat de fer una retrospectiva de l'evolució de cada sector i a cada territori des del 2019 -abans del context de pandèmia- o, fins i tot, anar més enllà i calibrar els canvis durant l'última dècada (2014-2024).

L’adaptació web de l’informe trasllada el detall de l’anàlisi en desenes de gràfics i mapes interactius, acompanyats d’explicacions que faciliten la comprensió de totes les dades. És una eina de consulta i d’accés permanent per a investigadors, periodistes, comunicadors, economistes i ciutadania en general que permet accedir als continguts de l’informe actualitzats i amb una navegació intuïtiva. L'estructura del lloc web permet transitar per més de cinquanta seccions, per a cadascun dels àmbits territorials, i la informació temàtica en diferents formats. A més, totes les dades es poden descarregar, ja netes i en formats reutilitzables, per permetre anàlisis noves d’acadèmics, experts i qualsevol persona interessada.

En aquest context, l’àrea de Cooperació Municipal de la Diputació de Lleida té un paper central. El seu treball se centra a donar suport econòmic i tècnic als ajuntaments, perquè puguin mantenir i millorar els equipaments i serveis que estructuren el dia a dia de la ciutadania. Dins aquesta línia s’emmarca “Poble petit, gran vida”, una iniciativa que vol posar en valor la vida als municipis de menor dimensió, visibilitzant les opcions de viure i emprendre en espais on la proximitat i l’equilibri són elements clau.

Al mateix temps, la cultura i el patrimoni es consoliden com un àmbit estratègic per generar cohesió i activitat. Restauracions, recuperacions d’elements històrics i iniciatives de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) mostren que la creativitat i la identitat poden convertir-se en oportunitats d’aprenentatge, projecció i dinamització econòmica. Aquesta combinació —serveis municipals, qualitat de vida i cultura viva— reflecteix una idea clara: les oportunitats es poden estendre des de Ponent a qualsevol racó, sempre que els projectes s’acompanyin de recursos i coordinació pública.

Serveis que reforcen el benestar

La Diputació de Lleida destina cada any recursos a reforçar serveis essencials de municipis grans i petits. Es prioritzen actuacions com la millora d’equipaments socials, l’adequació d’infraestructures municipals i el manteniment de serveis bàsics que garanteixen la qualitat de vida. Aquest suport facilita que els ajuntaments puguin planificar obres i serveis sense carregar excessivament els pressupostos locals.

Entre les actuacions més habituals hi ha la rehabilitació de centres cívics, millores en instal·lacions esportives, reformes d’espais de reunió i adequacions d’edificis municipals. Aquest tipus de millora, tot i no aparèixer a grans titulars, és essencial per mantenir una xarxa de serveis que responguin a les necessitats reals del veïnat.

A més, els ajuntaments disposen d’assessorament tècnic en matèria urbanística, jurídica o de gestió de projectes, un recurs especialment rellevant per als municipis petits que no sempre compten amb equips propis especialitzats. D’aquesta manera, es reforça la capacitat local per impulsar projectes que tinguin un impacte directe en el benestar quotidià.

“Poble petit, gran vida”: una mirada de proximitat

“Poble petit, gran vida” és una campanya que vol destacar els recursos i llarg recorregut dels municipis més petits de Ponent. La iniciativa no només comunica, sinó que també acompanya projectes concrets: millores d’equipaments, promoció d’activitats comunitàries i suport a serveis que busquen evitar que la població hagi de desplaçar-se per accedir a prestacions bàsiques.

Aquesta línia de treball es concreta en actuacions com la modernització de consultoris locals, enfortiment de serveis de comunicació municipal, recuperació d’espais per a usos veïnals o ampliació d’espais culturals. Tot plegat respon a la voluntat que les oportunitats arribin també a pobles de menys habitants, reforçant la idea que es pot viure i emprendre en nuclis petits sense renunciar a serveis essencials. Aquesta mirada no pretén idealitzar la vida rural, sinó posar en valor les seves potencialitats i connectar-les amb recursos que ajudin a fer més fàcil el dia a dia. 

Cultura que suma: patrimoni recuperat i identitat compartida

La cultura també és una oportunitat. La restauració dels llibres de Família del Pedrolo —dues peces del segle XVI que formen part de la memòria històrica de la família de l’escriptor Manuel de Pedrolo— n’és un exemple recent. Els treballs han permès recuperar documents que expliquen la trajectòria d’una nissaga vinculada a l’interior de Lleida i que tenen un valor històric notable.

També destaca la reproducció del segon sepulcre dels comtes d’Urgell, la tomba doble d’Àlvar I i Cecília de Foix, instal·lada al monestir de les Avellanes. El projecte, impulsat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), ha permès recuperar visualment un element patrimonial de gran interès, fent accessible al públic un peça que forma part de la història del comtat d’Urgell.

Aquest tipus de projectes culturals contribueixen a reforçar el sentiment de continuïtat històrica i, alhora, generen moviment local: visites, activitats educatives i iniciatives que posen en relleu la importància del patrimoni com a font d’aprenentatge i dinamització.

La cultura, quan es gestiona de manera propera i accessible, té capacitat de multiplicar oportunitats. Les actuacions de l’IEI no només se centren en la recuperació patrimonial, sinó també en la programació de cicles, exposicions i activitats que reforcen la participació comunitària. Aquest tipus d’iniciatives busquen que la cultura recorri totes les comarques, amb especial atenció als municipis que tenen menys equipaments.

Aquesta mirada complementa les accions de Cooperació Municipal i reforça una idea clau: la qualitat de vida s’articula també a través de la possibilitat d’accedir a cultura, memòria i creativitat. Quan aquests elements arriben a tots els pobles, s’obre la porta a nous projectes locals —des de propostes educatives fins a iniciatives turístiques o culturals de petit format— que donen vida als nuclis i activen la comunitat.

Una mirada conjunta: serveis, patrimoni i vida local

El conjunt d’accions municipals i culturals impulsades per la Diputació de Lleida mostra que les oportunitats poden prendre forma de moltes maneres: un equipament renovat, un servei més accessible, una peça patrimonial recuperada o una activitat cultural que connecta comunitats. Tot plegat contribueix a reforçar la qualitat de vida i a dibuixar un futur amb opcions reals arreu de les comarques lleidatanes.

Informar-se sobre aquestes iniciatives és senzill: els portals de Cooperació Municipal i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs ofereixen informació actualitzada, convocatòries i detalls dels projectes en marxa. Aquesta transparència permet seguir de prop com avancen les actuacions i quins recursos tenen disponibles els ajuntaments i equipaments culturals.