"Ens presentem a les eleccions perquè Florentino vol privatitzar el club", ha explicat Riquelme, fent referència a la voluntat expressada pel president del club blanc de vendre un percentatge d'accions del Reial Madrid a un inversor extern. L'empresari alacantí no ha dubtat a criticar Florentino i la gestió de campanya que està fent des del mateix club: "Fa 20 anys que opera com si el club fos seu i està fent servir tots els mitjans del club per orquestrar la seva campanya personal". 

De fet, Riquelme ha assegurat que denunciarà a la junta electoral les gestions que Florentino està fent des del club en aspectes clau de les eleccions, com per exemple la del vot per correu: "Els socis només han rebut la seva papereta", afirma. "Jo sé contra qui estic competint", ha sentenciat un Riquelme que ha criticat Florentino per eludir un debat entre candidats i per "assegurar-se" una alta participació del vot per correu, fent coincidir les eleccions amb l'estada del papa Lleó XIV a Madrid. 

Esports

Florentino assegura que Ayuso i Almeida faran «una normativa especial» perquè els concerts tornin al Bernabéu Pau Espí Solé

Florentino va finançar al Barça

"Florentino ha sigut un gran president pel Reial Madrid, però el temps passa per a tothom", ha deixat caure Riquelme, poc abans d'atacar el Barça assegurant que "durant moltíssims anys s'ha pagat a Negreira per afavorir arbitralment al Barcelona". Alineat amb Florentino, l'empresari alacantí ha defensat que l'arbitratge ha "robat" les lligues al Madrid, i ha afegit que "hi ha hagut un perjudici evident" cap al club blanc. 

"El Barça ha sigut finançat per Florentino, per gent molt propera del seu cercle", ha assegurat Riquelme, que ha arribat a afirmar que el president blanc va "allargar la mà" al club blaugrana quan pitjor estava i "ara ens heu guanyat dues lligues".

Un nou cas Figo?

"Prefereixo no revelar el nom dels jugadors amb qui contacto", ha respost Riquelme a Basté, que no ha confirmat ni desmentit contactes amb algun futbolista del Barça preguntat per si voldria repetir "un cas Figo". Així i tot, l'alacantí ha assegurat que Pedri i Lamine Yamal "són grans jugadors", però que prefereix "els jugadors del Reial Madrid".

Esports

​PERFIL

Qui és Enrique Riquelme, l'empresari amb «accent sud-americà» que desafia Florentino Pérez Pau Espí Solé

Recuperar "l'ADN Reial Madrid"

El candidat, que aquest dilluns va confirmar a Raúl González Blanco com a nou director esportiu, en cas que guanyi les eleccions, ha assegurat que, abans de diumenge, "revelarà el nom de l'entrenador i dels fitxatges" que té aparaulats. En aquest sentit, ha descartat a Mourinho com a candidat a la banqueta i ha conclòs sentenciant que el seu projecte vol "recuperar l'ADN, la identitat i els valors del Reial Madrid". 

Qui fa aquestes gestions és el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, que està treballant principalment amb l'Arquebisbat de Barcelona. Si bé la decisió no està en mans del Govern, la voluntat és pressionar perquè el català guanyi més presència en els actes del Papa a Catalunya. Aquest dilluns, la Santa Seu ha fet públic el missal de l’acte pontifici a la Sagrada Família, la missa i la benedicció de la torre de Jesucrist, i la llengua catalana perd molt de pes respecte de l’anterior visita d’un Papa a la basílica. Aleshores va ser Benet XVI qui va consagrar el temple i en aquella litúrgia, la llengua catalana va tenir un gran protagonisme. En el cas de la benedicció de la torre, Lleó XIV s’expressarà únicament en castellà.

El Govern defensa la presència del català

Fonts del Govern asseguren que la valoració general de la presència del català "és positiva", però també reivindiquen la "discreció" per aconseguir que la llengua també estigui present en l'acte de benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. L'executiu, en tot cas, defensa que el Lleó XIV utilitzarà el català "en diversos moments" de la visita al país i que el missal reflecteix la "pluralitat lingüística" del recorregut per Catalunya. El Govern recorda que no organitza els actes litúrgics ni decideix l'ús de llengües que se'n fa, però, assegura, ha trobat "gran receptivitat i sensibilitat" pel català quan se li ha plantejat al Vaticà.

Societat

El Papa farà tota la benedicció de la torre de la Sagrada Família en castellà Pep Martí i Vallverdú

El missal estableix que la benedicció de la torre de la Sagrada Família serà íntegrament en castellà, però l'executiu d'Illa recorda que hi ha una sèrie d'actes en què el català serà protagonista. Un d'ells serà que el Sant Pare iniciarà la celebració de la salutació litúrgica en català. "En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant" o "La pau sigui amb vosaltres" seran pronunciades en llengua catalana pel pontífex. La primera lectura de la missa serà íntegrament en català, igual que el salm responsorial, o el Credo cantat. També hi haurà pregàries dels fidels en català per part de l'Església i de responsables de la societat civil.

Crítiques des de l'oposició

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha enviat aquest dimarts una carta a Salvador Illa en la qual li reclama que pressioni perquè el català tingui més presència en la cerimònia. "La defensa del català s’ha de fer a diari i en totes les situacions, per descomptat, però és evident que una ocasió tan especial i amb una audiència potencial tan alta com és la visita del Sant Pare és un moment que s’ha d’aprofitar per projectar la llengua catalana, la llengua pròpia de Catalunya, arreu del món", remarca Sales en la missiva dirigida al president de la Generalitat.

Societat

Junts pressiona Illa perquè la benedicció de la torre de la Sagrada Família sigui en català Oriol March

Al seu torn, la secretaria general d'ERC, Elisenda Alamany, ha expressat a través de xarxes socials que el Govern havia de treballar perquè el Papa "respecti" la societat que l'acollirà i la seva llengua. "Catalunya no és un escenari; és un país. Un país fet de resistències i lluites que han mantingut viva la llengua i cultura catalanes", ha apuntat Alamany. Al seu torn, la CUP, que no vol destinar temps a opinar sobre la visita del Papa, també ha carregat contra el Govern: "A l'hora de la veritat el català només és prioritari quan no incomoda ningú", ha dit la diputada Pilar Castillejo en roda de premsa al Parlament.

La família desnonada va perdre un pis arran d'una execució hipotecària després de la crisi del 2008 i el sindicat lamenta que el seu cas se suma al de quatre desnonaments més previstos el mes de juny a la ciutat. Per tot plegat, s'han viscut escenes de tensió durant l'operatiu, que ha comptat amb un ampli dispositiu policial.

⚠️ MOSSOS DISPARANT FOAM EN UN DESNONAMENT A MATARÓ

Aquesta és la política d'habitatge del PSC.

Estan desnonant una família amb 4 fills, que va perdre el pis arran d'una execució hipotecària després de la crisi del 2008.

Així actuen per deixar al carrer una família amb menors. pic.twitter.com/Rgxfds8coB

— Sindicat Habitatge Socialista de Catalunya (@SindicatHabSC) June 2, 2026

La policia catalana ha detingut tres menors d'edat durant un desnonament al barri de Cerdanyola de Mataró. Segons el relat dels Mossos, mig centenar de persones s'ha concentrat per evitar l'actuació i s'haurien llençat objectes contra la línia policial. La unitat ARRO ha acabat dispersant els concentrats i s'han fet les tres detencions. També s'ha informat que hi ha cinc agents ferits lleus i material policial malmès pel llançament d'objectes.

Societat

Primera sanció de la Generalitat contra una agència per racisme immobiliari: l'odissea d'un llogater de Mataró David Cobo

La CUP demana la compareixença de Parlon

En resposta a la intervenció policial a Mataró, la diputada de la CUP al Parlament Pilar Castillejo ha demanat la compareixença de la consellera d'Interior, Núria Parlon, i del director general de la policia, Josep Lluís Trapero, perquè donin explicacions de la "violència gratuïta" en el desnonament d'aquest matí. En roda de premsa des del Parlament, Castillejo ha afegit que el seu grup ha requerit informació al departament d'Interior sobre aquests fets. La diputada ha lamentat que els agents dels Mossos hagin llençat, segons ha dit, bales de foam en els incidents pel desnonament que han deixat tres detinguts menors d'edat i cinc agents ferits lleus.

El creador visual Lluís Danés serà el director artístic de la celebració que tindrà com a lema 'Rambles amunt, rambles avall' i que serà una barreja de disciplines amb circ, música, dansa i poesia. El tercer tinent d’alcaldia i regidor del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha assegurat que si es fa una festa d'inauguració de la Rambla és perquè les obres ja estaran acabades: "Les obres s'han portat a terme en els terminis establerts", ha assegurat. En aquest sentit, el tinent d'alcaldia també considera que fixar la data per una inauguració també afegeix més pressió perquè les obres acabin quan toca, i no es demorin més del previst. 

En qualsevol cas, ha dit que fins ara no hi ha hagut sorpreses i que les obres s'han portat a terme en els terminis establerts. "Quan vam anunciar que començàvem les obres de la Rambla, ens vam fixar en aquests 50 mesos que es compliran precisament en el mes de febrer".

Societat

Convertir antics hotels i edificis buits en pisos socials: la proposta dels experts per al futur de la Rambla

Una proposta amb "gran càrrega simbòlica"

Des de l'Ajuntament de Barcelona destaquen que la proposta amb què treballa Danés té una "gran càrrega simbòlica": "És a la vegada un homenatge al passat i un assaig de què ha de ser la Rambla a partir d’ara, un cop finalitzada la seva profunda i llargament reivindicada transformació. Una declaració d’amor a la Rambla i una declaració de principis. D’un nou començament i una invitació a la ciutadania perquè s’animi a reconquerir-la, feta de memòria, humor, emoció, cultura popular, comunitat", argumenten des del govern barceloní. 

La inauguració de la nova Rambla culminarà més de quatre anys de reforma urbanística, que va començar l’octubre de 2022 en el tram entre Colom i Santa Madrona i actualment es troba en la recta final, renovant el tram central fins a la plaça de Catalunya. L’horitzó és finalitzar les obres al primer trimestre de 2027, havent superat més de 50 mesos, amb una inversió de més de 55 milions d’euros. La reforma s’ha acompanyat d’un treball per implicar la ciutadania i les entitats i el reforç de la coordinació i la informació. Entre altres mesures, s’ha creat l’Oficina de Coordinació de la Rambla, i s’ha obert l’Espai Rambla, d’informació i comunicació adreçat a la ciutadania, les entitats, comerciants, agents culturals i econòmics del passeig.

Feijóo ha estat conscient del fòrum que l’escoltava i de l'expectació i ha estat molt clar quan ha dit, només començar, que a les Jornades del Cercle “sempre hi ha un elefant a l’habitació, però confesso que mai tan gran com aquest any”. Una referència al moment polític en què planeja la possibilitat d'una moció de censura instrumental contra Sánchez.

El dirigent conservador ha assenyalat que Espanya necessita un govern amb autonomia per governar i amb una majoria per fer-ho. Feijóo ha dit que “no es pot governar Espanya contra Catalunya, jo vull fer-ho amb Catalunya”, assegurant que defensa millors infraestructures i una major fiscalitat. Ha dit aspirar que Catalunya aconegueixi objectius “per convicció, no per coacció" i ha apuntat els llocs d'encontre amb el Cercle: "Si volen immigració regular i menys impostos, comptin amb mi”.

Política

​CRÒNICA

Només l'habitatge enterboleix l'alineament d'Illa amb el món econòmic Pep Martí i Vallverdú

Feijóo: "Amb CiU t'hi entenies"

Teresa Garcia-Milà ha estat molt explícita al demanar a Feijóo que es disposi a negociar l'acord de nou finançament, però el líder del PP s'ha limitat a intentar desviar el tema afirmant que cal "parlar" i que no hi ha hagut voluntat de negociar amb serietat per assolir un acord que acceptessin les comunitats governades pel PP. Fins i tot ha recorregut al record de CiU: "Amb Convergència i Unió t'hi entenies perquè eren seriosos". Ha afirmat que si és president "s'asseurà amb la Generalitat", tot afirmant que les autonomies necessiten més recursos i parlar més, però també de la despesa que fan.    

El cap del PP ha dit que cap dels presents a les Jornades faria negocis amb uns socis “investigats” per corrupció i ha reconegut la “discrepància” que manté amb el Cercle, subratllant que Espanya no pateix una crisi, sinó una “decadència”. “No hi ha casos de corrupció, sinó tot un sistema, premeditació per desacreditar els mecanismes de control d’una democràcia”. Ha assegurat que si és president atendrà el problema de Rodalies i gestionarà millor, amb figures indiscutibles al davant dels grans organismes i empreses públiques.

La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, ha expressat la “preocupació” de l’entitat pels escàndols que dominen l’escenari polític i ha reclamat preservar “la confiança en les institucions”. Garcia-Milà ha demanat que des de la política hi hagi “la capacitat de construir consensos des de la política, una responsabilitat que correspon tant al govern com a l’oposició”, una crítica subtil al discurs crispat de la dreta espanyola. 

Garcia-Milà també ha demanat al PP, com a membre rellevant del PPE, un compromís en favor de reforçar al projecte europeu, que permeti que Europa pugui actuar més com a actor protagònic autònom. La presidenta del Cercle ha destacat “repoblar el centre polític junt amb socialistes i liberals enfront els qui posen en perill” el projecte europeu. Ha demanat a Feijóo que jugui un paper actiu en aquesta estratègia. 

Garcia-Milà: "No es pot construir des de la confrontació permanent"

La dirigent empresarial ha apuntat a la productivitat, la immigració i l’habitatge com a grans neguits del món econòmic, repetint la crítica feta per l’entitat al model de creixement espanyol. Garcia-Milà ha advocat per grans acords transversals entre el PP i el PSOE: “Ja sabem que és difícil amb la perspectiva d’un any d’eleccions, però per què no es poden posar d’acord?”. Per afegir: “No es pot construir des de la confrontació permanent”.

La presidenta del Cercle també ha defensat la proposta de finançament posada sobre la taula pel govern espanyol i ha estat explícita quan ha dit que “seria positiu que el PP la consideri i entri a negociar-la”. Ha defensa preservar la serenor recuperada després dels anys de xoc entre Catalunya i l’Estat i ha afirmat que el PP “té una oportunitat” per contribuir a un clima de respecte a la “diversitat d’Espanya. No podem contraposar Catalunya i Espanya”.  

"Li demano que faci totes les gestions necessàries amb la Conferència Episcopal Espanyola, amb el cardenal Omella i amb la pròpia Santa Seu per garantir una presència del català adequada al reconeixement legal que té la nostra llengua, tant a la missa i a la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, com a la resta d'actes oficials de la visita", demana Sales. "No demanem cap concessió ni cap favor, simplement estem defensant la nostra llengua, com fa qualsevol nació, i el Govern ha de ser exemplar i el primer a actuar", destacat la presidenta del grup parlamentari de Junts. El 2010, amb la visita de Benet XVI a Barcelona, el català va tenir-hi una presència més destacada. 

En tot cas, sí que seran en català les primeres paraules que pronunciï el Papa a la Sagrada Família: "En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La pau sigui amb vosaltres". Així va ser també el 2010 amb la visita d'un dels seus antecessors. Una incògnita sobre el pes final de la llengua catalana s'acabarà de determinar quan intervingui Omella. Fa setze anys, l’arquebisbe Lluís Martínez Sistach va fer la major part de la seva intervenció en català. Caldrà veure la presència que finalment tingui la llengua en la resta de l'agenda papal, que inclou també una visita a Montserrat, un acte al Raval i una vetlla a l'Estadi Lluís Companys, així com també una visita a la presó de Can Brians.

Societat

El Papa farà tota la benedicció de la torre de la Sagrada Família en castellà Pep Martí i Vallverdú

La carta de Junts, per cert, també fa referència a Antoni Gaudí, arquitecte de la Sagrada Família i compromès amb el catalanisme. "Cal recordar que la visita del papa Lleó XIV coincideix amb el centenari de la mort de Gaudí, una persona altament arrelada al país i a la identitat catalana, cosa que encara fa més dolorós veure com el català, llengua que defensava sempre l’arquitecte de la llum, no té la presència que es mereix a la cerimònia", assenyala Sales en la missiva dirigida a Illa. El Govern es bolcarà en la visita del Papa, la primera que fa a Espanya des que va arrencar el seu mandat. El pontífex Francesc, el seu antecessor, malgrat el vincle amb la comunitat hispana, no va venir. 

Es tracta del segon mes consecutiu que el mercat laboral català trenca el rècord d’empleats en actiu, amb 50.034 ocupats més que l’abril, el salt d’afiliats més gran en un mes des que hi ha registres, que es remunten al 2012. I és que Catalunya va sumar 89.882 feines respecte a l’any anterior (+2,32%). 

És la quarta vegada que el mercat laboral català se situa per sobre el llindar dels 3,9 milions d’afiliats, que només s’havia superat el mes passat, el juny i el juliol del 2025. Si bé, és el primer cop que la xifra s’acosta tant als 4 milions d’ocupats, amb només 28.800 empleats de diferència.

L’increment d’afiliació mensual del maig ha estat el més alt registrat en un sol mes en números absoluts. En canvi, a escala percentual, no s'ha produït un augment rècord però sí un de destacat. Així doncs, en comparació amb el mes d’abril, hi ha un 1,28% més d’afiliats, l’increment percentual més elevat des del juny del 2021, en plena pandèmia.

A més, Catalunya ha sumat 89.882 treballadors (+2,32%) en 12 mesos i les afiliacions arrosseguen un creixement interanual ininterromput des del març del 2021. El ritme d'augment interanual és el més pronunciat des del 2024, tant en nombre absolut com en percentatge.

Política

Puigdemont emplaça Feijóo a plantejar-li en persona la moció de censura instrumental Oriol March

Rècord d'ocupació a l'Estat

A Catalunya, l’increment de treballadors en el mes de maig va ser superior a la mitjana estatal (1,05%), tot i que el mercat laboral espanyol també va batre un rècord històric i va superar els 22,3 milions d’afiliats, després de sumar-ne 231.975. En un any, es van generar 553.400 feines (+2,54%), una variació per sobre de la catalana i la més elevada en dos anys. 

Durant el cinquè mes del 2026, Catalunya va ser la cinquena amb més llocs de treball creats, per darrere de les Illes Balears (+7,96%), l’Aragó (+2,56%), la Rioja (+1,87%) i Múrcia (+1,33%). En nombres absoluts, però, el mercat laboral català va ser el que més feines va generar en comparació amb l’abril.

La caiguda de l'atur, per demarcacions

Totes les demarcacions catalanes van registrar més ocupació que a l’abril, especialment a les comarques de Ponent, amb un augment del 3,56% dels afiliats. Girona van ser el segon territori més dinàmic amb un 2,15% d’augment d’ocupació, mentre que a les comarques tarragonines va créixer un 1,89%. L’augment d'afiliats a la Seguretat Social va ser més moderat a Barcelona (+0,92%).

"Per al PSOE, el partit no és un instrument. És una finalitat", ha remarcat Turull, que ha estat crític amb les investigacions judicials que assetgen el PSOE i que posen en qüestió la legalitat del seu finançament. "Nosaltres som partidaris que, com més informació, menys rumorologia. Creiem que calen explicacions en seu parlamentària", ha destacat el secretari general de Junts, que ha apuntat l'existència de contractes públics provinents de la Xina. "Això s'ha d'aclarir", ha indicat en referència directa al president de la Generalitat, Salvador Illa. Sánchez compareixerà al Congrés per Sant Joan, però de moment Illa -tot i la insistència de Junts- encara no té data al Parlament. 

Turull també ha retret als socialistes que ara estiguin denunciant l'existència de lawfare a Espanya, i ha recordat que ja els van advertir quan s'estava negociant la llei d'amnistia, de la qual es compleixen dos anys i que no s'ha materialitzat del tot perquè Puigdemont continua a l'exili i Oriol Junqueras es manté inhabilitat. "No ens refiem del PSOE", ha insistit en tot moment el secretari general de Junts, que també ha desconfiat del nou model de finançament, reactivat després de les eleccions andaluses. Si es tracta d'un model que només aporta més recursos però no té en compte el dèficit fiscal ni la recaptació de tots els impostos, el dirigent independentista ha indicat que no tindrà el seu suport. 

Política

Feijóo formalitza l'oferta a Junts i PNB: moció de censura i eleccions immediates Bernat Surroca Albet

"Som on érem fa tres mesos, quan se'n va començar a parlar", ha apuntat Turull. "A ERC ja els hem dit que podem anar a l'una per fer la proposta que ells mateixos van pactar per investir Illa", ha subratllat. Pel que fa a la relació amb el PSOE, trencada des de la tardor, ha indicat que només hi pot haver diàleg sobre qüestions que ja hagin estat prèviament acordades, com ara el projecte perquè Catalunya disposi de les competències en immigració. Fa uns mesos va naufragar pel vot en contra de Podem, però Junts ho continua mantenint com a prioritat. Tanmateix, hi ha aspectes que es dona per fet que no tiraran endavant, com és el cas dels pressupostos generals de l'Estat. 

A primera hora del matí, els docents han iniciat una bicicletada per Barcelona coincidint amb un nou dia d'aturada educativa, que mantenen la CGT, la Intersindical, però no el sindicat majoritari de la USTEC ni Professors de Secundària. Una de les marxes ha sortit de Fabra i Puig, on s'han concentrat un centenar de bicicletes i han començat la pedalada tallant l'avinguda Meridiana d'entrada a Barcelona, poc després de les 8:15 hores.

Paral·lelament, una altra marxa ha fet el mateix la zona de la Campana, a la Gran Via, i les diferents columnes han acabat confluint al passeig de Gràcia cap a les 9 hores. Posteriorment, aquests tres sindicats, juntament amb la CNT i l'Assemblea Educativa de Catalunya, han organitzat una manifestació unitària que té prevista la seva sortida des del Palau Robert i l'arribada a la seu del Consorci de Barcelona.

Societat

Educació pacta amb els dos principals sindicats per posar fi a la crisi: les claus de l'acord Gerard Mira

Les claus del preacord entre Educació i els sindicats

L'oferta econòmica que ha fet desllorigar el conflicte és un increment de 50 euros més per al complement lineal de nova creació sobre el qual s'ha estat treballant les últimes hores. Aquest complement serà de 50 euros per aquest 2026, zero per al 2027, 50 més per al 2028 i 70 per al 2029. D'aquesta manera, doncs, el complement lineal mensual a quatre anys vista és de 173 euros, tenint en compte l'arrossegament -un altre aspecte pactat.

Això, sumat a l'increment del salarial del 30% del complement específic -competència de la Generalitat- pactat amb CCOO i UGT el mes de març, més la pujada de l'11% que s'aplica a tots els funcionaris lligada a Madrid -competència del govern espanyol-, l'import final que els docents percebrien més al mes a quatre anys vista s'enfila fins els 600 euros més al més, aproximadament - 599,50 € a primària i a 633,58 € a secundària.

En matèria salarial, també s'ha lligat el cobrament del deute dels estadis -els sexennis. Gràcies a la pressió sindical, exercida per totes les organitzacions des del passat mes d'octubre, el Govern s'ha compromès a retornar els estadis en els pròxims cinc anys. L'acord amb els sindicats majoritaris també estableix la creació de 6.300 dotacions per a l'escola inclusiva. Aquesta és la mateixa oferta amb què ja treballaven els sindicats en les darreres hores de reunió, i va ser un dels punts més fàcils -tot i els estira-i-arronses constants- de desencallar. Malgrat l'entesa en la quantitat de dotacions per a la inclusiva, aquest aspecte ha generat malestar entre els sindicats majoritaris i els minoritaris. Tal com relata el preacord, aquestes dotacions tenen objectius concrets com ara "dotar tots els grups d’I3 de TEEI i figures i recursos per a reforçar competència comunicativa i adquisició del llenguatge [MALL, CREDA i logopedes]".

La proposta d'acord, que han d'avalar els docents de l'escola pública, també contempla ampliar alguns dels aspectes ja negociats el mes de març amb els sindicats minoritaris, cosa que equilibra la balança sindical i evita una ruptura. Es planteja, entre d'altres, un concurs de trasllats anual, arribar al 85% de gent amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb convocatòria de més de 5.000 places pendents. També l'eliminació de les entrevistes i limitació de les places perfilades amb un topall del 3%, un aspecte que ha generat molt malestar entre algunes direccions del país -que ja s'han mogut per la via legal. També una ampliació significativa de les càtedres, una de les grans reclamacions de Professors de Secundària.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Fa uns dies el bisbe auxiliar de Barcelona i president de la comissió organitzadora, David Abadías, explicava a la directora de Catalunya Religió que estaven satisfets amb el tracte al català i que fins i tot el Vaticà havia estat més considerat del previst. "Hem aconseguit més català del que pensàvem”, deia alimentant la sensació d'haver-ho batallat amb poc esme. Admetia que tindria molta més presència el castellà, llengua que l'estatunidenc Lleó XIV domina a la perfecció pels seus anys a l'Amèrica Llatina.

Des dels sectors més progressistes i catalanistes de l'Església sempre s'ha criticat la manca de compromís de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, amb el país i amb la llengua, que va estar més present en la consagració de la basílica que va fer Benet XVI el 2010. A Omella, ben connectat amb les administracions socialistes, fins i tot se l'ha titllat d'"espanyolista", com feia fa uns mesos en aquesta entrevista mossèn Josep Hortet, un dels principals col·laboradors de l'arquebisbe Narcís Jubany. L'Església catalana havia estat sensible, tal com es va plasmar en la carta pastoral Arrels cristianes de Catalunya del 1985 que signaven tots els bisbes de la Tarraconense. El text defensava inequívocament el català com a "llengua pròpia" del país i la necessitat d'emprar-lo tant en la litúrgia com en la vida eclesial.   

La manca de vocacions i de practicants en un país que s'ha secularitzat amb força també té conseqüències en la llengua de l'Església. A Catalunya, la tradició catòlica ha perdut força en favor de noves religiositats, com ara l'Islam o els moviments neopentecostals tal com vam explicar en aquesta sèrie de reportatges de Marc Orts (aquí, aquí i aquí). Hi ha molts capellans que oficien en castellà perquè no són nascuts al nostre país o perquè alguns fidels arribats de l'Amèrica Llatina els demanen que ho facin. I l'Església catalana ja no se sent ni prou motivada ni prou forta per convertir-se en un vehicle d'integració i de transformació social com havia estat els darrers anys del franquisme.

El viatge del papa té, a més d'una evident dimensió religiosa, una de social i institucional. Lleó XIV arriba a un país que el rep amb els braços oberts perquè, malgrat els errors i els pecats de l'Església catòlica, aquesta ha sabut convertir-se en dic moral contra l'egoisme, les desigualtats sense límits, la deshumanització i la maldat de les guerres. Però també aterra a una nació que encara està obligada a afirmar-se per ser i que té en la llengua el nervi d'una identitat que perviu als intents d'assimilació, no sempre subtils.

Malgrat el corpus doctrinal dels bisbes catalans, poc se'n pot esperar d'Omella i del seu entorn, atrafegats aquests dies per garantir que els capellans vesteixin de capellans tal com explica Pep Martí avui. Tampoc gaire de l'abat de Montserrat Manel Gasch, que pensa que el monestir, que el sant pare també visitarà, ha de girar full del perfil nacional i compromès que ha exercit en la història recent. Però en un context d'emergència lingüística, el Govern (i també l'espanyol, que assegura està compromès amb la causa de les llengües oficials diferents del castellà) hauria hagut de fer valdre tota la força i la incidència que li atorga el compromís i la col·laboració exhibida amb el viatge papal per convertir-lo en una oportunitat per projectar i prestigiar el català dins i fora del país. Haurà estat una ocasió perduda per part d'uns i altres.

Avui no et perdis

• Crònica: Només l'habitatge enterboleix l'alineament d'Illa amb el món econòmic; per Pep Martí Vallverdú.
• Les exigències de Gabriel Rufián fan aflorar les tensions al grup d'ERC al Congrés; per Lluís Girona Boffi.
• Entrevista a Gonzalo Boye: «El Constitucional fa un ús polític dels temps amb l'amnistia»; per Bernat Surroca Albet.
• Primícia: El carril bici més important promès per Collboni salta de mandat; per Arnau Urgell Vidal.
• La Franja de Ponent es prepara per una nova ofensiva espanyolista: «Ho tenim tot en contra»; per Bernat Castanyer.

El passadís

Els mestres voten aquests dies, en una consulta organitzada per la USTEC, l'Aspepc, la CGT i la Intersindical, si accepten o no l'acord de divendres passat. Els dos sindicats sectorials i majoritaris el defensen i els dos de classe el rebutgen i, per tant, la unitat del bloc vaguista s'ha esquerdat. Ja fa temps que es va trencar amb CCOO i UGT, que al març van signar un pacte amb el govern del PSC que ara ha quedat clarament superat. Comissions, tercera força sindical a l'ensenyament públic, intenta reposicionar-se pensant també en les eleccions sindicals del curs vinent i insisteix en la necessitat de destinar el 6% del PIB a educació tal com marca la llei. El 12 de juny han organitzat una jornada a la seu del sindicat a Barcelona sobre "passes i solucions per a superar el malestar educatiu" amb entitats i partits i que clausurarà la secretària general, Belén López. És divendres al matí i els mestres i professors encara treballen. Podran anar-hi els alliberats del sindicat i poc més a buscar solucions a aquest "malestar".

Vist i llegit

El líder del PP serà avui a les jornades del Cercle d'Economia. Ahir, com si res no hagués passat en els darrers anys i com si no anés de bracet dels ultres de Vox, va formalitzar l'oferta a Junts i el PNB per fer una moció de censura contra Sánchez i és possible que, com escriu Oriol March, aquest dimarts els demani l'indult. Sobre els intents de festeig de la dreta espanyola amb els seus homòlegs bascos i catalans us deixo el gag del darrer episodi del Polònia de TV3. L'humor i la caricatura sovint s'acosten a la realitat. Podeu veure aquí la reunió de Puigdemont, Turull i Nogueras a Waterloo.   

Recordem

Tal dia com avui de l'any 2014, Joan Carles I, rei d'Espanya, va comunicar la seva voluntat d'abdicar en el seu fill, Felip VI, que seria proclamat cap de l'Estat el 19 de juny. L'abdicació no estava prevista a l'ordenament jurídic i va provocar que PP i PSOE s'afanyessin a redactar i a votar a les Corts una llei ad hoc que donés cobertura al procés de relleu. El context era perillós per als monàrquics. La crisi econòmica havia provocat un fort descontentament, Podem acabava d'irrompre amb força impugnant la casta que representava la Corona, Joan Carles I estava cansat i en un moment de popularitat baix perquè havien transcendit escàndols com el safari de Botswana o casos de corrupció al seu entorn, i el procés català estava en efervescència. Accentuar la crisi de la monarquia hauria pogut fer caure el sistema polític sorgit de la Transició i Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba van ser diligents per preservar el sistema. Aquí podeu veure el missatge de renúncia d'un monarca que ha perdut molta popularitat.

[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]

Totes les dates del procés

• 1 de juny al vespre: constitució de la CMT i inici del termini de presentació de candidatures
• 4 de juny a les 21: acaba el termini per presentar candidatures
• 5 de juny a les 9: la CMT proclama les precandidatures admeses
• 5 de juny a les 18: publicació de les precandidatures admeses i inici de la recollida d'avals
• 11 de juny a les 18: es tanca la recollida d'avals i es comunica el resultat a la CMT
• 12 de juny a les 9: la CMT decideix el sistema final: proclamació directa, ratificació en assemblea o primàries
• 12 de juny a les 18: la CMT comunica la decisió als candidats
• 13 de juny a les 10: inici de la campanya electoral
• 19 de juny: finalització de la campanya electoral
• 20 de juny a les 10: inici de la votació
• 21 de juny a les 19: es tanquen les votacions
• 21 de juny abans de les 20: publicació de resultats i proclamació provisional del candidat. Inici del termini d'impugnacions
• 22 de juny a les 20: acaba el termini per presentar recursos davant la sindicatura electoral
• 23 de juny a les 19: la sindicatura resol els recursos i es fa la proclamació definitiva
• 23 de juny a les 20: els resultats passen a ser definitius

Tots els candidats a les primàries

Jordi Martí

Cap de files del grup municipal des que va plegar Xavier Trias. La direcció hauria preferit que no es presentés, però ha portat el pols fins al final. Ha descartat ofertes del sector privat i coneix molt bé la federació de Barcelona. Quan Trias va ser alcalde, el va acompanyar com a mà dreta a l'Ajuntament. Ha defensat les primàries des del primer dia.

Política

Ni les ofertes del sector privat fan desistir Jordi Martí: vol ser el candidat de Junts a Barcelona Oriol March

Pilar Calvo

Diputada a Madrid al costat de Míriam Nogueras, compta amb el suport de part de la direcció. Va fer el salt a la política com a membre de la llista de Junts el 2017, i el 2019 ja va integrar-se -sense sortir- a la candidatura a Barcelona. Va rebre el suport de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, només publicar-se que faria el salt al procés intern. 

Política

Les primàries de Junts a Barcelona sumen una nova aspirant: Pilar Calvo també s'hi presentarà Oriol March

Jaume Alonso-Cuevillas

Primer advocat de Puigdemont, va parlar amb ell a Waterloo sobre Barcelona en una reunió a l'octubre. En una entrevista a Nació, assenyala que si el president de Junts li demana, es retirarà. Part de la direcció intenta que sigui així. De moment, això sí, continua endavant. Va ser diputat al Congrés i membre de la mesa del Parlament. 

Política

​ENTREVISTA

«Si en algun moment Puigdemont em demana que em retiri, no trigaré ni un minut a fer-ho» Oriol March

Glòria Freixa

Diputada a la cambra catalana, compta amb suports dins del grup parlamentari, com ara Joan Canadell, i també és ben vista per part de l'entorn de Jordi Turull. Coneguda dins l'agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, en l'anterior legislatura va ser una de les més bel·ligerants amb el grup que encapçalava Laura Borràs quan era presidenta de la cambra.   

Política

La diputada Glòria Freixa també fa el pas i es presenta a les primàries de Junts a Barcelona Oriol March

Illa ha volgut agradar al Cercle, subratllant conceptes com "estabilitat", "resoldre conflictes", "evitar la confrontació", i col·laboració entre les empreses i l'administració. Paraules que agraden en aquesta casa que mai perd la compostura però que, a més, sol acollir amb escalf els discursos d’estabilitat. La presidenta de l’entitat, Teresa Garcia-Milà, ho ha reconegut quan ha saludat Illa al final de la seva intervenció dient que el seu discurs estava "molt alineat" amb les propostes del fòrum econòmic. Només l'habitatge, tenint en compte que el Cercle és crític amb la intervenció dels preus del lloguer, ha enterbolit la sintonia exhibida durant una hora a dalt de l'escenari. 

Tanmateix, entre els assistents, un dirigent del PP comentava: "Això ha estat un massatge. Demà, el Cercle d’Economia rebrà Alberto Núñez Feijóo i serà interessant de comparar acollides. La bona rebuda a Illa, de totes maneres, no vol dir que la majoria de socis estiguin captivats per les polítiques del Govern. En absolut. 

Economia

El Govern mobilitzarà 3.300 milions d'euros en sis anys per accelerar les «infraestructures estratègiques» Oriol March

"Tu creus que podem estar contents amb la política fiscal del Govern? És un càstig. Però malgrat això, el Cercle està bé amb Illa. Perquè aquest país encara no ha superat el 2017. O era el 2018?". Un soci reconegut del Cercle d’Economia resumia bé l’ambient de l’entitat pocs minuts abans de l’arribada del president de la Generalitat per inaugurar les Jornades d’un fòrum que continua sent influent a Catalunya, però també a l’estat espanyol.

"No som de llunes de mel, aquí som gent correcta, diem el que ens agrada però també el que no. Ho fem avui amb Illa i ho farem demà amb Feijóo", assenyala un soci molt proper a la junta. Potser per això, el president de la Generalitat ha arribat al Palau de Congressos de Barcelona ben equipat. 

La cita a Pujol

Garcia-Milà ha parlat del model econòmic vigent, expansiu, amb sous baixos i bones xifres d’ocupació, però feines de poc gruix, reclamant més valor afegit amb mà d’obra qualificada i més valor afegit. "Sense un salt en productivitat no serem competitius a Europa ni podrem mantenir l’estat del benestar", ha dit. La presidenta del Cercle ha refermat la visió sobre la immigració, carpeta que ha abodat l’entitat recentment, reclamant que la velocitat dels fluxos migratoris sigui compatible amb la capacitat d’integració i acollida del país.

Illa ha fet una defensa de les polítiques d’acollida. Per fer-ho, ha citat dues referències biliogràfiques, el Catalunya, poble decadent de Josep Ventallós, que augurava un declivi sense fre del país, i un titulat La immigració, problema i esperança de Catalunya. L’autor era Jordi Pujol i Illa ha volgut deixar clar que ell “estava amb el segon”.

Economia

Barcelona tindrà vol directe amb Taiwan a partir del 2027 Bernat Surroca Albet

Teresa Garcia-Milà ha apuntat una crítica en la política de l’habitatge, l’únic àmbit en el qual la distància entre Govern i Cercle s’ha fet més evident. Garcia-Milà ha reclamat més oferta per afrontar el problema de l’accés a una llar per als joves, criticant la limitació de lloguers, "una sortida a curt termini". Ha defensat ajudar les famílies vulnerables, però sense que els poders públics "traslladin aquesta responsabilitat als propietaris dels immobles".  

Illa s’ha mostrat favorable a augmentar l’oferta -ho estem fent-, però ha dit que no pot demanar a molts joves que busquen pis que esperin cinc anys de la seva vida i que s’han d’adoptar mesures de regulació que donin resposta al neguit de gent jove i formada. Però ha estat tan sols un moment de llunyania. Per si de cas, Illa ha invocat Jordi Pujol en immigració. Un Pujol que és soci fundador del Cercle d’Economia. 

"Has pensat que un 'hola' pot explicar quin és el nostre tarannà?", planteja l'espot com a pregunta inicial. Tot seguit, més imatges que se succeeixen ràpidament: una paret amb fotografies penjades de les obres de Gaudí, el cavaller Sant Jordi... i, de sobte, un grapat de gent de diferents colors de pell simulant els castellers. Mans i cossos que s'entrellacen en una metàfora de la unió. "És un pont entre tu i jo. Un món s'obre a un altre món. Del Mediterrani al Pacífic, i del Pacífic a arreu del món".

A continuació, torna a aparèixer la Sagrada Família: la creu de la torre de Jesús emergeix d'unes arrels que "trenquen el cel". I la peça continua amb un dels símbols més reconeixibles del país. "I per l'abril, roses mil": apareix la tradició de Sant Jordi, amb roses sobre un fons blanc, que simbolitzen una de les festes més estimades pels catalans.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Salvador Illa Roca (@salvador_illa)

I, llavors, tambors, gralles i capgrossos: "Agermanem tots els temps, abracem totes les veus: la de fora, la de dins, la que escriu i la que parla. Sents les gralles? Els ocells cantant a festejar-lo van. Aquest 'hola' entre tu i jo és el que ens fa ser com som". Les referències a la cultura popular es combinen amb un missatge d'obertura i convivència que pretén donar la benvinguda al Papa.

Fins i tot, fa referència a la inauguració dels Jocs Olímpics del 1992. "Catalunya és un poble de trobades. Trobades que ens canvien. Trobades que canvien el món". És la idea que vertebra l'espot i que culmina en un missatge final: "Hola, món. Hola, Papa Lleó XIV. Benvinguts a Catalunya".

La benedicció de la torre de la Sagrada Família, en castellà

Tot i que l'espot és en català i clarament reivindicatiu de la cultura popular i tradicional del país, avui també s'ha desvetllat una primera incògnita de la visita de Lleó XIV a Catalunya. La Santa Seu ha fet públic el missal de l’acte pontifici a la Sagrada Família, la missa i la benedicció de la torre de Jesucrist, i la llengua catalana perd molt de pes respecte de l’anterior visita d’un Papa a la basílica. Aleshores va ser Benet XVI qui va consagrar el temple i en aquella litúrgia, la llengua catalana va tenir un gran protagonisme. Aquest cop no serà així. En el cas de l’acte de benedicció de la torre, Lleó XIV s’expressarà únicament en castellà.

Societat

El Papa farà tota la benedicció de la torre de la Sagrada Família en castellà Pep Martí i Vallverdú

Segons els càlculs d'USPAC, en moltes regions policials "ni tan sols el 50% dels efectius arriben a fer la pràctica anual obligatòria de tir". Davant d'una situació al carrer "cada cop més preocupant", el sindicat opina que els agents no poden seguir "sense eines intermèdies suficients per contenir la violència amb el menor grau de força possible".

En aquesta línia, l'organització també ha aprofitat per reivindicar "l'habilitació, regulació i dotació d'aerosols defensius homologats" per als Mossos, especialment per als serveis de paisà, unitats operatives i efectius que treballen en primera línia. A més, des d'USPAC qualifiquen la dotació d'una pistola Taser per comissaria de "clarament insuficient".

Societat

Un tiroteig deixa una nena ferida per una bala a Badalona

La xifra més alta de delictes convencionals

Després dels episodis recents a Badalona, on va resultar ferida lleu una nena de deu anys com a víctima col·lateral, o a l'Hospitalet de Llobregat, on un home va quedar ferit al braç, el sindicat de Mossos d'Esquadra ha reclamat més pràctiques de tir amb armes curtes i llargues i una formació "continuada i adaptada a l'escenari actual".

USPAC ha equiparat l'escenari actual al "Far West" i ha alertat que no es tracta de "casos aïllats", sinó d'una realitat que "evoluciona ràpidament" i que "exigeix una resposta immediata". El sindicat ha remarcat que Catalunya "continua ostentant l'honor dubtós" de ser la comunitat autònoma "amb el nombre més alt de delictes convencionals d'Espanya".

Societat

Un ferit amb un tret al braç en un nou tiroteig a l'Hospitalet de Llobregat

Fa temps que Feijóo, aquell president gallec que venia a guanyar Pedro Sánchez i no a insultar-lo, ha decidit que només vol tenir Vox com a socis. S'entén, perquè la successió d'eleccions autonòmiques el deixa en mans de l'extrema dreta, i perquè en el fons Santiago Abascal no deixa de ser aquell cosí amb qui coincidies el dia de Nadal, el menystenies una mica perquè et pensaves que les seves idees no arribarien enlloc, i ara resulta que és l'home més ben connectat amb Donald Trump a Espanya. I, quan això passa, estàs segrestat: deixa de ser una bona idea jugar a ser un home de centre i resulta inviable pensar en reeditar escenaris com el del Pacte del Majèstic de fa 30 anys. 

El líder del PP no signaria ara aquell acord, perquè equivaldria a una rendició i perquè Vox el lapidaria públicament. A banda, no és el mateix demanar eleccions -que és el que estan fent Junts i el PNB- que votar al costat de Feijóo i Abascal per derrocar Pedro Sánchez. Quin incentiu tenen Carles Puigdemont i Aitor Esteban per aparèixer en la mateixa fotografia que la dreta extrema i l'extrema dreta? Què en traurien de profit? Els nacionalistes bascos, ja se sap, intentarien tenir algun benefici competencial, algun blindatge -per si no en tingués prou- extra del concert econòmic i fins i tot la influència en algun nomenament clau. I Puigdemont, què podria posar a la carta als Reis?

Seria temptador aconseguir el retorn a Catalunya, sabent que Feijóo, en un dinar fa dos anys a Galícia, va obrir-se a indultar-lo. I és probable que, amb el PP a la Moncloa, l'amnistia s'hagués complert de debò, perquè el Suprem no s'hauria atrevit tant amb els conservadors com ho fa amb el PSOE. Ara bé: no és el mateix votar en contra del decret de lloguers al costat del PP i de Vox, o de fer el mateix en matèria fiscal, que fer-ho en una moció de censura, encara que sigui instrumental. Ningú entendria, quasi deu anys després del referèndum, que qui va contribuir des de la presidència de la Generalitat a posar urnes davant l'Estat es fotografiés al costat dels qui el volen a la presó. 

Feijóo està atrapat perquè, si s'acosta a Junts i al PNB, perd Vox. La gran pregunta és què preferiria ell: si estendre la mà al nacionalisme clàssic, garantir la fi de la judicialització del procés, pactar millores al finançament que ningú se saltés i encetar -de debò- una nova etapa, o bé intentar cavalcar l'onada ultra. En qualsevol dels dos escenaris, pot sortir-hi perdent. Ara bé: si Feijóo vol ser amnistiat, necessita molt més que anar de bracet de Vox i que situar Sánchez com el rei de la corrupció al sud d'Europa. El nivell ha baixat, és una evidència, però hi ha un electorat conservador -també a Catalunya- que demana més que això. I que està profundament decebut amb ell. 

Hi ha hagut poques discrepàncies, i això que Madrid i Varsòvia mantenen posicions diferents quant a despesa de defensa. Com ha recordat Sikorski, “com més a prop estàs de Rússia, més inversions en seguretat reclames”. I ha fet broma del fet que “a diferència del que passa aquí, al nostre ministre d’Hisenda el matarien si propugnés menys despesa militar”. 

Tots dos han qualificat Rússia d’”amenaça permanent” i Albares ha afegit l’extrema dreta en el bloc dels enemics constitutius del projecte europeu. Tots dos han defensat l’aliança transatlàntica, però Sikorski ha advertit que per molt que Donald Trump reclami que els europeus comprin més armament als Estats Units, el problema és que la munició nord-americana triga massa a arribar perquè la seva indústria no té la capacitat necessària. Europa no té alternativa a reforçar la seva pròpia indústria. 

Els dos ministres han coincidit a criticar el mecanisme d’unanimitat a la UE que permet que un únic estat pugui vetar decisions transcendentals. Aquesta és una clàusula instaurada per defensar els interessos nacionals d’un soci, però que sovint s’utilitza per impedir avançar en aspectes essencials. 

“Putin està perdent”

Sikorski ha recordat que va ser ministre en una anterior etapa, el 2007, quan la situació era molt diferent a Europa, abans de Trump i del Brexit. “Ara vivim un major desafiament, però hem d’evitar entrar en pànic”. I ha explicat que la guerra a Ucraïna s’està girant en favor de Kíiv: “L’economia russa comença a patir molt, mentre l’exèrcit rus perd moltes baixes que ja no pot recuperar, alhora recula en vies de comunicació existencials per Putin, com l’autopista del Donbass al cor d’Ucraïna”.

Albares s’ha mostrat confiat en una derrota de Putin ("està perdent") i ha defensat la idea d’un exèrcit europeu, alhora que els socis de la UE han d’avançar cap a un mercat de capitals únic i la diversificació d’aliances comercials. Ha posat el Mercosur com un exemple d’aliança estratègica de cara al futur. “No és que no sapiguem el que hem de fer, és que ens falta voluntat política per fer-ho”, ha dit Albares.

Una entesa fàcil amb el PP… polonès

Albares ha al·ludit al tema de l’oficialitat del català. El ministre espanyol ha assenyalat que la seva aprovació mai ha afectat cap interès nacional i que Polònia ha estat un dels estats que des del primer moment va donar suport a aquesta reivindicació catalana. També ha recordat que va ser sota presidència polonesa de la Unió que aquest tema va poder avançar. 

El ministre polonès forma part del govern de Donald Tusk, liderat per Plataforma Cívica. Un partit dins del PPE, però molt allunyat del que és el PP espanyol. Tusk encapçala ara un govern de centre esquerra que es va formar després de la derrota dels ultres de Llei i Justícia.

Tot i que les dues organitzacions majoritàries van optar per suspendre les vagues territorialitzades d'aquesta setmana després d'arribar a un acord amb Educació, la CGT, Intersindical i COS van decidir mantenir-les. Així, la Conselleria ha xifrat en un 10,75% el seguiment de la vaga de docents d'aquest dilluns amb dades facilitades pel 82,46% dels centres de treball amb personal afectat a les 17 h. Avui estaven cridats a l'aturada el personal docent i el personal laboral dels centres públics i del Departament d'Educació i FP.

Els professionals del sector educatiu podran votar fins dijous a les 12 h del matí si validen el preacord que USTEC i Aspepc van tancar amb Educació divendres passat. Concretament, l'oferta econòmica que va fer desllorigar el conflicte és un increment de 50 euros més per al complement lineal de nova creació sobre el qual s'ha estat treballant les últimes hores. Aquest complement serà de 50 euros per aquest 2026, zero per al 2027, 50 més per al 2028 i 70 per al 2029. D'aquesta manera, doncs, el complement lineal mensual a quatre anys vista és de 173 euros, tenint en compte l'arrossegament -un altre aspecte pactat.

Societat

Educació pacta amb els dos principals sindicats per posar fi a la crisi: les claus de l'acord Gerard Mira

Això, sumat a l'increment del salarial del 30% del complement específic -competència de la Generalitat- pactat amb CCOO i UGT el mes de març, més la pujada de l'11% que s'aplica a tots els funcionaris lligada a Madrid -competència del govern espanyol-, l'import final que els docents percebrien més al mes a quatre anys vista s'enfila fins els 600 euros més al mes, aproximadament -599,50 euros a primària i a 633,58 a secundària.

Per la seva banda, la consellera Esther Niubó ha afirmat aquest matí en una entrevista a Catalunya Ràdio que un "no" al preacord plantejaria un escenari de "caos" i "debilitament absolut" del sistema educatiu i del moviment sindical. Niubó ha afegit que rebutjar el preacord suposaria perdre l'oportunitat de millora de les condicions laborals i d'enfortiment del sistema. Amb tot, s'ha mostrat convençuda que els docents són "conscients del que està en joc" i per això ha confiat que el validin.

A les vuit del vespre d'aquest dilluns, el 18% dels docents ja havien votat en la consulta. Concretament, d'un cens de 94.490 persones, més de 17.000 havien participat en la consulta fins a aquesta hora el primer dia de votació.

Mobilitzacions a la Catalunya Central i a Girona

Mentrestant, uns 200 docents de la Catalunya Central ha ocupat aquest dilluns al migdia l'atri de la Basílica de Santa Maria de Montserrat per celebrar una assemblea i debatre el preacord amb Educació. És una imatge insòlita, ja que mai una manifestació havia entrat fins aquest espai. Quan els docents han accedit a l'atri -traient les cintes que ho impedien- l'Escolania estava cantant el Virolai i els participants han esperat que acabés per iniciar l'assemblea. Els concentrats -que estan a favor del "no" al preacord- han fet crits de "Niubó, dimissió" i "Què li diem al Papa? Vaga, vaga, vaga".

A la tarda, unes 200 persones s'han manifestat a Manresa. Els participants a la protesta s'han concentrat inicialment davant dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central, en un acte organitzat per l'Assemblea de Centres Bages i Moianès.

D'altra banda, els docents també s'han mobilitzat a Girona, on la majoria dels manifestants es decanta per votar "no" al preacord. Així es desprèn en una assemblea que ha posat el punt final a les "colònies" que van arrencar diumenge a la tarda. Aquesta nit, una cinquantena de persones ha dormit en tendes davant de la Delegació del Govern i a partir de les deu del matí s'han fet grups de treball amb unes 400 persones que han servit per resoldre dubtes sobre el preacord.

Salvador ha demanat "respecte" a tot l'equip de Madrid, tant càrrecs electes com tècnics. "ERC no és cap plataforma personal ni un espai d’ultimàtums", ha sentenciat, amenaçant de parlar en públic -ell, i "altres"- i assegurant que "s'acabarà la tonteria". Contactat per aquest diari, Salvador ha declinat fer més declaracions. És el primer cop que un diputat en actiu mostra públicament les diferències amb Rufián, tot i que el malestar de bona part dels diputats és conegut internament des de fa mesos. Des de l'entorn de Rufián s'admet que l'ambient al grup no és el desitjable, però declinen fer cap valoració de la piulada de Salvador. "Nosaltres no atacarem cap company", apunten. Al seu torn, la direcció nacional declina fer comentaris sobre la situació a Madrid.

Les tensions al grup d'ERC han anat creixent a mesura que avançava la legislatura. Primerament, s'atribuïa a suposades discrepàncies entre Rufián, que en el procés intern va fer costat a Oriol Junqueras, i les dues diputades que donaven suport a Nova Esquerra Nacional -Teresa Jordà i Pilar Vallugera. Però quan l'agenda personal de Rufián de confluència a l'esquerra del PSOE (que ell està disposat a liderar) s'ha posat en primer pla contra el criteri de la direcció nacional -que ha estat prudent i evitat el xoc-, les diferències han crescut amb alguns diputats. La relació de Rufián tampoc és bona amb diputats considerats junqueristes com Francesc-Marc Álvaro o el mateix Salvador. El portaveu encara conserva relació amb la gironina Etna Estrems i, sobretot, amb la lleidatana Inés Granollers. 

Rufián no vol deixar ERC i la direcció d'ERC vol que sigui el candidat, però en el mentrestant han topat. El portaveu a Madrid, animat per les enquestes de valoració personal i el ressò a les xarxes, posa condicions per seguir. Bàsicament dues: poder triar ell els diputats per tal que el grup li sigui més lleial i tenir més protagonisme polític en les negociacions amb el PSOE. 

La resposta de Junqueras a Rufián

La primera resposta d'Oriol Junqueras a Rufián sobre la confecció de les llistes va ser a Nació. En una entrevista amb motiu de l'acord pels pressupostos, el president d'ERC va esquivar el xoc directe amb el líder del partit a Madrid però va recordar-li que les llistes les feia ERC a través dels seus òrgans. "I estic convençut que tothom ho respectarà", advertia Junqueras, que emmarcava les discrepàncies dins el grup del Congrés en la "diversitat" del partit. El clima, però, sembla que escala mentre avancen els dies i les eleccions espanyoles cada cop estan més a prop.

En la mateixa conversa, Junqueras deia coincidir amb Rufián en la necessitat d'una "proposta progressista, àmplia, democràtica, catalanista, sobiranista, independentista i republicana. Ara bé, deixava clar que ERC es presentaria a Catalunya sota les seves sigles, a les Illes Balears dins d'Ara Més i al País Valencià "amb la millor fórmula possible". I limitava la política d'aliances a col·laboracions amb afins com l'Esquerra Democràtica que impulsen Álvaro i Carles Campuzano, tal com va avançar Nació, o Comunistes i Esquerra Unida, amb qui cooperen des de fa anys. Mentrestant, Rufián defensa liderar un front d'esquerres a l'Estat.

Política

​CRÒNICA

«L'última bala» de Gabriel Rufián topa amb l'«orgull» de ser d'ERC Lluís Girona Boffi

ERC activa el reglament per triar llista

Mentrestant, ERC activa aquest cap de setmana la maquinària per confeccionar la llista de les eleccions espanyoles. El reglament s'aprovarà aquest dissabte en un consell nacional des de Banyoles, tot i que fonts republicanes expliquen que els canvis seran mínims respecte a l'anterior. Si tot es manté d'igual manera, les seccions comarcals del partit escolliran els candidats per a les quatre demarcacions i serà l'executiva nacional qui tindrà la potestat d'ordenar la llista definitiva per Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. D'aquesta manera, Rufián no podrà guanyar més marge de maniobre que l'actual.

En tot cas, la direcció no emmarca aquest moviment en protegir-se de les exigències de Rufián. Asseguren que activen la maquinària davant un avançament electoral que cada cop és menys descartable a l'Estat davant els escàndols constants del PSOE. La secretaria general d'ERC, Elisenda Alamany, deia aquest dilluns en roda de premsa que farien la millor llista possible per al Congrés i que tothom si sentiria "còmode". A més, afegia que, per la direcció, el cap de llista havia de ser Rufián perquè "és un dels millors actius". El text que s'ha d'aprovar no estipula cap calendari sobre l'elecció del candidat.

Tal com han apuntat des del ministeri, serà el secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, l’encarregat de mantenir les reunions bilaterals, que podran ser presencials o per videoconferència en funció de la disponibilitat o les preferències de les comunitats autònomes. "El compromís de celebrar aquestes reunions bilaterals es va adquirir en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera, quan el Ministeri d’Hisenda va presentar la seva reforma del sistema, l’aprovació de la qual permetria elevar en 20.975 milions d’euros els recursos de les autonomies", detallen.

El nou model de finançament autonòmic que planteja el govern espanyol incorpora nous criteris de repartiment, millores metodològiques i es basa en principis que per a l’executiu són prioritaris, com ara una nova proposta del criteri de població ajustada que contempla noves variables, un element clau de les negociacions del model. També es preveu un increment de la capacitat tributària, que eleva l’autonomia i la corresponsabilitat fiscal i reforça el principi de suficiència. També respecta el principi d'ordinalitat en el cas de Catalunya. 

Política

Quan es reactivarà el finançament? Bernat Surroca Albet

Amb tot, el model pretén reforçar i garantir "la solidaritat interterritorial a través d’un mecanisme d’anivellament horitzontal equitatiu, objectiu i transparent". "L’anivellament vertical també queda garantit amb una aportació addicional de l’Administració central que permetrà reforçar el finançament de la sanitat i l’educació públiques i de les polítiques socials", prometen.

Entre les novetats per promoure l’autonomia de cada territori hi ha la possibilitat que les comunitats rebin la recaptació de l’IVA generat per les pimes als seus territoris. Tot plegat, partint d’una "garantia d’statu quo", segons la qual cap comunitat rep menys recursos que amb l’anterior model.

Una altra de les conclusions a les quals arriba l'estudi és que les persones migrants tenen menys malalties cròniques i consumeixen menys medicaments que les nascudes a l'estat espanyol. Les dades constaten que són els nascuts a l'Estat qui fan més ús dels serveis sanitaris, ara bé, tal com defensa Sanitat, també mostren que els migrants "encara troben dificultats per accedir amb normalitat a la resta del sistema sanitari".

En aquest sentit, el ministeri defensa que aquesta situació és conseqüència de "les barreres administratives, lingüístiques i socials" que dificulten l'accés a una atenció continuada. Aquesta situació, segons s'exposa a les conclusions de l'estudi, deriva en què les persones migrants facin menys ús dels serveis associats al seguiment mèdic i la prevenció i, per tant, acabin acudint al sistema sanitari quan els problemes de salut ja requereixen una atenció més urgent. 

Economia

El salari brut anual de les persones migrades és un 22% inferior al dels nascuts a l'Estat

Els migrants: menys malalties i medicaments

Una de les principals conclusions de l'informe és que la població autòctona de l'Estat presenta una prevalença superior en 16 de les 21 patologies estudiades. Les diferències més importants apareixen en trastorns d'ansietat, alteracions del metabolisme lipídic, infeccions respiratòries agudes i asma.

La diferència també s'accentua pel que fa a les malalties cròniques, amb entre un 24% i un 38% més de problemes entre els nascuts a l'estat espanyol. La diferència s'exagera encara més quan s'analitza la multimorbiditat, la taxa de persones amb tres o més malalties cròniques, que és fins a un 65% superior entre la població nativa.

Aquests resultats expliquen, en part, que el consum de productes farmacèutics sigui menor entre les persones migrants que entre els nascuts a l'Estat. L'estudi assegrua que el consum és gairebé un 50% superior al de les persones procedents de l'Amèrica Llatina i més d'un 60% superior al dels migrants africans.

"La població migrant contribueix al sosteniment econòmic condicions equiparables a la resta de la població, i la seva aportació supera els costos derivats de la seva atenció sanitària", conclou Sanitat. De fet, l'estudi assegura que "no hi ha cap evidència d'un ús excessiu del sistema d'atenció mèdica" entre els migrants, ans al contrari, ja que es detecta un accés "més limitat, intermitent i tardà". 

L'efecte del «migrant sa»

L'informe considera que bona part dels resultats s'emmarquen en el fenomen del "migrant sa", que sustenta que la població migrant "independentment del seu origen", té un nivell de salut major que el de la població autòctona, tant del seu país d'origen com del de destí. La migració d'un indret a l'altre, sovint obliga els migrants a superar condicions extremes que poden posar en risc la seva vida i, per tant, aquelles persones que aconsegueixen completar la travessia són les que gaudeixen d'un millor estat de salut. 

Ara bé, l'informe adverteix que aquest avantatge tendeix a desaparèixer amb els anys, ja que les dificultats per accedir a un habitatge digne, una alimentació saludable o unes bones condicions laborals, sumades a les barreres d'accés al sistema sanitari, acaben deteriorant progressivament l'estat de salut de la població migrant, segons conclou l'informe. Aquesta teoria concorda amb l'anàlisi de l'estudi i les dificultats d'accés a la sanitat, ja que les dades del Baròmetre Sanitari indiquen que el 56,5% de les persones nascudes a l'estranger van acudir a urgències el darrer any, davant del 51,2% de les nascudes a l'estat espanyol, i també presenten una taxa lleugerament superior d'ingressos hospitalaris.

Societat

Barcelona prepara més suports a la regularització de migrants al pavelló de Montjuïc

Els migrants no són una càrrega

L'estudi de Sanitat coincideix amb la presentació d'un informe encarregat pel govern espanyol al Consell Econòmic i Social (CES) que estableix que la regularització extraordinària d'immigrants irregulars és necessària per mantenir el creixement del mercat laboral i que, a més, no perjudica ni la productivitat de l'economia espanyola ni les condicions de treball dels empleats autòctons. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha aprofitat la presentació de l'informe per rebatre la vinculació entre migració i saturació dels serveis públics: "És un relat que no se sosté", ha afirmat. 

Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha reivindicat el paper dels treballadors migrants en l'economia espanyola, que representen el 14,7% dels cotitzants a la Seguretat Social i han generat el 42% dels nous llocs de treball dels darrers anys. En la mateixa línia, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat que l'arribada de població estrangera pot contribuir a "impulsar el creixement econòmic, reforçar els serveis públics i generar prosperitat compartida".

En els últims mesos, Barcelona ha captat dos nous vols: un que connectarà directament amb Boston i un altre cap a Mèxic . Pel que fa al continent asiàtic, El Prat ja disposa de vols sense escala a Seül -la capital de Corea-, Pequín -la capital de la Xina-, Shanghai -un dels principals epicentres de l'economia xinesa- i també a Singapur. En canvi, encara no hi ha connexió directa entre Barcelona i Tòquio, la capital del Japó. Hi havia la intenció, per part de Norwegian Airlines, que hi hagués un vol que unís les dues ciutats sense necessitat de passar per enlloc més, però no ha estat possible. Existeix un conveni entre Rússia i Espanya, signat el 2016, que ho impedeix: només es pot des de Barajas. 

En el marc de la seva intervenció, el president ha assenyalat que hi ha grans eixos mundials de connexió aèria que estan afectats per la guerra a l'Iran, i que per tant cal moure's per créixer en aquest sentit. "Necessitem, podem i volem convertir l'aeroport de Barcelona en un hub internacional", ha apuntat Illa. El líder del PSC ha demanat "pensar en gran", també en qüestions vinculades a les infraestructures internes. En aquest sentit, ha anunciat que en els propers sis anys es mobilitzaran fins a 3.300 milions d'euros, dels quals més de la meitat -1.800- sortiran a concurs "immediatament". Es destinaran al tram central de la L9 del metro, eixos viaris 2+1 i també la millora del tram Berga-Bagà. 

Economia

Barcelona tindrà vol directe amb Boston

A través d'un model públic-privat, el president ha remarcat que Catalunya ja té en marxa la inversió pública més importants dels darrers anys en matèria d'infraestructures, amb més de 20.000 milions d'euros. Ara, el Govern vol accelerar les inversions en aquelles obres que es consideren "estratègiques", com ara el tram central de la L9 del Metro (uns 500 milions d'euros), el desplegament dels eixos viaris 2+1 en 366 quilòmetres de la xarxa viària (720 milions d'euros) o el desdoblament parcial i la millora del tram Berga-Bagà (470 milions d'euros). Tot plegat, per tenir aquestes infraestructures ferroviàries i viàries construïdes en els pròxims sis anys, fins al 2032. Durant la seva intervenció -una conversa amb la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà- el president també ha anunciat una nova ruta aèria entre Barcelona i Taipei. 

Illa ha destacat la importància d'enfortir les infraestructures del país per tal de fomentar el creixement econòmic i la cohesió territorial. "Si posem les energies del país on toquen, farem un gran salt endavant", ha afirmat. El president ha destacat la importància de "vertebrar" Catalunya a través de les polítiques de mobilitat, com ara amb Rodalies, la línia orbital ferroviària o la línia 9 del Metro de Barcelona, entre d'altres. "Estem fent la inversió pública més important dels darrers anys, però ho volem accelerar més", ha afirmat, i ha dit que l'objectiu és fer en cinc anys allò que en altres moments s'ha fet en una dècada. I fer-ho a través de la col·laboració públic-privada, que ha donat "bons resultats". "Quan el Govern i el teixit empresarial compartim l'objectiu de país, Catalunya avança", ha afirmat.

Les consultes que s'han fet als mercats, ha dit Illa, ha estat "molt bons", perquè "el país té ganes d'emprendre". "Hi ha plena confiança en Catalunya", ha afirmat. El concurs de 1.800 milions es farà "de manera immediata", i s'estan preparant els 1.500 milions restants. Aquest segon paquet de recursos, ha explicat Illa, ha de permetre accelerar obres com el desdoblament de la C-55, el tramvia entre Tarragona i Reus, o intercanviadors de Lleida. D'aquesta manera, es podran fer obres en els pròxims sis anys que, en circumstàncies normals, tardarien deu o vint anys. Davant del públic del Cercle, Illa ha fet una crida a l'empresariat per "treballar" conjuntament. "Si en dos anys hem fet tot això, en la pròxima dècada podem fer molt més", ha reblat.

Economia

Barcelona tindrà vol directe amb Taiwan a partir del 2027 Bernat Surroca Albet

El Cercle reclama una política migratòria "ordenada i qualificada" 

La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, ha aplaudit l'acord de pressupostos quan es compleixen dos anys de la investidura d'Illa. Garcia-Milà ha celebrat la creació del consorci d'inversions, per accelerar les inversions i assegurar que els recursos que es prometin "es quedaran a Catalunya". També ha destacat els canvis al Consorci de la Zona Franca, perquè hi tinguin majoria la part catalana. L'economista també ha instat el president a atendre el debat sobre l'autonomia estratègica d'Europa, perquè afecta de ple Catalunya, per exemple en l'àmbit de la indústria de la defensa o en les energies renovables.

El Cercle també ha alertat del model de país, amb baixa productivitat i salaris estancats. "Si volem un model de més valor afegit, hem de fer canvis profund", ha advertit Garcia-Milà. Ha insistit que cal fer "un salt en productivitat" perquè millorin el sous i es pugui mantenir l'estat del benestar. En aquest sentit, ha dit que la immigració "juga un paper clau en la productivitat". "Necessitem una política migratòria ordenada, qualificada, en què l'arribada de nouvinguts estigui relacionada amb la capacitat d'acollida i integració", ha dit, i ha demanat afrontar el debat "sense complexos". 

En l'àmbit de l'habitatge, la presidenta del Cercle ha aplaudit l'esforç del Govern, però ha advertit que "algunes mesures van en la direcció equivocada". Garcia-Milà ha lamentat la regulació dels lloguers i ha demanat posar els esforços és incrementar l'oferta, de la mà del sector privat, i protegir les famílies vulnerables "sense traslladar la responsabilitat als propietaris". El president ha discrepat: ha defensat que cal regular el preu en el curt termini mentre, en paral·lel, s'aconsegueix construir més. "Hi ha gent que està treballant, amb sous correctes, que no volen compartir nevera", ha resumit gràficament el president de la Generalitat. 

Pel que fa al nou model de finançament, Garcia-Milà ha demanat "aprovar-lo amb la màxima urgència possible", perquè ni Catalunya ni la resta de territoris del règim comú poden esperar més anys. "Qui no l'aprovi el finançament, ho ha d'explicar al ciutadans. Ningú hi perd, tothom hi guanya", ha determinat, en referència al nou model de finançament. El govern espanyol, ha posat de manifest, posarà més de 20.000 milions a disposició de les autonomies. "Com a president, no veig com es pot dir que no", ha remarcat. En referència a l'educació, un sector que ha viscut temps convulsos per la mobilització dels mestres, ha assenyalat que l'acord amb els mestres "no té precedents".

Entre les rutes prioritàries no servides actualment hi ha Tòquio, Delhi i Bangkok, juntament amb ciutats com Houston i Orlando, d'acord amb la combinació de demanda, interès i oportunitat. El CDRA, que integren el Govern, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i Aena, aposta per consolidar Barcelona "com a hub intercontinental d'alt valor afegit".

L'anàlisi elaborada pel CDRA -que ara estrena nova imatge darrere del logo BarcelonAirlink- identifica que la demanda intercontinental indirecta creix fins a 5,3 milions de passatgers. Són passatgers que acaben a Barcelona però ho fan via escala. Aquest potencial es concentra especialment en mercats com Àsia-Pacífic, la Xina, el Japó, l'Índia, Amèrica del Nord i Llatinoamèrica.

D'acord amb l'anàlisi de les dades, les rutes prioritàries amb més demanda potencial són Tòquio, Delhi, Bangkok, Houston, Orlando, Manila o Lahore. A més a més d'aquestes, s'identifiquen més de 70 rutes no servides que es consideren "estratègiques" pel territori i amb potencial de demanda.

Política

Aena veu «incompatible» que Catalunya participi en la governança del Prat

"Hub intercontinental de qualitat"

El secretari de Mobilitat i Infraestructures i president del CDRA, Manel Nadal, ha explicat en roda de premsa que Barcelona ja compta amb connexions directes clau com ara Shangai, Pequín o Boston però ha indicat que encara hi ha un "gran recorregut a fer". "Queda molt clar on hem de concentrar la feina: als Estats units, l'Àsia i Sud-Amèrica", ha dit.  

Tot plegat, ha indicat, amb l'objectiu de consolidar Barcelona "com un hub intercontinental" però posant el focus en fomentar la "qualitat" de la demanda alhora que es busca la desestacionalització perquè no només hi hagi vols a determinats destins durant l'estiu. A més a més, també ha posat sobre la taula l'objectiu que algunes companyies que ja ofereixen vols directes ho facin amb més freqüència.

62 rutes intercontinentals i inici d'una etapa "exigent"

La directora de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat, Eva Valenzuela, ha explicat que enguany es tancarà amb 62 rutes intercontinentals. D'acord amb les dades facilitades pel CDRA, el 2025 el Prat va registrar 8 milions de passatgers intercontinentals, vuit vegades més que ara fa vint anys, el 2005, quan només era un milió i només hi havia 17 destinacions intercontinentals.

Mirant cap al futur, Valenzuela ha dit que l'ampliació serà necessària si l'aeroport vol créixer en rutes de llarg radi. D'altra banda, però, ha assegurat que hi ha actuacions "molt importants" d'aquí al 2030, tant a la T1 com a la T2, com ara la reobertura de la T2A, la millora del control de passaports o el filtre de seguretat als passatgers. Per això, ha avançat que l'aeroport entra en un període "necessari" perquè la infraestructura sigui competitiva però alhora una etapa "exigent" perquè es combinaran les actuacions amb una activitat que no s'atura.

En paral·lel, ha apuntat que s'espera un 2026 amb un creixement "estable i consolidat" amb un mercat internacional "recuperat" i "certa resiliència" malgrat la crisi a l'Orient Mitjà.

Una connectivitat "essencial"

Manel Nadal ha admès que hi ha una pressió ciutadana que manifesta que la ciutat ja està "congestionada" i per això ha justificat que cal buscar vols "de qualitat" que aportin "valor afegit" i serveixin al turisme de negocis, els congressos o les universitats i les empreses. 

La tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona, Raquel Gil, ha defensat que la connectivitat intercontinental és també una qüestió de "model". Segons ha dit, la posició del consistori és "clara" i és que una bona connexió amb Tòquio o Delhi genera també llocs de treball de qualitat a la ciutat i fa possible que una empresa de la Zona Franca pugui tancar un negoci a l'Àsia o que un centre de referència pugui atraure i retenir talent. A més a més, ha destacat que la connectivitat és "essencial" perquè Barcelona pugui liderar grans esdeveniments, com pot ser el MWC, i congressos més petits.   

Al seu torn, el tercer vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Martí, ha defensat l'aposta per "centrar esforços" en Àsia, la Xina, Índia i Japó. "No ens hem de quedar parats i continuar el repte d'incrementar principalment els vols intercontinentals", ha dit tot vinculant-ho amb les necessitats del teixit empresarial i la capacitat d'atraure inversors.

Ampliació de l'aeroport

En relació amb l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, la directora de la infraestructura, Eva Valenzuela, ha assegurat que "segueix el calendari previst", que és "llarg" i amb una tramitació "complexa". Així, ha detallat que ja s'ha licitat l'assistència tècnica per a la redacció del pla director. Al seu torn, Nadal ha indicat que també s'està redactant la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya.

Preguntats per si la captació de noves rutes es vincula amb l'ampliació de la infraestructura, Nadal ha afirmat que és "evident" que actualment l'aeroport té una "limitació de capacitat", però ha defensat que s'està gestionant "perfectament" i "de moment no és un factor limitatiu" per captar noves rutes. En aquest sentit, ha apuntat que els vols també poden anar a altres aeroports catalans i ha assegurat que ja estan notant un "increment" de la demanda a Reus i Girona.

Sobre l'ampliació, la Cambra ha reclamat "accelerar al màxim" totes les tramitacions mediambientals necessàries, que considera un "coll d'ampolla". Martí ha reclamat afrontar "com més aviat millor" l'ampliació de la pista més pròxima al mar i la nova terminal satèl·lit. "Barcelona i el nostre país necessiten aquestes actuacions prioritàries si no volem un col·lapse", ha sentenciat.