D’on sortiran els tresorers?

per Àngel Pérez, 19 de febrer de 2013 a les 17:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de febrer de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sospita sobre les finances dels partits no para de créixer. Tal com està el pati, en molts anys, serà difícil que algú que hi hagi estat vinculat sigui escollit per ocupar un càrrec públic. Sempre es podrà trobar un candidat que, tot i no ser tan idoni, estalviï el risc. Pot ser injust, però en la presa de decisions és dóna més importància a minimitzar el risc que a garantir la justícia.

Per altra banda, la funció de tresorer és imprescindible per a tota organització, des d’una colla de amics que va de vacances fins a la corporació més complicada. El que em preocupa és que l’estigma que plana sobre la funció faci impossible de cobrir la vacant.


En principi no hauria de ser problema: la complexitat i la dimensió dels comptes d’un partit és molt més petita que la de les administracions que governen o aspiren a fer-ho. Per tant, el problema no és la falta de capacitat dels militants, sinó que qualsevol amb aspiracions de servir en un càrrec públic defugirà de fer-ho per estalviar-se l’estigma.

Dit això, la idea de «no hi un pam de net» pot acabar en un profecia que provoqui el seu autocompliment.

 

Àngel Pérez
Consultor Freelance, Interim Management, curiós professional. Fundador de Raonia Solucions. De formació Enginyer Telecomunicacions i MBA ESADE
Més info a Linkedin i Twitter.
10/11/2015

Poder i autoritat

17/02/2015

Els perceptors de l’atur són casta?

16/06/2014

L’economia del compartir és aquí per quedar-se

03/03/2014

Han baixat realment els pisos?

21/11/2013

El secret com a oportunitat

26/09/2013

Contraofertes: ni bones ni dolentes; depèn

20/05/2013

Boicot comercial i Eurovisió

20/04/2013

Una mica de matemàtiques #Metrovacesa #Reus

19/02/2013

D’on sortiran els tresorers?

11/01/2013

El model radial no és un mal model

Participació