Connexió

«Mentre ens desconnecten de l’Estat, l’independentisme ja s’ha desconnectat de la meitat de la població catalana»

per Kenneth Martínez, 14 de desembre de 2015 a les 09:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’objectiu últim de la política és connectar el nombre més gran de ciutadans en un mateix projecte de progrés social, i la crítica que la societat fa avui a les administracions, institucions i partits polítics és justament que han desconnectat de la realitat i problemàtiques més immediates dels ciutadans. Malauradament, la dreta nacionalista a Espanya i Catalunya està en el procés invers, el d’un augment de la desconnexió entre el debat polític i les problemàtiques socials. Desconnexió amb sobreactuacions histriòniques, anteposant, els uns i els altres, els interessos electorals al pagament a les farmàcies, hospitals o entitats del tercer sector. Fins i tot, es fa bandera del concepte desconnexió, encunyant-lo com un eufemisme innocu per evitar dir Independència. Confondre a la ciutadania amb el terme desconnexió com si fos un cartell enganxat a la porta de sortida de l’oficina dient allò de: «l’últim que apagui els llums», portarà possiblement a què sigui tan efímer com els conceptes dret a decidir, procés o consulta...

Però mentre ens desconnecten de l’Estat, l’independentisme ja s’ha desconnectat de la meitat de la població catalana i de diputats del Parlament, que entre, preocupats i expectants, esperem a veure si acorden un govern coral, uns nous 4 tenors o, simplement, un nou grup de boysband amb una cançó enganxadissa. Desconnexió de la realitat del país és mostrar-se indiferent o ufà davant la imatge del Parlament de Catalunya completament dividit després de l’aprovació de la declaració independentista del dia 9 de novembre.


Ara, a més, ja sabem que la Voluntat d’un Poble s’ha convertit simplement en la necessitat de supervivència de CDC; sense sigles, amb un passat fosc de corrupció i navegant entre Andorra i Ítaca, renunciar a Mas seria diluir-se definitivament i perdre la direcció del sobiranisme. Atrapats entre lemes grandiloqüents, la Història els convoca a renunciar al poder o al projecte polític. Conservar totes dues coses sembla, ara per ara, im-possible! Mentre decideixen, apliquen la màxima de, the show must go on.

La duresa de la crisi ha portat a molts ciutadans a buscar refugi en l’emoció de noves sigles, però les modes passen i només queden les idees. Ciutadans és la cara simpàtica de les idees neoliberals del PP i Podemos, ells mateixos, es proclamen deutors de les idees socialistes. A Catalunya, després del 27-S, ja sabem que la desconnexió significa desgovern, inacció i paràlisi, situació que no ens podem permetre els ciutadans que depenem dels serveis públics. Perquè no passi el mateix a tot l’Estat, el 20-D és el moment de connectar el vot amb les idees Socialistes d’igualtat d’oportunitats i de lluita contra les desigualtats, no per moda sinó per necessitat, per fer possible el canvi d’esquerres que deixi enrere aquests quatre anys ominosos del PP.

 

Kenneth Martínez
Doctor en història, especialista en arqueologia. Militant del PSC i regidor d’Educació i
Ocupació de l’Ajuntament del Vendrell. A través de l’anàlisi històrica del present, arriba a la política per canviar i millorar l’herència rebuda. Dejemos el pesimismo para tiempos mejores (Eduardo Galeano).
 
11/01/2016

La victòria dels remences

14/12/2015

Connexió

10/09/2015

Barrejat, no sacsejat

24/08/2015

Comença la lliga

11/11/2014

Ni sí ni no, lo contrario

04/06/2014

III República

21/05/2014

Memòria històrica en 50 m²

04/03/2014

Crimea 1854-2014

17/02/2014

1914

09/12/2013

Free Nelson Mandela

Participació