El valencianisme cultural entre Riudoms i Vila-real

per Francesc Marco Palau, Riudoms, 7 de març de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
   SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
  ARA I ADÉS Lo Floc, 160 (abril-juny de 1996) 2  
  PAUTA L'home honrat 3  
  RATLLOTS De la sèrie POPE. Apunts 2014 5  
  HISTÒRIA La centuriació romana de Riudoms 6  
  Riudoms a l'època de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) 10  
  El valencianisme cultural, entre Riudoms i Vila-real 16  
  FINESTRA A L'ACTUALITAT Lluc Queralt, una mirada i un viatge 10  
  LLENGUA Associacions lingüístiques 26  
  MÚSICA La JOIC, una orquestra diferent 30  
  EL POLS DEL CERAP muntanya + exposicions + activitat cultural + subvencions + formació i divulgació + escacs + colla de diables de Riudoms  34  
  SOPARS DE DURO Coses que et poden passar si et dius Francesco Martorelli 42  
  FOTOSÍNTESI Venteguera 44  
  AQUÍ HI HA MARRO Món d'ases 45  
  BOTÀNICA Passejant amb Ashley 46  
  ORNITOLOGIA La titella 49  
  RESSENYA Exhaustivitat i rigor exemplars 50  
  El Montroig de 1714 52  
  ESCACS El peó passat 54  
 
 
El valencianisme cultural entre Riudoms i Vila-real
 
Anar al sud és, sempre, una oportunitat nova. Per a mi és recordar aquell curs viscut a València. Són paelles a Sueca, ben a la vora del carrer Sant Josep, i l’anar i venir de Benimaclet. L’estació del nord i les orxates que ens prenguérem en aquelles terrasses, a la plaça de la Mare de Déu. Són els cafès matinals a les facultats de Blasco Ibáñez i vespres al barri del Carme, on sovint se’ns feia tard.

 
Som al mateix tren i ens dirigim al sud, deixant enrere les comarques meridionals del Principat, creuant l’Ebre. Al vespre serem en aquell jardí de tarongers, on ja ens espera la colla, per parlar d’açò i d’allò, perquè d’aquí poc sembla que les coses poden començar a canviar, després de tants anys de lluita, revolta, esperança i cançons. Avui farem, però, una parada en aquest viatge i ens aturarem a les comarques de Castelló, on m’han avançat que hi trobarem una connexió amb Riudoms.
 
Comencem la visita a Vila-real, capital de la Plana Baixa, una ciutat molt vinculada a la producció de rajoles i on el futbol es viu amb passió. Allà em trobo amb dos referents del valencianisme castellonenc vinculats a Acció Cultural del País Valencià (ACPV): Antoni Royo (1) i Manuel Carceller (2). Em porten a l’actual Casal Jaume I de la localitat, i me’n desgranen la història.


Sota el lema «Que no et retallen la llengua. Pels drets socials i lingüístics», al desembre de 2012 tingué lloc una manifestació per recordar els vuitanta anys de les Normes de Castelló, les quals suposaven el reconeixement de la unitat lingüística per part dels intel·lectuals valencians. Foto: Castelló per la Llengua. 

 
La proposta del valencianisme (3)
 
L’objectiu que al llarg de la dècada dels noranta comença a plantejar-se ACPV és el de crear espais cívics de referència arreu del País Valencià. Les propostes que vehicularia Acció Cultural a través dels Casals venien de lluny i es remunten a la dècada dels seixanta, quan Joan Fuster impulsa la presa de consciència d’una nova generació que vol modernitzar el País Valencià, democratitzar la seva política i fer avançar la seva economia, dins del conjunt de l’àmbit lingüístic. Amb Nosaltres, els valencians, i la recuperació de la connexió València-Barcelona, s’inicia la represa nacional. Les tertúlies serviran per plantejar-se possibilitats de futur, els literats escriuran en la llengua que parlaven i les llibreries difondran les publicacions en valencià. La Nova Cançó posarà música a les lletres reivindicatives d’uns joves que no volen conformar-se amb el desarrollismo i que veuen en Europa el camí. Els sindicats exigiran millores laborals i els moviments veïnals reclamaran mesures per dignificar els barris. Aquesta voluntat de millora, la voldran en major mesura per als seus fills, i així, els moviments de renovació pedagògica prendran força. Al País Valencià, i a partir de la teorització de l’assagista suecà, s’estructuraran entitats capaces de respondre a les necessitats democràtiques i d’impuls creatiu, com Acció Cultural, entre d’altres.
 
El valencianisme cultural planteja en cada etapa unes campanyes específiques que donin resposta a les necessitats del moment. Així, als anys setanta calia preparar –amb el Secretariat per l’Ensenyament de l’Idioma– milers de professors capacitats lingüísticament per poder fer classes en valencià i de valencià quan la nostra llengua entrés en l’àmbit educatiu, tal com va fer amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la LUEV. Els vuitanta van ser els de promoure la recepció en territori valencià dels canals de TV3, amb la instal·lació d’una ambiciosa xarxa de repetidors. Per a ells, als noranta calia reforçar el sentiment col·lectiu i assegurar els èxits assolits. Si durant la Transició no es varen poder institucionalitzar els símbols defensats pel catalanisme valencià, l’autogovern permetré un cert desenvolupament de polítiques progressistes i d’ús de la llengua. Als noranta, tanmateix, amb l’entrada del Partit Popular a l’Ajuntament de València i al govern valencià, hi havia la possibilitat de perdre els avenços assolits en diferents àmbits.
 
És en aquell context que, com expressava Agustí Cerdà en una entrevista que mantinguérem el juliol de 2011, es planteja la necessitat d’articular un conjunt de Casals arreu de les comarques que servissin com a lloc de trobada per dinamitzar activitats que permetessin mantenir la flama del valencianisme i estendre socialment la consciència nacional. Així, Cerdà, que en aquells moments coordinava l’entitat presidida per Eliseu Climent, feia referència a un model que havia estat tradicionalment present als pobles valencians. Inspirant-se en els centres, societats, casinos o ateneus de l’etapa republicana, des d’ACPV es volia actualitzar-ne el contingut tot mantenint-ne el propòsit. Espais físics a les poblacions, on d’una banda s’hi desenvolupés una activitat continuada al llarg de l’any –complementària amb la dels consistoris o altres entitats del municipi o substitutòria d’aquests, si era necessari– i que servís alhora de punt de trobada de nacionalistes, on proliferessin les relacions socials que permetessin enfortir lligams personals en un marc col·lectiu.

[…]

Notes
(1) Antoni Royo i Pérez (Castelló de la Plana, 1954). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Història, per la Universitat de València. Des de 1977 lidera la delegació a Castelló d’ACPV. Amb el pseudònim de Jordi Querol ha publicat diferents novel·les de ciència-ficció, policíaques, polítiques i inspirades en la pluralitat cultural europea. Cal recordar Abans moros que catalans (1984, amb Moisés Mercé). Quant a les de temàtica històrica, destaquen la trilogia Quan bufa el ponent (1993), Els venjadors valencians (1999) i Llancen crits de llibertat (2001).
(2) Manuel Carceller i Safont (Castelló de la Plana, 1964). Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat tècnic d’Acció Cultural a Vilareal. És investigador i divulgador
sobre cultura popular al País Valencià, i concretament a la ciutat de Castelló. En aquest sentit, té nombroses publicacions en referència a la Mare de Déu del Lledó i les seves recerques sobre els
segles XIX i XX es poden consultar en nombroses publicacions d’associacions, de grups festers locals i diaris d’àmbit castellonenc i valencià. El 2012 obtingué, juntament amb Royo, el guardó Socarrat Major de Vila-real.
(3) Vegeu una versió ampliada i detallada de l’estudi del Casal a: MARCO PALAU, Francesc. «El Casal Jaume I de Vila-real: cultura i país (1998-2013)». A: Publicació d’investigació i estudis vilarealencs, núm. 16 (2013), p. 91-106.

Francesc Marco Palau

Fragment de l'article publicat a ‘Lo Floc’. Podeu llegir-lo sencer al número 210.
 

Lo Floc (octubre-desembre de 2014, núm. 210)
Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar


«Cultura és llibertat»
 

  Centre d’Estudis Riudomencs
  Arnau de Palomar (CERAP)

  Avinguda de Pau Casals, 84
  43330 Riudoms
  977 768 060 - lofloc@cerap.cat
  www.cerap.cat

  Lo Floc és membre de l'Associació
  Catalana de la Premsa Local.

  Direcció: M. Eugènia Perea Virgili

  Consell Editorial: David Aguadé
  Vidal, Anton Marc Caparó Pujol,
  Glòria Coll Domingo, Jordi Escoda
  Salvadó, Josep M. Grau Pujol,
  Francesc Marco Palau, Rosa de
  les Neus Marco Palau, Carles
  Martí Martí, Eugeni Perea Simón,
  Josep M. Riu Margalef i Antoni
  Virgili Colet. 

  Preu: 4 euros

  Punts de venda (Riudoms): 
  — Ca la Borrassa
  — Estanc del carrer Nou
  — Llibreria La Cometa 
  — Llibreria El Follet
  — Llibreria La Plaça
  — Llibreria Pedra Paper o Tisora


 

 

Arxivat a:
Lo Floc, CERAP, 1714
Participació