Un riudomenc combatent a la Gran Guerra

SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
ARA I ADÉS	Lo Floc, 160 (abril-juny de 1996)	2
PAUTA	L'home honrat	3
RATLLOTS	De la sèrie POPE. Apunts 2014	5
HISTÒRIA	La centuriació romana de Riudoms	6
	Riudoms a l'època de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)	10
	El valencianisme cultural, entre Riudoms i Vila-real	16
FINESTRA A L'ACTUALITAT	Lluc Queralt, una mirada i un viatge	10
LLENGUA	Associacions lingüístiques	26
MÚSICA	La JOIC, una orquestra diferent	30
EL POLS DEL CERAP	muntanya + exposicions + activitat cultural + subvencions + formació i divulgació + escacs + colla de diables de Riudoms	34
SOPARS DE DURO	Coses que et poden passar si et dius Francesco Martorelli	42
FOTOSÍNTESI	Venteguera	44
AQUÍ HI HA MARRO	Món d'ases	45
BOTÀNICA	Passejant amb Ashley	46
ORNITOLOGIA	La titella	49
RESSENYA	Exhaustivitat i rigor exemplars	50
	El Montroig de 1714	52
ESCACS	El peó passat	54

  Riudoms a l'època de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

[…]

Un riudomenc combatent a la Gran Guerra

Tant la documentació com la memòria oral ens recorden la participació d’un riudomenc en la Primera Guerra Mundial. Va ser el jove Tomàs Domènech Llauradó, nascut a Riudoms el 31 de març de 1886, fill de Tomàs i Rosa, de cal Fonoll, d’ofici pagès. Va ser quintat l’any 1907, però aleshores se’l donà per exclòs del servei militar per aplicació de la Llei de reclutament militar, en el seu article 80, punt octau, que afecta a aquells que es troben complint el servei en batallons disciplinaris de Melilla o Cuba (13-5-1907).
 
Tomàs Domènech es va enrolar com a soldat voluntari de segona classe en la Primera Guerra Mundial, incorporat al 42è Regiment d’Infanteria Colonial de l’exèrcit espanyol, que s’adheria a l’anomenat Regiment de Marxa de la Legió Estrangera (França). L’expedient militar el dóna com a allistat a Perpinyà (el Rosselló), registrat amb el número 6.263. Després d’una breu instrucció, fou destinat al front occidental, en la línia fronterera de França amb Bèlgica i Alemanya, on va combatre en la defensa aliada de la Xampanya, iniciada el 25 de setembre de 1915. Va morir a Braux-Sainte-Cohière (a la regió de Xampanya-Ardenes), el 4 d’octubre de 1915, al poc temps d’incorporar-se al front quan, ferit en un bombardeig, era traslladat en ambulància a l’hospital. Fou enterrat al municipi de Sainte-Menehould, en una tomba individual, la 154, del Cementiri Nacional. Anys després de finalitzar el conflicte bèl·lic el govern de París li concedí, a títol pòstum, la Medalla Militar i la Creu de guerra amb estrella de plata (1921).
 
La notícia de la seva mort fou donada a conèixer a la comarca a través del Diario de Tarragona, en un breu comunicat de premsa datat el 4 de maig de 1921, sis anys més tard de la seva mort, quan França reordena els expedients militars i promou el reconeixement a les víctimes.
   
El perquè aquest riudomenc va fer-se voluntari a la guerra probablement no el sabrem mai, però potser tingui a veure amb el procés penal del qual fou subjecte. Tomàs Domènech fou processat i condemnat a pena de reclusió d’un any, vuit mesos i vint-i-un
dies per intent d’homicidi.
 
El relat judicial explica que «sobre las ocho y cuarto de la noche del veinte de agosto del año último, se hallaba tomando el fresco en la plaza del Castillo de Riudoms José Bages Llurba cuando se le presentó el procesado Tomàs Domènech Llauradó (a) Fonoll, entre los que existian anteriores resentimientos y sin mediar palabra alguna el último disparó a aquel un tiro de revolver que no hizo blanco por fortuna» (12-5-1906). La sentència també afirmava que Tomàs era persona de bona conducta, amb instrucció, sense antecedents penals ni béns materials. Tanmateix, fou empresonat (31-8-1905) i, amb posterioritat, subhastada l’arma amb què es produí l’atemptat (18-8-1906). La redempció de penes és, tal vegada, allò que va poder influir en el seu allistament a la guerra –o la deserció a França–, ja que després de complir la pena havia de fer el servei militar en batallons disciplinaris de Melilla o Cuba.
 
El nom d’aquest riudomenc apareix en diverses relacions de víctimes a França i David Martínez a Els «voluntaris catalans» a la Gran Guerra 1914-1918 (1991) també recull el seu nom, primer cognom i dates de naixement i mort, sense cap més informació, però. Seguint aquest mateix autor i obra, podem relacionar els soldats identificats d’aquell enfrontament procedents de la província de Tarragona, 53, d’un total de 954 legionaris catalans. Per procedència local, el seu nombre és: Alfara de Carles, 1; Almoster, 1; Gandesa, 2; l’Espluga de Francolí, 1; la Vilella Baixa, 2; les Borges del Camp, 1; Montblanc, 1; Mont-roig, 2; Móra d’Ebre, 1; Poboleda, 1; Reus, 8; Riudoms, 1; Sarral, 1; Tarragona, 19; Tivenys, 1; Tortosa, 5; Ulldecona, 1; Valls, 1 i Xerta, 3.

[…]