Un riudomenc combatent a la Gran Guerra

per Eugeni Perea Simón, Riudoms, 7 de febrer de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
   SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
  ARA I ADÉS Lo Floc, 160 (abril-juny de 1996) 2  
  PAUTA L'home honrat 3  
  RATLLOTS De la sèrie POPE. Apunts 2014 5  
  HISTÒRIA La centuriació romana de Riudoms 6  
  Riudoms a l'època de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) 10  
  El valencianisme cultural, entre Riudoms i Vila-real 16  
  FINESTRA A L'ACTUALITAT Lluc Queralt, una mirada i un viatge 10  
  LLENGUA Associacions lingüístiques 26  
  MÚSICA La JOIC, una orquestra diferent 30  
  EL POLS DEL CERAP muntanya + exposicions + activitat cultural + subvencions + formació i divulgació + escacs + colla de diables de Riudoms  34  
  SOPARS DE DURO Coses que et poden passar si et dius Francesco Martorelli 42  
  FOTOSÍNTESI Venteguera 44  
  AQUÍ HI HA MARRO Món d'ases 45  
  BOTÀNICA Passejant amb Ashley 46  
  ORNITOLOGIA La titella 49  
  RESSENYA Exhaustivitat i rigor exemplars 50  
  El Montroig de 1714 52  
  ESCACS El peó passat 54  
 
 
Riudoms a l'època de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

[…]


Un riudomenc combatent a la Gran Guerra

Tant la documentació com la memòria oral ens recorden la participació d’un riudomenc en la Primera Guerra Mundial. Va ser el jove Tomàs Domènech Llauradó, nascut a Riudoms el 31 de març de 1886, fill de Tomàs i Rosa, de cal Fonoll, d’ofici pagès. Va ser quintat l’any 1907, però aleshores se’l donà per exclòs del servei militar per aplicació de la Llei de reclutament militar, en el seu article 80, punt octau, que afecta a aquells que es troben complint el servei en batallons disciplinaris de Melilla o Cuba (13-5-1907).
 
Tomàs Domènech es va enrolar com a soldat voluntari de segona classe en la Primera Guerra Mundial, incorporat al 42è Regiment d’Infanteria Colonial de l’exèrcit espanyol, que s’adheria a l’anomenat Regiment de Marxa de la Legió Estrangera (França). L’expedient militar el dóna com a allistat a Perpinyà (el Rosselló), registrat amb el número 6.263. Després d’una breu instrucció, fou destinat al front occidental, en la línia fronterera de França amb Bèlgica i Alemanya, on va combatre en la defensa aliada de la Xampanya, iniciada el 25 de setembre de 1915. Va morir a Braux-Sainte-Cohière (a la regió de Xampanya-Ardenes), el 4 d’octubre de 1915, al poc temps d’incorporar-se al front quan, ferit en un bombardeig, era traslladat en ambulància a l’hospital. Fou enterrat al municipi de Sainte-Menehould, en una tomba individual, la 154, del Cementiri Nacional. Anys després de finalitzar el conflicte bèl·lic el govern de París li concedí, a títol pòstum, la Medalla Militar i la Creu de guerra amb estrella de plata (1921).

 
La notícia de la seva mort fou donada a conèixer a la comarca a través del Diario de Tarragona, en un breu comunicat de premsa datat el 4 de maig de 1921, sis anys més tard de la seva mort, quan França reordena els expedients militars i promou el reconeixement a les víctimes.
 

Tomba on reposa el soldat riudomenc Tomàs Domènech, a la necròpolis nacional de Sainte-Menehould. Foto: Jean-Pierre Louviot.

 
El perquè aquest riudomenc va fer-se voluntari a la guerra probablement no el sabrem mai, però potser tingui a veure amb el procés penal del qual fou subjecte. Tomàs Domènech fou processat i condemnat a pena de reclusió d’un any, vuit mesos i vint-i-un
dies per intent d’homicidi.
 
El relat judicial explica que «sobre las ocho y cuarto de la noche del veinte de agosto del año último, se hallaba tomando el fresco en la plaza del Castillo de Riudoms José Bages Llurba cuando se le presentó el procesado Tomàs Domènech Llauradó (a) Fonoll, entre los que existian anteriores resentimientos y sin mediar palabra alguna el último disparó a aquel un tiro de revolver que no hizo blanco por fortuna» (12-5-1906). La sentència també afirmava que Tomàs era persona de bona conducta, amb instrucció, sense antecedents penals ni béns materials. Tanmateix, fou empresonat (31-8-1905) i, amb posterioritat, subhastada l’arma amb què es produí l’atemptat (18-8-1906). La redempció de penes és, tal vegada, allò que va poder influir en el seu allistament a la guerra –o la deserció a França–, ja que després de complir la pena havia de fer el servei militar en batallons disciplinaris de Melilla o Cuba.
 
El nom d’aquest riudomenc apareix en diverses relacions de víctimes a França i David Martínez a Els «voluntaris catalans» a la Gran Guerra 1914-1918 (1991) també recull el seu nom, primer cognom i dates de naixement i mort, sense cap més informació, però. Seguint aquest mateix autor i obra, podem relacionar els soldats identificats d’aquell enfrontament procedents de la província de Tarragona, 53, d’un total de 954 legionaris catalans. Per procedència local, el seu nombre és: Alfara de Carles, 1; Almoster, 1; Gandesa, 2; l’Espluga de Francolí, 1; la Vilella Baixa, 2; les Borges del Camp, 1; Montblanc, 1; Mont-roig, 2; Móra d’Ebre, 1; Poboleda, 1; Reus, 8; Riudoms, 1; Sarral, 1; Tarragona, 19; Tivenys, 1; Tortosa, 5; Ulldecona, 1; Valls, 1 i Xerta, 3.

[…]

Eugeni Perea i Simón

Fragment de l'article publicat a ‘Lo Floc’. Podeu llegir-lo sencer al número 210.
 

Lo Floc (octubre-desembre de 2014, núm. 210)
Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar


«Cultura és llibertat»
 

  Centre d’Estudis Riudomencs
  Arnau de Palomar (CERAP)

  Avinguda de Pau Casals, 84
  43330 Riudoms
  977 768 060 - lofloc@cerap.cat
  www.cerap.cat

  Lo Floc és membre de l'Associació
  Catalana de la Premsa Local.

  Direcció: M. Eugènia Perea Virgili

  Consell Editorial: David Aguadé
  Vidal, Anton Marc Caparó Pujol,
  Glòria Coll Domingo, Jordi Escoda
  Salvadó, Josep M. Grau Pujol,
  Francesc Marco Palau, Rosa de
  les Neus Marco Palau, Carles
  Martí Martí, Eugeni Perea Simón,
  Josep M. Riu Margalef i Antoni
  Virgili Colet. 

  Preu: 4 euros

  Punts de venda (Riudoms): 
  — Ca la Borrassa
  — Estanc del carrer Nou
  — Llibreria La Cometa 
  — Llibreria El Follet
  — Llibreria La Plaça
  — Llibreria Pedra Paper o Tisora


 

 

Arxivat a:
Lo Floc, 1714, CERAP
Participació