Mor l'artista reusenc Ramon Ferran

Reconegut escultor i exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Reus pel PSUC

per Redacció , 2 de gener de 2015 a les 09:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge d'arxiu de Ramon Ferran al seu taller. Foto: ReusDiari.cat.


Avui, 2 de gener de 2015 ha mort l’artista, soci d’Honor del Centre de Lectura i exregidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus Ramon Ferran Pagés (1927-2015), segons ha informat l'entitat reusenca. La sala de vetlla del Tanatori de Reus de l'artista serà la 4 i el funeral es farà aquest dissabte, 3 de gener, a les 12:00 hores a la Prioral de Sant Pere.


Aprenent al taller de l’escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l’escola d’art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené d’escultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella d’anatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al 'VII Saló d'Artistes locals'. El 1947 ingressa, becat per la Diputació de Tarragona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat.
 
El 1953 va obtenir el primer premi d'escultura en la 'I Exposició d'Art Universitari de Barcelona' i en el 'Concurso provincial de Arte de Reus'. Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d'or a la «Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid».
 

Va participar en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre d’altres. Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
 
Conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus s’ha incrementat aquests darrers anys amb «La dona treballadora», «El monument a la sardana» o «Els llapis», però sobre tot per ser el “pare” dels nostres gegants (va crear els Japonesos (1956), els Negres (1989) i els Fadrins (1998), i va refer, reconstruir i replicar amb saviesa i rigor les cinc parelles de gegants de Reus.
 
Va lluitar per crear l’Escola Taller d’Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir del clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta; i va contribuir a la recuperació dels ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i ens els que calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de l’època.  Artista d’una gran generositat, va donar moltes de les seves obres al Centre de Lectura i a l’Institut Municipal de Museus de Reus.
 
Resum del currículum de Ramon Ferran i Pagés (1927-2015)
— Regidor de Cultura pel PSUC, a les primeres eleccions democràtiques a Reus (1979-1983).

— El 1981 va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

— El 1985 va ser nomenat director de l'Escola d'Arts Aplicades de Tarragona de la qual també ha sigut professor de gravat.

— Participa en la redacció del "Lèxic de les Arts i Oficis", secció Sistemes d'estampació, editat per la Generalitat de Catalunya.

— Formà part de l'equip d'escultors de la Fábrica Nacional de Moneda i Timbre de Madrid.

— Va impartir classes a l'Escola Nacional d'Art de Managua (Nicaragua).

— Va realitzar un curs d'intercanvi d'experiències de gravat a Holguín (Cuba).

— Formà part del Grup de Gravadors del FAD de Barcelona.

— Va dirigir les accions de gravat al carrer a Reus, Tarragona, Sitges, Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat), Granollers, Salou i Holguín (Cuba).

— L'any 2005 va realitzar les rèpliques de les tres parelles bicentenàries geganteres de Reus. És també l'autor del gegants de Salou.
 
Va participar, entre d'altres, en els següents esdeveniments:
 
— Internacionale Tentoo us telling Hedendaagse Peuningkunst, Anvers (Bèlgica)

— XIII Salón Nacional de Grabado, Medalla d'Or i Premi Especial "Castro Gil", Madrid

— Primera Medalla de Gravat a l'Exposición Nacional de Bellas Artes, Madrid

— Medalla Fortuny, Reus

— El Deporte en las Bellas Artes, Segona Medalla en Gravat, Barcelona

— Medalla tema esportiu, Cracòvia (Polònia)

— Exposició individual a la Galeria Studio, Vancouver (Canadà)

— VIII Bienal de São Paulo (Brasil)

— Biennal de Gravat de Lieja (Bèlgica)

— Exposició individual a la Galeria Klotz, Stuttgart (Alemanya)

— Bienal d'Alexandria (Egipte)

— The Sth. Internacional Biennal Exhibition of Prints in Tokio (Japó)

—Exposición Nacional de Bellas Artes, Medalla d'Or de l'Agrupación Nacional de Artistas Grabadores, Madrid

— En el camp de la medalla va exposar a Cracovia, on va rebre el Premi de la Delegació de Cultura i Esports de Polònia (1975), Budapest (1977) i Lisboa (1978). Primera Medalla en Gravat i Segona en Medallística a la I Bienal Internacional del Deporte en las Bellas Artes, Barcelona

— I Triènnale Internazionale della Xilografia, Carpi, Bolonya (Itàlia)

—II Biennale Internazionale della Grafica, Florència (Itàlia)

—Mostra Internazionale della Xilografia Contemporànea, Galleria della Steccata, Parma (Itàlia)

— II Triennale Internazionale di Xilografia de Carpi (Itàlia)

— Mostra Internazionale di Xilografia de Milano (Itàlia)

— Exposició De Goya a Picasso y el Grabado del siglo XX en España, a Tòquio i a Sapporo (Japó)

— Exposició col·lectiva de Gravat a Cali (Colòmbia), i a Caracas (Veneçuela)

— 4 Grabadores Catalanes, Club de la Estampa de Buenos Aires (Argentina)
— Premi de la Dirección General de Bellas Artes, Madrid al Salón Nacional de Grabado y Estampaciones, Exposició Individual a Château l'Evêque de Perigord (França)

— Exposició Individual al Palau de Caramany, Girona

— II Biennal de la Medalla Contemporània, Seixal (Portugal)

— Exposició Internacional de medalles FIDEM, París (França)

— 2001 Homenatge Exposició del Cercle Filatèlic i Numismàtic

«Ramon Ferran: entre l'ètica i l'estètica». Reus: Institut Municipal de Museus, 2008, exposició i catàleg.

— Exposició «La medalla en l'obra escultòrica de Ramon Ferran». Centre de Lectura de Reus, maig de 2009

— Va dissenyar, entre moltes altres, les medalles Gaudí dels Premis Reus, la medalla de l’Any Gaudí a Reus (2002) i la dels 150 anys del Centre de Lectura (2009) sobre la qual Acid Factory en va fer un reportatge videogràfic.

 

Arxivat a:
Societat, Ramon Ferran
Participació