El Carrasclet i Riudoms

per Jaume Borràs, Riudoms, 10 de gener de 2015 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
   SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
  ARA I ADÉS Lo Floc, 59 (setembre de 1984) 2  
  PAUTA Pàtria, llor i ferro 3  
  RATLLOTS Bellesa 5  
  HISTÒRIA Guerrilles austriacistes al Camp de Tarragona (1705-1714) 6  
  El pas de Riudoms per la guerra de Successió. Què en diu, la demografia històrica? 10  
  Els Nebot, de Riudoms 14  
  El Carrasclet i Riudoms 18  
  L’Hospital de Pobres de Reus després de la guerra de Successió (1715-1720) 22  
  LLENGUA Què en sabem, de la repressió lingüística esdevinguda a partir del 1714? 26  
  PAISATGE I LITERATURA La guerra de Successió a través de la literatura 30  
  FINESTRA A L'ACTUALITAT La transició nacional a Riudoms: de les consultes populars al 9-N 34  
  EL POLS DEL CERAP muntanya + atletisme + exposicions + activitat cultural + escacs + colla de diables de Riudoms + formació i divulgació + seu social 42  
  SOPARS DE DURO Retorn 50  
  FOTOSÍNTESI Volem! 52  
  AQUÍ HI HA MARRO Riudoms, posa’t guapo! 53  
  BOTÀNICA Figues d’un altre paner 54  
  ESCACS Problemes 59  
 

El Priorat, el marc geogràfic de les accions del Carrasclet. Foto: Jaume Borràs Galceran.


L’any 1718 Felip V, esperonat per la seva segona muller Isabel de Farnesi, vol recuperar els territoris italians perduts en el Tractat d’Utrech de 1713. Això endega la formació d’una nova coalició internacional dirigida per Anglaterra, però ara el gran enemic és la França de Lluís XIV. Els exiliats catalans consideren que hi ha una gran oportunitat de recobrar tot allò que la Nova Planta els ha anorreat. Es convenç Pere Joan Barceló de posar-se a les ordres del duc de Berwick, el vencedor del setge de Barcelona, a qui les caramboles diplomàtiques fan ara aliat dels catalans.

 
El pla dels aliats és envair el regne d’Espanya per la banda navarresa i basca amb milers de soldats. La tasca de Carrasclet seria la de sollevar les terres de l’interior de Catalunya per entorpir els moviments de les tropes borbòniques apostades a les ciutats costaneres. En les tres campanyes, en el decurs d’un any, demostra una gran capacitat de maniobra i alhora un caràcter ben disciplinat. Aquest tarannà de Barceló el farà renunciar, per ordres de Berwick, al pla de conquerir una ciutat tan emblemàtica com Tarragona, un projecte molt arriscat però vital per rellançar la lluita dels austriacistes. A més la mare de Carrasclet hi és captiva des de fa anys, la qual cosa afegeix més pressió. Rep la contraordre de passar del Pirineu a les muntanyes de Prades per mantenir el clima de rebel·lió popular.
 
En Carrasclet arriba a Prades des de Montlluís, plaça fortificada on hi ha el comandament de Berwick. Ha de baixar a Alforja per ajudar un germà encerclat pels borbònics. Després torna a Falset, un lloc segur per a la insurgència, on aconsegueix pa abundant per mantenir els seus. Tanmateix ha d’abandonar les zones de muntanya, on es troba més còmode i on els guerrillers són molt efectius; fa cap a Riudoms el 4 d’octubre de 1719 per alimentar la revolta a les zones del Camp, tradicionalment austriacistes.


Aquí, a la vila dels germans Nebot, Carrasclet tindrà una topada que el posarà contra les cordes, perquè els borbònics tenen més homes armats. Josep Iglésies ho descriu de manera ben plàstica en el seu llibre El Guerriller Carrasclet: «Mentrestant a Reus es reuniren cinc esquadrons dels regiments de Santiago, Oran y Estella, tres batallons de Brabant i Barcelona, i uns centenars de fusellers a les ordres del Brigadier Pou de Jofre i Josep Anton Martí. El 4 d’octubre eixien vers Riudoms. Carrasclet en fou corre-cuita avisat, però no amb el temps necessari per disposar les seves forces a comoditat» (Iglésies, 1961: 49).
 
S’escapoleix, però als afores del poble es troba encerclat per la cavalleria borbònica. L’enfrontament dura de les deu del matí fins a dos quarts de dotze. El pitjor moment del combat és l’escomesa persistent d’un oficial a cavall; Carrasclet és salvat per un dels seus partidaris. Els encerclats se la juguen a tot o res, i fan una càrrega desesperada per trencar el setge enemic. Segons Iglésies, les tropes felipistes, formades per soldats catalans, tenen poc entusiasme a l’hora de disparar contra els carrasclets: «Les descàrregues dels seus fusells eren esparses, lentes i d’escassa punteria i el cabdill prioratí pogué passar i fugir amb els seus seguidors» (Iglésies, 1961: 49). Barceló i els seus van poder refugiar-se a Riudoms, per acabar reculant a Alforja a través de la riera.
 
No podem parlar d’una batalla de Riudoms en el sentit estricte. Altrament els borbònics van perdre 66 homes i 9 oficials. Les pèrdues dels sollevats van ser de 10 oficials, 23 soldats morts i 10 ferits. De totes maneres, la topada de Riudoms de l’octubre és un precedent dramàtic del posterior fracàs de Carrasclet quan intenta el 6 de desembre ocupar Valls; una acció fallida que demostra la impossibilitat de plantejar una lluita a gran escala fora de les zones abruptes de l’interior del Principat.

[…]

Jaume Borràs Galceran,
catedràtic d’història a l’institut Antoni Ballester de Mont-roig del Camp

Fragment de l'article publicat a ‘Lo Floc’. Podeu llegir-lo sencer al número 209.
 

Lo Floc (juliol-setembre de 2014, núm. 209)
Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar


«Cultura és llibertat»
 

  Centre d’Estudis Riudomencs
  Arnau de Palomar (CERAP)

  Avinguda de Pau Casals, 84
  43330 Riudoms
  977 768 060 - lofloc@cerap.cat
  www.cerap.cat

  Lo Floc és membre de l'Associació
  Catalana de la Premsa Local.

  Direcció: M. Eugènia Perea Virgili

  Consell Editorial: David Aguadé
  Vidal, Anton Marc Caparó Pujol,
  Glòria Coll Domingo, Jordi Escoda
  Salvadó, Josep M. Grau Pujol,
  Francesc Marco Palau, Rosa de
  les Neus Marco Palau, Carles
  Martí Martí, Eugeni Perea Simón,
  Josep M. Riu Margalef i Antoni
  Virgili Colet. 

  Preu: 4 euros

  Punts de venda (Riudoms): 
  — Ca la Borrassa
  — Estanc del carrer Nou
  — Llibreria La Cometa 
  — Llibreria El Follet
  — Llibreria La Plaça
  — Llibreria Pedra Paper o Tisora


 

 

Arxivat a:
Lo Floc, 1714, CERAP
Participació