Què en sabem, de la repressió lingüística esdevinguda a partir del 1714?

per Jordi Manent i Mercè Solé, Riudoms, 13 de desembre de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de desembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
   SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
  ARA I ADÉS Lo Floc, 59 (setembre de 1984) 2  
  PAUTA Pàtria, llor i ferro 3  
  RATLLOTS Bellesa 5  
  HISTÒRIA Guerrilles austriacistes al Camp de Tarragona (1705-1714) 6  
  El pas de Riudoms per la guerra de Successió. Què en diu, la demografia històrica? 10  
  Els Nebot, de Riudoms 14  
  El Carrasclet i Riudoms 18  
  L’Hospital de Pobres de Reus després de la guerra de Successió (1715-1720) 22  
  LLENGUA Què en sabem, de la repressió lingüística esdevinguda a partir del 1714? 26  
  PAISATGE I LITERATURA La guerra de Successió a través de la literatura 30  
  FINESTRA A L'ACTUALITAT La transició nacional a Riudoms: de les consultes populars al 9-N 34  
  EL POLS DEL CERAP muntanya + atletisme + exposicions + activitat cultural + escacs + colla de diables de Riudoms + formació i divulgació + seu social 42  
  SOPARS DE DURO Retorn 50  
  FOTOSÍNTESI Volem! 52  
  AQUÍ HI HA MARRO Riudoms, posa’t guapo! 53  
  BOTÀNICA Figues d’un altre paner 54  
  ESCACS Problemes 59  


Coneixem prou la història de la repressió lingüística que ha patit Catalunya i les terres de parla catalana en general?

 
L’experiència ens diu que, sovint, el públic general té un coneixement limitat i vague de les diverses repressions lingüístiques que ha patit Catalunya al llarg de la història. La repressió lingüística durant la dictadura del general Franco és prou coneguda, sobretot perquè és fàcil de recordar pel fet que la seva actuació va ser tan senzilla com rotunda i radical: durant molts anys el català va ser apartat i prohibit de tot l’espai públic (retolació, escola, edició de llibres, administració, mitjans de comunicació, etc.). En canvi, la persecució lingüística perpetrada per la dictadura de Primo de Rivera es coneix poc o molt poc, i hi ha diversos historiadors que afirmen que fou més punyent i més nociva del que s’ha cregut durant molts anys. Cal dir que llibres com La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural (1992), de Josep M. Roig i Rosich, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995), de Josep Benet, i Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (1936-1975) (1994), de Josep M. Solé i Sabaté i Josep M. Villarroya, han ajudat molt a divulgar les repressions esmentades.

 
I sobre la repressió lingüística de 1714 i posterior, què en sabem?
 

Se sap que hi hagué una repressió duríssima i continuada, però la gent no en coneix els detalls generals ni mínims, tal com palesa el fet, per exemple, que hi ha una gran sorpresa quan es coneix que el 1896 la Dirección General de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’Estat espanyol, prohibició que es repetirà l’any 1961. Conscients d’aquestes mancances d’autoconeixement, el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, un dels vint-i-dos centres que forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística, va decidir dur a terme, en l’escaiença de la celebració del Tricentenari, una sèrie d’iniciatives per divulgar la repressió lingüística i cultural que començà amb l’aprovació i execució del Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya el 1716, de Felip V. Aquestes iniciatives es resumeixen en tres projectes entrellaçats: a) L’exposició «1714: El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula», amb el suport d’uns tríptics informatius i també d’un opuscle que amplia la informació de l’exposició. b) El documental 300 anys de fidelitat a la llengua. I c) El blog «1714: El català ahir, avui i demà» que inclou diverses propostes didàctiques adreçades als alumnes adults del CNL de Barcelona i que són prou flexibles com per adaptar-se als seus nivells d’aprenentatge.

Ahir

L’exposició parteix de les aportacions de Francesc Ferrer i Gironès1 i de Josep Maria Ainaud de Lasarte2, entre d’altres, i posa de manifest que la voluntat dels vencedors era ben precisa. Ja al 1715 el Consejo de Castilla escriu: «No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los catalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, usáticos, fueros y costumbres.» i fins i tot «…y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado», com es precisava a les Instrucciones secretas a los corregidores. L’exposició presenta
sintèticament la cronologia d’una sèrie sistemàtica i continuada de prohibicions a l’ús oficial i públic del català: des del tancament de les universitats catalanes (1714) i les Instruccions secretes als corregidors (1716), fins a l’ús exclusiu del castellà als llibres de comptabilitat (1772), passant per prohibicions a l’ús del català al teatre (1801 i 1867), a l’ensenyament (1768, 1780, 1857, 1900…), en l’edició de llibres (1773), als epitafis dels cementiris (1838), en les escriptures públiques notarials (1862), en el registre civil (1870) […] fins arribar a la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa, LOMCE (2013), llei que atempta contra el model educatiu d’immersió lingüística.

[…]

Jordi Manent,
director del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Mercè Solé,
coordinadora de l’exposició «1714: El català ahir, avui i demà. Et prenc la paraula»
 
Fragment de l'article publicat a ‘Lo Floc’. Podeu llegir-lo sencer al número 209.
 

Lo Floc (juliol-setembre de 2014, núm. 209)
Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar


«Cultura és llibertat»
 

  Centre d’Estudis Riudomencs
  Arnau de Palomar (CERAP)

  Avinguda de Pau Casals, 84
  43330 Riudoms
  977 768 060 - lofloc@cerap.cat
  www.cerap.cat

  Lo Floc és membre de l'Associació
  Catalana de la Premsa Local.

  Direcció: M. Eugènia Perea Virgili

  Consell Editorial: David Aguadé
  Vidal, Anton Marc Caparó Pujol,
  Glòria Coll Domingo, Jordi Escoda
  Salvadó, Josep M. Grau Pujol,
  Francesc Marco Palau, Rosa de
  les Neus Marco Palau, Carles
  Martí Martí, Eugeni Perea Simón,
  Josep M. Riu Margalef i Antoni
  Virgili Colet. 

  Preu: 4 euros

  Punts de venda (Riudoms): 
  — Ca la Borrassa
  — Estanc del carrer Nou
  — Llibreria La Cometa 
  — Llibreria El Follet
  — Llibreria La Plaça
  — Llibreria Pedra Paper o Tisora


 

 

Arxivat a:
Lo Floc, CERAP, 1714
Participació