La transició nacional a Riudoms: de les consultes populars al 9-N

per Francesc Marco Palau i Carles Martí Martí, Riudoms, 15 de novembre de 2014 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
   SUMARI - Lo Floc núm. 209 [juliol-setembre de 2014]
  ARA I ADÉS Lo Floc, 59 (setembre de 1984) 2  
  PAUTA Pàtria, llor i ferro 3  
  RATLLOTS Bellesa 5  
  HISTÒRIA Guerrilles austriacistes al Camp de Tarragona (1705-1714) 6  
  El pas de Riudoms per la guerra de Successió. Què en diu, la demografia històrica? 10  
  Els Nebot, de Riudoms 14  
  El Carrasclet i Riudoms 18  
  L’Hospital de Pobres de Reus després de la guerra de Successió (1715-1720) 22  
  LLENGUA Què en sabem, de la repressió lingüística esdevinguda a partir del 1714? 26  
  PAISATGE I LITERATURA La guerra de Successió a través de la literatura 30  
  FINESTRA A L'ACTUALITAT La transició nacional a Riudoms: de les consultes populars al 9-N 34  
  EL POLS DEL CERAP muntanya + atletisme + exposicions + activitat cultural + escacs + colla de diables de Riudoms + formació i divulgació + seu social 42  
  SOPARS DE DURO Retorn 50  
  FOTOSÍNTESI Volem! 52  
  AQUÍ HI HA MARRO Riudoms, posa’t guapo! 53  
  BOTÀNICA Figues d’un altre paner 54  
  ESCACS Problemes 59  


Les consultes populars precursores del procés català cap a la independència

 

La importància d’un referèndum com a màxima expressió democràtica i amb l’exemple quebequès en ment, l’independentisme català va proposar l’any 2009 un pols a tots aquells que consideraven il·legal l’exercici del vot. Així, després de mesos de debats i dubtes, hom situaria les urnes en aquell ja mític 13 de setembre a Arenys de Munt, per tal que els habitants del municipi poguessin expressar lliurement la seva posició respecte al futur estatus polític de Catalunya.
 
A partir d’aquell primer impuls, entre la desobediència i la participació popular, entre l’autoorganització i l’assaig general, al llarg de la geografia del Principat hi hagueren pobles i ciutats que, compartint-ne els valors, començaren a organitzar-se per dur a terme també a les seves localitats l’experiència dels sufragis. Diverses foren les dates en què s’anaren celebrant. El 13 de setembre del 2009, per exemple, amb una eficiència organitzativa destacada a Osona. Seguidament, l’any 2010, se’n celebraren el 28 de febrer, el 25 d’abril (a Riudoms) i el 20 de juny, entre d’altres. La darrera, per la seva lògica complexitat, va ser la consulta de la capital catalana i així Barcelona votaria, per fi, el 10 d’abril del 2011.


Des de la primera votació l’any 2009 el moviment proconsulta va créixer i es va estendre per tota la geografia catalana amb un sol objectiu: poder manifestar la voluntat del poble català a decidir el seu futur. Recolzats per la Declaració de l’ONU de 1976 sobre el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics com la millor eina, els promotors de les consultes van organitzar les votacions, poble a poble, fins a un total de 554, que aplegaven 4.674.252 habitants, amb un resultat de participació de gairebé el 19% de la població amb dret a votar. Tot un èxit d’organització de la societat civil catalana integrada en plataformes locals, com la de Riudoms Decideix, i amb l’únic recolzament, tant logístic com econòmic, de la gent que voluntàriament hi va col·laborar i sota l’aixopluc de les entitats locals que es van mobilitzar massivament a favor del procés de les consultes.
 

La cadena humana de l’11 de setembre de 2013 passà per Riudoms en un total d’onze trams, del 186 al 196. Foto: M. Eugènia Perea Virgili.


Segons l’ideari de les plataformes, es tractava d’exercitar el dret a decidir dels catalans, facultat inalienable que té Catalunya com a nació, enfront de la Constitució Espanyola de 1978, que nega aquest dret i situa Catalunya com si fos una comunitat autònoma qualsevol fruit de la descentralització administrativa en disset comunitats autònomes. Les lleis i institucions espanyoles nascudes de la transició no reconeixen el dret a decidir dels catalans perquè per a la Constitució Espanyola l’únic subjecte de decisió rau en el poble espanyol i no en cap comunitat autònoma en particular.
 
Negaven (i neguen) el dret a decidir amb l’argument que la legalitat constitucional és la base democràtica en què es fonamenta l’Estat i que sense un respecte escrupolós de la llei no hi ha ordre ni convivència. Per tant, segons el govern espanyol, com que la Constitució no preveu cap possibilitat de consulta, aquestes són il·legals i cal prohibir-les. Davant d’aquesta concepció autoritària, les plataformes van defensar que abans del principi de legalitat hi ha el de la legitimitat, la que neix de l’exercici del dret democràtic que tenen les persones i els pobles a decidir. Les lleis no són sagrades i es fonamenten amb la voluntat expressada, en cada moment, pels seus votants, perquè cap llei és immutable i totes es poden canviar.
 
L’acte de votar està en l’origen de la democràcia: un home, un vot. Aquest és un dels drets humans més importants que permet a les societats evolucionar d’acord amb les demandes dels seus ciutadans. Però perquè la democràcia sigui plenament vàlida cal que sigui el més participativa possible i que tothom se senti obligat a intervenir-hi tant com a elector com com a elegit. Cal, doncs, afavorir la participació, i les plataformes locals van esmerçar mitjans i temps a cridar a la participació en un acte, recordem-ho, totalment lliure i gratuït, sense cap més satisfacció que la d’utilitzar la millor arma dels demòcrates: el vot.
 
Les plataformes apel·laven els conciutadans a saber aprofitar aquella oportunitat que consideraven única després de més de trenta anys d’una transició política que va bastir un règim democràtic superat per una dinàmica dels fets que sobrepassaven el marc constitucional aprovat el 1977. Les d’un estat autonòmic involutiu que no parava de laminar, per la via de la intromissió de les lleis del poder central, el marc competencial català, ja de per si feble i subordinat a la legislació central.
 
Finalment, l’apel·lació a la memòria històrica, a la necessitat de rememorar i girar la vista enrere per veure d’on venim i què hem estat. Tot emmarcat la vigília del 2014, quan se celebraria el Tricentenari 1714-2014, tres-cents anys de la caiguda de Barcelona i la pèrdua de les llibertats nacionals. Més que mai calia reivindicar la voluntat de ser i d’encarar un futur millor pels fills i néts, i pel país: la independència.

[…]
 
Fragment de l'article publicat a ‘Lo Floc’. Podeu llegir-lo sencer al número 209.
 

Lo Floc (juliol-setembre de 2014, núm. 209)
Riudoms: Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar


«Cultura és llibertat»
 

  Centre d’Estudis Riudomencs
  Arnau de Palomar (CERAP)

  Avinguda de Pau Casals, 84
  43330 Riudoms
  977 768 060 - lofloc@cerap.cat
  www.cerap.cat

  Lo Floc és membre de l'Associació
  Catalana de la Premsa Local.

  Direcció: M. Eugènia Perea Virgili

  Consell Editorial: David Aguadé
  Vidal, Anton Marc Caparó Pujol,
  Glòria Coll Domingo, Jordi Escoda
  Salvadó, Josep M. Grau Pujol,
  Francesc Marco Palau, Rosa de
  les Neus Marco Palau, Carles
  Martí Martí, Eugeni Perea Simón,
  Josep M. Riu Margalef i Antoni
  Virgili Colet. 

  Preu: 4 euros

  Punts de venda (Riudoms): 
  — Ca la Borrassa
  — Estanc del carrer Nou
  — Llibreria La Cometa 
  — Llibreria El Follet
  — Llibreria La Plaça
  — Llibreria Pedra Paper o Tisora


 

 

Arxivat a:
Lo Floc, CERAP, 9-N
Participació