Les orquídies

per Màrius Domingo, 8 d'abril de 2013 a les 10:53 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Potser molta gent no ho sap, però al Camp de Tarragona tenim moltes orquídies. Les orquídies són plantes de la família de les orquidàcies (Orquidaceae), que es presenta en més de vint mil espècies reunides en uns set-cents gèneres. Això, és la segona família més nombrosa del regne vegetal.


‘Limodorum abortivum’. Foto: Màrius Domingo.


A les nostres comarques, parlar d’aquestes plantes no és parlar de les flors espectaculars, i a voltes enormes, que hom coneix habitualment. Aquestes són les espècies tropicals, que darrerament s’han popularitzat i universalitzat en el seu ús ornamental. A més, les nostres orquídies també es diferencien de les tropicals perquè no són epífites, és a dir, en lloc de viure sobre altres plantes ho fan directament a terra, amb un tubercle radical. Justament aquest tubercle radical, que és doble, ha donat nom a aquestes plantes, ja que en grec clàssic orchis vol dir precisament ‘testicle’, amb referència a l’aspecte que presenta.



‘Orchis ustulata’. Foto: Màrius Domingo.


Les nostres orquídies són petites i discretes. La major part dels cops passen desapercebudes: nosaltres mateixos hem vist sovint com algun company d’excursió restava bocabadat quan l’avisàvem, de vegades massa tard, que trepitjava una fantàstica abellera. Malgrat això, de forma semblant a les tropicals, la bellesa i el color no els manca en absolut, i demostra ben clarament el grau de perfecció evolutiva que han assolit aquests sorprenents vegetals.


‘Dactylorhiza maculata meyeri’. Foto: Màrius Domingo.


A Europa se’n troben unes dues-centes espècies, sobretot a la zona mediterrània. A Catalunya, se n’han pogut localitzar setanta-vuit de diferents, sense comptar hibridacions. Potser cal destacar que, fins i tot, en tenim una de pròpia, un endemisme, una nova espècie descoberta el 1976 per Edeltraut i Danesch, que s’anomena Ophrys catalaunica. En l’àmbit més local, també podem destacar que n’hi ha una, la subspècie insularis de la Dactylorhiza sambucina, que sols ha estat citada a les Muntanyes de Prades.


Curraià, ‘Cephalanthera longifolia. Foto: Màrius Domingo.


Una prova més de la seva discreció és el fet que la majoria d’elles estan mancades de nom popular, potser sols el curraià i les abelleres són conegudes a bastament.



Abellera, ‘Ophrys apifera’. Foto: Màrius Domingo.


Al nostre blog específic hi podeu trobar il·lustrades quasi totes les espècies que s’han detectat fins avui a les Muntanyes de Prades. Són unes cinquanta espècies diferents, totes elles de gran bellesa i algunes molt efímeres.


‘Ophrys fusca’. Foto: Màrius Domingo.


A dia d’avui, el perfeccionament de les càmeres digitals permet d’emportar-se a casa bocins d’aquesta bellesa sense malmetre en absolut cap planta. A més, les plantes no són com els ocells, no fugen, amb un simple objectiu macro en tenim prou. Cal recordar que són protegides. És primavera, sortiu a capturar-les… fotogràficament, és clar!

 

Participació