‘Records de La Mussara’, d'Anton Agustench Bonet

FRAGMENT I | El testimoni d'un dels últims habitats d'aquest llogarret del Baix Camp

per Redacció , 15 d'abril de 2014 a les 12:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'abril de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


«A la primera dècada del segle XX hi va haver unes eleccions municipals que són dignes de narrar. Com ja hem dit en alguna altra ocasió, hi havia dos partits com quasi a tots els llogarets: el de la Saramandussa i el de la Poca-roba. Aquella vegada els de la Poca-roba s’ho veien perdut, ja que els que feien caure la balança s’havien decantat tots cap als de la Saramandussa. En vistes d’això, els de laPoca van córrer la veu que no prendrien part de les eleccions, ja que s’estalviarien la vergonya de la derrota. Les dones al safareig ho comentaven i els de la Sara s’ho van empassar. A la vigília, a la nit, els de la Poca, d’una manera dissimulada, es van reunir a la seva taverna, que era com si diguéssim el seu local social, i no en van sortir fins mitja hora abans d’acabar-se el temps reglamentari per votar. El taverner, el diumenge, dia d’eleccions, va agafar el parell de mules i se’n va anar a llaurar, com també ho va fer a la tarda fins al moment de fer la sorpresa. Quan va ser l’hora, van sortir tots com un sol home, i cap al col·legi electoral falta gent. Els de la Sara, que tranquil·lament es trobaven a la seva taverna fent manilla o el que fos, també van sortir però, com és natural, s’hagueren de posar a la cua i quan els va tocar ja s’havia extingit el temps reglamentari. El secretari, que es deia Buldó —de qui encara en vaig conèixer la dona—, els va dir: “Ja us ho deia, jo, que no us en fiéssiu.” D’aquella feta en fou alcalde el meu pare (RIP), i encara guardo una capseta amb els rebuts de cinquanta cèntims. Quin canvi en menys d’un segle! Ah! I també guardo la caldera on van coure deu quilos de fesols mentre es trobaven a la taverna esperant l’hora de la trampa. Fou, però, una trampa legal.»



Fragment de Records de la Mussara, d'Anton Agustench Bonet, p. 52-53.

Cap al 1990 l'escriptor Albert Manent, que feia una enquesta de cultura popular al camp de Tarragona, es va posar en contacte amb Anton Agustench, el qual li donà informació de la Mussara. Però Manent va anar ampliant les preguntes de l'enquesta fins que, escrits sempre a mà i en un català força correcte, els materials es convertien en el llibre del qual hem extret aquest fragment i que és un testimoni únic de com es vivia, fa quasi un segle, en un petit poble de les muntanyes del Baix Camp.



FITXA TÈCNICA
Títol Records de La Mussara
Autor Anton Agustench Bonet
Edició 2a
Edita Ajuntament de Vilaplana; PRAGMA General d'Edicions, SL
Lloc i data Vilaplana, 2005
Presentació

(1a ed., 2000) 
Ernest Aymamí
Presentació
(2a ed., 2005)
Tomàs Bigorra
Introducció Lluís Calvo Calvo
Fotografies Eduard Borràs Sotorra, Josep Farré, Estanis Pedrola Marimon, Josep Prunera Sedó, Joan Rius, Arcadi Vilella, Fototeca Municipals, Museu d'Art i Història de Reus, Col·lecció Francesc Olesti Prats i Arxiu Pragma.


Homenatge a Albert Manent

Fins al 23 d’abril, un fragment diari d’una obra d’Albert Manent, en homenatge a un dels últims «homenots».

Llegiu la resta de fragments i articles en aquest enllaç

 

Participació