Nadal verd

per Màrius Domingo , 28 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies de Nadal tenen diversos punts de relació amb el medi natural. Ara, però, ens centrarem en la vegetació. El primer que ens pot venir al cap és que fem el pessebre. I, què és un pessebre sense molsa? A tots els pessebres hi ha molsa, i un riu, i un caganer… Bé, no ens n’anem del tema.

Què és la molsa? En sentit estricte, la molsa és una planta briòfita que es fixa al substrat mitjançant rizoides, una mena d’arrels. Però popularment anomenem així també alguns líquens —que en realitat són una associació de dos éssers vius— i fins i tot algues o plantes hepàtiques. En definitiva, la molsa, com les altres plantes que collim per Nadal, són éssers vius que compleixen una funció a l’ecosistema i que caldria no collir o, si més no, collir amb molta moderació.


Molsa. Foto: Màrius Domingo. 

Però hi ha una altra planta decorativa directament relacionada amb el Nadal molt típica: és el grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium), que és un arbre de fulles lluents i punxoses i de fruits vermells. El grèvol és protegit a Catalunya, no es pot collir, per tal com compleix una funció molt important d’aliment a diverses espècies animals a l’hivern i és escàs al nostre país. El trobarem als mercats, però és procedent d’altres comunitats de l’estat espanyol o d’altres països on és més abundant i es pot collir. També de plantes cultivades.


Grèvol o boix grèvol (‘Ilex quifolium’). Foto: Màrius Domingo.

Alguns cops, es substitueix el grèvol pel galzeran (Ruscus aculeatus), una planta que també fa fruits vermells però que sí que es pot collir, ja que no és protegida i és més corrent a la regió mediterrània. La curiositat en aquest cas és que en aquesta planta la tija semblen les fulles, i les fulles són reduïdes a simples punxes.


Galzeran (‘Ruscus aculeatus’). Foto: Ferrab J. Lloret.

Una tradició també molt arrelada és la de collir un ram de vesc (Viscum album) i posar-lo al llindar de la porta perquè —diuen— porta sort. Aquesta és una planta paràsita —realment hemiparàsita— i, per tant, també es pot collir sense problemes. Bé, l’únic problema és que sol donar-se al capdamunt dels pins, sovint alta. Potser interessarà saber que és un dels aliments principals de la griva, un ocell que de nom científic es diu Turdus viscivorus, és a dir, que menja vesc.

Vesc (‘Viscum album’). Foto: Màrius Domingo. 

I, finalment, una planta exòtica i que, per tant, no la podrem collir al nostre voltant, bàsicament perquè no n’hi ha, solament la podrem comprar. És la ponsètia (Poinsettia pulcherrima) que és aquella planta que té les fulles centrals vermelles.

Bé, excepte en aquest darrer cas, que sempre la comprarem, hem de tenir en compte que a Catalunya gairebé tots els terrenys forestals, és a dir, tots els boscos, són particulars. Per tant, en sentit estricte, caldria permís del propietari per collir qualsevol cosa; però, a més a més, hi ha plantes protegides —el grèvol, com s’ha dit— i totes, totes sense excepció, compleixen una funció a la natura, per la qual cosa cal molta moderació.

I no parlem dels arbres de nadal, ja que això seria tot un altre tema.


Per a més informació

Ca la Gallineta, el blog de Màrius Domingo

 

Participació