El mas dels Frares de la Febró

per Rafel Ferré , 7 de desembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de desembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'actual edifici del mas dels Frares. Foto: Rafel Ferré.

El mas dels Frares s’anomena així perquè fou una granja del Monestir d’Escaladei. Antigament era anomenat el mas de la Pineda, ja que tot aquell territori s’anomena Les Pinedes, i inclou el vessant obac del riu del Gorg, al terme d’Arbolí. Com tota masada pertanyent a l’Església, es troba en un indret ufanós i ric en aigües, i el mas es situa, com tota masada antiga, en un indret aixecat acaronat pel sol. Fou afectat per la desamortització del 1835. Anys després fou adquirit per un personatge històric de Reus, l’Evarist Fàbregas, amb una àmplia biografia dedicada a l’empresa, les finances, la cultura i el país. Evarist Fàbregas féu obrir un camí o carretera per facilitar l’accés al mas a l’inici del segle XX. Fou una de les primeres carreteres que s’internà en les muntanyes de Prades.


La carretera de l'Evarist Fàbregas d'accés al mas dels Frares. Foto: Rafel Ferré.

La carretera de l’Evarist Fàbregas naixia de la carretera d’Arbolí, seguint el traçat de la carretera actual de la Mussara. A l’indret conegut com el Portell, s’endinsava vers el barranc del Portell per anar a creuar el riu del Gorg i enfilar suaument cap el mas. Tanmateix, aquesta carretera anava seguint més o menys el traçat d’un camí més antic: la carrerada reial, que des del coll de la Teixeta, pel coll d’Alforja, les deveses d’Arbolí i el barranc del Portell també menava vers el mas dels Frares, per continuar cap als masos de la Febró i Prades. De fet, sembla que el mas dels Frares era més aviat una granja ramadera, segurament lligada a la carrerada, abans de la reconversió de l’Evarist Fàbregas.


La carretera de l'Evarist Fàbregas a l'obac del riu del Gorg. Foto: Rafel Ferré.

Del rastre de la carrerada reial sols queda el topònim, o ni això, però la carretera de l’Evarist encara resta mig desdibuixada entre les pistes obertes arran de la instal·lació del campament militar el 1950, que n’aprofità part del seu traçat. La vegetació frondosa va amagant-lo lentament en l’obaga del Gorg. Hi destaquen els teixos, els avellaners salvatges, els roures i les alzines i, és clar, el pi roig, entre altres pins.


Planimetria del 1923, amb el detall de la carretera de l'Evarist Fàbregas i la carrerada reial. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. 





Per a més informació:
Blog: Racons de món
Twitter:

 

Arxivat a:
Racons del Camp, racons
Participació