Càtars, guerrillers i castellans a les muntanyes de Prades

per Domènec Ribes, 23 de novembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Siurana i el Montsant des de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.


Com molts altres indrets de les muntanyes de Prades, la zona compresa entre el riu de Siurana, Arbolí, Gallicant i la Febró està carregada d’històries i llegendes. Segons es diu, el poblet d’Arbolí (d’origen musulmà) i el puig de Gallicant acolliren una comuna càtara al segle XIII. Segles més tard, aquesta zona també fou refugi del guerriller Pere Joan Barceló Carrasclet. Els barrancs propers a Arbolí serviren de refugi segur on el famós guerriller conduïa els presoners que feia.

El poble abandonat de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.  

Gallicant és un agrupament de cases al caire de l’abisme del riu de Siurana, que, segons Josep Iglésies, al final dels anys quaranta del segle passat encara mantenia població. Ara és un lloc rònec al peu del cim cònic del mateix nom, i encara conserva alguns arcs gòtics de carreus ben treballats que ens parlen del seu origen medieval. Des del despoblat és visita obligatòria pujar al cim de Gallicant (1.009 m). La dura pujada queda recompensada per l’ambient frescal i ombrívol que es respira en l’ascens —fins i tot a ple estiu— i les esplèndides vistes des de dalt.

La Gorguina. Foto: Domènec Ribes i Mateu.  


Un altre element natural d’especial interès d’aquest sector de les muntanyes de Prades són els gorgs de la Febró. Es tracta d’un conjunt de salts d’aigua format pel Gorguet (al barranc de la Canaleta), el Gorg i la Gorguina (ambdós al riu del Gorg).


El Gorguet. Foto: Domènec Ribes i Mateu.


A l’indret on aquest riu conflueix amb el riu de Siurana hi ha la Desenrocada dels Castellans, un caos de grans blocs de pedra on, segons la llegenda, foren llançats del penya-segat 500 presoners castellans durant la Guerra dels Segadors; al cap dels anys, el despreniment de roques va colgar les seves despulles. La llegenda també afirma que quan la foscor arriba, si es para bé l’orella, encara es poden escoltar els seus gemecs. La versió d’Albert Manent és una mica diferent però no menys impactant: «La Guerra de la Successió va donar lloc al topònim de Desenrocat dels Castellans, un antic avenc a la Febró que, en esbalçar-se, va abocar cranis i pots de pólvora. Diu la tradició del poble que hi tiraven vius els presoners que parlaven estranger («belga», concreten). No gaire lluny hi ha la Parada dels Castellans, on sembla que feren presoners els qui després estimbaren.» (Albert Manent, Toponímia i història al Camp de Tarragona)

Siurana i Cornudella de Montsant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.

Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu.

Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu.

Siurana vista des del mas del Salín. Foto: Domènec Ribes i Mateu.

Camí empedrat medieval d'Arbolí a Siurana al seu pas per l'ermita de Sant Pau. Foto: Domènec Ribes i Mateu. 





Per a més informació:
Web: Panorama.cat
Blog: Fotografia panoràmica virtual
Twitter:
Facebook: Panorama.cat
Youtube: Panorama.cat
Flickr: Panorama.cat

 

Participació