Tradició micològica

per Ferran Plana i Enric Sabaté , 16 de novembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Qui millor per parlar de la tradició de plegar bolets a les nostres comarques que el Josep Maria Escoda, pagès i recol·lector semiprofessional de bolets, que col·labora amb la revista riudomenca Lo Floc amb articles miològics. Nascut a Masriudoms, el seu avi era bosquerol i l'àvia pastora. Ells li van transmetre els coneixements ancestrals de la recol·lecció de bolets.

Un cistell ple de fredolics. Foto: F. Plana i E. Sabaté. 


En la zona de les muntanyes de Vandellòs tradicionalment s'hi recollia rovelló, pebràs, llenega negra i llengua de bou. A mesura que els boscos es van anar abandonant, i els incendis forestals van castigar repetidament aquestes muntanyes, l'aparició de bolets va quedar molt limitada. L'argelaga és una de les primeres plantes que colonitzen els espais cremats i no micoriza amb res.

Aquest fet, i el trasllat de la seva residència a Riudoms, va modificar els cercles de cerca, ampliant-los fins a les muntanyes de Prades, on hi ha molta més diversitat micològica. Allà va descobrir nous bolets comestibles com fredolics, camagrocs, ceps, ous de reig, etc.


Rovellons. Foto: F. Plana i E. Sabaté.

«Fa trenta anys en aquestes muntanyes ningú no tocava res que no fos rovelló»


Actualment els bolets estan de moda i hi ha una bona cultura micològica. És una de les poques activitats gastrolúdiques que continuen sent gratuïtes; potser per això s’ha modificat radicalment la manera tradicional d'entrar al bosc per plegar bolets.

«Antigament el bosc on es buscava era de la família i els veïns no entraven al teu bosc; ara la gent ha perdut les arrels i sembla que el bosc sigui de tothom»

S'accedeix per camins particulars, s'aparca a les finques i en general es respecta menys el bosc del que es feia.

Un bon grapat de camagrocs. Foto: F. Plana i E. Sabaté. 

«Jo crec que això ha arribat a un punt en què s'ha de regular; cal delimitar què es pot plegar i què no»

El que està clar és que les gran plegades de bolets s'han acabat i que a l'enemic tradicional del bolet a les nostres terres, que és el vent, se li ha sumat el boletaire. Conèixer el bosc i les zones on es fan els bolets s’ha convertit en un tresor.

«O perds un amic o perds un bosc»

El Josep Maria ens explica que cada any rep un allau de peticions d’amics per anar amb ell al bolet, però només va a plegar bolets amb el seu fill i un company, ja que des de fa anys ha decidit no ensenyar a més gent els llocs que ell coneix. 

 

Participació