Inmoonere: «No volem etiquetar-nos exclusivament dins del heavy metal»

«El títol del disc, ‘Un dia perfecte per morir’, és una mica arriscat, però a qui no li agradaria això? Ja que mors, que almenys sigui un dia perfecte»

per Esteve Mateu, 30 de setembre de 2013 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Inmoonere ha presentat el seu nou disc, ‘Un dia perfecte per morir’.

Heavy metal melòdic cantant en català? Sí. S'entén el que canta el vocalista? Sí. Crida? No. Les lletres parlen d'alguna cosa? Doncs sí. Darrere de cada lletra s'amaga una història, uns sentiments, unes vivències… Els qui formen Inmoonere (el Damià, el Mario, el Jose, el David, el Pedro i el Dani) creuen que és possible fer més patent la varietat musical d'aquest país. Si ets dels que sent la paraula heavy o metal i surts corrents, tranquil. Seu, relaxa't i escolta'ls. Esteve Mateu parla amb Mario Tapias, guitarrista d'Inmoonere.


—El dissabte 14 de setembre vau fer el concert de presentació del nou disc a Reus. Com valoreu aquesta experiència i quina va ser la resposta del públic?
—Una experiència brutal el fet de veure més de tres-centes persones davant nostre a la Sala Toman. Va ser super xula, molt bonica. La gent va quedar molt contenta i els va agradar el que vam fer. Entre el públic també hi havia força amics i familiars, però tothom s’ho va passar molt bé seguint les cançons.

—Teniu més concerts de presentació en els pròxims mesos?
—El 26 d’octubre actuem a València amb Astral, un grup valencià que ho fan molt bé. De moment només tenim previst aquest; al llarg d’aquestes setmanes estem tancant nous bolos. Precisament aquest concert de València serà el més allunyat de casa que haurem fet. Tot i que ens agradaria molt tocar algun dia, per exemple, a Madrid, i que vegin el que fem. El que importa més és que agradi la música i no tant l’idioma en el qual cantes.


—Amb molts anys de banda a l’esquena, tot just heu gravat el primer disc d’estudi. Quan de temps vau estar preparant-lo? Sens dubte, es nota que està molt treballat i amb una sonoritat boníssima.
—El disc s’ha preparat en un any aproximadament, des que vam decidir tirar-lo endavant fins a tenir-lo acabat. A part de les cançons que formen el disc, també en tenim d’altres que toquem en directe però que encara no estan gravades en estudi. Allí les tenim, i segur que podran aparèixer en algun altre disc. També estem component temes nous i esperem que siguin iguals o millors que els anteriors.

—Mitjançant quines vies es pot adquirir, escoltar o descarregar el disc?
—Spotify, Amazon, SoundCloud i a diverses plataformes digitals. El que ens interessa és que la gent l’escolti i, si després el volen comprar físicament, perfecte.

—La cançó «Un dia perfecte per morir» dóna nom al CD. Un títol que en un principi sobta, però que parla de morir en un sentit figurat, del buit i les dificultats de tirar endavant quan estàs sense aquella persona tan estimada, no?
—Exacte, la lectura que has fet és la correcta. Aquest tema és del teclista del grup, Damià Bonet, que la va escriure en un moment de lluita determinat de la seva vida. Tracta d’una persona que ha tingut un desamor. Li donem aquest títol perquè quan ell la vol recuperar ja no pot, perquè ja ha mort. Volem donar l’opció a la gent que faci les seves pròpies interpretacions, encara que la lectura que normalment fa el públic és la mateixa que tu li has donat. El títol del disc és una mica arriscat, però a qui no li agradaria això? Ja que mors, que almenys sigui un dia perfecte. En cap moment cap de nosaltres no va tenir dubtes de com s’havia de titular, vam anar a l’una, igual que musicalment.

—Esteu englobats dins de l’estil de heavy metal en català, però vosaltres mateixos ironitzeu sobre el fet que el cantant no crida i s’entén el que diu…
—[Riu.] El que intentem és arribar a tothom. No volem etiquetar-nos exclusivament dins del heavy metal, automàticament molta gent no vol escoltar això pel fet de no agradar-li aquest estil. Nosaltres fem música i tenim un estil propi, que sí que pot arribar a heavy en alguns moments, ja que entre altres elements tenim guitarres ràpides i distorsionades. Però això també passa amb grups de flamenco i de tots els estils.

- És cert que la gent que no forma part d’aquest món «s’espanta» una mica en sentir que toques en un grup de heavy?
—Tot sempre s’ha d’escoltar abans d’opinar. Et puc fer una metàfora amb la música i una persona. Si no escoltes una persona, no saps qui és i no pots prejutjar-la pel físic; en el nostre cas, el físic seria el heavy. Escolta-ho i després opina si t’agrada o no t’agrada. En cas que escoltis Inmoonere i t’agradi, no voldrà dir que el heavy t’agradi, sinó que en aquest cas Inmoonere sí. Volem obrir aquesta porta a la gent i que entrin a conèixer-la, i d’alguna manera ajudar a donar a conèixer la resta de la música heavy.

—Si n’haguessis de dir un, quin és el millor record o moment amb el qual et quedes de tots els viscuts amb la banda?
—El millor moment és veure que tots els components que formen el grup, com a persones són un 10, això és amb el que em quedo. Fem un molt bon bloc i això és importantíssim. L’altre guitarrista, el bateria i jo anem cap als quaranta i hem estat amb altres grups abans, però el que estem vivint i hem trobat ara mateix aquí amb els altres membres, que són més joves, és el que buscàvem des de fa molts anys. I celebrem haver-ho trobat.

—Com sempre, per acabar, us animem a deixar un missatge per als lectors del diari delCamp.cat .
—Que no prejutgem absolutament res i menys amb la música, primer s’ha d’escoltar i després opinar. La música t’obre unes altres portes per conèixer.

 

Arxivat a:
Bis a Bis, música, Inmoonere
Participació