Vuit de Març: «A l’escenari intentem sentir les cançons i vibrar amb elles»

«El sentit pel qual hem fet un grup integrat per noies és precisament per reivindicar que podem estar perfectament dalt d’un escenari i per sumar-nos a aquesta lluita de llibertat»

per Esteve Mateu, 20 de setembre de 2013 a les 16:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vuit de Març. Foto: Jordi Oset.

Vuit de Març neix al començament de l’any 2013, després de la desaparició del grup Wiosna. Està format per sis noies penedesenques, algunes d’elles provinents d’aquesta mateixa banda, com Gemma Ventura. Ella és la bateria i una de les principals impulsores del grup i que ha contestat les preguntes d’Esteve Mateu.


—Tanqueu l’etapa de Wiosna i inicieu aquesta nova de Vuit de Març. Quines novetats presenta el grup i quina finalitat té aquest canvi?
—Vam decidir tancar l’etapa de Wiosna perquè érem sis persones que teníem uns objectius diferents i ens vam veure amb la necessitat d’anar totes a una. També per definir una mica més l’estil del grup. Amb Vuit de Març hem volgut apuntar cap a un punt més reivindicatiu, amb un caràcter que ens defineix més que abans. En aquest sentit, amb Wiosna estava una mica més aigualit, no se sabia ben bé si era un grup format per noies i no es tenia un missatge tan clar com ara. En el seu moment, cada una va decidir el seu camí, algunes ho van deixar i altres van pujar al carro.

—Com va sorgir la idea d’un grup format exclusivament per dones?
—Senzillament perquè sorprèn. Quan parlem amb la gent o ens entrevisten sempre ens diuen que els crida molt l’atenció que siguem tot noies. Realment el que volem és que d’aquí a uns anys no ens ho preguntin, que sigui un fet tan normal com veure sis nois dalt de l’escenari. Amb l’experiència prèvia d’estar a altres grups, només pel fet de veure una noia tocant la bateria, ja des de fora impacta. Imaginat si en pugen sis dalt de l’escenari donant canya.


—Esteu obertes al fet que un home es pugui afegir al grup en algun moment determinat?
—Estem obertes a tot. Si vingués un home, evidentment, el faríem disfressar de dona, això que ho tingui en compte… [riu], però de moment som sis i ens entenem molt bé, hi ha molta complicitat. Cada una aporta el seu trosset i la seva essència al projecte. Fins ara no hem pensat que entri ningú més, però si algun dia es dóna el cas, suposo que apuntarem més cap al cantó femení, ja que és per on hem encarrilat el grup des d’un principi. Però no se sap mai.

—Aquest fet junt amb el nom del grup, que és el dia de la Dona Treballadora, es pot veure com una reivindicació de la dona tant social com dins del món musical?
—Sí, totalment. Ens vam trencar molt el cap buscant un nom que a primera vista mostrés el missatge que volem transmetre. Després de donar-hi moltes voltes i amb moltíssimes propostes entre mans, va ser parlant amb el fotògraf Jordi Osset que ens va proposar el nom de Vuit de Març i ens va agradar a totes. A més, molta gent no sap que el dia 8 de març és el Dia de la Dona Treballadora i és una manera de camuflar-ho i reivindicar-lo. Les dones cada dia tenim un paper més important dins de la societat, però que encara no està del tot normalitzat. El sentit pel qual hem fet un grup integrat per noies és precisament per reivindicar que podem estar perfectament dalt d’un escenari i per sumar-nos a aquesta lluita de llibertat i de justícia social. Sobretot, buscar la igualtat.

—Com us definiu dalt l’escenari i que s’hi trobarà la gent que vingui per primera vegada a un concert vostre?
—Dalt de l’escenari intentem sentir les cançons i vibrar amb elles tant com en el moment en què estàs a casa composant-les. Quan toques davant d’un públic vols que la gent vibri amb la teva música i que es facin seves les teves pròpies cançons, que això en el fons és la màgia de la música. En directe volem transmetre aquesta força, sentiment i energia i que així arribi al públic, ja que és la finalitat de qualsevol grup.

—La setmana passada vau tocar a l’Arboç al concert de la Diada. Com va anar el concert?
—Molt bé, a més vam tenir l’avantatge de jugar a casa, totes les components del grup som del Penedès. Gran part del públic ja ens coneixia i ens van donar molt de suport. A més, tocar en un dia tan important com és el de la Diada i sabent que l’endemà hi hauria un rebombori tan espectacular com el que hi va haver amb la Via Catalana i les manifestacions. Vam tocar en un dia molt important per a Catalunya i per a nosaltres, ja que com a grup també ens afegim a aquest missatge d’independència i de llibertat, sempre amb respecte, i defensem això a través de la música. Gairebé vam plegar del concert i ja estàvem donant suport a la Via Catalana.

—Teniu concerts programats per als pròxims mesos?
—En aquest moment estic a punt d’agafar un avió cap a Irlanda sense saber el temps que hi seré. Cap a l’octubre toquem a Vilafranca, que ja ens ho muntarem d’alguna manera si estic fora. Però estem amb moltes ganes de seguir tocant i que vagin sortint més concerts. Per Irlanda tinc la missió de fer difusió del grup i de buscar algun bolo per allà, que estaria molt bé.

—A part de versions d’altres grups en directe, també teniu temes propis. Teniu previst de gravar pròximament una maqueta d’estudi?
—Exacte, als concerts fem tant temes propis com versions, però tenim clar que volem apuntar cap a les nostres composicions. Les nostres cançons es mouen des dels temes més reivindicatius fins a algunes de més sentimentals barrejant diferents estils que van des de les més rockeres fins al gènere pop, passant per l’ska i el reggae. Les nostres cançons són un reflex de totes les persones que formem el grup, que tenim gustos molt diferents. Tenim l’avantatge que són estils molt diferents però que al mateix temps tenen aquest nexe en comú i tenen aquesta olor de Vuit de Març. Per altra banda, vam decidir versionar els grups amb els quals hem crescut des de petites i que ens han ensenyat a estimar i sentir la música. Tenim versions de cançons de grups com Mano Negra, Obrint Pas i La Gossa Sorda. No copiem les cançons sinó que les revestim amb el nostre estil on es veu present l’essència del grup.

»Sí, ens faria molta il·lusió. Un dels objectius d’aquest grup és poder gravar un disc. També ens aniria molt bé per trencar una mica les fronteres d’on arribem, perquè sempre toquem a les nostres comarques o en un territori proper i ens ajudaria a difondre’ns una miqueta més. Ara tenim dues cançons gravades, «Estrella d’una nit» i «Endavant». Les altres que hem anat composant només s’han pogut escoltar en directe.

—Alguna anècdota o experiència curiosa que us hagi succeït com a grup?
—Moltíssimes. T’explicaré la més fotuda per mi que hem tingut durant aquests mesos que portem de projecte. Vam quedar un matí a Barcelona amb el Jordi Osset, que ens va fer el favor de fer-nos unes fotos en un lloc en concret. La nit abans feien un concert de Búhos a Calafell i fins a les tantes vaig estar per allà. Tot i que ho tenia ben present, vaig anar-me’n a dormir sense posar-me el despertador. Em vaig despertar per casualitat a mig matí i quan vaig mirar el mòbil tenia desenes de trucades de les companyes del grup, que estaven a Barcelona i no sabien on havien d’anar, i del Jordi, que ens estava buscant. Un merder impressionant! Em vaig aixecar amb tota la ressaca i em van venir a buscar des de Barcelona. Vaja, que vam acabar fent les fotos quatre o cinc hores més tard de l’hora. Des d’aquí, torno a donar les gràcies al Jordi per la paciència amb nosaltres i em disculpo de nou.

—Per acabar, us animem a deixar un missatge per als lectors del diari delCamp.cat.
—Que se sumin a aquest esperit reivindicatiu, a tot aquest missatge de lluita social i d’igualtat, i sobretot a aquesta llibertat que està bullint ara aquí, a Catalunya. Si volen ens poden buscar pel Youtube o pel Facebook. Amb Vuit de Març trobaran unes companyes de lluita que ompliran de cançons aquest camí.

 

Participació