Els bolets

per Màrius Domingo , 21 de setembre de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tòfones (‘Tuber melanosporum‘). Foto: Màrius Domingo.

Ja s’ha donat el tret de sortida. No em refereixo a cap cursa atlètica, em refereixo a la cursa que ocupa més gent a Catalunya a la tardor: la caça i la captura del bolet. Bé, caça ho diuen a Girona; aquí, al Camp de Tarragona, en diem cercar o collir bolets, sovint cercar rovellons, només.


Rovelló (‘Lactarius sanguifluus’), bolet d'alzina (Hygrophorus russula’) i mocosa (‘Hygrophorus carneogriseus’). Foto: Màrius Domingo.

Però per a un naturalista els bolets tenen un interès molt més gran que l’estrictament culinari. Quan parlem de bolets, generalment ens estem referint al grup d’éssers vius que més correctament en diríem fongs. Els fongs i els líquens són un grup que Linné va classificar de manera diferent de les plantes i els animals, un grup a part. El cas és que es tracta d’uns éssers vius que solen ser paràsits o sapròfits, també simbiòtics, però mai no són productors primaris, és a dir, no poden realitzar fotosíntesi com les plantes.



Cep (‘Boletus edulis’). Foto: Màrius Domingo.


El que veiem i classifiquem és la part, podríem dir, fructífera del fong. En realitat, no veiem tot l’organisme, que és molt més gran i complicat. Aquest és amagat sota terra. Simplificant molt, direm que hi ha bàsicament dos grans grups de bolets: els ascomicets, amb més de 30.000 espècies, les més conegudes de les quals són potser les múrgoles i les tòfones. I els basidiomicets, els més evolucionats, amb més de 16.000 espècies, estre les quals hi ha tots els bolets i rovellons, tòxics i comestibles, que coneixem.

Llora (‘Russula sanguinea’). Foto: Màrius Domingo.



Cama de perdiu (‘Chroogomphus rutilus’). Foto: Màrius Domingo.

Amb la brevetat d’aquest article, obligada, direm que no hi ha fórmules màgiques per a saber quins bolets són bons per a menjar i quins no; cal conèixer-ne les espècies individualment, i això porta feina i temps. El més fàcil és saber que tots, absolutament tots els bolets es poden menjar… Ara, n’hi ha alguns que solament en menjarem un cop. Recomanem uns quants llibres, i, sobretot, no mengeu res que no sabeu segur que és bo. Penseu que n’hi ha de mortals, i que per a una dosi letal solament cal menjar-ne un o dos, en alguns casos.
 


El somni de qualsevol boletaire. Foto: Màrius Domingo.


En qualsevol cas, un naturalista no necessita ni cistell per fer una bona collita, solament una càmera digital ens permetrà de tornar a casa amb una targeta plena de dubtes i feina a identificar, ja veieu que el nombre d’espècies és enorme i moltes són d’una gran bellesa.

Més informació
— PASCUAL, Ramon. Primera guia del boletaire. Valls: Cossetània Edicions, 2010.
— CASALÉ, Ramon. 100 bolets del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània Edicions, 2009.
— PASCUAL, Ramon. Guia de bolets per a nois i noies. Valls: Cossetània Edicions, 2008.

   

   

Per a més informació

Ca la Gallineta, el blog de Màrius Domingo

 

Participació