Setanta-dues lliures per sac

per Ferran Plana i Enric Sabaté , 17 d'agost de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'agost de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Abans d'estendre's l'ús del quilo, la unitat de mesura era la lliura.

Mantenim una distesa conversa amb Laureà Paño, alcoverenc. Porta tota la vida vinculat a la fruita seca. De petit, acompanyant la família a esporgar, replanar i recollir. Després va treballar vint-i-quatre anys a la Cooperativa d’Alcover i actualment és gerent de l’empresa Paño Fruits, dedicada a l’elaboració i la comercialització de productes ecològics, en la major part fruita seca. També és agricultor de l’avellana.


El Laureà ha viscut tota la transformació del sector de l’avellana: el cultiu tradicional, el període de la guerra de l’avellana, la creació de les organitzacions de productors i la modernització dels cultius i la precària situació actual del cultiu. Volem que ens aclareixi com anaven les liquidacions de l’avellana al pagès.

Alguns pagesos encara parlen de lliures d’avellana, però què és exactament una lliura? Què vol dir 72 lliures per sac?


La unitat de mesura agrícola abans d’estendre’s l’ús del quilo era la lliura. Un quilo equival a 2,5 lliures. Antigament les avellanes es comercialitzaven a l’engròs, procedents de camp, en uns sacs anomenats saques, que pesaven 145 lliures, és a dir, 58 quilos.

De cada sac es treia una mostra de 144 grams d’avellanes mitjançant la qual se n’obtenia el rendiment, es penalitzaven les impureses, l’avellana podrida i l’excés d’humitat. Després es trencaven les avellanes restants i se’n separava la closca del gra.


Es calibraven les avellanes; si un percentatge d’avellanes en gra superaven els 12 mm, es bonificava la collita. D’igual manera, si un percentatge no arribava a 9 mm, es penalitzava. Els percentatges variaven en funció de la collita que s’esperava. Habitualment aquests valors es fixaven la segona quinzena d’agost.

Un cop superat aquest ritual, el pagès ja sabia quin percentatge d’avellana en gra hi havia en una saca. Per tant, quan un pagès diu que ha fet 72 lliures, equival a dir que de les 145 lliures que fa un saca 72 són de gra.

Us adjuntem un fragment d’un llibre que descriu com vivia el pagès el moment de saber el rendiment de les seves avellanes:

«Et treuen una almosta d’avellanes de cada sac. I, dels trenta o quaranta sacs, en fan una senalla plena. Al laboratori, com si t’ho juguessis tot a les cartes, el comprador fa un grapat i tu en fas un altre. [...] Entre els dos 288 grams, és a dir, 144 grams cadascú. Després, amb la maça, anar picant, una a una. Has de vigilar que no te’n fotin cap. Se les amaguen dins el puny de la camisa, o de la màniga del guardapols, veus?, porten un guardapols amb mànigues llargues per fotre’t. Els grans d’avellana que has picat es pesen en una balanceta. Normalment, ja t’ho dic ara, la tenen desafinada al seu favor sense que te n’adonis ni hi puguis dir res. Paciència. El que dóna es divideix per dos. I el resultat que et surt, que sentiràs que en diuen lliures, serveix per calcular el que també en diuen rendiment. I amb el rendiment, i el preu que els dóna la gana, acabes sabent el que cobraràs.» Andreu Sotorra, La filla del ral·li.

 

Participació