cultura

Reus passa el testimoni de la Capital de la Cultura Catalana a la ciutat de Manresa

El Teatre Fortuny acull l'acte institucional de traspàs i l'espectacle musical "Dos segles d'esplendor"

​Reus s'acomiada de la capitalitat cultural amb espectacles, música i focs artificials

| 13/01/2018 a les 09:15h
Arxivat a: General, cultura, Reus, Capitalitat de la Cultura Catalana
Reus passa el relleu a Manresa com a Capital de la Cultura Catalana | ACN
La ciutat de Reus s'acomiada aquest cap de setmana com a Capital de la Cultura Catalana 2017. Aquest divendres a la nit, el Teatre Fortuny s'ha omplert de gom a gom per posar el colofó a la capitalitat i per traspassar el títol a la ciutat de Manresa, que l'ostentarà durant tot aquest any. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha estat l'encarregat de lliurar el testimoni al batlle de la capital del Bages, Valentí Junyent, el qual ha reivindicat el paper de les ciutats mitjanes i ha demanat al futur Govern que les tingui en compte "en el projecte de país". L'acte institucional ha donat pas a l'espectacle 'Dos segles d'esplendor', un recorregut musical i cultural per 200 anys d'història de la ciutat. 

El muntatge, de Teatre de les Comèdies, ha aplegat més de 200 actors, cantants i músics damunt l'escenari, en una espectacular posada en escena amb projeccions. Finalment, aquest dissabte a la tarda tindrà lloc l'últim adéu a la programació cultural del 2017 amb un acte festiu a la plaça del Mercadal.

L'acte institucional del Teatre Fortuny, dirigit pel director teatral reusenc Francesc Cerro, ha esdevingut un clam a la cultura i la llibertat. L'actor Joan Carreras ha estat l'encarregat de conduir aquest acte, que s'ha clos amb una ària d'òpera de Verdi amb la participació de tres corals reusenques.

Posteriorment, s'ha representat un gran espectacle musical de cloenda amb la participació de més 200 actors, cantants i músics, en un muntatge de Teatre de les Comèdies titulat 'Dos segles d'esplendor'. L'obra ha pivotat sobre els espais emblemàtics de Reus, els seus personatges il·lustres i el patrimoni musical i de dansa de la ciutat, enmig de projeccions i mappings en tot l'escenari.

La singularitat d'aquest muntatge ha comportat una llarga feina d'investigació en arxius. Això ha fet possible que s'hagin escoltat obres inèdites, mai abans interpretades en públic. És el cas de "Xavieret i Anna", d'un antic director de la Banda Municipal de Reus.

L'espectacle ha inclòs altres petites joies com la interpretació del 'Preludi de l'Esquella de la Torratxa', obra de Joan Sariols Porta, un compositor de sarsueles que va col·laborar estretament amb Serafí Pitarra, del qual va musicar alguns dels textos més coneguts. El muntatge ha arrencat rememorant l'obertura del primer teatre estable de Reus i, en els 55 minuts de durada, ha exhibit una quinzena d'escenes amb tretze números musicals.

El cantant Joan Masdeu, amb el tema "Reus", ha representat el darrer número d'un muntatge que també ha comptat amb altres cares reusenques conegudes com els músics Fito Luri o Ariel Santamaria.

Manresa reivindica el paper de les ciutats mitjanes

Durant l'acte de traspàs de la capitalitat cultural, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha desitjat sort a la que serà la 15a Capital de la Cultura Catalana i ha fet un balanç molt positiu de l'any cultural de la capital del Baix Camp. El batlle ha posat en valor la participació dels ciutadans i el fet que la cultura hagi entrat en "ebullició" a la ciutat. A més, Pellicer ha anunciat que Reus es convertirà aquest any en Ciutat de la Música 2018.

Per la seva banda, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha reivindicat el paper de les ciutats mitjanes i ha demanat al futur Govern que les tingui en compte "pel projecte de país. El batlle manresà ha afirmat també que "la cultura és la que ens fa lliures" i ha avançat que, sota el títol 'Ponts de Cultura', la seva capitalitat oferirà un programa atractiu, amb protagonisme per a disciplines com la dansa i el circ que tenen poc arrelament a la ciutat.

El president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha arrencat el seu discurs amb un record pels dirigents polítics i d'entitats sobiranistes empresonats. Segons Tudela, en un any "tan convuls i tan preocupant", un projecte "exitós" i amb un resultat "extraordinari" com el de Reus ha marcat el camí a seguir. "El futur de la cultura del país demana treballar conjuntament i esforçar-nos col·lectivament. L'èxit està sens dubte assegurat", ha etzibat.

En un Teatre Fortuny ple a vessar -més de 300 persones s'han quedat sense les invitacions gratuïtes que ha repartit l'organització-, Tudela ha recordat que Cervera serà la Capital de la Cultura Catalana 2019 i que, d'aquí a uns dos mesos, es donarà a conèixer el nom de la ciutat que ostentarà aquest títol el 2020.

Aquest dissabte, la traca final

Aquest dissabte Reus donarà l'adéu definitiu a la capitalitat cultural amb un acte ideat per la pirotècnia Igual que combinarà la pirotècnia amb música, il·luminació a les façanes laterals de la plaça del Mercadal, passi d'imatges del recorregut de la capitalitat cultural de Reus sobre l'edifici Gaudí, a més de números d'artistes en directe.

Els organitzadors ho han definit com una explosió final amb música i altres sorpreses escèniques, on es potenciarà la il·luminació i el foc de proximitat. L'espectacle, que arrencarà a les set de la tarda, serà gratuït i obert a tota la ciutadania.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El municipi de l'Arbolí, al Baix Camp | Cedida
01/01/1970
La fiscalia sol·licita l'absolució de l'home i el seu internament en un centre psiquiàtric durant un màxim de 15 anys
Un vehicle de la Guàrdia Civil | Europa Press
01/01/1970
L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus porta al cas a la fiscalia
Pere Pratdesaba
01/01/1970
Una iniciativa de suport als presos polítics proposa embolicar les bales de farratge amb un plàstic comprat de manera conjunta
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona. | Josep M. Montaner
01/01/1970
«Les imputacions trontollen i el Tribunal Suprem es pot veure abocat a argumentar les acusacions amb plantejaments cada vegada més polítics i menys jurídics»
01/01/1970
El president d'ERC afirma que els delictes dels que se'ls acusen "no se sostenen" i que els mantenen a presó per "venjança"
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans