medi ambient

Ecologistes reclamen que s'aturi definitivament el transvasament del pantà de Siurana al de Riudecanyes

L'embassament del Priorat es troba només a un 12% de la seva capacitat mentre que el del Baix Camp reté actualment menys d'un hectòmetre cúbic d'aigua, segons l'ACA

per Redacció , 8 de gener de 2018 a les 16:43 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Imatge d'arxiu de la presa de Siurana Foto: ACA


El grup ecologista GEPEC ha reclamat que s'aturi definitivament el transvasament d'aigua entre el pantà de Siurana (Priorat) i el de Riudecanyes (Baix Camp). L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que gestiona l'embassament prioratí de la conca hidrogràfica de l'Ebre, manté tancada l'aixeta de les aportacions d'aigua temporalment, des del passat octubre i fins el pròxim mes de març, amb l'objectiu que es recuperin les reserves embassades –actualment, Siurana només disposa d'1,55 hectòmetres cúbics, el 12,35% de la seva capacitat-.


Per als ecologistes, però, cal anar encara més enllà: recorden que, de reprendre's el desembassament al pantà de Riudecanyes, el Priorat veurà amenaçada la seva disponibilitat d'aigua. També qüestionen la gestió de l'aigua del pantà del Baix Camp –que només reté actualment 0,95 hectòmetres cúbics, un 17,89 de la seva capacitat-, especialment davant la manca de concreció dels usos agraris i les aportacions per abastaments urbans, ja garantides pel minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona.

La situació de les reserves dels dos pantans, com molts embassaments de la conca de l'Ebre i les conques internes de Catalunya, és en aquests moments força delicada. D'acord amb les dades fetes públiques per l'ACA aquest mes de gener, Siurana es troba molt lluny dels gairebé 10 hectòmetres cúbics que retenia fa cinc o deu anys. En el cas de Riudecanyes, les dades històriques constaten que a principis d'aquest 2018 només acumula menys de la meitat de l'aigua que tenia també fa cinc i deu anys. És en aquest context de sequera pronunciada, que es podria agreujar de forma encara més considerable si no plou abans dels mesos d'estiu, que els ecologistes plantegen, novament, la seva reivindicació d'aturar el transvasament entre els dos reservoris. De moment, l'ACA reitera que l'acord de la darrera Comissió de Desembassament del mes d'octubre de 2017 es manté en la seva literalitat i s'aplica al 100% durant els sis mesos previstos a l'espera de senyals de millora.

"El 95% de les reserves del Siurana se les emporta Riudecanyes", ha insistit Santi Borràs, portaveu del GEPEC. L'entitat està intentant que, més enllà dels més afectats directament aigües avall de la presa de Siurana –Torroja del Priorat, Poboleda i Gratallops, principalment-, els municipis del Priorat prenguin partit i exigeixin la reversió total d'un transvasament gestat durant el segle XIX i que es va materialitzar a finals dels anys 40 del segle XX amb la posada en marxa del túnel de deu quilòmetres que comunica amb l'embassament de Riudecanyes –promogut per l'Ajuntament de Reus davant els problemes crònics d'abastament que plantejava l'expansió de la ciutat i gestionat de forma privada per la pròpia Comunitat de Regants-.

Avisen que, d'agreujar-se la sequera, tota la comarca podria patir de forma encara més intensa els "problemes" derivats del que qualifiquen d'"espoli" dels seus recursos hídrics i que ja s'han manifestat en forma de restriccions a l'estiu. Un escenari que posaria traves a la voluntat àmpliament majoritària del actors socials i econòmics de la comarca d'apostar per l'economia del vi i el turisme de forma sostenible. 


A l'altra banda, creuen que la gestió dels regants dels recursos del pantà de Riudecanyes no està prou fiscalitzada. Més i tot, creuen que no ha quedat acreditat de forma prou rigorosa que l'ús principal de l'aigua sigui el regadiu a la zona del Baix Camp, teòricament 3.800 hectàrees, per les 80 que només pot assumir el Priorat amb el repartiment de l'aigua actual –que asseguren, ha deixat a la zona cedent només 20 litres per segon per als seus usos històrics, després d'haver estat rebaixada des dels 200-. Per això, reclamen un pacte a múltiples bandes –incloent regants d'aquesta zona i la mateixa ACA- que permeti revertir la situació, assumint les necessitats reals per a regadiu a la zona del Camp, davant la precària situació i les magres expectatives de futur del sector de l'avellana. "Haurien de buscar alternatives al tema del regadiu", apunta el portaveu dels ecologistes.

El GEPEC, a més, reclama també als ajuntaments de Reus i Riudoms, que s'abasteixen també parcialment des de Riudecanyes, que renunciïn a la seva aigua quan ja disposen de connexió amb el minitransvasament de l'Ebre. Especialment flagrant, denuncia Borràs, és el cas de l'Ajuntament de Reus i l'increment d'espais públics urbans amb gespa plantada que requereixen un regadiu intensiu. "És ridícul que un país amb problemes d'aigua regui la gespa. Amb el minitransvasament de l'Ebre al Baix Camp està més que solucionat. La mateixa aigua del Siurana acaba a l'Ebre i, amb el Consorci d'Aigües de Tarragona, cap al Baix Camp i el Tarragonès. És un gran embolic que aconsegueix deixar el Priorat sec: ja no és imprescindible que Reus i Riudoms espoliïn l'aigua perquè hi ha altres recursos i formes de fer les coses", ha tancat Borràs.

 

Participació