patrimoni

El Mas Miró de Mont-roig reobrirà el 20 d'abril amb l'estudi del pintor com a principal atractiu

La Fundació busca patrocinis privats per desenvolupar les següents fases de la recuperació de l'espai

| 07/01/2018 a les 10:05h
Arxivat a: General, subvenció, Mont-roig del Camp, masia Mas Miró, museïtzació
Imatge d'una de les sales del Mas Miró, a Mont-roig del Camp | ACN
Compte enrere per a la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), considerat l'origen de l'univers mironià. La casa d'estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d'abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. La primera fase de rehabilitació de l'espai ha permès recuperar l'estudi del pintor, una part de la casa d'estiueig i l'antic magatzem, que funcionarà com a punt d'acollida de visitants. El projecte es desenvolupa per fases, amb l'objectiu d'anar recuperant el conjunt del recinte. Per aquest motiu, la Fundació Mas Miró engegarà ben aviat un procés de captació de patrocinadors privats.

Mont-roig del Camp resoldrà una de les seves assignatures pendents: retrobar-se amb Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme. El Mas Miró, adquirit per la família de l'artista l'any 1911, va ser una de les cases familiars on el pintor va passar llargues estades durant prop de 65 anys. De fet, el recinte va quedar immortalitzat a 'La masia', una pintura a l'oli realitzada entre 1921 i 1922, que el mateix Miró va definir com una peça clau en la seva carrera.

Després que el projecte de recuperació es comencés a gestar el 2010, el públic podrà visitar alguns espais de la finca a partir del 20 d'abril. Una de les edificacions més singulars que s'obriran al públic és el taller que Miró es va fer construir l'any 1935 i on es conserven dos grafits estampats per ell mateix a la paret. L'edifici que s'havia utilitzat com a magatzem acollirà la recepció, una petita botiga i una sala de projeccions per als visitants, mentre que encara s'han de definir les estances de la casa residencial que s'obriran al públic.

A més dels edificis, la finca disposa de deu hectàrees de terrenys on ja s'hi cultiven productes d'horta ecològica. Més endavant, s'hi plantaran cultius autòctons de la zona, com ara ametllers i garrofers, per recuperar el paisatge que va inspirar l'obra de l'artista. El pressupost d'aquesta primera fase d'intervenció està al voltant de 400.000 euros.

La Fundació vol incorporar la Generalitat

El president de la Fundació Mas Miró i alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, explica que aquest mes de gener s'engegarà una fase de recerca de finançament privat per prosseguir amb les següents fases d'obertura. A més, el batlle insisteix en la voluntat que la Generalitat s'incorpori a la junta del patronat i hi tingui "una presència estable i un compromís en el temps". En aquest sentit, afirma que reprendran les negociacions tan bon punt es constitueixi un nou Govern.

L'alcalde de Mont-roig reivindica que el Mas Miró no és només un actiu del municipi, sinó "un projecte de país i mundial", que confia que esdevindrà un revulsiu per a la zona. "Miró és conegut al món sencer, és una de les figures artístiques més reconegudes i la repercussió que tindrem és molt important", pronostica Morancho.

A banda del mas, el geni també va plasmar en les seves obres altres indrets del municipi de Mont-roig del Camp com ara la platja, l'ermita i el poble, que se senyalitzaran perquè els visitants s'hi desplacin i puguin observar-los des del mateix punt de vista que tenia el pintor quan els va plasmar a la tela.

A més, és possible que el Mas Miró aculli, de forma temporal, obres originals de l'artista a la casa museu, malgrat els costos que caldria assumir pel seu transport, assegurança i vigilància. Pel que fa a l'esperada inauguració, fixada pel 20 d'abril, la família Miró té la voluntat de convidar-hi el rei Felip VI, segons el batlle. Malgrat tot, més enllà de l'acte oficial s'organitzaran jornades de portes obertes perquè la ciutadania s'atansi a descobrir l'espai.

Una entitat de gestió privada

La Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s'ha finançat majoritàriament amb aportacions privades. La integren la Fundació Joan Miró, la Successió Miró -en representació de la família de l'artista, i l'Ajuntament de Mont-roig amb l'objectiu de recuperar el mas i col·locar-lo definitivament en el mapa mironià -juntament amb Barcelona i Palma- com a referència imprescindible per entendre l'essència de la seva obra.

També forma part de la Fundació la Secretaria d'Estat de Turisme, que s'hi va incorporar com a patró el juny de l'any passat amb la signatura d'un protocol de col·laboració pel qual s'han aportat 200.000 euros al projecte. La família de Miró s'hi ha compromès des de bon principi i hi ha destinat 750.000 euros. Al seu torn, la Generalitat ha subvencionat el projecte amb uns 150.000 euros -atès que el Mas Miró és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)- i la Diputació de Tarragona hi aporta 30.000 euros anuals.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El municipi de l'Arbolí, al Baix Camp | Cedida
01/01/1970
La fiscalia sol·licita l'absolució de l'home i el seu internament en un centre psiquiàtric durant un màxim de 15 anys
Un vehicle de la Guàrdia Civil | Europa Press
01/01/1970
L’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus porta al cas a la fiscalia
Pere Pratdesaba
01/01/1970
Una iniciativa de suport als presos polítics proposa embolicar les bales de farratge amb un plàstic comprat de manera conjunta
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, al centre, en un acte de jutges a Barcelona. | Josep M. Montaner
01/01/1970
«Les imputacions trontollen i el Tribunal Suprem es pot veure abocat a argumentar les acusacions amb plantejaments cada vegada més polítics i menys jurídics»
01/01/1970
El president d'ERC afirma que els delictes dels que se'ls acusen "no se sostenen" i que els mantenen a presó per "venjança"
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans