Procés català

Un jutge imputa l'alcalde de Reus i sis regidors més per «incitació a l'odi»

El jutjat obre una causa contra el consistori de la capital del Baix Camp per un manifest realitzat després del referèndum a favor de la convivència

, Reus | 10/11/2017 a les 13:10h
Arxivat a: Política, Carles Pellicer, procés català, Reus, Ajuntament de Reus, Baix Camp
Carles Pellicer, alcalde de Reus, en roda de premsa aquest divendres | Jonathan Oca
El jutjat d'instrucció número 2 de Reus ha encausat l'alcalde, Carles Pellicer, i sis càrrecs electes més per un suposat delicte d'incitació a l'odi per un manifest signat després del referèndum. A banda del batlle, els portaveus dels grups municipals que hauran d'anar a declarar el pròxim 23 de novembre, a les 9.30 h, són Montserrat Vilella (PDECat), Noemí Llauradó (ERC), Jordi Cervera (Ara Reus) i Marta Llorens (CUP). A banda, els regidors cupaires, Oriol Ciurana i Mariona Quadrada també estan acusats d'incitació a l'odi. Entre els imputats també hi ha quatre bombers, diversos ciutadans i representants d'empreses i entitats.

​Dos dies després del referèndum, els partits independentistes van presentar un manifest de condemna de la violència i on es reclamava la marxa de la ciutat dels efectius de la policia espanyola amb l'objectiu de retornar a la ciutat la "convivència i la pau", ha afirmat l'alcalde. Pellicer ha assegurat que "és tot un despropòsit", ja que amb el manifest es volia "incitar a la pau i no a l'odi". El demòcrata ha reblat que "l'únic responsable de trencar la convivència a Reus va ser l'innecessari desembarcament de policies nacionals". L'alcalde ha lamentat la persecució d'idees polítiques i ha titllat de "deliri col·lectiu" que sel's acusi d'aquests delictes.

El jutge ha obert una macrocausa contra el moviment independentista a Reus. Segons ha detallat el batlle, en una roda de premsa convocada d'urgència, es té en compte l'arribada de la policia espanyola a la ciutat, diferents manifestacions i sobretot el manifest que es va signar. A més, en l'atestat presentat per la policia espanyola, hi surt reflectit que regidors del consistori (els de la CUP) participaven en manifestacions i que incitaven a la gent a mobilitzar-se i feien proclames com "llibertat" i "votarem" pels carrers de la capital del Baix Camp.

El pròxim 23 de novembre, els polítics hauran de comparèixer davant el jutge. Els portaveus d'ERC i del PDECat i l'alcalde han assegurat que es presentaran als jutjats. Marta Llorens (CUP) ha posat en dubte si compareixeran o no, ja que encara ho han de decidir. Ara bé, "personalment no entraria en aquest joc" ha assegurat.
 

La portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Reus, Marta Llorens, diu que hi ha una caça de bruixes Foto: Jonathan Oca


La mateixa cupaire ha afirmat que hi ha persones encausades, a títol individual, a qui s'ha relacionat amb entitats sobiranistes per "fitxers polítics il·legals". Llorens afirma que les maniobres de la justícia i la policia són una "caça de bruixes" "no podem normalitzar-ho" perquè "aquest cas és òbviament de voluntat política".

Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Noemí Llauradó, ha dit que els citen a declarar com a "presumptes delinqüents" per cridar "llibertat" i "votarem" i "per fer de polítics". Sobre això, ha dit que "si això és incitació a l'odi, que vingui algú i ens ho expliqui". La republicana ha assegurat que els catalans "som gent de pau" i aquesta causa és sorprenent. Montserrat Vilella, portaveu del PDECat, ha lamentat aquest "que es judicialitzin i es criminalitzin unes idees concretes i legítimes" i ha assegurat que "ara tornaria a firmar el manifest". Aquesta afirmació ha estat compartida per tots els polítics, presents en la roda de premsa, encausats.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els bombers treballant en el foc d'Alforja | Bombers
01/01/1970
El foc ha durat tres hores i mitja i hi han intervingut set dotacions terrestres i un helicòpter dels Bombers
01/01/1970
Els fets han tingut lloc aquest matí, poc abans de les 9
Una mesa electoral en una imatge d'arxiu | Martí Albesa
01/01/1970
Una desena de llistes sense representació parlamentària concorrerà a les eleccions al costat dels principals partits
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
L'ex-primer ministre francès assegura que Europa ha vist que el procés sobiranista és "un carreró sense sortida" i critica la marxa a Brussel·les de Carles Puigdemont i els consellers
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"