Champions League

per Ferran Plana i Enric Sabaté , 13 de juliol de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els experts veuen oportunitats amb el cultiu intensiu de l’ametller o l’oliver.

Fa llàstima veure el nostre entorn rural. I és que la situació agrícola del nostre camp cada vegada és més pèssima. No costa gens passejar pel terme per veure que hi ha un munt de terra abandonada. Que ens estem tornant «dropos»? El problema està en l’edat mitjana dels agricultors, el desprestigi de l’ofici i la baixa rendibilitat d’alguns dels nostres cultius tradicionals, i això ha propiciat aquest abandonament massiu del nostre medi agrari.

 
Com s’encara el futur agrícola del nostre país? Doncs no és clar. Sembla que la rendibilitat agrícola només s’aconsegueix amb petites explotacions hortícoles que cultiven verdura de gran qualitat amb canals de distribució de proximitat, o bé sent latifundistes en sistemes d’agricultura convencional, o bé caldrà transformar els cultius tradicionals com l’oliver, l’avellaner o l’ametller per sistemes productius d’alts rendiments i poca mà d’obra, és a dir, recol·lecció i poda mecanitzades.

 
Els experts veuen oportunitats amb el cultiu intensiu de l’ametller o l’oliver, les tendències de consum mundials sembla que afavoreixen els cultius de la dieta mediterrània i els preus dels productes tenen bones perspectives. Encara que no ens agradi, la majoria dels preus dels nostres productes agraris es veuen directament afectats per les cotitzacions dels productes als EUA, Turquia o Itàlia.

 
Quin tipus d’explotacions seran viables? Doncs les plantacions en finques planes i de regadiu. Malauradament això representa un percentatge molt baix del total de superfície de les nostres terres. I de la resta?, què se n’ha de fer? Hem de resignar-nos a perdre definitivament el paisatge agrícola del cultiu en bancals i l’agricultura de secà? Encara ens queda un gran recorregut per entendre que cada vegada que comprem productes agraris importats de no sé quin país a preus rebentats fomentem una mica més l’abandonament del nostre entorn i la inviabilitat de l’agricultura de secà.
 
A les nostres comarques tenim productes com el vi, l’oli o els fruits secs que estan a la «Champions» dels productes agroalimentaris. En aquests últims anys s’ha fet bona feina, però s’ha de seguir perquè el context de recessió fa que tot costi molt i els productes amb valor afegit es ressentin de la pèrdua del poder adquisitiu de la població. Al final els productes barats surten cars dins el món globalitzat i els productes de proximitat aporten sostenibilitat al sistema i el seu consum ha de ser una qüestió d’interès general.

 

Participació