«No perdeu l’oportunitat d’estar al lloc adequat en el moment adequat»

Entrevista a l'organitzador del Palmfest i baixista i vocalista dels Mina Coto, Pep Bielsa

per Esteve Mateu, 4 de juliol de 2013 a les 10:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de juliol de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- De l’11 al 13 de juliol tindrà lloc a l’Hospitalet de l’Infant la vuitena edició del Palmfest. Com ha evolucionat el festival des de la seva primera edició?
- És difícil fer una valoració de l’evolució del festival en unes poques paraules, però si em poso a recordar com era abans i com és ara, sí que trobo que en un bon principi, la balança il·lusió i professionalitat, aquesta estava molt més decantada cap al primer terme. Avui en dia, estem parlant d’un festival madur, de qualitat, en què un equip humà que ha guanyat moltíssim professionalment, encara que en la seva major part sense cap tipus d’interès econòmic, segueix il·lusionat per oferir un cartell sense esquerdes i un servei a l’alçada de les circumstàncies.

 
- Per la gent que no ha assistit mai al festival, com el definiries i quin ambient s’hi trobaran?
- El Palmfest és un petit gran festival, amb un cartell que no renuncia a res. Artistes de talla internacional, estatal, nacional, i grups i figures emergents. És un festival en què el poble està implicat, en què es respira aquesta comunió que el visitant percep i s’hi troba integrat i immers pràcticament sense adonar-se’n. Crec, sincerament, que no és un festival qualsevol, la seva diversitat i projecció el posicionen com un punt de referència de l’escena indie i alternativa.
 

- Un dels trets principals que fan especial el Palmfest és que està situat a la platja. Creus que perdria la seva essència en una altra ubicació?
- Sense cap mena de dubte un dels reclams del Palmfest és la seva localització. Més que pensar en com seria el Festival sense platja, hem de pensar en la gran sort que tenim de poder fer un festival d’aquestes característiques en un marc tan especial.  Estar escoltant, ballant i gaudint de la música que més ens agrada al costat del mar i, l’endemà, aixecar-te i anar a la platja, al xiringuito o a la piscina amb les activitats de dia (discjòqueis i més), és un luxe que hem de saber apreciar.
 
- Tres dies de concerts amb artistes molt contrastats internacionalment, com els Delorean i The Mary Onettes, i força grups emergents de l’escena nacional. Així doncs, podríem dir que estem parlant d’un excel·lent cartell que aposta també pel futur de la música de casa?
- Jo no programo el Festival, però en aquest cas estic molt en la línia dels programadors. És un cartell equilibrat, que no abandona, des d’un pressupost reduït i conscient de la butxaca pròpia i aliena, l’aposta per les figures consolidades i pels referents. També dóna el pertinent suport a grups emergents que vénen acompanyats per altres amb un bagatge recent, però ja posicionats com a claus en el panorama independent nacional i estatal. En definitiva, no crec que es pugui demanar gaire més.
 
- A part de ser un dels organitzadors del Palmfest, també formes part d’un dels grups que actuen aquest any, els Mina Coto. Il·lusionat amb aquest projecte que heu començat fa poc i amb moltes ganes de presentar el primer disc davant del públic de l’Hospitalet de l’Infant?
- Sí, amb moltíssimes ganes d’actuar al Palmfest. Ja ho havia fet amb el meu anterior projecte, Astradyne, i vaig haver de canviar el nom del grup perquè em deixessin repetir… No!, és broma… Estem en un molt bon moment com a grup i molt contents del que estem fent ara, perquè és molt sincer i és on volíem estar, musicalment parlant. Tocar al Palmfest, un festival que he vist néixer, és com tocar una cançó de bressol que has composat per al teu fill, neix molt de dins, ho suposo perquè encara no en tinc… [Riu.] És molt especial.
 
- Tenint en compte com estan les coses en l’àmbit econòmic, un any més, seguiu donant facilitats amb una sèrie d’iniciatives perquè tothom pugui assistir al festival.
- Com et deia abans, una de les prioritats del Palmfest és poder oferir un festival d’alta qualitat a preus assequibles. Anava a utilitzar la paraula universals, però no m’ha semblat justa. Tant de bo tothom hi pogués venir sense pagar, però no seriem realistes, així que intentem mantenir uns estàndards de qualitat i professionalitat alts amb preus certament abastables. A més de poder comprar les entrades al portal del festival, els palmfesters les poden aconseguir a un preu substancialment més reduït al vostre portal TotesLesEntrades.cat i d’altres, pocs, que no anomenarem aquí.  
 
- Alguna anècdota viscuda durant les anteriors edicions del Palmfest que recordis de manera especial?
- Sí! Als lavabos del backstage hi havia poca llum i hi va haver un cantant d’un grup, que no anomenarem, que abans de pujar a l’escenari havia de pixar urgentment, així que va entrar i ho va fer fins que es va adonar que la tapa del wàter estava baixada i els seus magnífics pantalons verds estaven tots pixats. El noi ho va portar força bé  i va tenir la capacitat de riure d’ell mateix davant de la descollonada general. El que ja no recordo és si va tenir el valor de pujar amb els pantalons pixats a fer el concert… [Riu.]
 
- Per acabar, t’animo que deixis un missatge per als lectors del diari delCamp.cat.
- No perdeu l’oportunitat d’estar al lloc adequat en el moment adequat. Citant els LCD Sound System, estic segur que algun dia podreu dir: «I was there» (del tema «Losing My Edge»).

 

Arxivat a:
Bis a Bis, música
Participació