Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan preparo tutorials i haig de fer fotografies dels materials, sempre intento que quedin ordenats i ben disposats, segurament per influència d’altres blocs i d’Instagram. He volgut saber d’on venia aquesta dèria de tenir-ho tot endreçat i he descobert el
knolling.
Exemple de materials a punt per un tutorial. Foto: brit.co
El
knolling és el procés de col·locar objectes que guarden una relació entre si de manera ordenada.
La paraula se la inventa el conserge d’un estudi d’arquitectura i disseny de mobles, el senyor Andrew Kromelov l’any 1987. Resulta que el bon home va voler endreçar tot el material que hi havia escampat pel taller en un moment en què els seus caps estaven creant unes cadires per la marca Knoll. Va disposar tot el material damunt d’una taula ordenant-lo per usos, formes i mides formant angles rectes. Aquesta rutina la va batejar amb el nom de
knolling, en referència a la marca de les cadires.
Durant un temps, el
knolling només era un sistema d’organitzar i endreçar el material de manera pràctica i eficient (com sempre, res nou, segurament us deu venir al cap la imatge d’aquelles taules de treball on les eines estan perfectament alineades i amb les siluetes dibuixades a llapis perquè tot torni al seu lloc un cop enllestida la feina).
L’escultor americà
Tom Sacks que havia treballat a l’estudi d’arquitectura és qui va saber donar el toc artístic al mètode, desenvolupant la teorial
KNOLLing l’any 2009:
— Busca materials al teu voltant que no utilitzis.
— Guarda tot allò que no facis servir.
— Agrupa tots els objectes que s’assemblin.
— Alinea’ls en angle recte.
El manifest de l’escultor Tom Sacks sobre knolling. Foto: lyst.com
El concepte salta a la xarxa i comencen a aparèixer fotògrafs interessats en la temàtica i webs que s’especialitzen, Instagram és la xarxa ideal per al
knolling, les fotografies
zenitals amb tot un munt d’elements ordenadets són un recurs molt agraït.
Tot i que els puristes del
knolling no estan d’acord amb aquestes noves interpretacions (per ells el
knolling ha de ser útil), el cert és que les fotografies resultants del moviment són molt atractives i arriben a causar un efecte de serenor hipnòtica ben curiós.
Gabriel Menashe i el seu projecte
Taking desmanega aparells antics i col·loca tots els seus components de manera
knolling.
Emily Bincol és un altre exemple de fotògrafa amb un projecte
Knolling, que a més d’agrupar per forma o mida també ho fa per colors.
Henry Hargreaves també és un altre bon representant del
knolling, mireu què va fer amb una capsa de cereals.
Un dels més espectaculars és el suís Ursus Wehrli, artista còmic i experimental, que dóna el toc humorístic al
knolling, portant-lo a fregar l’obsessió i l’absurd, endreçant pàrquings sopes de lletres o branques de pi.
Fins i tot deconstrueix i reorganitza elements de quadres, com aquest d’en Miró.
A Barcelona,
Leire Villar també coneguda com a Ameskeria de tant en tant publica a Instagram col·leccions de
souvenirs de viatges o «tresors» que troba pel carrer i el resultat és pura poesia.
Souvenirs de Menorca de Leire Villar Foto: @ameskeria
Si en voleu veure més, he creat un taulell a Pinterest:
Knolling. Com sempre, estaré encantada de veure i compartir les vostres creacions al taulell
Lectors de l’Agulles, podeu enviar les vostres fotografies a
margaridaparedesolle@gmail.com.