La Cambra Arrossera del Montsià

per Ferran Plana i Enric Sabaté , 1 de juny de 2013 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En Miquel Fàbregas és el president de Cambra Arrossera del Montsià. La història d’aquesta cooperativa es remunta fins a l’any 1927, quan, per iniciativa de 362 agricultors, aquests van fundar la Cambra Arrossera d’Amposta per comercialitzar directament l’arròs de les seves explotacions situades al delta de l’Ebre. És una cooperativa agrícola de primer grau. La Cambra Arrossera del Montsià va néixer de la fusió amb la Cooperativa de Sant Jaume d’Enveja, la Societat Cooperativa Agrícola de Sant Jaume d’Enveja.

Actualment la Cooperativa viu els reptes dels mercats i els canvis en les tendències de consum. Preguntem al seu president com veu alguns aspectes del món cooperatiu i la comercialització de l’arròs:


- Perquè la necessitat de fusió de les Cooperatives?
- Tot i que sempre s’ha d’analitzar cada cas en particular, la fusió de les cooperatives es necessària per a poder aglutinar esforços, per a reduir estructura, per a obtenir la màxima rendibilitat dels productes; per això, és bàsic l’aprofitament de les sinergies originades per aquestes accions, que n’afavoreixen la pervivència en un món tan competitiu i agressiu com el que estem vivint actualment.


- Com afecta la globalització els mercats de l’arròs?
- Com a tots els sectors en general. El fet de tenir un nivell d’informació molt elevat de tots els mercats i les àrees productores a escala mundial, fa que ens hàgem d’adequar constantment a aquest «circ», controlant tots els elements que ens permeten continuar sent prou competitius per a donar la resposta adequada als mercats i als nostres agricultors.


- Quins són els principals reptes comercials a què us enfronteu?
- La necessitat d’abastir uns mercats amb productes que compleixin els estàndards sanitaris i de qualitat europeus, que són altíssims. La necessitat de marcar uns preus competitius que pugui pagar el consumidor. S’ha de tenir en compte que la forta competitivitat del sector i la necessitat d’haver de que situar el producte als lineals de venda dels mercats comporta l’establiment periòdic d’unes estratègies i accions prou contundents per a obtenir els millors resultats dins les pròpies possibilitats competitives de què es compta en cada moment.

- Creus que els consumidors estan sensibilitats pels productes de la nostra terra?
- Totalment. Els consumidors aprecien els productes de la nostra terra per la seva excel·lent qualitat, per la seva varietat i pel fet d’estar produïts, relativament, prop del punt de consum, al marge de valorar especialment la DOP del paratge de la zona arrossera del Delta de l’Ebre.

- Com valoreu els mercats de l’arròs ecològic i integral?
- Es tracta de dos segments en creixement. Els consumidors confien cada cop més en els productes de «sempre» i en valoren la qualitat i les condicions. Hem de tenir en compte que en tot això influeix notablement la sensibilitat del consumidor i fins i tot la seva formació; aspectes aquests que el porten a consumir productes encara més saludables com són els ecològics i integrals. Avui les tendències d’un determinat sector de consumidors són aquestes, tot i que el seu creixement de consum és lleuger i lent.

- Heu notat algun tipus de boicot als productes catalans?
- Malgrat que sempre hi ha posicions extremes, la gran part de consumidors confien en els productes dels quals sempre han estat consumidors i prefereixen la seva qualitat i característiques davant de posicions extremes que acaben amb un seguiment limitat que, molts cops, són ampliats pel ressò mediàtic que sempre acaba semblant més gran que no és realment.

- Com s’encara el futur de l’agricultor i les cooperatives al Delta de l’Ebre?
- Malgrat les circumstàncies que en l’àmbit socioeconòmic estem vivint i tots coneixem sobradament, encarem els reptes de futur amb optimisme i amb l’ànim que ens dóna el fet de representar un col·lectiu d’agricultors que van dipositar la confiança en el sector cooperatiu, en aquest cas amb les cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre, amb la finalitat d’aglutinar esforços i establir aquelles sinergies per a obtenir la màxima rendibilitat del seu producte i per la defensa dels seus interessos. 

 

Participació