Despoblament i Catalunya buidada

  21 d'octubre de 2021
   CaixaForum Lleida
L'equilibri territorial és un debat permanent i sense resoldre al nostre país. Els darrers anys ha continuat el procés de concentració de la població. Barcelona i les àrees metropolitanes han guanyat habitants mentre que comarques d'interior i de muntanya, on l'envelliment és acusat, n'han perdut.
Una tendència que, aparentment, la pandèmia ha aturat: pobles i municipis mitjans han guanyat pes a les ciutats. És un miratge? Quin futur té la relació entre Barcelona i el malanomenat “territori”? És correcte parlar de Catalunya buidada? Tenen sentit encara les etiquetes rural i urbà?

Maria Sisternas

Arquitecta experta en transformació urbana.
CEO de Mediaurban

ENTREVISTA

Maria Sisternas Tusell (Barcelona, 1981)

Arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i màster en Disseny Urbà i Ciències Socials per la London School of Economics. Entre 2010 i 2015, va ser directora de projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment és responsable de Mediaurban, l'Agència de Continguts Urbans del Grup Mediapro. Redacten projectes d'arquitectura per a habitatges socials, participen en la redacció de diversos treballs urbanístics i desenvolupen solucions innovadores per a ciutats i organitzacions en matèria urbana.

Francesc Muñoz

Professor del Departament de Geografia de la UAB

ENTREVISTA

Francesc Muñoz Ramírez (Conil de la Frontera, 1968)

Doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies de recerca se centren la dispersió de la urbanització, les dinàmiques urbanes i metropolitanes així com el paisatge, entre altres. Dirigeix l’Observatori de la Urbanització de la UAB i la col·lecció de llibres Paraula i Paisatge (Àmbit Editorial). També ha dirigit durant quinze anys el programa de màster internacional Master’s Degree in Landscape Intervention and Heritage Management (UAB-MUHBA). Ha publicat llibres com Urbanalización: Paisajes Comunes, Lugares Globales i ha comissariat exposicions com Arquitectures arran d’aigua, entre altres.

Vanesa Freixa

Activista rural i il·lustradora

ENTREVISTA

Vanesa Freixa Riba (Rialp, 1977)

Il•lustradora i activista rural. Es va formar en Belles Arts a Barcelona i, posteriorment, va tornar al Pallars per impulsar diversos projectes de dinamització territorial. Va ser directora de l'Escola de Pastors durant vuit anys i de l’associació Obrador Xisqueta. Des del 2017, instal•lada en una borda a 1.400 metres d'altitud, es dedica a la il•lustració i a la reflexió rural. Ha publicat el conte La Coloma, el Jan-roy i el misteri de Boumort, ha codirigit el document El no a l'os i col•labora en diversos mitjans. També té un petit ramat d'una desena d'ovelles.

Àlvar Llobet

Periodista de NacióDigital
(Moderador)

Àlvar Llobet Sotelo (Balaguer, 1984)

Llicenciat en Història de l’Art i Periodisme per la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Lidera l'edició local de Lleida de NacióDigital i ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, RNE, La Manyana, Ràdio Balaguer i UA1 Ràdio. Ha publicat els llibres El reconeixement internacional de la Intersindical i Picar pedra. 50 reflexions republicanes sense jugades mestres.

Maria Sisternas

 “Per primera vegada, la gent ha seguit una tendència contrària a la del fil de la història, que consisteix a concentrar població”.

 “Catalunya es va urbanitzar més tard que la resta d'Europa. Urbanitzar-se més tard dona un vincle més fort amb el territori. I això ens pot ajudar a traçar l'itinerari entre la nevera i el camp. Consumir d'una manera diferent”.

 “Nosaltres, a diferència dels que ens visiten, no valorem el potencial de les ciutats mitjanes”.

 “Moltes ciutats del món es pregunten com compensar la densitat viscuda amb l'aportació de jardins en un moment que és clau per rebaixar les illes de calor”.

 “L'habitatge assequible del futur s'ha de disseminar. No es pot concentrar com es va fer en el passat”.

Francesc Muñoz

 “Malgrat tot, la ciutat ha demostrat ser un dels artefactes humans més resilients, capaç d'adaptar-se als canvis”.

 “Hi ha una Catalunya buidada –que no buida- perquè hi ha una sèrie de factors que ho han provocat el darrer segle. “Val la pena pensar com ho replantegem el segle que tenim per endavant”.

 “Per revertit la Catalunya buidada són necessàries infraestructures, habitatge i fibra òptica”.

 “No tinc gens clar que els moviments de població provocats per la pandèmia esdevinguin una tendència a mitjà i llarg termini”.

 “Hem de veure com transformem la mirada als paisatges de cap de setmana cap a paisatges productius”.

Vanesa Freixa

 “Els moviments de població després de la pandèmia són de privilegi”.

 “Ara hi torna a haver una estima cap a la ruralitat. Però val la pena tenir en compte el que patim  els que hi som. Manca de connectivitat i que no s'inverteix perquè no som territoris rendibles precisament per la baixa densitat de població”.

 “Hem de ruralitzar els espais urbans. Perquè la gent no hagi de fugir”.

 “A les ciutats cal guanyar espais verds, però que també siguin productius, amb arbres fruiters i horts. Per una qüestió de sobirania alimentària i per la necessitat de la connexió amb la natura”

 “Que el Govern compri terres és un element de sobirania alimentària. Hi ha un procés d'acaparament de terres per part de grans empreses, que han entès que és un gran reservori, sobretot amb l'especulació que hi haurà amb les renovables”.