Qui és l'adversari?

«És normal que els partits independentistes es disputin el lideratge del moviment, però no han de confondre's d'adversari»

per Germà Capdevila , 15 de novembre de 2020 a les 20:00 |
Lewis Hamilton ha fet història en guanyar per setè cop el campionat del món de Fórmula 1. Tota una fita esportiva que col·loca el pilot anglès en el podi de les llegendes de le la competició, al costat de Michael Schumacher i Juan Manuel Fangio. 

Tot veient la cursa he recordat un episodi de la seva trajectoria que fa pensar en la situació actual de l'independentisme, si se'm permet la boutade. En 2007, Hamilon i Fernando Alonso arribaven a l'última cursa del campionat disputant-se el títol. Tot i ser membres de la mateixa escuderia, la situació entre ells era molt tensa, i el desig de tots dos de vèncer el company era més fort que qualsevol altra consideració. 


Durant les curses anteriors, havien protagonitzat lluites fratricides amb resultats nefastos per tots dos, provocant-se sortides de pista mútues i deixant pel camí puntos valuosos. Tot i amb això, arribaven a la cursa de Brasil, l'última de la temporada, amb un marge considerable sobre el tercer, Kimi Räikkönnen. Ho tenien tot de cara per tal que un dels dos guanyés el campionat per l'escuderia McLaren. Amb una cinquena plaça, Hamilton seria campió.

Tanmateix, una sèrie d'imprevistos mecànics i circumstàncies adverses van complicar les coses, i de forma inesperada Räikkönen va guanyar la cursa i el campionat, amb només un punt d'avantatge sobre Hamilton i Alonso. Només un punt. L'escuderia va veure com les baralles internes el privaven d'un campionat que ja era a la butxaca. 


Quan veig els partits independentistes intentant treure rèdit electoral de la gestió que uns d'ells fa de la pandèmia, o quan escolto arguments com una americana o una bossa de marca, em venen al cap les imatges de Alonso i Hamilton amb cara de pomes agres davant l'inesperat campió finés. 

L'independentisme té un suport electoral sòlid i majoritari. Les enquestes diuen que pot superar el 50% dels vots. Compte que els diferents partits independentistes no es toquin a la corba final del circuit, s'estavellin contra els pneumàtics de protecció i vegin com perden la cursa per no saber jugar en equip i confondre's d'adversari.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Fes-te subscriptor per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Germà Capdevila
Director del Consell Editorial de NacióDigital i editor de la Revista Esguard. A Twitter: @gcapdevila
22/11/2020

On és Pedro Sánchez?

15/11/2020

Qui és l'adversari?

08/11/2020

Indefensos

01/11/2020

La por i l'escarment

25/10/2020

Evitar un nou confinament total

18/10/2020

La qüestió catalana, encara

11/10/2020

Situació crítica

04/10/2020

Per què hi ha més independentistes?

28/09/2020

Empesos cap a la independència

27/09/2020

Avui és la Tamara, demà puc ser jo o tu

Participació