opinió

El futur no era «Blade Runner»: era la Franja de Ponent

«El 2019 l'imperi replicant nacional-judicial espanyol ordena lliurar 111 obres d'art que estan al Museu de Lleida cap a l'Aragó»

per Francesc Canosa , 17 de desembre de 2019 a les 20:00 |
Hi ha gent que esperava el 2019. I mira, ja s'esfuma entre salfumant i aiguardent incandescent. Hi ha gent que esperava el 2019 perquè creia que arribaria el futur. Ho deien. Ho repetien. Ho veien. Es van creure la pel·lícula Blade Runner. Era de 1982 però tot passava el 2019: el futur. Aquells robots fabricats per ser més humans que els humans... Però no ho eren. Dolentots. Malvats. Gèlids. Crus. Punyeters perfectes matemàtics replicants! Volen conquerir la terra! Volen acabar amb nosaltres! I els blade runners: els polis fastigosament, naturalment, imperfectament humans que persegueixen i eliminen els replicants. Ai. Ha arribat el 2019 i res. Perquè el futur era una altra cosa. El futur era la destrucció de la Franja de Ponent.

El 2019 l'imperi replicant nacional-judicial espanyol ordena lliurar 111 obres d'art que estan al Museu de Lleida cap a l'Aragó. Sumeu-hi les 97 peces que estaven a Barcelona i Lleida i ja van retornar obligatòriament el 2017 al monestir de Sixena. Tot això és la destrucció. La desfeta. Tot això posarà fi a setze segles que, espiritualment, la Franja de Ponent era de la Diòcesi de Lleida. Des de l'època romana i paleocristina. I des de 1714 es va intentar l'extirpació (l'absolutisme borbònic, la dictadura franquista...) però no va arribar fins a finals del segle XX amb la pseudodemocràcia. Primer va venir el robatori del cos: entre 1995 i 1998 quan el Déu inventat pel diable nacional-catòlic de l'estat espanyol va annexionar per decret pebrots infernals 111 parròquies de la Franja a l'inventat bisbat de Barbastre-Montsó.


Després va venir el pillatge de l'ànima: la reclamació judicial de les obres d'art. Recordem Sixena: la sentència més llarga del Tribunal Constitucional, 14 anys. Després els recursos.... I avui 97 obres a Sixena amb una sentència judicial no ferma. Repetim: no ferma. Ara arriben les 111 obres de les 111 parròquies de la Franja. I si no arriba un «Blade Runner» en un futur no gaire llunyà, podem tornar a veure reloaded l'assalt legal-il·legal al Museu de Lleida com ja vam visionar en cinemascope dramàtic en el primer espot del 155 amb les obres de Sixena del Museu de Lleida el desembre de 2017. Avís a terrícoles els replicants espanyols ja s'estan preparant per a una segona part. El futur ja ha arribat. El futur era això: llum, foc, destrucció.

El futur ha arribat perquè avui, a Catalunya, s'està disputant el veritable judici entre la veritat i la mentida a escala planetària. Light side versus dark side. I les obres d'art de la Franja, com defenso al meu llibre, Sixena: la croada de la memòria, són una de les proves de la veritat, de l'ADN, del Carboni 14. Demostren que l'estat espanyol no existeix. Les obres expliquen la veritat: érem genèticament una confederació d'estats. I les obres, ara espoliades, són la prova. Les obres diuen que érem una confederació, que érem Països Catalans. Recorden? Catalunya, País Valencià, Balears, Catalunya Nord... Què queda? L'estat fictici espanyol s'ho està carregant tot, perquè ningú sàpiga qui és. Destrucció. Aniquilació. Devastació. Les obres són un disc dur, una caixa negra, una memòria. Mig perduts el País Valencià, Balears, Catalunya Nord (l'única espelma d'hipotètic futur clar que hi veig), ara perdrem la Franja.


La Franja de Ponent s'ha convertit en una Franja de Gaza. Un conflicte creat al laboratori genètic dels replicants. Un procés mil·limètric de desmantellament de qualsevol bocí de catalanitat. Una lobotomització integral. Aviat ja no quedarà ni Déu. El futur no era Blade Runner. El futur era això. Propera estació: Catalunya. Ja han entrat. I tot el que heu vist al País Valencià, Balears, Catalunya Nord, i ara a la Franja... ho faran aquí. Han estat camps d'assaig de les bombes nuclears de la desmemòria. Sí, ja ho sé, ja ho fan: però Catalunya és la gènesi. I ara, ara només quedem nosaltres. Blade Runner era això. El futur ja ha arribat: la destrucció de l'art i la vida. Ja no podrem escollir res. Ja no quedarà res.

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
21/01/2020

​Fem un trio?

14/01/2020

Curs prematrimonial

07/01/2020

El Congrés, «after hour poligonero»

31/12/2019

Oda nuclear 2020

25/12/2019

Tu, Vallverdú

17/12/2019

El futur no era «Blade Runner»: era la Franja de Ponent

10/12/2019

La nova fractura familiar: T-Usual o T-Casual?

03/12/2019

Barcelona, Construmat pessebrístic

26/11/2019

La nació del PSC

19/11/2019

Presidents de la Generalitat

Participació