Opinió

Contra el «tuning» tió

«Ara que és Nadal deixeu que els tions siguin com són. Apropeu-vos-hi. A cau d’orella demaneu-los-hi perdó»

per Francesc Canosa, 25 de desembre de 2018 a les 19:45 |
Per Nadal, pas de pardal; per Sant Esteve, pas de llebre; per any Nou, pas de bou; per Reis, pas d’anyells... Aquests dies tot es mou menys... el tió. El tronc, la tronca, la soca, la xoca. Si ja és fotut viure immòbil, estàtic, aparcat, congelat... imagineu-vos que, a sobre, us tunegin. S’aprofitin de la vostra paràlisi vegetal per pintar-vos ulls saltirons blanquinosos com espermatozous d’addicte sexual irrefrenable, incurable. Prou de fer mal al tió. 

Prou d’encastar-li nassos sagnants de borratxo crònic palplantat davant la porta de casa amb les claus a uns dits que no encertarien posar-les ni dins un cràter lunar després d’una bomba d’hidrogen. Sisplau, prou. N’estem  fins els pebrots escalivats d’aquestes galtes enganxades com tomates pseudo ecològiques i que porten més química que totes les centrals atòmiques del planeta.


Ja és suficient de tanta maldat. D’aquestes barretines incrustades que condemnen al tió a que les seves idees, fantasies, somnis, visquin empresonats en un infern d’opressió tèxtil. Prou, prou. Per què li soldeu als sensibles baixos dos pals com si fossin cames a una criatura que no es pot moure? Eh? Us n’esteu fotent d’ell? No teniu cor, ni artèries, ni venes. Prou d’aquest oceà sanguinari. Heu tingut la santa decència de preguntar-li directament si, per alguna raó, que ara mateix se’ns escapa, vol caminar? I si vol viure així. Paralític. Quiet. Ajagut. Arraulit. Potser és perquè no vol moure ni un pas cap a vosaltres. Ni vol, ni pot.

Perquè sou éssers diabòlics, demoníacs, mals esperits que el castigueu a la dictadura del tuning. Només el voleu canviar, transformar, modificar, transfigurar... Perquè sí. Perquè vosaltres voleu. Perquè, al tió, ni el voleu, ni l’estimeu. Si fos així, i més aquests dies de pau, joia, i carn d’olla, el voldríeu, l’estimaríeu com ha estat sempre, com és realment, veritablement: desvestit, despullat, pelat, descarnat, nu... com un nen Jesús vingut en aquest món de mones on hi ha més bèsties que persones.

Ara que és Nadal deixeu que els tions siguin com són. Apropeu-vos-hi. A cau d’orella demaneu-los-hi perdó. Abraceu-los. Despulleu-los. Destunegeu-los. Feu-los-hi petons. Estimeu-los. I emborratxeu-vos amb ells. I després, a dormir la mona, el mono o el que faci falta. Bon Nadal, tions tornats a néixer! 

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
19/03/2019

El PP, kamikaze Catalunya

12/03/2019

Catalunya: 1031 anys de fractura

05/03/2019

​El judici: de Nostradamus a Deulofeu

26/02/2019

Barbie Arrimadas i Ken Rivera

19/02/2019

«Catalunya Space Oddity»

12/02/2019

Adeu, Espanya? Hola, Espanya?

05/02/2019

Esquerra espanyola i daltonisme català

29/01/2019

​Aquesta casa, Comuna, és una ruïna

22/01/2019

Un capítol de les meves memòries: el taxi i jo

15/01/2019

El subgènere dels candidats «frikis» a Barcelona

Participació