opinió

La filosofia de colar-se al metro

«Es colen. Amb aquella cara. Amb aquella supèrbia. Amb aquella superioritat. Amb aquella supremacia subterrània. La de les rates»

per Francesc Canosa, 6 de novembre de 2018 a les 22:00 |
Abans d'introduir la T-10 al forat una ombra em fa girar la closca. Un paio. Volent imantar-se. Volent enganxar-se. Volent colar-se amb mi al metro. Me'l quedo mirant. Em mira. Ens mirem. Retrocedeix. No tinc súper poders. Senzillament tinc mala llet ocular. Molta. No suporto als que es colen al metro. Raigs X infernals. Torno a introduir la targeta al forat. S'obren les portetes de PVC galàctic. I la mala bèstia corre darrere meu i es cola. I se'n riu de mi. Amb somriure de ganivet rovellat, desdentat, de dolent de pel·lícula de James Bond. 

Se'm colen. Com una motxilla. Com un coala llefiscós. Com una bossa d'escombraries regalimant. No porto el compte. Ja no em queda mala llet. No sóc una vaca. Estic munyit de tanta colada. Tots aquests paios i paies xuclant les mamelles dels altres. Perquè sí. Perquè em dóna la gana. Colant-se veloçment amb les seves motxilles, gorres, vambes, més cares que tota la roba que porto durant la setmana. Amb les seves galtes. Amb el seu morro. Amb la seva merda. Amb els seus discursos de: no-pago-el-metro-perquè-no-vull. O: no-pago-el-metro-perquè-no-tinc-diners.


Però mandril sí que et gastes els diners amb milers de coses que no serveixen per a res i que valen més que totes les targetes de metro de la teva vida. Sabem que és així: un gruix, un greix, important de farsa, de mentida en aquests professionals de la colada. Són un bon tros dels 45 mil individus que es colen cada dia al metro i bus de Barcelona. Set de cada 200 usuaris. Un frau anual de 9,5 milions d'euros. Gràcies.

Es colen. Amb aquella cara. Amb aquella supèrbia. Amb aquella superioritat. Amb aquella supremacia subterrània. La de les rates. La dels talps. La dels microbis. La dels que no saben donar la cara a la llum del dia. La dels que necessiten amagar-se. Anar per darrere. Que sempre hi hagi algú davant que doni la cara per tu. Que pagui. Que et tregui les castanyes del foc. Que et permeti viure gratis. Que tothom et deu la vida. Que tothom t'ho deu tot a tu. Súper mandril. Súper mal educat. Súper desgraciat. Súper no res. Súper cuc de les masmorres. Súper bestioleta estimbada a les catacumbes nihilistes. Súper, súper que et coles al metro by the face. Súper fotre al demès.

Colar-se al metro. Pintar vandàlicament, agressivament, amenaçadorament al metro (17 milions d'euros el 2017). Pixar-se al metro. Cagar-se al metro. Llençar merda al metro. Destrossar al metro. Enfonsar-se al metro... Fer-ho tot al metro. Perquè no pots fer-ho a la vida. Perquè no tens vida. I perquè la vida no et deixa colar a la superfície.

 

Francesc Canosa
Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.
13/11/2018

Es pot reformar la Rambla?

06/11/2018

La filosofia de colar-se al metro

30/10/2018

Els top manta i la Sagrada Família

23/10/2018

La pandèmia urbana: patinets i altres ferralles

16/10/2018

Un segle de Jordis empresonats

09/10/2018

Per una coalició Vox i independentistes

02/10/2018

​L' 1 d'octubre «Ghost»

25/09/2018

Sortiran els números independentistes a Barcelona?

18/09/2018

Polítics caricatura SA

11/09/2018

Diada Dolby Surround Existencial

Participació