parc natural

El Parc Natural de l'Alt Pirineu amplia la superfície amb 9.500 hectàrees més

Els municipis reclamen que l'ampliació vingui acompanyada de més recursos de personal i finançament

per Redacció, 4 de juliol de 2018 a les 10:16 |
Sortida de camp d'un curs de guies del Parc Natural de l'Alt Pirineu | ACN
Quan pràcticament es compleixen 15 anys de la creació del Parc Natural de l'Alt Pirineu -l'aniversari serà l'1 d'agost-, la Generalitat n'ha aprovat la seva ampliació; passant de les 69.850 hectàrees a les gairebé 79.317. Aquesta ampliació afecta a 7 municipis de les comarques de l'Alt Urgell i del Pallars Sobirà: Farrera, Alt Àneu, Llavorsí, Rialp, Soriguera i Alins.

Aquesta proposta, que s'ha elaborat amb el consens dels municipis de la zona, contenen valors naturals i paisatgístics d'interès, o bé es tracta de sectors de reduïda dimensió que havien quedat exclosos del Parc. Els ajuntaments hi veuen beneficis en la promoció i en la conservació i manteniment del medi ambient així com suport a l'hora de lluitar contra projectes que impacten en el territori. Tots coincideixen en reclamar que l'ampliació vingui acompanyada de més recursos de personal i finançament.


La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha explicat que l'objectiu d'aquesta ampliació és donar coherència a les figures de protecció que ja existeixen en aquest espai (PEIN o Xarxa Natura 2000) i que no estaven dins límits. Subirà ha afegit que des del punt de vista de la conservació i la protecció no canvia l'estatus de les hectàrees ampliades de manera significativa i ha assenyalat alguns dels beneficis que tindran; accés a la capacitat de gestió del Parc i a les tasques que desenvolupen (ajuts ramaders, recuperació de prats de dall o tasques forestals).
 

L'ampliació del parc (amb taronja) dibuxat en un mapa. Foto: Territori


Els criteris tècnics que s'han tingut en compte per fer la proposta han estat els valors naturals (diversitat, representativitat, singularitat, fragilitat), la coherència geogràfica i la claredat dels límits, la millora de la connectivitat entre espais naturals protegits veïns, o la coincidència amb límits administratius.

El president del Parc, Joan Ordi, ha recordat que amb l'aprovació es tanca un llarg procés que es va iniciar el 2012, a petició de diversos ajuntaments del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, per tal de millorar la gestió del parc, i aprofitar l'actiu econòmic que suposa, a més de contribuir a la preservació del patrimoni natural, geològic i cultural d'aquest àmbit. Per Ordi la declaració del parc natural l'any 2003 ha suposat afavorir la protecció i conservació d'hàbitats i espècies però també un important factor de desenvolupament econòmic sostenible d'aquestes comarques.


Situat a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, el Parc Natural de l'Alt Pirineu acull prop de 200 hàbitats diferents així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l'únic indret a Catalunya on creix la savina turífera, així com poblacions d'espècies amenaçades o rares com l'ós bru, l'almesquera, el trencalòs, el gall fer, la perdiu blanca, el mussol pirinenc, el pardal d'ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d'altres. L'any passat van passar per aquest espai 314.000 visitants, suposant un impacte econòmic directe de prop de 14 milions d'euros.

Parc de les Tres Nacions

El Govern ha aprovat, aquest dimarts, el protocol per a la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. D'aquesta manera dona llum verda a la signatura per a la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu amb el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el de la Vall de Sorteny i de les Valls del Comapedrosa, que formen una de les àrees protegides transfrontereres més extenses d'Europa. L'objectiu és crear una marca comuna de promoció turística, dinamització i intercanvis en matèria de patrimoni natural i sostenibilitat. 

Es tracta d'una de les àrees protegides transfrontereres més grans del continent europeu, que suma més de 428.700 hectàrees i 158 municipis. Així, malgrat les fronteres administratives i polítiques, els quatre espais naturals formen part d'una mateixa unitat geogràfica.
 

 

Participació